<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>L&#39;Origen del teatre by David Serrano</title>
      <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk</link>
      <description>Fet per un cop d&#39;enginy</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2019-03-11 07:55:14 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2019-03-13 10:06:45 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url>https://padlet-assets.s3.amazonaws.com/icons/Balance.png</url>
      </image>
      <item>
         <title>Abans de llegir</title>
         <author>serrano_david</author>
         <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339830112</link>
         <description><![CDATA[<div>1.Qui és Eurípides i quines tragédies va escriure?</div>]]></description>
         <enclosure url="http://classicalwisdom.com/wp-content/uploads/2013/03/Euripides-bust.jpg" />
         <pubDate>2019-03-11 07:57:46 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339830112</guid>
      </item>
      <item>
         <title>1.1-Qui va ser Eurípides?</title>
         <author>serrano_david</author>
         <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339830524</link>
         <description><![CDATA[<div>Va ser un dels tres grans poetes tràgics de la Grècia antiga, juntament amb Èsquil i Sòfocles.<br>Va nèixer al 480 a.C i va morir al 406 a.C.  <br><br>En les seves obres, els déus i els mites freqüentment hi apareixen parodiats o envoltats d'un clima negatiu. Una de les seves cites més conegudes és: "A qui els déus volen destruir, abans l'embogeixen", afirmació que va suscitar polèmica i crítiques. </div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2019-03-11 07:59:36 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339830524</guid>
      </item>
      <item>
         <title>1.2-Quines tragèdies va escriure?</title>
         <author>serrano_david</author>
         <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339830863</link>
         <description><![CDATA[<div>Es creu que va escriure 92 drames, però només se'n coneix l'existència de 19, que mostren que va ser un tràgic de mèrit incomparable. <br><br>Veia el món com un lloc on l'oportunitat, l'ordre, la pau, la raó i la tolerància eren constantment frustrades per la irracionalitat i la violència.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2019-03-11 08:00:49 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339830863</guid>
      </item>
      <item>
         <title>1.2.1-Tragèdies:</title>
         <author>serrano_david</author>
         <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339831116</link>
         <description><![CDATA[<ul><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alcestes_(Eur%C3%ADpides)"><em>Alcestes</em></a> (Ἄλκηστις)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Medea_(Eur%C3%ADpides)"><em>Medea</em></a> (Μήδεια)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Her%C3%A0clides"><em>Els heràclides</em></a> (Ἡρακλεῖδαι)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%B2lit_(Eur%C3%ADpides)"><em>Hipòlit</em></a>, (Ἱππόλυτος στεφανοφόρος)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%B2maca_(Eur%C3%ADpides)"><em>Andròmaca</em></a> (Ἀνδρομάχη)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/H%C3%A8cuba_(Eur%C3%ADpides)"><em>Hècuba</em></a> (Ἑκάϐη)</li><li><em>La follia d'Hèrcules</em> (Ἡρακλῆς μαινόμενος)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_suplicants"><em>Les suplicants</em></a> (Ἱκέτιδες)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/I%C3%B3_(Eur%C3%ADpides)"><em>Ió</em></a> (Ἴων)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_troianes"><em>Les troianes</em></a> (Τρῳάδες)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ifigenia_a_T%C3%A0uride&amp;action=edit&amp;redlink=1"><em>Ifigenia a Tàuride</em></a> (Ἰφιγένεια ἡ ἐν Ταύροις)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Electra_(Eur%C3%ADpides)"><em>Electra</em></a> (Ἠλέκτρα)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Helena_(Eur%C3%ADpides)"><em>Helena</em></a> (Ἑλένη)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_fen%C3%ADcies"><em>Les fenícies</em></a> (Φοινίσσαι)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orestes_(Eur%C3%ADpides)&amp;action=edit&amp;redlink=1"><em>Orestes</em></a> (Ὀρέστης)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ifigenia_a_%C3%80ulida"><em>Ifigenia a Àulida</em></a> (Ἰφιγένεια ἡ ἐν Αὐλίδι)</li><li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Bacants"><em>Les bacants</em></a> (Βάκχαι)</li></ul><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2019-03-11 08:02:01 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339831116</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Abans de llegir</title>
         <author>serrano_david</author>
         <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339831374</link>
         <description><![CDATA[<div>2.Què és un mite?Expliqueu el mite de Jason i els Argonautes.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://i0.wp.com/www.xtec.net/%7Esgiralt/labyrinthus/imagines1/argo2.jpeg" />
         <pubDate>2019-03-11 08:03:12 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339831374</guid>
      </item>
      <item>
         <title>2.1- QUÈ ÉS UN MITE?</title>
         <author>serrano_david</author>
         <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339910906</link>
         <description><![CDATA[<blockquote>Un mite és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, tals com déus, herois, mons o personatges fantàstics, els quals busquen donar una explicació a un fet o fenomen.</blockquote><div><br>Els mites formen part del sistema de creences d'una cultura o d'una comunitat, la qual els considera històries veritables. Al conjunt dels mites d'una cultura se li denomina mitologia.<br><br>Carcterístiques:<br><br></div><ul><li>Tracta d'una pregunta existencial, referent a la creació de la Terra, la mort, el naixement o similars.</li><li>Està constituït per contraris irreconciliables: creació contra destrucció, vida enfront de mort, déus contra homes, o el bé contra el mal.</li><li>Proporciona la reconciliació d'aquests pols a fi de conjurar la nostra angoixa.</li></ul><div><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2019-03-11 12:35:57 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339910906</guid>
