La família no és important per cap personatge de la pel·lícula. No es mostren a gust, ni és prioritària per ningú i tampoc s'esforcen per millorar la relació.

Són superficials, intenten aparentar ser diferents davant la societat i no mostren amor cap als seus estimats.

Els problemes familiars poden afectar i desestabilitzar el nostre dia a dia.

PREGUNTES:

La família és tractada com a tal, o és només una denominació social?

Som conscients que qui estarà sempre al nostre costat serà la família i els nostres estimats?

Hem de deixar de banda les opinions socials i centrar-nos en el que volem i necessitem. No podem estar sotmesos a l'opinió d'externs.

Ens hem d'expressar sexualment quan estiguem preparats i escoltar el que ens demana el nostre cos. No fer-ho així, ens pot provocar mal o perjudicar-nos tant físicament com mentalment.

Actuar en conseqüència amb les opinions dels altres, no és sa. Seguir els estereotips sexuals establerts no ens permet ser lliures ni ser com en realitat som.

PREGUNTES:

Som sexualment lliures dins la societat?
Ens agrada el que fem o som "esclaus" de l'opinió social?

Com més infeliç sigui el personatge, més ho tapa davant la societat i intenta mostrar-se sent tot el contrari de com és en realitat.

Destaca la perfecció física i l'obsessió amb la bellesa, i voler aconseguir-ho pot repercutir en problemes mentals i emocionals.

La pel·lícula és una crítica cap a la pressió social per ajustar-se als estàndards de la bellesa establerta.

PREGUNTES:

Per què creus que és tan important la bellesa en la nostra societat?

Què és el primer en el qual et fixes d'una persona?

Esperar a la mort no és una opció, hem de viure plenament cada moment. A la pel·lícula, en Lester, acaba morint, però en pau i satisfet.

La mort pot arribar en el teu millor moment o quan més plaent et trobes, com en el cas el Lester. Per tant, no ens podem penedir, arribat el moment s'ha d'acceptar.

En la pel·lícula la mort està present i no s'amaga. Els protagonistes es mostren forts, ja que en més d'una situació en què podrien haver optat per suïcidar-se han decidit continuar endavant.

PREGUNTES:

Per què ens fa por morir?

Tenim sort de viure?

L'enfocament de la vida o com volem viure-la, és elecció nostra. Nosaltres som qui decideix el que ens fa feliços i ens agrada.

El sentit de la vida el trobem o l'entenem quan més necessitem canviar la nostra situació o donar sentit a què fem.

Les diferents maneres de viure i el sentim que li podem donar, poden ser des de molt senzills a complexos. Com el Lester, no cal ser ric o viure luxosament per ser feliç. Ell mentre treballava al McDonalds, era més feliç que abans, quan treballava a una multinacional. Llavors, el sentit de la vida, creiem que nosaltres l'hem de descobrir a mesura que anem vivint situacions i experiències.

PREGUNTES:

Quin sentit té, per nosaltres, viure?

Cal viure amb un propòsit o trobar alguna raó?