La continentalitat  és una característica del clima, que consisteix en una gran diferència entre les temperatures d'hivern i les de l'estiu.

Habitualment es considera que un contrast de 20 graus o més entre la temperatura mitja del mes més fred i la temperatura mitjana del mes més càlid indica un clima continental.

Sense arribar a aquests valors indicats en climes mediterranis 18 o 19 graus de diferència també es considera que són de tendència continental. Per exemple LLeida, Manresa i Vic tenen un clima mediterrani continentalitzat.

En el món la màxima continentalitat es dóna a l'interior d'Àsia concretament a Mongòlia i Sibèria on les diferències entre hivern i estiu superen els 40 o 50 graus. També al Canadà i Estats Units fins i tot en la costa oriental la continentalitat és molt acusada.

Els factors que donen continentalitat a un clima són l'allunyament del mar o de grans superfícies d'aigua o la presència de barreres orogràfiques que fan el mateix efecte.

A la península ibèrica  es considera a partir de 600 o 800 m que comença la muntanya mitjana i a partir de 1500 l'alta muntanya encara que el límit on creixen els arbres se situa a uns 2200 metres.

El clima alpí correspon a les característiques climàtiques dels territoris situats per sobre de la línia superior de vegetació arbòria.

En general la taxa adiabàtica de l'aire, que tendeix a expandir-se i disminuir la seva temperatura amb l'increment de l'altitud, explica la baixada de les temperatures.

A latituds mitjanes es considera alta muntanya a partir d'una altitud entre 1.200 i 2000 m. En general l'alta muntanya comença allà on ja no es pot practicar l'agricultura (per manca de calor estival)i on no hi ha hàbitats humans permanents.

D'altra banda es correspon també amb determinats llocs on, per mantenir-se la neu a terra des de finals de tardor i tot l'hivern s'hi han pogut instal·lar estacions i pistes d'esquí.

Les muntanyes Rocalloses, els Andes, L'Himàlaia, l'altiplà del Tibet, els altiplans de l'est d'Àfrica, i les parts centrals de Borneo i de Nova Guinea són importants zones amb clima d'alta muntanya.

Es troba a les Illes Canàries i Madèira

Les altes temperatures caracteritzen els climes tropicals, ja que tots els mesos de l'any tenen temperatures mitjanes superiors als 18 °C i no hi ha glaçcades. En el clima tropical pròpiament dit, que exclou el clima equatorial, per ser aquest molt més uniforme en temperatura i pluviometria, l'estació seca pot restar reduïda a un o dos mesos per exemple a Lagos a Nigèria o ser tan llarga com deu mesos (al Sahel Africà).

La definició general de clima tropical comprèn els climes que no són àrids i on la temperatura mitjana no davalla al llarg de l'any dels 18 °C segons va definir Köpen. Així doncs no són les temperatures les que defineixen les estacions dels climes tropicals sinó la pluviometria. En els climes tropicals sempre hi ha una estació seca (amb altes temperatures i poca o nul·la pluviometria) i una estació humida (també càlida i amb precipitacions que superen l'evapotranspiració). Tals requisits exclouen doncs els climes de deserts càlids (per la insuficient pluviometria durant tots els mesos de l'any) i els de muntanya tropical (per les temperatures inferiors als 18 °C de mitjana mensual en tots o en alguns mesos de l'any)

El clima equatorial, clima tropical humit o clima de les selves tropicals, és un dels tipus de clima. Es caracteritza per les escasses amplituds tèrmiques anuals (menys de 5 °C) i les altes temperatures. La mitjana de tot l'any és d'uns 25 °C i l'amplitud tèrmica anual inferior a 2 °C. Una altra característica és l'alta pluviositat, i sempre plugessuperior a 2.000 ml anuals.

Es localitza a les zones amb latituds pansals molt altes i zones properes a l'equador terrestre. Els exemples més representatius són la zona nord de la Selva Amazònica i l'Àfrica central, amb frondosos boscos gairebé impenetrables. En aquest clima es desenvolupen dos dels rius més cabalosos del món, el riu Amazones i el riu Congo.