-Newton

-Da vinci

-Galileo Galilei

-Marie Curie

-Darwin

-Árquímedes

-Pasteur

-Max Planck

-Sigmund Freud

La Terra ja no es considera el centre de l'univers, sinó el sol (heliocentrisme) i a més a més canvia la percepció del planeta, que s'eixampla gràcies a les noves descobertes, com l'arribada de Cristòfol Colom a Amèrica o les rutes africanes. 

Les lleis de Newton expliquen com funcionen les forces que regeixen la Terra i el cosmos, que es pot observar millor amb el nou telescopi

També van inventar el rellotge mecànic i la càmera fosca (clau per a la fotografia). Van ser els primers a explicar de manera convincent fenòmens com l'arc de Sant Martí o que la lluna era un cos esfèric. 

Un dels noms més destacats és el de Shen Kuo, qui va aventurar hipòtesis com la del canvi climàtic.

Al món islàmic van sorgir conceptes com la revisió per pars i l'adopció sistemàtica del sistema decimal, base indispensable per al càlcul complex. El concepte d'algorisme es deu també als musulmans, així com l'auge de l'alquímia i la trigonometria.

Un dels invents més destacats va ser l'astrolabi, que va ajudar al desenvolupament de l'astronomia i la navegació.

 En el camp de la medicina, van perfeccionar els instruments quirúrgics i les descripcions del cos humà.

Van postular que la Terra era rodona per primer cop. També van establir la primera classificació completa dels vegetals i minerals, introduint el concepte de taxonomia . Els elements clàssics, que serien l'essència de tot l'existent, neixen a Grècia.

En el camp de la medicina, van aportar complets tractats d'anatomia i tècniques de cirurgia. Demòcrit va afirmar que tota la matèria, inclosa la viva, estava formada per àtoms. Els metges grecs practicaven la dissecció de cadàvers i van descobrir l'existència del sistema nerviós.

Roma heretà la ciència grega i va desenvolupar les seves aplicacions pràctiques, especialment a l'enginyeria. El tractat de Ptolomeu sobre astronomia, per exemple, és un compendi del coneixement clàssic sobre l'univers. Galè, per la seva banda, va continuar les investigacions mèdiques gregues i va afirmar per primer cop que les artèries transportaven la sang.

Els xinesos van compendiar el seu saber matemàtic al document anomenat yijing, que inclou fórmules geomètriques i les primeres descripcions de l'àlgebra.

A la Xina es van dur a terme les primeres observacions d'eclipsis, meteors i supernoves, entre altres descobriments de l'astronomia. Van idear un zodíac propi, oposat a l'occidental, basat en els animals tradicionals i en la successió dels anys. Entre els seus invents destacats estan l'àbac, que va facilitar enormement el càlcul, i la brúixola, que va ajudar als viatgers a orientar-se.

 Amb la momificació va desenvolupar-se l'anatomia interna. El primer document mèdic extens és el Papir Edwin Smith.

El desenvolupament del'escriptura és condició indispensable per a la ciència avançada, que requereix càlculs matemàtics complexos.

S'han trobat a Babilònia restes de tauletes amb les quatre operacions bàsiques i problemes que inclouen equacions. El sistema numèric és de base sexagesimal.

Consideraven que el perímetre d'una circumferència era tres vegades el seu diàmetre i tenien fórmules per calcular les àrees dels principals cossos en geometria. Van traçar les primeres cartes de constel·lacions. La majoria de científics es dedicaven a l'astrologia i astronomia.

El més important va ser Seleucus, que va proposar un model heliocèntric que no va ser acceptat pels seus contemporanis.