• Bronquitis aguda: la més comú. Sol durar 2 o 4 setmanes per la curació.
• Bronquitis crònica: aquesta forma part d'un grup trucat malaltia pulmonar obstructiva crònica o COPD. Porta el dany a llarg termini a les parets internes de les aerovies en els pulmons. Te una condició progresivament d'empitjorament que no pot ser curada.

• Una tos freqüent
• Cansament i fatiga
• Respirant sorollós
• Manca d'aire
• Dolor de pit que acompanya tossir i profundament la respiració
• Febre

• Infeccions bacterianes o víriques
• El fumar
• Contaminants de l'aire, plos, fum, substàncies químiques, etc.
• Malaltia pulmunar tal com l'asma o l'emfisema pulmonar.

• Febre: paracetamol
• Tos: cloperastina

• Beure molts de líquids
• Evitar al máxim el tabac
• Caramels que ajudin a aclarar la gola
• A n'els bebes ajudarlos a expulsar el moc

• Emfisema centroacinar: La causa que origina l'emfisema centroacinar és el tabac. En aquest cas, la destrucció del teixit es produeix principalment en els bronquiols, per lo que l'emfisema s'ubica en la majoria dels casos en la part superior del pulmó.
• Emfisema panocimar: La destrucció del teixit es produeix en tots els llocs d'on hi ha un intercanvi de gasos. L'emfisema està localitzat principalment en la part inferior dels pulmons. En aquest cas, la causa de l'emfisema d'un nivell baix de l'alfa -1 anatritipsina, una substància que està present en els pulmons que s'encarrega de protegir els alvèols.

• La dificultat per respirar que pot anar acompanyada de tos crònica (amb o sense esput).
• La disminució de la capacitat pulmonar a l'hora de realitzar alguna activitat física o la presència de les sibilànces.

• Deixar de fumar.
• Tractar d'evitar l'exosició a parícules irritants en l'aire.
• L'emfisema pot empitjorar si la persona té grip o pneumònia. Per això, els que pateixen aquesta malaltia han de vacunar-se contra la grip cada any, a més de rebre la vacuna antineucócica periòdicament.
• Utilitzar broncodilatadors per reduir l'espasme muscular.
• La inflamació a les vies aèries pot disminuir mitjançant l'ús de corticosteroides, però només un 20% de pacients responen a ells.

Altres proves inclouen el mesurament de l'volum pulmonar i la capacitat de difusió, la prova de caminada de sis minuts i l'oximetria de pols. Raigs X de tòrax. Els raigs X també poden descartar altres problemes pulmonars o insuficiència cardíaca. La tomografia computada dels pulmons pot ajudar a detectar l'emfisema i determinar si la cirurgia per a la malaltia pulmonar obstructiva crònica podria ser una bona opció per a tu. Les tomografies computeritzades també poden emplar-se per detectar el càncer de pulmó.

Moltes persones amb EPOC tenen formes lleus de la malaltia per a les quals es necessita poca teràpia a part de deixar de fumar. Fins i tot en les etapes més avançades de la malaltia, hi ha una teràpia eficaç que pot controlar els símptomes, retardar la progressió, reduir el risc de complicacions i exacerbacions, i millorar la capacitat de portar una vida activa.

• Dolor molt fort i opressió al pit, que pot aparèixer de forma brusca o durant l'excercici. Pot acompanyar de dolor en altres parts del cos: mandíbula, coll, esquena, braç esquerre, zona abdominal. El dolor no desapareix en repòs, ni varia amb moviments ni amb la respiració.

• Durada del dolor: més de 20 min.

• Electrocardiograma: És la prova definitiva per detectar si s'està patint un infart. Registra l'activitat elèctrica de cor i és una prova senzilla i no dolorosa.
• Ressonància magnètica cardíaca en repòs: Es realitza només en casos dubtosos.

• Convencional: Elaborat amb metall.
• Farmacoativo: Alliberadors de fàrmacs que eviten l'obstrucció de l'stent al llarg dels següents mesos o anys de la seva implantació. Els pacients amb stent han de prendre antiagregants per evitar el risc de trombosi. El teu metge et recaptarà els que consideri més adequats.

• Estatines: Redueixen els nivells de colesterol a la sang.
• Àcid acetilsalicílic: Evita l'acumulació de plaques a les artèries.
• Betabloquejants: Redueixen la pressió arterial i milloren la circulació de la sang. El cor necessita menys força per bategar, amb l'ús d'aquests fàrmacs.
• Anticoagulants: Eviten la formació de coàguls de sang o plaquetes.
• Vasodilatadors: Relaxen els vasos sanguinis i augmenten el subministrament de sang i oxigen al cor, reduint al seu torn la càrrega de treball.
• Diürètics: Permeten eliminar l'excés de líquids i sodis del cos. Ajuden a alleugerir la càrrega del treball del cor.

• El consum del tabac.
• L'hipertenció arterial.
• El sobrepes i l'obesitat.
• Els nivells elevats de colesterol.
• Sedentarisme.

