Metodologia: després d'explicar els temes que tocaven, feia una serie de preguntes relacionades amb el tema que havia acabat d'explicar. - Motiu: Fomentar l'atenció i la participació de l'alumnat.

Recompensa: Al final de curs als 10 millors d'una classe de 100 alumnes els pujava 1 punt a la nota final - Motiu: recompensa, fomentar la competitivitat.

Experiència:  Mantenia el podium en un arxiu posat al moodle i l'anava actualitzant conforme avançava el curs.

Problema : a meitat de curs, hi havia clars vencedors i alguns alumnes ja es van despenjar, al ser el mateix premi pels 10 primers vaig perdre la competitivitat entre ells.

 

Tenint en compte que l’assignatura proposa un recorregut pels mitjans audiovisuals de reproducció mecànica des de finals del segle XIX fins als nostres dies (des de la fotografia i el fonògraf fins a la plataforma Youtube, passant pel cinema, la ràdio i la televisió), l’alumnat hauria de crear, en grups reduïts, un TIME LINE. 

 

En què consistiria l’activitat? 

 

En grups reduïts, l’alumnat hauria de crear un TIME LINE sobre la història de l’audiovisual. Així, un grup n’hauria de fer un sobre la Ràdio, un altre grup sobre la televisió, un altre grup sobre el cinema, un altre grup sobre Internet. Cada TIME LINE estaria conformat per 30 cartes. Cada carta (que l’alumna dissenyaria amb l’aplicació anteriorment esmentada) mostraria un esdeveniment històric, un invent o un descobriment relacionat amb un àmbit concreto (ràdio, televisió, cinema, Internet). Els detalls d’aquest esdeveniment serien visibles en ambdues cares, però l’any de l’invent o de l’esdeveniment només el veuríem en una de les cares. Un cop cada grup hagi dissenyat el seu TIME LINE, hauria arribat l’hora del joc. Cada grup hauria de jugar al TIME LINE de la resta de grups, és a dir, ordenar les cartes cronològicament de manera correcta. Per saber si ho han fet bé, un cop les hagin ordenades, hauran de girar-les per comprovar que els anys s’han ordenat de manera cronològica.

 

Magic The Gathering CardMaker funciona molt bé per crear cartes de joc, ja que és molt intuitiva i ofereix moltes possibilitats de personalització (imatge, títol, marcs, color de fons, etc). Potser per aquesta activitat, l’aplicació és massa complexa, ja que està centrada sobretot en crear cartes del món màgic (amb poders, icones, etc.).

 

Eina: Kahoot

Metodologia: a l’inici de la classe faria una Kahoot amb una sèrie de preguntes del temari de la classe anterior.  Per facilitar-ho i no perdre temps de la classe actual, faria preguntes de resposta múltiple amb només una correcta. Al final del curs, els tres primers en la puntuació, se li sumarà 1 punt a la nota.

Avantatges: fa que els alumnes s’esforcin per assolir els coneixements i reforçar-los d’una classe a la següent, no només anar acumulant conceptes i haver de repassar-los tots al final per a l’examen. 

Ajuda a entrar en la classe, tant online com presencialment. Em permet recordar coses del tema anterior i crear curiositat sobre temes del tema que es vagi a tractar.

Eina: Socrative

Metodologia: a l’inici de la classe faria un questionari amb preguntes de la classe anterior i amb preguntes que puguin estimular la curiositat sobre la clase que anem a iniciar.  Aquestes últimes poden ser també de resposta oberta per ajudar a iniciar debat.

 

Avantatges: fa que els alumnes es centrin i es motivin en la classe present.  Pot ajudar a refortçar un concepte si alguna resposta porta a confusió i estimula que l’alumne que no ho ha contestat bé pregunti.

 

Desavantatges; alguns alumnes ocmenten que el debat que s’estableix hauria d’estar enregistrat per poder-ho consultar o que sigui material d’estudi (es soluciona prenent apunts) i d’altres comenten que volen el questioanri disponible durant tot el curs per estudiar també, amb el que és difícil vincular-ho a Moodle. Es pot fer directament amb un questioanri a Moodle.

