Guió: Jessie Nelson, Kristine Johnson

Música: John Powell

Fotografia: Elliot Davis

Repart: Sean Penn, Michelle Pfeiffer, Laura Dern, Dianne Wiest, Dakota Fanning, Joseph Rosenberg, Richard Schiff, Loretta Devine, Elle Fanning, Kathleen Robertson, Doug Hutchison, Mary Steenburgen, Rosalind Chao, Marin Hinkle

Productora: New Line Cinema.


Tipus d’obra: Pel·lícula (drama)
Quina diversitat: Diversitat intel·lectual
Recomanació: Majors de 7 any
Durada: 132 minuts

Opinió personal: Es tracta d'una pel·lícula que transmet la importància de la família, el perpetu llaç entre un pare i una filla malgrat les dificultats. Segons el meu punt de vista, l’amor, família i amistat, lluita i superació, arpa i coratge, són alguns dels valors que ens ensenya la història de “Jo sóc Sam”, i que ens recorda la importància d'enderrocar qualsevol tipus de prejudici; doncs res és impossible. És commovedor vore els grans esforços que fa el protagonista per tirar la seua vida endavant i treballar, malgrat la seua diversitat intel·lectual.

En el context sociocultural en què es desenvolupa la pel·lícula, les persones amb discapacitat estan incloses en la dinàmica productiva, tenen dret a una feina, a reunir-se, fer ús de la comunitat de forma autònoma, a la capacitació. Açò pot servir com a eina útil de sensibilització, ja que el protagonista ens transmet que una  persona pot ser capaç de fer i aconseguir allò que vol si es lluita i ens esforcem. Així, sens dubte, la pel·lícula ens recorda que un dels requisits fonamentals per educar i ensenyar als més petits és l'amor que posem en qualsevol cosa; doncs, encara que existeixen moltes dificultats, ens aporta un missatge prou clar: tot anirà bé quan l'únic que importa és l'amor (en aquest cas l’amor de pare-filla).

Finalment, es plantegen qüestions i debats poc freqüents que tracen la distància que encara avui persisteix entre els drets de les persones amb diversitat i la limitació d'aquests, que des dels mateixos poders públics se'ls realitza; doncs, ens invita a reflexionar i resulta una película interessant, útil i molt adequada per treballar la diversitat.

Elena Pastor Porras

Director: Karan Johar 

Guió: Shibani Bathija i Niranjan Iyengar. 

Música: Shankar Mahadevar.

Repartiment: Shahrukh Khan, Kajol, Christopher B. Duncan, Katie A. Keane, Benny Nieves, Parvin Dabas, Arjun Mathur, Mackenzie Firgens, Natasha Marc, Kenton Duty, Tanay Chheda, Zarina Whaba, Sheetal Menon, Jimmy Shergill, Jevin Oestenstad. 

Gènere: Drama, romàntic. 

Tipus d’obra:  Pel·lícula.

Quina diversitat:  Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

Recomanació: Majors de 7 anys.

Durada (minuts): 165 minuts.  

Opinió personal:  Aquesta pel·lícula tracta de Khan, un xiquet musulmà amb autisme. La seva infància fou molt feliç gracies a la seva mare, l’objectiu d’ella era ajudar-li a aprendre a desenvolupar-se i viure en la societat. Però, quan mor, Khan es queda solés i es va a viure amb la família del seu germà a Amèrica. 
Allà coneix a Mandira i comença a tindre sentiments per Ella. 

En eixe mateix moment, passen els  atemptats del 11S en Nova York i com a conseqüència, la societat comença a rebutjar a la família musulmana. Aquest esdeveniment és el detonant que causa el rebuig de Mandira cap a Khan. 

Com a conseqüència, Khan recorre tot el país a la recerca del president per a demostrar la seva innocència. 

Finalment, Khan aconsegeix  deixar clar al món que la cultura no està lligada a la presonalidad i els actes de la resta. 

"Mi nombre es Khan y no soy un terrorista"

Considere que la pel·lícula representa aspectes molt interesants lligats al autisme i als problemes que ocorren en les societats, com la discriminació, que afecten de forma preocupant en la vida de les persones que presenten discapacitats. 

