En aquest cas la notícia explica que la població xinesa va oblidant i segueixen endavant cinquanta anys després d’aquella tràgica època. Tots els aspectes anteriorment explicats es veuen perfectament expressats a l’article. Des del meu punt de vista crec que l’article vol fer veure que Xina ha sabut fer front a tota aquella època i avui en dia ho tenen superat. 

En la revolució, varen tenir importància personatges com els germans Raúl i Fidel Castro, Camilo Cifuentes, Huber Matos, Ernesto “Che” Guevara i Fulgencio Batista. El govern de Batista, es va caracteritzar per dur a terme grans actes de corrupció, injustícies i una gran represió cap al sector comunista i socialista de la societat cubana, generant així un gran descontent entre la població.

Els autors de la Revolució Cubana treballaven a la Sierra Maestra comunicant les idees i conspirant en contra del govern dictatorial de Batista, llavors començaren una guerra de guerrilles.
Tot això i les idees de la revolució es van anar endinsant en la població fins que les bases del govern de Batista es van anar enderrocant. Finalment, al veure, Fulgencio Batista, tant clar que no podia mantenir la presidència; al veure que no tenia com sostenir el govern sense el recolzament militar i de la població en general, va fugir a l’exili, permetent així que Fidel Catro arribes al poder, i la entrada triomfal de la Revolució Cubana. Amb tot el recolzament militar i civil, i sense cap tipus de oposició. Havana 2 de gener de 1959.

Després de la fugida de Batista, van haver-hi tres presidents més: Anselmo Alliegro i Milà, qui va governar durant un dia. Manuel Urrutia Lleó, que exercir durant sis mesos i va abandonar per diferències amb Fidel Castro. I finalment Osvaldo Dorticós Torrado, que exercí,des de 1959 fins el 1976. En aquell any, Fidel Castro, tot i que no era president, exercia com a lider, va promoure reformes mitjançant les que va assolir la presidència, la qual es va conservar fins el 2008.

Castro va realitzar reformes profundes de caràcter marxista i socialista, amb l’ajuda dels seus colaboradors i amb suport del bloc socialista soviètica, mitjançant un discurs antimperialista o en contra dels Estats Units. Això amb el temps va generar una mala relació econòmica amb els Estats Units que va dur a una ruptura de relacions entre nacions el 3 de gener de 1961. La revolució va iniciar un procés de nacionalització de la economia cubana, passant al control de l’Estat dels serveis públics, la indústria sucrera (que va ser el gran motor de l’economia cubana), el sector bancari, gran quantitat de terres agrícoles i totes les empreses amb més de 25 treballadors.

Durant més de mig segle de polítiques socialistes marxistes han estat imposades per Fidel Castro, el qual el 24 de febrer del 2008, per motius de salud va donar pas al poder al seu germà i colaborador Raúl Castro, per a que pogués seguir amb les seves polítiques. Encara que, a principis del 2015, Raúl Castro va rescatar de manera històrica les relacions amb Estats Units, realitzant diferents reformes i acords d’obertura entre dos països.

ETAPA POSTCOLONIAL:

Després de la Segona Guerra Mundial Vietnam va quedar dividit pel paral·lel 17 en dues parts, Vietnam del Nord que volia construir una societat socialista seguint el model soviètic i Vietnam del Sud recolzat per EEUU. La guerra va tenir lloc entre el 1959 i el 1975.

La guerra s'inicià amb el bombardeig de Vietnam del Nord per part d'EEUU i a partir d'aquest moment comença una guerra entre el Vietnam del Nord i Vietnam del Sud, recolzats per l'URSS i EEUU fins que el 1976 es varen reunificar convertint-se en la República Socialista de Vietnam.

El territori es va convertir al comunisme a principis dels anys 90, i durant les darreres dues dècades ha experimentat un gran creixement econòmic. Però amb la crisi financera del 2008 i un règim comunista que governa estrictament, la modernització és més lenta del que s'esperava.

Les principals conseqüències varen ser els milions de morts i els danys mediambientals. Podem dir que Vietnam és un clar exemple de la guerra freda perquè quedà dividit en una part comunista i l'altre capitalista i les dues grans potències varen decidir ajudar al seu respectiu país per expandir la seva ideologia.

Després de la guerra, els nacionalistes van emprar un gran nombre de soldats que havien quedat sota la seva custòdia per combatre els comunistes. Així i tot, pels nacionalistes, el conflicte amb Japó també va suposar greus efectes, com ara la corrupció o el gran augment de la inflació. A més, la posició dels comunistes xinesos es va veure reforçada gràcies al conflicte, i aquests van reclutar milicians, milicianes i soldats.

D'altra banda la presència del Partit Comunista Xinès a Manxúria després de l'ocupació xinesa va ser important pel seu reforçament i el seu impuls. Amb els japonesos fora de joc, els comunistes van començar a ocupar les bases al nord de la Xina i a reorganitzar des d’allà les seves forces de combat.

