Isabella: 47 anys, rossa amb ulls blaus ( Jennifer Aniston)  15 milions euros

William: 50 anys,castany amb ulls verds (Ian Somerhalder) 10 milions euros

Ethan: 14 anys, castany amb ulls verd (Timothée Chalamet) 25 mil euros

Chloe: 8 anys, rossa amb els ulls verds (Mckenna Grace) 15 mil euros

Dorothy: 84 anys, rossa amb els ulls blaus  (Betty White) 35 milions euros

GRAN DEPRESIO : En el 1919 va començar, de despres de la gran guerra i va acusar una gran ruïna en Europa i el enrequevimoento de EEUU de sobre producció 1920

1922 vomevnça la millora econòmica allà comencen els feliços anys 20 

Època de fot consumisme, abús del crèdit, especulació bursàtil 

1929 CRAK la caiguda de la borsa de NY. 

CONSEQUENCIAS DE FER-SE RIC: econòmiques 

Gestió y responsabilitat dels diners 

No subverteix ni s’astalbia pot perdre i entrar en deures 

FÍSIQUES 

L’estil de vida q es portà no es el mes saludable i això portà estrès, excés de pes, adicció. 

PISCOLOGIHUES 

insomni, mal humor, sentir de superioritat 

FAMILIARS I SOCIALS 

Nous familiars 

Desinterès de la família 

Pèrdua de amics 

BARÇA 

Acumulació d reals resultats: las grans tragèdies deportives i van provocar una gran reavaluarcio econòmica 

Mals fixages 

La enorme despesa de acumulacions frustrades de futbolistes

-Dembele 120 mil 

Griezmann 125 mil 

Couthinio 150 mil 

Van provocar una gran pèrdua e còmica 

Grans sous Van augmentar els sous de la gran plantilla 

EL COVID 400 milions de perdudes 


Amina Victoria

STURBUCKS: 

minorista que venia grans de cafe, especies. 

GRAN DEPRESIÓ: 

linia cultural 

1919 fi primera guerra mundial, ruina en europa i estats units s’enrriqueix

1920-1921 crisi superproduccio 

1922 millora situacio economica 

1920-1929 (felices 20) epoca de recuperacio bersatil, porta un endeutament del productors i consumidors 

1929 caiguda de borsa de NY

CONSEQUENCIES: comsum descen, cauen preus, empresas tancan provocant atur, pujada de credit i primera quiebra de 

CAUSES: estat torna el preu de, exces de demanda fa que la bombolla exploti

EFECTES DE FERSE RIC MONTANT UN NEGOCI:

CONSEQUENCIES de ferse ric montant un negoci: 

FRACAS ECONOMIC DEL BARÇA

Macarena Tejero
p2

Top 1 Temps (Edo, Christian, Martí)

Top 2 Codi de barres (Liam, Yong Hao)

Top 3 Benefici material (Carina, Ariadna, Ushuaia)

Top 4 Soul Coins (Jacob, Luyao)

Top 5 Color (Helena, Luna, Joana) 

Top 6 Clips (Macarena, Yeisk, Amina)

Top 7 Xip (Aeris, Glynika)

30/11/2021 00:35

El BCE, per boca del seu vicepresident, Luis de Guindos, i el Banc d’Espanya, per la del seu president, Pablo Hernández de Cos, van insistir, a la trobada de s’Agaró d’enguany, que l’actual disrupció de preus no prefigura necessàriament l’inici d’una espiral inflacionària. Les previsions sobre el nivell de preus no són com les del temps: el que passarà demà depèn del que fem avui. El seu missatge anava, doncs, ­dirigit a les nostres autoritats: sobretot no valideu els moviments de preu facilitant operacions que pretenguin el manteniment generalitzat del poder de compra de les rendes.

Com a conseqüència de les polítiques monetàries per combatre la crisi financera i de l’euro, l’economia europea, com també la dels EUA, està inundada de liquiditat. És la gasolina que pot propagar l’incendi de la inflació. Els augments de preus que ara estem vivint poden ser-ne la guspira? Ho poden ser si es donen dues circumstancies: que hi hagi raons objectives en l’economia real que expliquin els augments de preu, però que alhora s’intentin neutralitzar augmentant les rendes nominals. En si mateix que el nivell general de preus augmenti pot no ser un problema (de fet el BCE considera que un 2% de mitjana seria fins i tot convenient). Ara bé, ho és que la inflació s’acceleri en espiral. És el que tindríem si es donessin les dues circumstàncies.

El BCE i el Banc d’Espanya tenen raó d’apressar-nos a resistir la temptació d’intentar neutralitzar els augments de preu. ­Això és perquè ens trobem de ple en la primera circumstància: aquests es poden explicar perfectament bé des de l’economia real.

