VIA DE CONTAGI:

·Per via aèria, petites gotes que s'expulsen en tossir o esternudar.

·Per contacte de la pell o oral amb persones malaltes de la grip.

·Per tocar o compartir estris (coberts, gots...) i altres objectes sense netejar-los degudament.

DURADA: Entre 5 i 10 dies.

SIGNES i SÍMPTOMES:

• Febre alta (39 ºC - 40 ºC).

• Malestar general intens amb vòmits o mal de cap intens.

• Dolor toràcic intens, erupcions cutànies, empitjorament dels símptomes després de la millora inicial.

• Dificultat respiratòria, sorolls al pit, expectoració productiva.

• Tos persistent.

• Tos seca.

• Mal de cap i de coll.

• Malestar general.

• Nas tapat.

• Sensació d'enfredoriment.

• Secreció nasal.

• Cruiximent.

• Diarrea, sovint amb sang o pus.

• Dolor i rampes abdominals.

• Dolor al recte.

• Necessitat imperiosa de defecar.

• Incapacitat per defecar malgrat la urgència.

• Pèrdua de pes.

• Fatiga.

• Febre.

  
  

• Debilitat.

• Sensació de cansament.

• Mareig o atordiment.

• Dificultat per respirar.

• Pell pàl·lida.

• Infeccions que no desapareixen o que recorren.

• Moretons (o petits punts vermells o porpra) a la pell.

SIGNES i SÍMPTOMES:

• Depressió.

• Pèrdua dinterès per activitats.

• Aïllament social.

• Canvis de l´estat d´ànim.

• Desconfiança daltres persones.

• Ira o agressivitat.

• Canvis als hàbits de son.

• Desorientació.

• Fatiga extrema.

• Pèrdua de gana i pèrdua de pes.

• Zones de pell enfosquida.

• Pressió arterial baixa, fins i tot desmais.

• Desig de consumir sal.

• Nivell baix de glucosa a la sang, anomenat.

• Hipoglucèmia.

• Nàusees, diarrea o vòmits.

• Dolor abdominal.

• Dolor muscular i articular.

• Irritabilitat.

• Depressió.

• Caiguda dels cabells del cos o problemes sexuals en algunes persones.
  

ETIOLOGIA: L'anèmia és una afecció que es desenvolupa quan la sang produeix una quantitat inferior a la normal de glòbuls vermells sans.
VIA DE CONTAGI: La causa de l'anèmia és causada per la falta de ferro.
DURADA: Després del seu diagnòstic, amb medicaments es pot curar durant tres a sis mesos.
SIGNES i SÍMPTOMES:

• Debilitat.

• Cansament.

• Manca d'aire.

• Dolor al pit.

• Mans i peus freds.

• Batecs irregulars.

• Marejos o atordiment.

  
  

ETIOLOGIA: Els defectes cardíacs congènits són problemes amb l'estructura del cor.
VIA DE CONTAGI: Es desenvolupa abans del naixement, durant la gestació de l'embrió el cor no es desenvolupa correctament.
DURADA: Des del naixement del nadó. Hi ha casos en el qual es pot curar, per a vegades no es pot curar del tot.
SIGNES i SÍMPTOMES:

• Llavis, llengua o ungles de color gris pàl·lid o blau.

• Respiració ràpida.

• Inflor a les cames, el ventre o l'àrea al voltant dels ulls.

• Manca d'aire durant l'alimentació, que provoca un augment de pes insuficient.

• Augment de la set i de les ganes d'orinar.

• Augment de la gana.

• Fatiga.

• Visió borrosa.

• Entumiment o formigueig a les mans o als peus.

• Úlceres que no cicatritzen.

• Pèrdua de pes sense raó aparent.

• Sensació de nerviosisme, agitació o tensió.

• Sensació de perill imminent, pànic o catàstrofe.

• Augment del ritme cardíac.

• Respiració accelerada (hiperventilació)

• Sudoració.

• Tremolors.

• Sensació de debilitat o cansament.

• Debilitat, pèrdua de coordinació dels dits de la mà.

• Deformitat en forma de la mà i el canell.

• Dolor.

• Entumiment.

• Disminució de la sensibilitat.

• Formigueig o sensació de cremor a les zones

• Controlades pel nervi.
  

• Manca d'aire.

• Dolor o opressió del pit.

• Sibilàncies en exhalar.

• Problemes per dormir causats per manca d'alè.

• Tos o sibilància en respirar que empitjora amb un virus respiratori, com un refredat o grip.

• Manca d'aire durant una activitat o quan estàs ficat al llit.

• Fatiga i debilitat.

• Inflor a les cames, als turmells i als peus.

• Batecs del cor ràpids o irregulars.

• Menor capacitat per fer exercici.

• Sibilància.

• Tos que no desapareix o tos amb mucositat de color blanc o rosa i punts de sang.

• Inflor de l'abdomen.

• Augment de pes molt ràpid a causa de l'acumulació de líquids.

• Nàusees i manca de gana.

• Dificultat per concentrar-se o estar d'alerta menor.

• Dolor al pit si la insuficiència cardíaca és producte d'un atac cardíac.

• Quan has de consultar un metge

• Dolor.

• Rigidesa.

  Sensibilitat.

• Pèrdua de flexibilitat.

• Sensació grinyolant.

• Osteòfits.

• Inflor.

DURADA: Per eliminar els càlculs renals s'utilitza ones de xoc per desintegrar els càlculs al ronyó.
SIGNES i SÍMPTOMES:

• Orina de color rosat, vermell o marró amb olor desagradable.

• Necessitat d'orinar amb més freqüència o orinar en petites quantitats.

• Nàusees i vòmits.

• Febre i calfreds si hi ha una infecció.

• Dolor tan intens que no pots asseure't en posició dreta o trobar una posició còmoda.

• Sang a l'orina.

• Dificultat per orinar.

  
  

Frotis nasofaringi: Es realitza amb dos hisops especials que permeten recollir mostres de coll i nas i no produeix cap dany excepte un pessigolleig i ganes d'esternudar.

Rentats nasofaringis: Es fa servir en nens petits per la seva senzillesa. Per a aquesta s'utilitza una xeringa per administrar 1-1,5 ml de solució salina estèril en una de les fosses nasals mentre es tapa l'altra, així surten els mocs entre d'altres. Aquesta mostra s'envia al laboratori.

Rentat broncoalveolar: Es realitza en els pacients ingressats a l'UCI.

Endoscòpics amb biòpsia de teixits: Aquesta prova és l'única prova diagnòstica que detecta amb certesa la Colitis.

Proves per laboratori:

• Anàlisi de femta: Amb aquesta prova es pot detectar la presència de Glòbuls blancs o de diferents proteïnes en la femta i pot ajudar a detectar la Colitis. 

• Anàlisi de sang: Aquesta prova serveix per veure si es té anèmia, signes d'infeccions o inflamació.

Estudi de mostres biològiques:

• Colonoscòpia: Aquest examen permet veure tot el còlon amb una sonda prima que conté una llum i càmera. Durant el procediment, es prenen mostres de teixit per a anàlisis al laboratori. Això es coneix com a biòpsia de teixit. La mostra de teixit és necessària per fer el diagnòstic i poder detectar la colitis.

• Sigmoidoscòpia flexible: Es fa servir una sonda prima, flexible per examinar el recte i el còlon sigmoide. Si el còlon està molt inflamat, és possible que aquesta prova es prefereixi a una colonoscòpia completa.

Diagnòstic per la imatge:

• Radiografies: Si els símptomes greus, es pot fer una radiografia de la zona abdominal.

• Tomografia computaritzada: Aquesta es fa a l'abdomen o la pelvis. La tomografia computaritzada pot revelar quina part del còlon està inflamada.

• Enterografia per tomografia computaritzada i enterografia per ressonància magnètica. 

• Proves genètiques. Les proves genètiques només es realitzen en els casos en què se sospita d'una forma genètica de la malaltia.

Proves funcionals:

• Proves cognitives: Són tests per valorar de manera objectiva l'alteració cognitiva que presenta el pacient.
  Proves de laboratori:

• Anàlisi de sang: Actualment, s'ha confirmat que l'anàlisi de sang poden determinar si una persona té o patirà de la malaltia d'alzheimer, aquesta es pot determinar gràcies a la proteïna beta amiloide, anomenat AD-Detect.
  Diagnòstic per la imatge:

• Neuroimatge cerebral: Aquestes es fan per obtenir imatges del cervell. La tomografia computada i la ressonància magnètica proporcionen una imatge fixa del cervell a mida real que permet avaluar si hi ha una pèrdua rellevant de neurones a les àrees típicament afectades per la malaltia d'Alzheimer.
  Estudi de mostres biològiques

• Anàlisi de líquid cefalorraquidi. El líquid cefalorraquidi és un líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal, aquest líquid tradueix el que està passant en els òrgans.

  
  
  

• Prova d'estimulació amb hormona adrenocorticotròpica: Aquest examen mesura el nivell de cortisol a la sang abans i després d'una injecció.

• Prova d'hipoglucèmia induïda per insulina: Aquesta prova es fa per esbrinar si la glàndula pituïtària està provocant insuficiència suprarenal secundària. Es controlen els nivells de glucosa sanguínia i cortisol després d'una injecció d'insulina.

