Llibre de memòries, autobiografia, oda al poder guaridor de la literatura, aquest és un testimoni colpidor sobre una infantesa escanyada per una mare autoritària i cruel. Una obra impregnada d’un humor ferotge que ens permet acompanyar una autora que busca incansablement la felicitat. Reflexiva i generosa, Jeanette Winterson exposa les seves vivències i reivindica l’amor com la millor llar on viure.

«Una de les memòries més entretingudes i emocionants dels últims anys. Un tresor meravellós sobre el consol i la saviesa.» The Boston Globe

Hamnet és la història d’una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d’un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d’un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d’una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.

“Et glaça el cor. Hamnet fa amb la història de Shakespeare el que Jean Rhys va fer amb Jane Eyre, habitar-la, fer-la créixer i enriquir-la de maneres que alteraran definitivament l’experiència lectora”, Patrick Gale

“La història de Hamnet Shakespeare portava més de quatre-cents anys a l’ombra. Maggie O’Farrell la recupera i la reconstrueix en una novel·la enlluernadora i terrible”, Kamila Shamsie 

“Terriblement sensual. Una novel·la magnífica”, The Sunday Times

INDIA. En Badlapur, la intocable Smita sobrevive recogiendo los excrementos de una casta superior. Resignada a su condición, está decidida en cambio a que su hija no siga sus pasos, aunque para ello tenga que desafiar las normas establecidas.

ITALIA. A Giulia le encanta trabajar en el taller familiar, el último de Palermo que confecciona pelucas con pelo auténtico. Cuando su padre sufre un accidente y Giulia descubre que el negocio se tambalea, lo afronta con valentía y determinación.

CANADÁ. Sarah es una abogada de éxito en Montreal que lo ha sacrificado todo por su carrera. Un día, tras caer desmayada en el transcurso de un juicio, comprende que su vida ha dado un vuelco y que deberá escoger lo que de verdad le importa.

Smita, Giulia y Sarah no se conocen, pero tienen en común el empuje y el tesón de las mujeres que rechazan lo que el destino les ha reservado y se rebelan contra las circunstancias que las oprimen. Como hilos invisibles, sus caminos se entrelazan, formando una trenza que simboliza la voluntad inquebrantable de vivir con esperanza e ilusión.

Un llibre, per a mi, molt ben entrellaçat.

               Des de fa temps una idea li ronda pel cap: marxar ben lluny dels carrers i de la gent de Puebla, Mèxic. Cap a la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de què tant li havia parlat l’avi Antoni quan era petita.

               En un viatge invers al que havia fet el seu avi en arribar a Mèxic l’any 1939, com a exiliat d’un país en guerra, la Gris viatja a Catalunya, on hi descobrirà històries noves, paisatges, olors, costums i tradicions singulars i, sobretot, una família que no sabia que tenia i que amaga un secret en forma de xal de seda amb unes roses vermelles pintades i que els podria vincular al gran Salvador Dalí. I potser, també, hi podrà trobar la manera de tornar a ser feliç.

Aquesta novel·la extraordinària, coral i irònica confronta el lector amb les idees preconcebudes sobre com es defineixen els llocs i les cultures. Amb uns personatges inoblidables i tendríssims, La colònia mostra els efectes devastadors de l’imperialisme, que traspassa als individus i en determina els actes.

«La prosa de Magee és sempre lluminosa, emocionant i penetrant.» The Guardian

Al cor d’aquesta novel·la hi ha dues dones, una malaltia i una conversa íntima que es desplega al llarg del llibre i no s’acaba mai. La narradora visita a l’hospital una amiga de tota la vida, amb qui després van agafar camins diferents, que pateix un càncer terminal: és una dona brillant, intel·ligent i plena d’energia, però està terriblement sola, i ella decideix fer-li companyia sovint. Les dues amigues xerren, veuen pel·lícules, llegeixen, recorden la infància, s’expliquen històries i anècdotes, riuen i parlen de les seves relacions personals i sentimentals, complicades i no sempre satisfactòries. A mesura que s’acosta el final de la malaltia, les dues dones s’hauran d’enfrontar al repte més gros de les seves vides: l’acompanyament fins a la mort. Amb delicadesa, pinzellades d’humor i una enorme capacitat reflexiva, Nunez construeix una novel·la extraordinària i profunda, plena d’empatia i vitalitat, sobre les relacions humanes a l’era moderna, i la seva naturalesa ambivalent, i explora temes com ara l’amor, la vida de parella, l’envelliment, la pèrdua i les relacions entre mares i filles.

«La bellesa, l’amistat, la naturalesa i l’art: aquestes són les taules de salvació davant de la soledat i la desesperació, i Nunez ens les ofereix totes en aquesta minuciosa indagació sobre la vida i la mort», Janice Y. K. Lee, New York Times Book Review

Com ja feia en els seus contes, Alba Dedeu narra amb delicadesa i precisió els alts i baixos, les renúncies i les recances de la convivència, i aquesta angoixa de baixa intensitat que envolta els dos personatges i, en definitiva, a tots nosaltres: el vertigen de les possibilitats aparentment infinites que tenim a l’abast i la incertesa constant de no saber si, de totes aquestes opcions, sabem triar les millors.

“Alba Dedeu va a l’arrel de les coses”, Jaume Cabré

“Si en mirem els inicis literaris, hom diria que és un dels valors de futur de la literatura catalana”, Montse Serra, Vilaweb

“Una pel·lícula d’Aki Kaurismaki feta novel·la en català i amb flaires properes: La conformista és un fantàstica antiepopeia de la classe treballadora i la vida de parella. Una miniatura que tiba les ambigüitats i les pors, les càrregues i les corretges que ens fermen. Alba Dedeu és una artista del detall i el malestar subterrani. D’aquí rescata una altra mena d’heroïcitats”, Anna Ballbona

“No vull sortir de la seva prosa ni del seu pas del temps ni dels seus personatges, que som tots nosaltres. M’ha encantat”, Leticia Asenjo

“Amb una claredat intimidant, Alba Dedeu ha escrit sobre tots nosaltres mitjançant una aparent benevolència amb la que, en realitat, va serrant la superfície domèstica fins arribar a tocar l’agitació emocional i psicològica dels replecs més profunds de l’ànima humana”, Marta Orriols

“És un broll de sinceritat, de l’amargor de la quotidianitat i la vida que va passant. L’Alba posa en la veu de l’Eva les nostres inseguretats, els desitjos, l’orgull i la por”, Andrea Gumes

“L’he devorat d’una tirada i l’he gaudit moltíssim. Quina manera tan lleugera de narrar una resignació vital asfixiant però reconfortant alhora. Tant de bo l’olor de pollastre a l’ast i de Chanel nº5 impregni moltes biblioteques, tant públiques com personals”, Paula Carreras