Amb aquesta informació podem comprobar que als tres primers estableciments no es compleix la definició de benestar animal, ja que a més, està comprovat, que les gallines allotjades en aquests llocs pateixen més problemes d'osteoporosi, picatge i fins i tot canibalisme. 

El primer dígit (abans del codi del país) pot variar entre el 0 i el 3, fent referència al grau de benestar el qual la gallina ha estat sotmesa. Sent el 0 el màxim nivell.

 - NÚMERO 3 (Criades en gàbies)

Els ous que comencen el codi amb el número 3 han estat posats per gallines on la seva vida no ha estat molt bona. Aquestes gallines han estat vivint en gàbies de filferro, amb un espai molt límitat. A l'estar tan juntes, les gallines poden tenir malaties les quals son tractades amb antibiòtics. A més aquestes poden ser hormonades per el seu creixement. [Aquests ous són els més habituals en els supermercats.]

- NÚMERO 2 (Criades a terra)
Aquestes gallines no han estat criades en gàbies però sí que han estat límitades per sortir a l'exterior, és a dir, no podien sortir fora. Han estat criades en naus o corrals tancats, on tampoc permeten massa espai per moure's, il·luminades amb llum artificial i podent haver 12 gallines per metre quadrat.

  - NÚMERO 1 (Criades a l'aire lliure)
El número 1 a l'inici dels ous indica que les gallines d'aquests ous poden viure completament a l'aire lliure o dins de naus tancades que tenen accés a l'aire lliure quan ho necessitin.

 - NÚMERO 0 (Criades a l'aire lliure amb aliment ecològic)

Per últim, els ous que comencen amb el número 0 han estat posats per gallines que han estat criades a l'aire lliure, com les gallines del número 1, però a més, es crien amb aliment procedent d'agricultura ecològica, com cereals, herbes verdes o verdures fresques.

Aquesta empresa de sabates i roba deportiva, va tenir la seva primera denuncia a l'any 1991 per l'ús de treball infantil en les fàbriques de països orientals. Aquestes demandes es basaven principalment en un sou mínim no correspost, abús de càrrega horària, nens fent el treball de dos adults, químics tòxics exposats i maltractament físic cap a menors i dones treballadores. Aquesta marca a tingut molts enfrentaments per aquests motius, ja que en uns altres anys hi ha hagut casos molt pitjors, com abús cap a les nenes i les dones i abusos sexuals.
Actualment, Nike té al voltant de 700 fàbriques de contracte, dins de les quals al voltant del 20% dels treballadors són la creació de productes Nike. Les condicions d'aquests treballadors ha estat molt present formant molts debats i enfrentaments, amb acusacions formulades per les campanyes de les males condicions, amb freqüents abusos i assetjaments.

Aquesta marca a donat molt de parlar, ja que ha sigut criticada per la contratació de fàbriques (anomenades fàbriques d'explotació de Nike) en països com Vietnam, Indonesia, Xina i Mèxic. Nike ha tingut moltes crítiques per molts motius. Podem comprovar que a les fàbriques més "pobres" hi ha unes condicions de treball molt baixes. Encara avui dia podem trobar casos d'abusos i d'explotament infantil, tot i que ha disminuït durant aquests anys.

És un tema bastant delicat, el qual encara no podem obtenir resposta. No només Nike té aquests problemes sinó que moltes empreses més com Adidas, Benetton o Zara també són conscients. Uns problemes que avui dia no haurien d'estar presents, però que esperem que a mesura que passin els anys desapareguin. Tot i que no haurien ni d'existir. Tothom mereix unes condicions justes.

Apple compra moltes de les parts de l'iPhone a més de 200 proveïdors a tot el món.
Aquesta empresa li encarrega molts dels seus components a proveïdors mundials i després els ven als seus productors contractats a la Xina.

ACOBLANT ELS MÒBILS

Aquesta fàbrica pot produïr a prop de 350 iPhone per minut. Les seves intal·lacions poden donar treball a 350.000 treballadors, molts dels quals guanyen de 1,90 dolars l'hora. Després de donar lloc el dispositiu, la línia d'acoblament s'introdueix en una caixa elegant, s'embolica, i les caixes s'apilen sobre bases de fusta fins que són traslladades als camions.

PASSANT PER LA ADUANA

En sortir de les instal·lacions, l'iPhone es transporta uns centenars de metres fins a on el govern xinès va construir un enorme centre duaner, just a les afores de la fàbrica de Foxconn. L'agència s'ubica en una mena de zona lliure, la qual cosa permet que Apple vengui els iPhone més fàcilment als clients xinesos.

FER TRAMESES A L'ESTRANGER
Els telèfons intel·ligents viatgen en avions Boeing 747.
Els iPhone amb destinació als Estats Units i altres llocs del món surten de la duana en un camió i recorren quatre quilòmetres a l'aeroport de Zhengzhou. Aquestes instal·lacions s'han reformat a mesura que augmentava la producció de l'iPhone.

ELS QUE ES QUEDEN A XINA

Una vegada els productes són declarats com importació, la duana pot recaptar un impost al valor afegit del 17 per cent, basat en el preu d'importació. Després, els productes s'aproven per al seu transport per tota la Xina.

Una vegada que el telèfon surt de la fàbrica de Foxconn a Zhengzhou calen dos dies, de mitjana, perquè arribin a una botiga a Xangai, un viatge de 950 quilòmetres. Es necessiten tres dies, perquè arribin a una botiga a San Francisco, a uns 10.139 quilòmetres.

DIFERÈNCIA DE PREUS

El preu dels iPhone a la Xina pot ser gairebé un 20 per cent més alt que als Estats Units.
Un iPhone 7 de 32 gigues es ven en prop de 776 dòlars a la botiga Apple de Xangai. A Nova York costa 649 dòlars.

Aquesta empresa és una de les multinacionals marcades per l'explotació laboral. A les grans empreses com Apple es freqüent l'incumpliment de les normatives laborals. Amb aquests inclumpiments s'han dut  a terme la disminució dels costos i l'augment dels beneficis. També podem trobar d'altres més extrems com l'explotació infantil i les pràctiques esclavistes amb què companyies líders treuen profit i fins i tot fomentaven l'explotació laboral dels països en desenvolupament.
Apple ha estat acusada d'explotació en diverses ocasions. Però els casos solen ser aïllats, i els seus proveïdors operen en més de 30 països diferents, de manera que per Apple és pràcticament impossible controlar totes les instal·lacions de la seva cadena de subministrament.