És una motivació per mi perquè no ha deixat d'esforçar-se per millorar el seu expedient tant acadèmic com laboral. Tant de bo tenir aquesta força de voluntat i els objectius tants clars.

Considero que la meva tria entre totes les dones científiques catalanes ha estat fàcil, des del moment que he llegit biologia ja m'ha cridat l'atenció, és un tema que em motiva molt i llegint la seva biografia m'he sentit molt identificat, sobretot al final quan menciona la seva motivació i encant cap als animals tant aquàtics com terrestres, sincerament m'agradaria molt arriba a aquest objectiu i poder estar dins del món laboral envoltat d'aquests magnífics éssers. Cal destacar que el que Sandra Brucet acostumar a fer, invertir temps per pensar, és una manera de connectar amb tu mateix i de clarificar les teves idees cap a un futur prometedo

r.

El primer motiu pel que m’he sentit atreta han estat els seus estudis universitaris, són els que jo voldria dur a terme (bioquímica i biologia molecular). El segon motiu  és l’àmbit que professionalment s’hi dedica, investigació sobre el  càncer, una branca que m’interessa.

El tercer, treballar a nivell internacional, al igual que ella, és un dels meus objectius.

I per últim, després de llegir el seu cartell a l’exposició, m’he quedat en ganes d’assistir a una de les seves xerrades.

Un altre motiu és perquè el treball que fa en aquestes malalties sobretot en el Parkinson infantil ho trobo molt important.

També, m'ha cridat l'atenció tots els càrrecs que té, tant en l'àmbit d'hospital com que sigui coordinadora de la xarxa Europea de malalties rares.

M’ha sorprès tot l’ímpetu que hi posa per a millorar la salud infantil, ara mateix està ajudant a varies investigacions de mecanismes de disfunció sinàptica en malalties neurogenètiques minoritàries

A més a més, no és una feina sencilla ,però amb esforç i sacrifici pot seguir prosperant i millorant la salud neurogenètica als nens i nenes del món.

També m'ha semblat interessant que, va passar per diversos centres de recerca com la NASA i Univeristy of Oxford.

Per últim, cal destacar que és una dona molt activa amb activitats de la dona i la ciència i per a mi, és un gran exemple a seguir.

Licia és la que més interès m'ha provocat, ja que és experta en astronomia. El món de l'univers sempre ha sigut una cosa que m'ha inquietat moltíssim perquè és un món desconegut ple d'incògnites. A més a més, ara a física hem treballat el camp gravitatori i això ha fet que aquest interès augmenti.

Un altre factor que m'ha fet decidir la meva tria ha sigut que Licia ha treballat analitzant les dades d'un satèl·lit que va ser posat en òrbita amb l'objectiu de comprovar les teories sobre l'origen i l'evolució de l'univers. Per tant, aquesta dona ha treballat amb dades que ens ajuden a arribar a la resposta d'aquesta gran pregunta que ens fa reflexionar sobre qui o que és el creador de totes les coses.

Sobre el meu punt de vista crec que el que fa té molt de mèrit i no és fàcil de fer, jo sempre em pregunto que passarà dintre d'uns anys quan la tecnologia progressi i la intel·ligència artificial s'acabi de desenvolupar. Què passarà amb els treballs? Que pot arribar a fer la IA? Són preguntes que m'agradaria saber, ja que crec que els robots ens ajudaran en moltes coses, per descomptat, però si no fem un ús controlat que pot passar...

I així, em vaig posar a mirar el que ha fet fins avui dia. Primer de tot, Núria és una dona jove amb molts premis ambiciosos que es dedica a la Bioenginyeria, va néixer i encara viu a Barcelona, i li encanta la mitologia clàssica, el jazz i la música, en general.

Núria actualment és Professora de Recerca ICREA, i, a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), és Sènior Group. El que més va ressaltar del perfil d'ella va ser la seva àrea de recerca actual: les cèl·lules mare pluripotents i la bioenginyeria per a generar sistemes multicel·lulars complexos per entendre el desenvolupament de les malalties en humans.

En general, Montserrat és membre de bastants societats científiques com l'European Foundation for the Study of Diabetis o l'European Society of Cardiology, i ha participat en més de 200 activitats divulgatives al llarg de la seva carrera, i encara hi han més èxits que ha aconseguit i que no em cabrien dins d'aquest text, però estic contenta i meravellada de trobar a una persona, sigui home o dona, que pugui fer tant en la seva carrera en tant poc temps, és un model a seguir per a tota aquella gent que vol millorar personalment i tenir un bon futur i una carrera amb profit.

