·Si l'ànima és tota ella divina i perfecte per què cau?

·I si cau perquè també té tendències materials, ens podem preguntar d'on sorgeixen aquestes tendències?

·Com és possible que alguna entitat del Món Intel·ligible sigui imperfecte?

Explica que el savi no pot fer mal, i qui fa el mal és per ignorància. D'aquesta manera apareix el paper dels savis/filòsofs en el govern de la República.

La finalitat d'assignar graus de l'ànima als ciutadans és intentar una bona eficiència dins les polis perquè si es compleix totes les persones ferien la feina que millor sels hi donaria i tindrien un bon rendiment.

Plató vol aconseguir el bé de la comunitat.

• Plató es presenta com un defensor de Sòcrates i, alhora, contradiu ideals com la llibertat de pensament.

  
  

Segons Plató, cada objecte o qualitat del món sensible correspon a una idea perfecta en el món de les idees. Ve explicar aquesta teoria a partir del mite de la "caverna", on els humans viuen com si estiguessin encadenats dins d’una caverna, veient només ombres projectades sobre la paret, que representen la realitat superficial. La veritat es troba en el moment en què un individu surt de la caverna.

Platò també creia que l’ànima humana, abans de néixer, havia tingut accés al món de les idees i que el coneixement un record provinent del món de les idees.

Abans de convertir-se en cristià va passar per diverses filosofies durant la seva juventut.

La seva obra més famosa va ser "Les confessions", que narra la seva autobiografia i parla sobre la relació entre Déu i l'home, la vida, i la fe.

Va morir el 28 d'agost de l'any 430.

Agustí d’Hipona, com abans Plató i Aristòtil, pensava que a la felicitat s’hi arriba per la saviesa, la fe i la raó.

Per tant, Déu és la font de tota la veritat, i aquesta no pot provenir de la raó d'un individu, la veritat última només es pot aconseguir a través de la gràcia divina. La creença en Déu i la recerca de la seva veritat són el fonament de tot coneixement.

• No confia només en la raó humana, sinó que la seva seguretat ve d’un Déu perfecte que no pot enganyar-lo, ja que un Déu no podria permetre que la raó humana estigués equivocada.

• Descartes no busca una fe en el sentit religiós, tot i estar a favor en la creença dun Déu, però sí que intenta establir un fondament cert. Afirma que la raó pura és el camí per arribar a la veritat i que la fe religiosa pot ser una cosa separada de la raó.

El subjecte ha de reconèixer la seva condició de pecador i la seva dependència de Déu per arribar a la veritat. L'auto-coneixement és l'inici d'una relació personal amb Déu, a través de la qual l'home pot arribar a comprendre millor la seva pròpia existència.

Descartes li dona una gran importancia a l'interipritat, és necessari mirar cap a l’interior i reflexionar sobre la pròpia condició humana.

coneixement veritable pot sorgir de la raó humana per si sola. El seu punt de partida és el pensament racional i la certesa, per tant no és necesari una observació divina per sebre la veritat de l'existencia humana