Tracta temes elevats, seriosos (el sentit de la vida, la inexorabilitat del destí, la 

condició de l'ésser humà, l'amor, la mort...). Els seus personatges sempre tenen un lloc 

rellevant en la societat o són, en el cas de la tragèdia grega, herois. Aquests 

personatges estan dominats per fortes passions i estan sotmesos a un destí tràgic i 

fatal del qual no poden escapar. El final sempre és tràgic (normalment, la mort dels 

protagonistes). 

Està escrita en un llenguatge acurat i en un registre culte.

Segons Aristòtil, la finalitat de la tragèdia és provocar en l'espectador un alliberament 

dels sentiments, la compassió i l'horror davant de la desgràcia dels personatges

També va néixer a Grècia. La seva acció imita la vida quotidiana. Per tant, els 

personatges són força identificables per part del públic: acostumen a ser éssers 

normals, que podríem trobar en qualsevol situació diària. Acostumen a pertànyer a les classes populars. Les comèdies tenen un final amable i feliç. La comèdia té un caràcter còmic i irònic, amb elements satírics. Per tant, la seva finalitat és lúdica, pretén que el públic es distregui i, sovint, provocar en aquest la rialla.
Autors importants de comèdies han estat el grec Aristófanes, els llatins Plaute i Terenci, així com William Shakespeare o Molière , considerat el més important comediògraf de la literatura universal.

moderna. Es considera un gènere mixt entre aquests dos gèneres. Amb la comèdia té en comú el fet que els personatges pertanyen a la vida quotidiana i són més reals i identificables per al públic que no pas els herois tràgics. Amb la tragèdia comparteix el fet de presentar una situació de conflicte greu. En l'argument s'introdueixen elements còmics i no necessàriament té un final desgraciat, tot i que la majoria dels drames el tenen.
Tenim autors com Henrik Ibsen, Àngel Guimerà.