És un joc inclusiu perquè sols es pot donar un cop per persona, per tant, hem d'interactuar amb els nostres companys/es.

El joc comença amb un "face off" al centre del camp, on dos jugadors d'equips oposats intenten guanyar la possessió de la pilota. L'objectiu és marcar gols a l'equip contrari, això és fa amb el "crosse" o "estic" que són uns pals llargs que tenen una xarxa a la part superior que permet atrapar, llançar i transportar la pilota.

Al lacrosse es valora el treball en equip, l'estratègia tàctica i el respecte cap als companys i components i cada cop està guanyant més popularitat sobre tot, als Estats Units i Canadà.

Es tracta d'un esport d'equip que es practica en una superfície de joc rectangular. Entre 2 equips mixts de 7 o 8 jugadors, han d'intentar introduir la pilota a la porteria de l’equip contrari podent colpejar la pilota DUES VEGADES com a màxim de forma consecutiva durant el joc amb totes les parts del cos excepte cap i punys, i adherència de la pilota als serveis i dins de l'àrea contrària. Un dels elements més representatius d'aquest esport és l'ARO, que és a la part superior del travesser de la porteria, l'anotació en aquest té doble puntuació.

La pilota, també anomenada indiaca o peteca, és posada en joc a través d'un saque amb la mà, en el qual el jugador tira la bola perquè passi per sobre de la xarxa cap al costat de l'equip contrari. L'objectiu del joc és colpejar la pilota enviant-la al camp contrari per sobre de la xarxa, perquè caigui dins del camp del rival, evitant que la pilota caigui en el propi. Cada equip disposa de tres tocs per passar la pilota al costat contrari.

El joc continua fins que la pilota toqui el terra o el cos d'algun jugador ja que només es permet el contacte amb els braços, fins al colze, o fins que surti del camp o un equip falli en tornar-la al costat contrari. En aquell moment, l'equip que guanya el joc suma un punt, l'equip que guanya ha de sacar i els seus jugadors han de rotar una posició en sentit de les agulles del rellotge.

La facilidad de sus reglas y la seguridad que proporciona el material con el que se practica ha hecho que el mazaball se haya convertido en una apuesta muy atractiva para los más pequeños. De hecho, su presencia en el ámbito escolar está creciendo y en muchos colegios se practica con una asiduidad similar al fútbol.

Para jugar al mazabola se necesitan, además de los palos, una pelota blanda y doce jugadores divididos en dos equipos. El objetivo principal consiste en introducir la bola en la portería contraria, por lo que se necesitará un portero. Sin embargo, gracias a la flexibilidad que aporta el juego, el resto de jugadores podrá tomar el rol de defensa o atacante o, si lo prefiere, moverse libremente por el campo.

El mazaball puede jugarse en cualquier superficie que tenga espacio suficiente, sin embargo, para que el desarrollo de la actividad sea perfecto, se recomienda practicarlo en un campo de fútbol. Al tener espacio suficiente y delimitaciones por área, es posible saber qué zonas utilizar y el juego resultará más sencillo.

El número de jugadores es otro de los puntos flexibles de este deporte. Lo habitual es que se compongan dos equipos de seis, pero es posible jugar incluso con cuatro equipos. En el caso de las escuelas, se pueden hacer grupos según la cifra de alumnos que haya en la clase, llegando incluso hasta a cuatro. Además, el tiempo también lo marca

Como todo juego, existen infracciones que podrán suponer sanciones:

- Levantar la maza por encima de la cadera

- Pisar el área de la portería contraria

- Lanzar el stick

- Tener comportamientos violentos