És una pel·lícula de 1993 de Nova Zelanda, Austràlia i França sobre una pianista muda i la seva filla, ambientada en un lloc apartat de Nova Zelanda durant la meitat del segle xix. La banda sonora de la pel·lícula va ser composta per Michael Nyman i es va convertir en un èxit de vendes.La pel·lícula va guanyar la Palma d'Or del Festival de Cannes el 1993 i Holly Hunter a la millor actriu. El 1994, va guanyar els Premis Òscar en les categories de Millor actriu (Holly Hunter), Millor actriu de repartiment (Anna Paquin) i Millor guió original.

La pel·lícula presenta una visió biopunk d'una societat futura impulsada per l'eugenèsia on els nens potencials són concebuts a través de la selecció genètica per assegurar que posseeixin els millors trets hereditaris dels seus pares. La banda sonora va ser composta per Michael Nyman. La música de Nyman va contribuir significativament a l'atmosfera de la pel·lícula, complementant la història de ciència ficció dirigida per Andrew Niccol. La banda sonora de "Gattaca" és apreciada pel seu estil distintiu i la seva capacitat per realçar l'experiència cinematogràfica

Aquesta pel·lícula va ser dirigida per Peter Greenaway, i la música de Nyman exerceix un paper fonamental en la creació de l'atmosfera única i provocadora de la pel·lícula. La partitura de Nyman per a aquesta pel·lícula, igual que en altres col·laboracions amb Greenaway, és distintiva i contribueix a l'experiència visual i narrativa de l'obra. La pel·lícula és coneguda pel seu estil visual audaç i el seu enfocament provocatiu cap a la narrativa.

la fusió de minimalisme i expressivitat emocional en la seva música. El seu estil únic ha deixat una marca duradora en la indústria i ha influït en altres compositors.