Aquesta està relacionada amb el Modernisme, ja que representava l’esperit d’aquest moviment. Històricament, els primers anys de la revista fundada es consideren com la primera etapa d’aquesta. Durant el 1882 i el 1884, es va manifestar de dues maneres, primerament com a progressista i seguidament com a catalanista. Durant el catalanisme d’aquesta revista es va trobar en dues posicions diferents: la que vol millorar Catalunya, i la que es caracteritzava per tenir unes idees més endarrerides de l’època. Mentre aquesta primera etapa van fer diverses col·laboracions com amb Valentí Almirall, qui es considerava un dels pares del catalanisme modern.

Durant cinc anys aquesta revista va desaparèixer per motius econòmics i perquè es va traslladar a un altre país.

Quan va arribar la segona etapa de la revista, la qual va durar de 1889 fins al 1893, es va convertir en la revista més influent per al moviment, perquè promovia totes les iniciatives innovadores. 

El 1892 el Modernisme vivia en plena decadència social i cultural, la qual es veia reflectida en un article que la revista va fer expressament per tractar aquell tema en concret, aquell article es titulava “Viure del passat”. 

Va arribar un moment que la revista va monopolitzar l’actitud característica del moviment, voluntarista, regeneracionista, aquesta establia un compromís entre l’artista i la societat. 

Els treballadors de L’avanç es van sentir temptats per l’impuls de la rebel·lió antiburgesa d’aquells temps.

Per concloure, el desembre de 1893 es van deixar de publicar articles d’aquesta característica revista del Modernisme. Per tres raons; la crisi dels atemptats anarquistes; la irritació per les crítiques contra Frederic Soler; la falta d’economia i la seva progressiva pèrdua de beneficis.

Als disset anys va començar la seva carrera com a pintor i més endavant, fa amistat amb Ramon Casas, amb qui empren un viatge per Catalunya en cerca de inspiració per crear textos literaris. L’any 1886 es casa amb Lluïsa Denís, amb qui té una filla però les abandona i es marxa a París per viure la vida bohèmia. 

L’any 1894 es trasllada a Sitges, on trasllada el Cau Ferrat, lloc on es celebren concerts, conferències i actes que desemboquen en les festes modernistes, actes per difondre aquest nou moviment. 

El 1899 Rusiñol cau malalt i es retroba amb la seva família, la qual se'n porta a França per desintoxicar-se de la seva addicció a la morfina. En aquest any també exposa la seva obra Jardines de España a París i l’any següent a Barcelona, fent-se famós entre la burgesia d’aquesta ciutat, però no va fer-se una figura cèlebre fins al Noucentisme. 

En referència a la seva obra, podem destacar L’auca del senyor Esteve, una obra semi-autobiogràfica. El tema principal de l’obra és l'enfrontament entre l'artista i la societat, que ell ja coneixia ja que ho havia viscut d’una manera semblant. El seu protagonista és un fill de família burgesa que ho deixa tot perquè vol ser artista. 

Altres obres i aspectes a destacar del seu llegat modernista és que va escriure sempre en català, i com a títols de referència trobem: poemes en prosa Oracions (1897), drames com L'alegria que passa (1898), Cigales i formigues (1901), i altres obres com Els Jocs Florals de Canprosa, El pati blau i L’héroe.

Allà van organitzar moltes festes, en la que anaven tots els artistes en relació amb el Modernisme (pintors, músics, escriptors, etc.). Entre aquestes festes cal destacar la celebrada el 10 de setembre, en la qual van fer un concert amb composicions d'Enric Morera i César Franck (músic del modernisme), a més es va representar La intrusa de Maeterlinck (autor simbolista), traduïda per Pompeu Fabra.

 

Jaume Brossa explica a l’article que el modernisme té la voluntat de deixar de banda les idees de la Renaixença i fixar-se en l’actualitat europea per obtenir una cultura i llengua pròpies. Per aquest motiu critica autors com Verdaguer (contemporani a Baudelaire) el qual va mantenir una distància amb les idees d’Europa.