Poden utilitzar-se imatges, música, vídeo, o documents (pdf, Word, Excel p Powerpoint).  És gratuït, presenta dissenys atractius i és fàcil d'utilitzar per als ususaris. Pot utilitzar-se per explicar fets en ordre cronològic, avaluar l'evolució de l'aprenentatge, plantejar propostes de millora, compartir coneixements entre els alumnes o facilitar l’autoavaluació. Com a inconvenient, podríem trobar la dificultat per pujar diferents arxius i tenir paciència per agregar contingut i definir els períodes de temps.

No l'he fet servir però crec que pot facilitar l'autoreflexió dels estudiants i els hi pot permetre determinar visualment l'estat de les competències que van adquirint.

 Assignació de rols mitjançant la creació i atribució de cartes amb els diferents càrrecs i organismes dins d'una de les institucions de l'Estat (per exemple, al legislatiu, grup parlamentari, comissions, diputat, president de la Mesa, etc.) 

Es "jugaria" a tramitar una llei fins a la seva aprovació i sanció. Els estudiants haurien de simular en funcionament del parlament de Catalunya, per exemple, tot aplicant el seu reglament.

El text de les cartes contindria els "poders" (les competències) de cadascun dels personatges o organismes. 

2) Justificació d'elecció

He triat aquesta activitat per que permetria als estudiants comprendre el tipus de normes que regulen l'activitat de les organitzacions en general, i d'un institució rellevant de l'Estat en particular a partir de la seva llei, per exemple, el poder legislatiu a partir del reglament del parlament de Catalunya. 

Prèviament a la realització de la sessió de role playing, es demanaria als estudiants que incorporessin una imatge relacionada i redactessin el texte de la carta del seu personatge, escrivint les seves competències.

3) Característiques, avantatges, desavantatges

Avantatges: és un programa senzill d'utilitzar; permet descarregar les cartes creades.

Desavantatges: l'espai de text és reduït. L'alumne hauria de crear una carta per possible competència del seu personatge o de l'òrgan al qual pertany. amb el treball i els problemes que això pot comportar.

4) Context d'utilització

Faria servir aquesta activitat a l'assignatura de Teoria del Dret a l'hora d'explicar el tipus de normes que regulen el funcionament dels poders públics (legislatiu, executiu, judicial) i altres institucions rellevants (per exemple, TC).

Plickers ens permet realitzar qüestionaris als nostres alumnes, però aquests en lloc de contestar amb el dispositiu mòbil ho fan amb unes targetes amb uns còdigs QR (un per a cada alumne). Te l’avantatja de requerir mínima tecnologia, i aquesta només per part del professor, cosa que pot ajudar-nos a mantenir l’atenció de l’alumnat. Com a inconvenient diria que en classes on hi ha un gran nombre d’alumnes, el lloc pot arribar a perdre dinamització i fer-se lent.

Crec que és una eina que pot ser molt útil per a fer avaluacions inicials, per valorar el nivell inicial dels alumnes abans de començar amb un tema nou.

M’ha semblat molt útil per una de les assignatures en les quals imparteixo classe, ja que en una de les primeres sessions els alumnes han d’aprendre un gran contingut de vocabulari.

Avantatges: És apte per a mòbils. Pot ser utilitzat tant durant la classe com a material de repàs pels alumnes.

Inconvenients: Les frases de les targetes no poden ser massa llargues, sinó l’estètica del joc se’n pot veure afectada.

Pot ser una molt bona manera de repassar temari que els hi queda lluny i que és bàsic per l’assignatura. 

Us comparteixo l’enllaç tot i que encara estic en procés d’edició i acabant de familiaritzat amb la plataforma. Si algú intenta entrar i no pot accedir, feu-m’ho saber així també aniré millorant en com gestionar la plataforma i el compte: https://www.cram.com/flashcards/games/semiologia-12039884  

Aquesta és la meva activitat amb la plataforma: