Li explica que Isabelle, la bugadera, l'orfaneta que s'havia escapat del poble, havia tornat, i més rica que mai. De fet, s'ha comprat la mansió Grisard, la qual havia estat abandonada molts anys, la qual cosa les fa sospitar. Així que, juntament amb la senyora Bouquet i la senyora Chancel, les seves amigues, es disposen a anar a investigar la mansió per veure què passa realment.

Trobo interessant la idea de que algú torni després d'haver-se escapat, ho he vist en altres històries i sincerament, em dóna més intriga perquè no saps perquè ha tornat.

Isabelle les rep fredament i s'excusa dient que casa seva no està prou moblada com per a rebre visites, però al final veuen que és veritat i que la casa està gairebé buida. Ella segueix tan fràgil i pàl·lida com sempre, tant que preocupa a la senyora Lavoine. Al final, decideixen marxar, però la senyora Lavoine i la senyora Dubois han de tornar perquè s'han deixat els xals. És llavors quan senten un crit inhumà i molt fort que ve de dins de la mansió Grisard, la residència d'Isabelle. Molt espantades, tornen al poble corrents sense entendre què ha passat.

A més, me n'he adonat que parlen amb un vocabulari antic, com per exemple: Seua (seva), no siga vostè (no siguis), xiquet (nen), sa casa (la seva casa) i vocabulari que no sé si és perquè es situa al segle XVIII o perquè és un poble francès i volia fer-nos recordar una mica al francès.

Paral·lelament, en Max, després de missa, va a parlar amb el capellà perquè recorda que va veure Isabelle fa uns dies. Li explica que ella ha tornat i li demana si ha notat res sospitós, però el capellà reacciona diguent que no coneix cap Isabelle. Òbviament, la coneix, però es torna sec i desagradable i fa fora en Max abans de que se li escapi res.

M'ha semblat estranya la reacció del capellà quan en Max li ha demanat sobre Isabelle. Crec que té alguna cosa amagada del que va passar quan va marxar Beaufort. Espero que aviat es sàpiga!

També m'ha agradat que la autora sap molt bé com donar intriga en els punts que ho necessiten, però a la vegada dona pistes per a que poguem fer suposicions de mentres no sabem què passa en realitat.

Malgrat tot, mentre caminen pel bosc de nit per intentar atrapar la criatura (liderats per Max), arriben a casa de l'Isabelle. Quan li expliquen per què estan allà, s'enfada molt i es posa molt a la defensiva, però s'estova i s'excusa dient que està molt cansada i que aquest poble li porta masses records. Al final, Max veu que hi ha una llum tènue, com d'una espelma, en una de les finestres del soterrani.

Max espera tornar-lo a veure, però no el veu en tot el dia i l'endemà al matí, la Brigitte li diu que se'n va anar de matinada. Feia cara de com si hagués vist un fantasma i es comportava d'una manera molt estranya. Al final, Max pren una decisió: anirà a París a parlar amb Devaux per saber si Isabelle està bé.

1) Max contracta un detectiu perquè trobi al doctor Devaux, però de moment no ha rebut cap notícia.

2) Jeròme, un nen del poble, va a casa d'Isabelle a espiar. Però se la troba amb en Mikhail al soterrani, amb Isabelle més pàl·lida que mai, i quan cau un llamp la seva llum li deixa veure al nen l'objecte que tenien entre els dos (que nosaltres no sabem què és). En Mikhail el veu, però el nen aconsegueix escapar i ara està planejant anar-hi amb els seus amics un altre cop.

3) A Max li diuen que és probable que la criatura que va matar la vaca era una rata penada, però Max no ho creu.

M'han agradat molt aquests dos capítols i se m'han passat molt ràpid.