Encara que posseïen una gran força militar, el Guomindang començava a tenir problemes interns dins dels seus propis territoris. Un dels més significatius va ser la persecució dels comunistes. Però també hi hi començava a haver un descontentament entre la població xinesa que vivia sota l’autoritat del GMD.

Econòmicament, el GMD va tornar a l’status quo anterior a la ocupació japonesa, però amb efectes desastrosos. La propietat no va ser retornada als seus antics propietaris i aquesta incertesa sobre la propietat legal sobre la terra va fer que no es fes ús eficient dels recursos econòmics, necessaris per a la recuperació del país.
La indústria no va quedar al marge dels efectes post-ocupació japonesa. A part de la desmesurada inflació, moltes fàbriques van estar tancades mesos i mesos.

Finalment, la Reforma Agrària va ser una de les polítiques més importants impulsades pel PCX que  va consistir a deixar de banda la reducció de rendes i la redistribució per donar pas a confiscacions de terres i càstigs pels enemics de classe.

El terme perestroika significa reestructuració, ja que aquest era l'objectiu de Gorbatxov, qui també volia deixar enrere l'herència Stalinista. Amb aquesta reforma també pretenia treure a l'economia soviètica del desordre i estancament en el que estava submergida, introduint major llibertar d'empresa. Així i tot, encara que les intencions d'aquesta reforma podien ser bones, aquesta va enfonsar encara més a la Unió Soviètica que va dur a la desintegració de l'URSS.

Abans de la Perestroika la Unió Soviètica havia estat centrada en la Guerra Freda, un conflicte no només bèl·lic sinó que també va marcar les diferències entre el bloc capitalista i el comunista. Durant aquesta època, l'URSS es caracteritzava per la nul·la apertura a occident i la immobilitat social i econòmica amb el socialisme com a base. Amb l'arribada de Gorbatxov a la secretaria general del Partit Comunista es va decidir posar en marxa reformes econòmiques i socials. Així és com sorgeixen la Glasnost i la Perestroika. I això va ser el que es va anomenar la Revolució de les Esperances.

La Perestroika no només intentà canviar l'economia soviètica sinó que va venir acompanyada d'una política de transparència, anomenada Glasnost, que consistia en una sèrie de mesures no econòmiques, com ara els drets i llibertats del poble soviètic. Així, durant aquest període la política soviètica començà a col·laborar més amb altres països, les relacions amb EEUU milloraren i es cercà una apertura de l'URSS a occident.

En l'àmbit social es van dur a terme reformes de les llibertats del ciutadà, com el dret al sufragi universal o la llibertat de prensa.

D'altra banda, les reformes van ser rebutjades per la facció comunista i finalment, encara que les intencions de les reformes aplicades a través de la perestroika eren bones, la situació va acabar amb l'enfonsament de l'imperi soviètic.

Aquesta notícia tracta sobre una conferència que va donar l'actual president de RússiaVladímir Putin en la qual explicava la situació de l'antiga URSS.

En aquesta entrevista Vladímir Putin parla de l'URSS, de com va caure i perquè, del perquè encara avui en dia encara hi ha tants residus de l'època socialista a Rússia i mostrant un poc el punt de vista de l'antiga Unió Soviètica.

El president defensa en tot moment a la URSS i parla sobre les catàstrofes que la seva caiguda va provocar en la societat. Quan li pregunten sobre la desintegració de l'URSS, ell no parla de desintegració sinó de transpas, l'URSS si va desaparèixer però el 8 de desembre del mateix any en que això va succeir alguns dels països que formaven aquesta unió es van reunir de nou a la Comunitat de Estats Independents (CEI).

Aquest article tracta l’enderrocament del mur que entre 1961 i 1989 separà la ciutat de Berlín en dues parts, la República Democràtica Alemanya i la República Federal Alemanya. Aquest enderrocament tingué lloc durant el quarantè aniversari de la RDA.

Com ens explica l’article, el mur de Berlín era la viva imatge representativa del “teló d’acer” que dividí Europa en dues parts durant la Guerra Freda, just després de la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta època la RDA patí un fort creixement econòmic que cap altre país comunista havia patit fins al moment, però en arribar als anys 80, la RDA començà un període de decadència. 

La caiguda del mur provocà el desmantellament de les democràcies populars, que eren aquells països que estaven sota influència o control de la URSS, sent al mateix temps una conseqüència d’aquest. Simultàniament, era el poble qui reclamava el seu poder i exposava la seva voluntat de reunificació. Poc després, les tropes soviètiques abandonaren el territori alemany, passant aquest a estar a mans de la RFA, fou en aquest moment que es reconeix una Alemanya unificada de nou.