Proves de laboratori:

• Anàlisi de sang: Mitjançant aquest examen, es poden mesurar els nivells de sodi, potassi, cortisol. 
  Diagnòstic per la imatge:

• Proves per imatges: Mitjançant una tomografia és possible veure la mida de les glàndules suprarenals i cercar altres teixits també serveix per detectar insuficiència suprarenal secundària.
  
  

Proves de laboratori:

• Anàlisis de sang: Amb aquesta prova podem detectar l'anèmia de manera precoç.

• Prova d'hemoglobina glucosada en Sang: Aquesta prova requereix abstenir-se d'ingerir aliments per un lapse de temps, mesura el percentatge de glucosa a la sang unida a l'hemoglobina.

Aquesta es pot diagnosticar amb les següents proves:

Amb proves de diagnòstic per imatge

• Electromiografia

  
  

En alguns casos caldrà fer les proves d'al·lèrgia.

Proves funcionals:

• L'espirometria, proves de broncodilatació.

• Es pot mesurar la fracció exhalada d'òxid nítric, que demostren que els bronquis estan inflamats o no.

  Diagnòstic per la imatge

• Radiografia de tòrax.

  
  

Proves de laboratori:

• Analítica de sang: Aquesta servirà per irar els nivells de colesterol en sang i els triglicèrids

• Anàlisi de sang. Quan hi ha insuficiència cardíaca, el nivell d'una proteïna augmenta.
  Diagnòstic per la imatge:

• Radiografia de tòrax: Les radiografies poden mostrar l'estat dels pulmons i el cor.

• Tomografia computaritzada del cor: Aquesta permet generar imatges transversals del cor.

• Imatges per ressonància magnètica del cor: Generar imatges detallades del cor.

• Angiografia coronària: Aquesta prova ajuda a revelar obstruccions a les artèries del cor.
  Proves funcionals:

• Electrocardiograma: Aquesta prova registra els senyals elèctrics del cor i la rapidesa o la lentitud de la freqüència cardíaca.

• Ecocardiograma: Aquesta prova mostra la mida i estructura del cor i les vàlvules cardíaques, i el flux sanguini a través del cor.

• Fracció d'ejecció: La fracció d'ejecció és una mesura del percentatge de sang que surt del cor cada cop que aquest es contrau. 

• Proves d'esforç: Aquestes proves solen consistir a caminar sobre una cinta de córrer o pedalar en una bicicleta fixa mentre es controla el cor, aquestes mostren com respon el cor a l'activitat física. 
  Estudi de mostres biològiques:

• Biòpsia de miocardi: En aquesta prova, s'extreu petits fragments del múscul cardíac per analitzar-los per poder diagnosticar les malalties del múscul cardíac que causen insuficiència cardíaca.

• Radiografies: Aquesta es fa per visualitzar l'os, podem observar si hi ha pèrdua del cartílag i dany als ossos.

• Tomografia computaritzada: Les tomografies computades poden visualitzar l'os i els teixits tous que els envolten.

• Imatges per ressonància magnètica: Pot produir imatges transversals més detallades de teixits tous com ara cartílags, tendons i lligaments.

• Ecografia. Aquesta s'utilitza per obtenir imatges dels teixits tous, els cartílags i les estructures que contenen líquid a prop de les articulacions. 

• Analítica d'orina i sang: Es realitza per valorar la presència d'hematies.
  Diagnòstic per la imatge:

• Radiografia simple d'abdomen: En aquesta es pot observar els ronyons i la bufeta

• Ecografia: Està indicada per dones embarassades i es capaç de detectar càlculs molt petits al ronyó d'entre 2 i 3 mil·límetres.

• Tomografia computada sense contrast. 

• La vacunació: És un dels tractaments més efectius per prevenir la malaltia i alleujar els sueus signes i símptomes.

S'actuarà davant dels símptomes:

• Acetaminofén: Aquest és un analgèsic que serveix per alleujar el dolor, cefalees.

• El zanamivir: Aquest ajuda a alleujar la duració dels símptomes de la grip com la congestió nasal, dolor de gola, muscular, tos…

• Oseltamivir: Actua contra el virus que causa la la grip.

Cirurgia: en aquestes cirurgies s'han d'extirpar tot el còlon i el recte.

Medicaments:

• La vacunació: És un dels tractaments més efectius per prevenir la malaltia i alleujar els sueus signes i símptomes.

Medicaments antiinflamatoris:

• 5-aminosalicílics: Aquest és un medicament que s'utilitza en primera línia per reduir i mantenir la remissió de la colitis.