Per altra banda, Jeròme i els seus amics van a casa d'Isabelle per a descobrir més coses. És llavors quan Armand, un dels amics que havia de distreure Isabelle, es perd pel bosc i l'ataquen. Ell veu uns ulls vermells i aterridors abans de fer un crit i perdre la consciència. Els seus amics no el troben fins que el seu pare el troba davant de casa seva, inconscient i ensangonat. De fet, es queda en coma durant molts dies. Per l'atra banda, els altres dos asseguren que van aconseguir entrar al soterrani d'Isabelle per la finestra i van tenir la sensació de que hi havia algú més.

M'ha agradat aquest capítol perquè no passa mai res que no sigui important. Tota l'estona hi ha acció, tensió i coses que no t'esperes, i això va bé per les persones com jo, que tinc una capacitat de concentració pèssima i em costa molt centrar-me en només una cosa durant més de deu minuts.

Vull tornar a remarcar aquest llenguatge que tenen. És estrany i em recorda al 1800. És un llenguatge molt formal, que em recorda molt a l'occità. Tinc família allà i el meu avi me'n va ensenyar una mica. Hi ha una paraula en concret que m'ha cridat l'atenció, que és Ix. Crec que vol dir "aneu-hi", perquè la frase és: Ix a la nit.

Una tarda, Max es troba a Mickaïl, que està esperant algú però sembla molt amoïnat per a anar a casa, així que Max s'ofereix a esperar per ell perquè el criat pugui anar a cuidar d'Isabelle. És llavors quan es troba amb un metge anglès, el senyor Dagenham, que buscava Mikhaïl. Però llavors, surt la mare de Jeròme cridant que s'ha perdut, i Max s'adona que s'ha escapat a casa d'Isabelle.

De sobte, Max lliga caps. Ara sap tot el que està passant. El detectiu Bronac li va dir que a Frankfurt, on vivien Isabelle i el noi amb qui es va escapar, Phillipe de Latour, i li van explicar mil històries de vampirs i monstres, que al detectiu li semblen sense sentit, però en Max hi veu la relació amb Isabelle. I està convençut de que a la mansió Grisard encara s'hi troba Phillipe, que suposadament estava mort.

M'ha agradat molt aquest capítol perquè per fi, ara les coses tenen sentit (encara que no massa, per ser sincera), però a la vegada, cada cop les coses s'enreden més.

Però no s'esperen el que es trobaran. Isabelle cau, rendida, al saber que han descobert que Latour està allà, i els hi mostra. Té un aspecte realment aterridor i ferotge, i resulta que el van atacar fa temps i ara és un vampir. Tanmateix, no és ferotge com els altres, si no que respecta Isabelle i li sap greu alimentar-se d'ella. PER QUÈ SÍ, S'ALIMENTA D'ELLA! Tots aquests talls als canells són perquè Isabelle es sacrifica per apagar la set del seu estimat. Està tan dèbil i tan pàl·lida perquè ha perdut molta sang, però ella ho fa perquè a poc a poc, Latour està canviant. Max sap que el doctor el pot curar i decideix que Isabelle, Phillipe i Mikhaïl d'han d'escapar.

Només espero que no els atrapin, perquè crec que si Phillipe es pot curar, els dos podrien viure una vida feliç.

Però Isabelle realment s'ha sacrificat molt i molt. Ni tan sols vacil·la al tallar-se els canells ni li fa res dessagnar-se, mentre el seu estimat pugui mantenir-se viu.

PD: M'he oblidat de posar-ho al resum, però Mikhaïl no parla per culpa del shock que va tenir al veure Phillipe convertit en un vampir per primera vegada.

Malgrat el mal que pren ell, els altres dos aconsegueixen salvar-se, encara que arriben just abans que surti el sol (Phillipe no pot veure el sol).

M'alegro de que Isabelle i Phillipe puguin salvar-se i que la noia pugui curar-se, perquè ho necessita.

Però em fa pena Mikhaïl. Segons el llibre, era servicial, bona persona i fidel a Isabelle, i això explica el seu sacrifici. Però suposo que tot té un final.

La història, en general, és interessant i està ben muntada. El recomano molt, la veritat, a més de que no és gaire llarg i té tres o quatre dibuixos en blanc i negre que són molt bonics.