La catalana és una biòloga, doctora en biologia, especialista en ecologia aquàtica i professora d'investigació ICREA de la Universitat de Vic.

Des de petit m'han agradat molt els animals i quan vaig llegir la seva obra em va causar interès el fet que sigui experta en biodiversitat, ecològica aquàtica i els efectes del canvi global.

El fet que sigui investigadora dels ecosistemes aquàtics crec que ha de tenir molt mèrit, ja que és un dels més desconeguts. A més, els éssers humans cada cop l'estem explotant més.

Crec que hem de fomentar i donar més importància a les dones científiques, ja que molts cops passen desapercebudes i no es valora prou la seva tasca.

Començant a llegir el mural, em va apassionar molt la història d’Amàlia Lafuente (1952-2022), una dona llicenciada en Medicina i especialitzada en Farmacologia. Durant el trajecte de la seva carrera va anar guanyant molts premis i reconeixements a nivell estatal per la seva investigació de tractaments personalitzats perquè s’adaptessin millor al pacient, com el “Premio Internacional Hipócrates de Investigación Médica sobre Nutrición Humana” i el “Permio Nacional de Farmaciología”. A part de guanyar premis sobre la seva investigació, també en va rebre pels seus llibres, com el “Premi Ciutat de Badalona” per la seva novel·la “Codi Genètic”. Em va sorprendre molt que durant els anys que va viure, que no van ser gens fàcils per a les dones que volien investigar i ser reconegudes, va poder esprémer totes les seves qualitats fins al final sense quedar a l’ombra d’un home.

D’altra banda, també em va entusiasmar el fet que hagués sigut reconeguda per les seves obres literàries, tot expressant-se en l’àmbit científic de la seva investigació. Em va donar un cop d’esperança, perquè personalment m’entusiasma el món de la medicina i també el de l’escriptura. Per tant, vaig poder afirmar-me que a aquesta vida puc arribar a aconseguir tot allò que m’apassioni si ho faig amb ganes i esforç.

Núria López-Bigas, és una dona investigadora i Doctora en biología molecular. Ha participat en diversos projectes internacionals i és membre electe de l’Organització Europea de Biologia Molecular i del patronat de la fundació científica de l'Asociación Española Contra el Cáncer. Durant el trajecte de la seva carrera ha guanyat el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove el 2011 i l'XI Premi Fundació Banc Sabadell a la Recerca Biomèdica el 2016. Em va entusiasmar molt el fet que sigui una dona jove i hagi arribat tan lluny. Des de petita, m'ha agradat molt l'àmbit de la recerca i investigació. Fa poc he descobert que m'agradaria estudiar biomedicina. Ella, m'ha fet tenir esperança en l'evolució del món científic de les dones.

D'altra banda, em va despertar molta curiositat veure totes aquelles dones investigadores, empoderades i em va fer pensar en totes aquelles que encara no han estat reconegudes i que durant molts anys, han estat sotmeses a la ombra de l’home.  

En conclusió, encara ens queda molt camí per recórrer en la investigació i cada cop està més protagonitzat per dones tot i que, encara no es reconeix la seva feina com hauria de ser.

Si soc sincera, el món de la ciència mai m'ha apassionat, és per això se'm va fer difícil escollir una científica que despertés un gran interès en mi. Fins que vaig trobar a la Licia Verde.

Aquesta noia va néixer a Venècia, Itàlia, i llegint la seva descripció, em va cridar molt l'atenció els diversos països on ha viscut i treballat i tots els llocs on ha ensenyat el seu gran treball. Licia és una cosmòloga, professió de la qual no sabia molt, però quan vaig investigar-la, la vaig trobar molt interessant i curiosa. A part de la seva professió, també es professora de Ciències dels Cosmos de la Universitat de Barcelona (ciutat en la qual viu actualment), directora científica de la revista JCAP (Journal of Cosmology and Astropractice Physics) i forma part de la Science Advisory Board.

Em crida molt l'atenció totes les seves feines, i com explica que les gaudeix totes. Tot i que és una gran científica, també ha estat present en una pel·lícula, una sèrie i ha participat en programes molt coneguts. Licia ha obtingut premis molt importants i prestigiats gràcies a tot el seu esforç.

La seva història i vida és magnífica, però la frase que l'encapçalara és una gran representació d'ella "Somia l'impossible, surt i fes-ho realitat."