• Corticoides: Els Corticoides suprimeixen al sistema immune.

Medicaments immunosupressors:

• Azatioprina: Regula les baixes defenses de l'organisme.

• Medicaments de molècules petites: Ajuden a la desinflamació, ja que es dirigeix especialment a parts del sistema immune, actua en l'intestí o altres òrgans.

• No fumar.

• Evitar l'exposició a pesticides.

• Mantenir un pes corporal saludable.

• Evitar la radiació medica innecessària.

Davant dels símptomes:

• Quimioteràpia: És la principal tècnica de tractament aquestes s'utilitzen per a matar les cèl·lules de la leucèmia.

• Tractament amb Radioteràpia: Amb la Radioteràpia s'utilitzen rajos X per matar la cèl·lula cancerosa de la leucèmia.

• Immunoteràpia: La immunoteràpia utilitza el sistema immune per a combatre a la leucèmia, el cos del malalt no pot combatre a les cèl·lules del càncer, aquesta teràpia és efectiva perquè interfereix en el procés i ajuda al sistema immune.

• No fumar.

• Fer exercici amb regularitat .

• Evitar el consum d'alcohol.

• Menjar de manera saludable.

Davant dels símptomes:

• Inhibidors de la colinesterasa: Actua compensant la reducció dels neurotransmissors.

• Memantina: Aquest medicament bloquegen els efectes tòxics associats amb l'excés de glutamat i regula l'activació del glutamat.

• Menjar aliments ric en vitamines en ferro.

• Menjar aliments rics en vitamines B i C.

Davant dels símptomes:

Ferro d'origen animal: El consum d'aliments rics en ferro ajudarà amb aquestes malalties de carències.

Ferro Farmacològic: Aquestes són pastilles que contenen minerals i altres components per suplir aquesta carència.

Preventiu:

• Ecografies.

• Anàlisis als pares per descartar malalties congènites.

  
  

Tipus de cirurgia:

• Dispositius cardíacs implantats: Aquest dispositiu ajuda a controlar la freqüència cardíaca.

• Cirurgia de cor obert.

• Trasplantament de cor.

  
  

• Fer exercici amb regularitat.

• Mantenir un pes saludable.

• Menjar de manera saludable.

• No fumar.

Davant dels símptomes:

Insulina: Aquesta s'utilitza per suplir les carències que causa la diabetis.

• Dormir prou.

• Consum d'aliments saludables.

• Sortir de la casa cada dia.

Davant dels símptomes:

• Antidepressius.

• Benzodiazepina: Ajuda a controlar els nervis i l'ansietat.

• No fer moviments repetitius amb la mà.

Davant dels símptomes:

• Gabapentina.

• Pregabalina.

• Cirurgia.

• Ibuprofeno.

• Naproxeno: Aquest alleuja el dolor.

• No fumar.

• Fer exercici amb regularitat.

Davant dels símptomes:

• Els glucocorticoides inhalats.

• Fluticasona.

• Budesonida.

• Mometasona.

  
  

• Disminuir el consum de sucres, farines, entre altres…

• Mantenir una bona alimentació, i consumir aliments rics en fibra…

• Limitar el consum d'alcohol.

Davant dels símptomes:

• Canviar l'estil de vida.

• Ezetimiba.

• Àcids grassos omega-3.

• Es una malaltia que no es pot prevenir.

Davant dels símptomes:

• Hidrocortisona: Aquesta és un tipus d'hormona que es fa servir per substituir alguna hormona com el cortisol.

• Acetat de fludrocortisona: Es fa per substituir a l'aldosterona.

• No fumar.

• Fer exercici amb regularitat.

• Evitar el consum d'alcohol.

• Menjar de manera saludable.

Davant dels símptomes:

• Inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina: Aquest serveixen per relaxar els vasos sanguinis per reduir la tensió arterial.

• Enalapril: Redueix la tensió arterial.

• Beta bloquejadors: Aquest medicament disminueixen la freqüència cardíaca i la pressió arterial.

• Fer exercici amb regularitat.

• Menjar de manera saludable.

Davant dels símptomes:

• Antiinflamatoris no esteroides: Aquesta alleuja el dolor que causa aquesta malaltia.

• Esteroides: Ajuden a desinflamar i amb el dolor que causa la malaltia.

• Consumir aliments amb molt de calci.

• Consum begudes com la llimonada, taronja…

• Beure molta aigua.

Davant dels símptomes:

• Consum d'aigua: Beure 2 a 3 litres d'aigua ajuda a mantenir l'orina diluïda alhora prevé els càlculs.

• Analgèsics: Ajuden a expulsar els càlculs petits que causen molèstia.

•