Moltes de les pujades de preu del moment són simplement la reacció natural d’un mercat a una situació on la demanda supera l’oferta. Així és com l’empresa que vol augmentar estocs rep el senyal que li convé fer-ho a un ritme més pausat del previst, o com els consumidors s’adonen que no poden mantenir l’estructura de consum que de­sitjarien dintre dels seus pressupostos ha­bituals. En definitiva: és com se’ns transmet que som més pobres. Sens dubte, és una ­realitat dolorosa. En el context d’una política social informada per la solidaritat és legítim i necessari cancel·lar-ne els efectes per a les rendes més vulnerables, tot mantenint amb ajuts el seu poder de compra, però l’intent de fer-ho amb tota generalitat fracassarà. Ho farà, a més, d’una manera particularment perillosa. El gran volum de diner líquid a l’economia pot, davant la perspectiva d’una espiral de pèrdua de valor real, pro­jectar-se com un tsunami sobre els mercats. El BCE no tindrà elecció: canvi radical de política monetària. Podríem passar de l’etapa més expansiva a la més contractiva.

De l’empobriment només se surt amb inversió, creixement i solidaritat

El raonament anterior, afegeixo, no depèn que la crisi actual d’escassetat sigui transitòria i curta. No ho serà pel que fa a l’energia. I pot ser que tampoc ho sigui per als relacionats amb problemes d’abastiment. Dependrà de l’evolució de la pan­dèmia.

El repte que tenim al davant és de recu­peració. D’aquí només se surt amb inversió, creixement i solidaritat. Si prenem el camí de no voler reconèixer des de l’inici la rea­litat del nostre empobriment, el que vindrà serà la inflació i/o una política monetària molt restrictiva. I amb això, una altra ve­gada, més atur i estancament. Ens convé fer cas del BCE.

Mostrar comentarios

Andreu Mas-Colell
Economista, UPF y Barcelona GSE

30/11/2021 00:30

El BCE, por boca de su vicepresidente, Luis de Guindos, y el Banco de España, por la de su pre­sidente, Pablo Hernández de Cos, insistieron, en el encuentro de s’Agaró de este año, en que la actual disrupción de precios no prefigura necesariamente el inicio de una espiral inflacionaria. Las previsiones sobre el nivel de precios no son como las del tiempo: lo que pase mañana depende de lo que hagamos hoy. Su mensaje iba, pues, dirigido a nuestras autoridades: sobre todo no validen los movimientos de precio facilitando operaciones que pretendan el mantenimiento generalizado del poder de compra de las rentas.

  Reuters
Como consecuencia de las políticas monetarias para combatir la crisis financiera y del euro, la economía europea, así como la de EE.UU., está inundada de liquidez. Es la gasolina que puede propagar el incendio de la inflación. ¿Los aumentos de precios que ahora estamos viviendo pueden ser la chispa? Lo pueden ser si se dan dos circunstancias: que haya razones objetivas en la economía real que expliquen los aumentos de precio, pero que al mismo tiempo se intenten neutralizar aumentando las rentas nominales. En sí mismo que el nivel general de precios aumente puede no ser un problema (de hecho, el BCE considera que un 2% por término medio sería incluso conveniente). Ahora bien, lo es que la inflación se acelere en espiral. Es lo que tendríamos si se dieran las dos circunstancias.
El BCE y el Banco de España tienen razón en instarnos a resistir la tentación de intentar neutralizar los aumentos de precio. Eso es porque nos encontramos de lleno en la primera circunstancia: estos se pueden explicar perfectamente bien desde la economía real.
Del empobrecimiento solo se sale con inversión, crecimiento y solidaridad
Muchas de las subidas de precio del momento son simplemente la reacción natural de un mercado a una situación en que la demanda supera la oferta. Así es como la empresa que quiere aumentar stocks recibe la señal de que le conviene hacerlo a un ritmo más pausado de lo previsto, o como los consumidores se dan cuenta de que no pueden mantener la estructura de consumo que desearían dentro de sus presupuestos habituales. En definitiva: es como se nos transmite que somos más pobres. Sin duda, es una realidad dolorosa. En el contexto de una política social informada por la solidaridad es legítimo y necesario cancelar los efectos para las rentas más vulnerables, manteniendo con ayudas su poder de compra, pero el intento de hacerlo de forma general fracasará. Lo hará, además, de forma particularmente peligrosa. El gran volumen de dinero líquido en la economía puede, ante la perspectiva de una espiral de pérdida de valor real, proyectarse como un tsunami sobre los mercados. El BCE no tendrá elección: cambio radical de política monetaria. Podríamos pasar de la etapa más expansiva a la más contractiva.
Este razonamiento, añado, no depende de que la crisis actual de escasez sea transitoria y corta. No lo será en cuanto a la energía. Y puede que tampoco lo sea para los relacionados con problemas de abastecimiento. Dependerá de la evolución de la pandemia.
El reto que tenemos es de recuperación. De aquí solo se sale con inversión, crecimiento y solidaridad. Si tomamos el camino de no querer reconocer desde el inicio la realidad de nuestro empobrecimiento, lo que vendrá será la inflación y/o una política monetaria muy restrictiva. Y con ello, más paro y estancamiento. Nos conviene hacer caso al BCE.