Després quan he indagat més llegint el text, he vist que havia estudiat medicina i després s'havia especialitzat en farmacologia, que són branques de la ciència que em criden l'atenció. A més a més, va ser Professora Titular a la Uneversitat Rivira i Virgili i posteriorment catedràtica a la Universitat de Barcelona, i són títols que tenen molt mèrit aconseguir. També els premis que ha guanyat i els llibres interessants que ha escrit fan d'Amàlia Lafuente une persona digna d'admiració i reconeixement.

La seva cita de Confuci, “Quan l'objectiu et sembli impossible, no canviïs d'objectiu: busca un nou camí per arribar-hi,” també em motiva i recorda que, tot i que els desafiaments poden semblar insuperables en el moment, sempre hi ha maneres de superar-los i assolir els nostres objectius.

Però el que més m'ha cridat l'atenció, és el petit consell que ens dona de Salvador Dalí: “No tinguis mai por a la perfecció, mai l'aconseguiràs”. Aquesta cita fa reflexionar el potencial que podem arribar a tindre, on tot i haver obtingut grans objectius, MAI estarem satisfets al 100%, ja que la perfecció no existeix… És per això que he acabat escollint aquest, perquè és un gran missatge que ens pot servir a cadascun de nosaltres en aquest moment. La veritable preocupació es mostra on nosaltres som capaços d'arribar.

Aquestes haurien de ser les nostres vertaderes ídoles. Per això és tan important donar-les a conèixer.

He escollit la Núria perquè el tema que treballa: la genètica del càncer, m'interessa molt. La genètica sempre m'ha cridat l'atenció, i si és sobre el càncer encara més. Em sembla increïble com coses tan petites com els gens poden causar malalties tan grans com el càncer.

Per desgràcia aquesta malaltia s'emporta moltes vides, i és imprescindible avançar amb els tractaments i les cures. Donar suport a persones com ella ens beneficia a cadascun de nosaltres.

Per això, tal com diu el seu lema: "Els petits canvis són poderosos", cal que tots aportem el nostre gra de sorra, com pot ser participant en la Marató de TV3 per la investigació.

Fa falta més gent com la Núria.

Em pareix un exemple de persona perquè no ha tingut temor de creuar fronteres per avançar coneixements i perquè li agrada compartir-los amb els demés.

En primer lloc, que sigui especialista en genètica va ser el que més em va atraure perquè és un dels temes que més m'ha agradat estudiar i un dels que més entusiasma per fer el meu TDR.

També m'ha sorprès molt que hagi estudiat i fet projectes als Estats Units, sobretot que hagi anat a Nova York, ja que és una de les ciutats que més em crida l'atenció i a on m'agradaria viatjar en un futur.

Tot el treball que ha fet m'ha sorprès molt gratament, des de les activitats divulgatives fins al seu projecte sobre el genoma humà.

Tot i que Montserrat Corominas Guiu és la que més m'ha agradat, totes les altres han sigut també extraordinàries de saber la seva història. M'anima molt que, cada vegada més, es donen a conèixer dones científiques amb carreres tan espectaculars. Em demostren que jo també puc aconseguir-ho.

En primer lloc, em va cridar l'atenció la frase amb color rosa que diu: "el feminisme és una protesta valerosa de tot un sexe contra la positiva disminució de la seva personalitat" que és una idea crítica i valorativa del feminisme. Això implica que hi ha hagut una disminució de la personalitat de les dones que s'ha considerat positiva per a algú o algun grup, i el feminisme sorgeix com una resposta valenta a aquesta reducció. Aquesta frase expressa una perspectiva específica i pot ser objecte de debat.

Vaig triar la científica Monserrat Gea perquè destaca com una professional amb una sòlida formació, àmplia experiència i un compromís amb qüestions importants com la igualtat de gènere i la recerca en salut pública. La seva combinació d'expertesa i interessos personals podrien fer-la una elecció atractiva per a diferents rols o responsabilitats en l'àmbit de la salut pública i la recerca.

La seva vida i trajectòria són un testimoni de com una persona pot transcendir les fronteres de les seves àrees, demostrant que la creativitat i la saviesa són compatibles.

Així, aquesta metgessa i catedràtica de farmacologia va aconseguir inspirar no només en el món de la ciència sinó també en el de la paraula escrita. La seva història em va recordar que les passions no coneixen límits i que cadascú de nosaltres pot escriure la seva pròpia narrativa, fusionant múltiples àmbits de la vida.

Després de veure i reflexionar sobre tot el que ha fet l’Amàlia Lafuente i les altres científiques de l’exposició em pregunto: Com és que abans no coneixia cap nom de científiques mínimament reconegudes? Per què durant tota la història ningú no les ha deixat parlar?