De la mateixa manera, apareixen postures de superació, acceptació i afecte per part de la família de Kahn, Kahn i Mandira creant una visió de normalita, unió i lluita de la diversitat i de la interculturalitat en la nostra societat. 

Sandra Sierra Noverges

Tipus d'obra: Pel·lícula.
Quina diversitat: Discapacitat intel·lectual i motora.
Recomanació: a partir de 13 anys d’edat.
Durada: 142 minuts.

Opinió personal: Aquesta és una de les pel·lícules que més m’agrada, a més de perquè el protagonista principal fa una interpretació excel·lent, pel fet que tracta el sentit comú, l’aplicació de valors i conceptes vitals. S’aprenen moltes coses com a espectador, de fet hi ha frases mítiques d’aquesta pel·lícula que tothom que l’ha vist recorda, com: “Tonto es aquel que hace tonterías” o “Yo no sé mucho de casi nada”. 

Recomanaria Forrest Gump a tothom que encara no l’ha visualitzat, ja que és un clàssic i s'aprén molt.

Maria Moya Marco

Opinió personal: Aquesta pel·lícula resulta molt adequada per tal de treballar la diversitat. D’una banda, tracta la diversitat funcional a partir del cas del seu protagonista, el qual es va quedar tetraplègic arrel d’un accident. I, d’altra banda, tracta la diversitat de tipus racial amb el segon dels seus protagonistes, el qual és un xic de color que mostra, en diverses ocasions, la realitat a la qual s’enfronta derivada dels prejudicis que segueixen existint a la societat. Ambdós aspectes es mostren d’una forma molt natural, divertida i irònica en algunes ocasions, la qual cosa provoca un seguiment fàcil i entretingut per part dels espectadors. 

A més, la pel·lícula tracta valors con l’amistat i la solidaritat. Tot i que els protagonistes són dues persones molt diferents, es mostra la gran connexió que hi ha entre ells, mostrant la forma en què es necessiten mútuament. D’ací podem extraure la importància, el valor i els beneficis que podem obtenir de les diferències i del fet de compartir amb la resta. 

Eugenia Perpiñá Caballer

Director: Javier Fesser
Guió: David Marqués i Javier Fesser
Música: Rafael Arnau
Fotografia: Chechu Graf
Repart protagonista: Javier Gutiérrez, Jesús Vidal, Roberto Sanchez, Roberto Chinchilla, José de Luna, Gloria Ramos, Fran Fuentes, Stefan López, Jesús Lago i Sergio Olmo.

Tipus d’obra: Pel·lícula, comedia dramàtica.
Quina diversitat: Síndrome de Down, Discapacitat Intel·lectual, Síndrome de Sotos, que se caracteritza per un sobrecreixement, Trastorn de l’Espectre Autista, Esclerosis tuberosa de Bourneville, hemorràgia cerebral per una negligència durant el part i Síndrome de Noonan.

Recomanació: Majors de 7 anys.
Durada: 124 minuts.

Opinió personal: La pel·lícula “Campeones” tracta sobre un equip de bàsquet, el qual està format per persones que tenen diversitat funcional i està dirigit per un entrenador que, en un primer moment, no mira amb bons ulls als jugadors.

Així doncs, a banda de ser una comèdia en què rius molt, la pel·lícula mostra un missatge realista de com és la realitat d’unes persones amb diversitat funcional, les quals han de conviure amb gent que no els accepten per ser qui són i han d'afrontar molts reptes en el seu camí. 

No obstant això, pense que les històries narrades són un exemple de superació i, a més a més, mostren valors molt importants, tals com: la importància de l’amistat, el treball en equip, la cooperació, el respecte i la igualtat d’oportunitats. 

Per tots aquests motius, considere que aquesta història tracta de trencar els estereotips i els prejudicis que hui en dia continuen existint. També és una mostra de donar visibilitat a uns personatges que no solem trobar molt sovint al cinema, però que també formen part de la nostra societat. 

Eva Uroz Alcudia