• Mil·límetres (arenes)
• Pedres de més de 10 centímetres en el ronyó.

• La sobresaturació de sals o soluts en l'orina
• La baixa ingesta de líquid és la causa d'aquesta diüresi insuficient.

• Abus en la dieta a base de carns a la litiasi d'àcid úric o la infecció d'orina en la litiasi de fosfat amònic-magnèsic.

• Quan la LEOC resulta ineficaç es poden realitzar diferents tipus de cirurgia per solucionar el problema: si la litiasi està en el urèter es pot realitzar cirurgia endoscòpica tipus Ureteroscòpia. 
• Quan el càlcul es troba en el ronyó o la seva grandària és superior als 2-3 cm,es realitza una nefrolitotomia percutània (NLP)
• La laparoscòpia és una opció per a casos especials de càlculs en urèter o pelvis renal. 

• Dolor o  en la zona abdominal. 
• pálides . 
• Fatiga. 
• Fiebre baja. 
• Picazon 
•  coloración amarillenta de la piel o los ojos
• Falta de apetito. 
• Náuseas y vómitos. 

No poder orinar.
Dolor en un lado de la espalda baja.
Pérdida de apetito y pérdida de peso.
Cansancio o debilidad.
Hinchazón en los pies.

El diagnòstic de l'hemofília es realitza prenent una mostra de sang i mesurant el grau d'activitat del factor. L'hemofília A es diagnostica fent proves de l'grau d'activitat de coagulació de el factor VIII. L'hemofília B es diagnostica mesurant el grau d'activitat de l'factor IX.

El tractament principal de l'hemofília greu consisteix a rebre la substitució de l'factor de coagulació específic que necessites a través d'un tub que es col·loca a la vena. Aquesta teràpia de reemplaçament es pot administrar per tractar un episodi de sagnat en curs

• Símptomes de la Leucèmia: 

1. Ganglis inflamats al coll, a les aixelles i darrere de l'os de el colze, tècnicament anomenat fossa cubital, és una de les característiques de la malaltia; 
2. Augment de la melsa que causa dolor a la regió superior esquerra de l'abdomen; 
3. Anèmia que genera símptomes com cansament, pal·lidesa i somnolència;Baixa concentració de plaquetes a la sang; 
4. Infeccions com candidiasi oral, gripau o pneumònia atípica; 
5. Suor nocturn; 
6. Taques habitades en la pell; 
7. Dolor en els ossos i en les articulacions; 
8. Sagnat fàcil del nas, genives o menstruació abundant sense causa aparent: 
9. Mal de cap, nàusees, vòmits, visió doble i desorientació, aquests poden ocórrer quan es veu afectat el sistema nerviós central. 

El símptoma més important és el dolor a la zona costolumbar, que apareix de forma brusca i amb caràcter intens.

 aquest dolor s'irradia a la bufeta i els genitals, seguint una trajectòria descendent encara que la irradiació depèn de l'nivell en què es trobi l'obstrucció.

El dolor sol estar acompanyat de nàusees, vòmits, i sudoració. Altres dels símptomes comuns que es poden presentar són:

Febre i / o signes de sèpsia.
 
Hematúria: és la presència de sang en l'orina. Pot aparèixer en petites quantitats, per la qual cosa s'haurà detectar a través d'exàmens d'orina, o pot ser visible.
 
Disúria: dificultat o mal de l'pacient en l'evacuació de l'orina.
 
Polaquiuria: augment de nombre de miccions durant el dia, que solen ser d'escassa quantitat i que és símptoma d'irritació o inflamació de l'tracte urinari.
 
Anúria: suspensió definitiva de la secreció d'orina. Aquest és el signe de major gravetat.

1-els còlics renals el dolor es localitza de forma més intensa en la fossa renal irradiant cap a l'hipocondri (zona de l'abdomen situat sota el diafragma i les costelles flotants).
 
2- els còlics ureterals s'irradia el dolor cap als genitals.

-Beu molt líquid. Però no qualsevol tipus de líquid, sinó sobretot aigua per incrementar la producció d'orina. ...
-Controla la teva dieta. L'alimentació té un paper fonamental en el tractament de les pedres al ronyó. ...
-Fes exercici. ...
-Redueix la sal. ...
-Redueix el sucre.

1. Flebotrombosis: es caracteritza per un coagul poc adherent. Es trova flotan per la vena i no obstrueix completament el flux sanguini. Hi ha un risc alt de que provoqui una embolia.( embolia significa más de un coágul )
2. Tromboflebitis: Es caracteritza per un coagul que esta adherit completament a la pared d'una vena obstruida e inflamada. No hi ha molt de risc d'una embolia, però pot deixa importants senyal. 

• Dolor en el dorso del cuello.
• El vaciar y el aserrar al hilo caliente.
• Náusea y a veces el vomitar.
• Vértigos.
• Somnolencia.