Era molt bonica, i sovint es presumia de que la seva filla, Andròmeda, era més bonica que les nimfes de mar, les Nereides.

Aquestes es van queixar amb Posidó, el Déu del mar i el seu pare, qui va alliberar un monstre a la terra de Cefeu.

Preocupats, els els Reis van anar a consultar a l'oracle de Delfos, que els va dir que per a salvar al seu regne, havien d'oferir com a sacrifici a la seva filla Andròmeda.

I així ho van fer, i van lligar a Andròmeda a una roca davant del mar, a esperar que el monstre sortís i la devorés.

Per sort, en aquells moments Perseu tornava de matar a Medusa, una criatura que tenia l'habilitat de convertir en pedra a tot aquell qui li mirés els ulls.

En veure-ho, va dir-li a Andròmeda que la salvaria del monstre si després marxava amb ell.

Ella va acceptar, i quan va sortir el monstre Perseu el va matar amb una falç que li havien regalat els Déus per a matar a Medusa.

Aleshores van anar cap al castell per a avisar a Cassiopea i Cefeu que Andròmeda marxaria amb ell.

Cassiopea i Cefeu van estar d'acord, però el seu tiet amb el qual Andròmeda s'havia de casar no, i va protestar amb un exèrcit darrere seu.

Aleshores, Perseu va dir-li a Andròmeda que tanqués els ulls, i ell va treure el cap de Medusa d'una bossa. A l'instant, tots els presents, incloent-hi Cassiopea i Cefeu, es van convertir en pedra, i Perseu i Andròmeda van marxar junts.

Aquest quadre és anònim però Tiziano en va fer una còpia. Està datat cap al 1580-1600.

També hi ha marques de roba amb aquest nom, marques de perfums, i fins i tot una escola de dibuix.

3r ESO B

Curs 2023-2024

Institut Badalona VII