      </item>
      <item>
         <title>2.2- Explicació del mite de Jàson i els Argonautes:</title>
         <author>serrano_david</author>
         <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339911020</link>
         <description><![CDATA[<div>Aquest mite està estructurat de manera similar que la famosa Odisea, de Homer. L'objectiu d'aquesta aventura en la cual s'endinsa Jàson, és conseguir el velló d'or custiodat per Enees.<br><br>La aventura transcorreig així:<br><br>Jàson va encarregar a Argos la construcció d’una nau de cinquanta rems, que anomenà Argo. Jàson convocà tots els herois de Grècia a acompanyar-lo en el viatge. Cinquanta herois acudiren a la crida, entre els quals  hi eren Hèracles i Hilas, els bessons Càstor i Pòl·lux, Teseu, Orfeu, Càlais i Zetes, Peleu, Acast, fill de Pèlias, i una única dona, Atalanta, que superava els homes en l’arc i en la cursa. Tots ells reberen el nom d’Argonautes, a les ordres de Jàson.<br><br>Al cap de poc arribaren a l’illa de Lemnos, poblada només per dones. Com és d’esperar, cinquanta herois de cop foren molt ben acollits per les lèmnies i la seva reina Hipsípile, tant que s’oblidaren de la seva missió fins que Hèracles els exhortà a partir. Passat l’Hel·lespont, en una escala a la Mísia, Hilas, jove amant d’Hèracles, anà a buscar aigua i fou raptat per les nimfes d’una font, captivades per la seva bellesa. Hèracles el cercà llargament en va, sense preocupar-se de tornar a la nau, que reemprengué la navegació sense ell.<br><br>A la Tràcia van trobar Fineu, un endeví a qui els déus havien imposat un càstig doble per haver revelat als mortals els seus secrets: no solament l’havien deixat cec sinó que, a més, l’havien condemnat a viure turmentat per les Harpies, monstruoses aus amb cap de dona que li arrabassaven i li embrutaven amb excrements les abundants viandes parades davant seu cada volta que anava a menjar-les. Càlais i Zetes, els dos fills alats de Bòreas, el vent del nord, van perseguir-les fins a aconseguir el seu solemne jurament de deixar de fer sofrir Fineu. Aquest, a canvi del favor, els va aconsellar la manera de passar les Simplègades, unes enormes roques flotants que obrien i tancaven l’entrada del mar Negre xocant entre si. En arribar-hi, seguint les instruccions de l’endeví, els Argonautes van deixar anar un colom que va aconseguir travessar-les perdent tan sols una ploma de la cua. De la mateixa manera l’Argo va reeixir a passar amb la pèrdua d’una taula de la popa. Des d’aleshores les Ciànees van restar immòbils.<br><br>Creuant el mar Negre arriben per fi a la Còlquida, on Jàson es presenta davant el rei Eetes i li demana el velló d’or. Eetes accepta donar-l'hi si Jàson sol acompleix abans dues difícils proves: junyir dos enormes toros ferotges amb peülles de bronze que respiraven foc i tot seguit arar amb ells un camp i sembrar-hi les dents del dragó de Cadme. Amb l’ajut de les arts màgiques de Medea, filla d’Eetes, que s’enamora perdudament de Jàson, pot realitzar aquests treballs i a més desfer-se dels homes armats que sorgeixen de la terra en sembrar-hi les dents del dragó. Tot i així Eetes no té la intenció de lliurar-li el velló sinó de assassinar a traïció tots els Argonautes. És altre cop Medea que els ajuda: després que ella adorm el dragó que el custodiava, s’apoderen del velló i fugen en l’Argo tot emportant-se Apsirt, el petit germà de Medea. Quan s’adonen que Eetes els persegueix, Medea esquartera el seu germà i n’escampa els membres pel mar perquè el seu pare perdi el temps recollint-los i abandoni la persecució.<br><br>Durant deu anys visqueren feliços i tingueren dos fills fins que s’esdevingueren els fets narrats per Eurípides a la tragèdia <em>Medea</em>: Jàson decidí divorciar-se de Medea i casar-se amb la jove filla del rei. A punt de celebrar-se el casament, Medea, enfollida de gelos i despit, envià a la seva rival una vestit embruixat que abrasà la núvia en posar-se’l i el seu pare quan l’anava a auxiliar. Però la seva venjança no s’aturà aquí sinó que arribà a l’atrocitat de matar els fills que ella mateixa havia tingut amb Jàson. Després fugí a la cort del rei Teseu d’Atenes.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2019-03-11 12:36:14 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339911020</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Abans de llegir</title>
         <author>serrano_david</author>
         <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339911671</link>
         <description><![CDATA[<div>3- Qui van ser Medea i Jàson?</div>]]></description>
         <enclosure url="http://2.bp.blogspot.com/-d0FZAN0nd1A/TiYinj8vD6I/AAAAAAAAAqA/BS8-I0VfJXw/s1600/Crosato_Giovanni_Battista_Jason_and_Medea_Charming_the_Sleepiless_Dragon_of_the_Golden_Fleece_Oil_on_Canvas-large.jpg" />
         <pubDate>2019-03-11 12:37:53 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339911671</guid>
      </item>
      <item>
         <title>3.1-Qui van ser?</title>
         <author>serrano_david</author>
         <link>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339912257</link>
         <description><![CDATA[<div>Jàson,en la mitologia grega, és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea. Era fill d'Electra i Zeus, i germà de Dàrdanos i Harmonia, o bé, segons una altra tradició, d'Èson, rei d'Iolkos, i Polimeda, filla d'Autòlic, la seva dona.<br><br>Medea , en la mitologia grega, era filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d'Hécate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe. Així, Medea és l'arquetip de bruixa o bruixot, amb certs trets de xamanisme.</div>]]></description>
         <enclosure url="" />
         <pubDate>2019-03-11 12:39:07 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/serrano_david/uf4m0krz2xhk/wish/339912257</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