Penso que si les dones haguessin tingut veu durant tota la història la societat seria diferent i probablement la ciència estaria molt més desenvolupada i viuríem en un món completament diferent on la feina dels homes i les dones seria reconeguda socialment i econòmicament per igual.

Lafuente, tenia l'objectiu de realitzar teràpies personalitzades, per tant, eren més efectives per cadascun dels seus pacients, cosa que trobo que esta molt bé, ja que varies persones podem tenir la mateixa malaltia però no sempre reaccionem igual.

Em va sorprendre que ella va seguir el seu camí sense quedar-s'hi al costat de cap home. Penso que si les dones haguessin pogut tenir el dret corresponent sempre, el món seria diferent i la ciència podria estar més desenvolupada i hi hauria més igualtat.

Reflexionant, he arribat a la conclusió de què ara els hi donem la importància a les dones que cal, però perquè ara i no abans? Som iguals que abans, perquè ho veiem diferent?

“El llenguatge i les llengües són el patrimoni natural que ens defineix i diferencia com a estadants de l’Univers” segons Jesús Tuson. Jo també hi estic d’acord ja que les llengües són una eina essencial de comunicació i són una part molt important del nostre llegat cultural. 

Una de les seves labors, la qual m’ha fet admirar-la i m’ha cridat especialment l’atenció és que un dels seus objectius ha estat millorar la comunicació entre el personal mèdic i els pacients. Aquesta comunicació és clau per a la comprensió mútua, el suport, la millora de l’adherència dels tractaments o prevenir malalties. 

El que m'agrada d'aquest estudi és la part de les constel·lacions, ja que des de finals de primària m'ha interessat aquest tema. Avui dia encara es localitza algunes d'elles, per exemple: la constel·lació que solament surt a l'hivern és la constel·lació d'Orió, i a l'estiu està el triangle d'estiu que passa pel mig de la Via Làctia. Les constel·lacions que estan durant tot l'any que em sé són l'Osa major, l'Osa menor i Cassiopea.

També el que més em sorprèn és la frase que té: “Somia l'impossibles, surt i fer-ho realitat.”

Aquesta frase m'és molt motivadora perquè el que somies algun dia es pot fer realitat si t'esforces per aconseguir-ho.

És un dels exemples que les dones poden arribar a tot sense ajudar dels homes. També per dona visibilitat a poder arribar a les metes que ens proposem.

D’entre elles m’ha cridat l’atenció Laura M. Lechuga, ja que no només és científica sinó que com m’agrada dir a mi és sabedora de la ciència del futur, la nanociència i nanotecnologia.

Ha estat professora, investigadora i guanyadora de diversos premis. 

Vull remarcar que s'ha dedicat a divulgar els seus coneixements mitjançant xerrades, programes de ràdio i televisió i esdeveniments artístics i científics que fan que la valori encara més, ja que ens transmet a les generacions futures que és possible aconseguir allò que ens proposem.

"Ningú neix dona: s'hi ho fa".  El fet que Salán hagi destacat aquesta frase implica el llarg transcurs per arribar fins on ho ha fet. Segons el meu criteri, es refereix al fet que néixer noia en aquesta societat i fer-te un lloc en ella o arribar a complir els teus objectius i destacar, implica acabar entenent el significat de ser dona, ja que, nosaltres vivim el camí en primera persona i amb el temps acabes comprenent el que la paraula implica. Sento que no només implica un gènere, sinó que estàs marcada i per aquest fet, la societat t'imposarà una forma de vida, la més comuna i la més ben vista, per ser dona. Com ara ser mare i formar una família ben d'hora. També implica una càrrega de prejudicis, amb els que Salàn segur que es va creuar per estudiar en aquest àmbit. Ser d’aquest gènere, també significa formar part d'unes obligacions i estereotips imposats al moment que arribem a aquest món.

Finalment, també m'ha agradat perquè ha estudiat química especialitzada en enginyeria metal·lúrgica i ha aconseguit ser la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia. Em sembla meravellós que hi hagi dones en aquests àmbits i demostrin que si ens agrada i volem, també podem estudiar aquestes carreres tristament estereotipades en només els homes.

Laura, és una química que va néixer a Cadis i ara viu a Sant Cugat del Vallès. És una professora d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia. 

També m’ha agradat el tema de què es dedica a investigar el desenvolupament de nanotecnologies per al diagnòstic precoç de malalties com el càncer i les infeccions. Això m’ha agradat perquè diagnosticar aquestes malalties amb antelació pot salvar la vida d’una persona innocent.

Laura, ha rebut nombrosos guardons, és editora associada i membre del comitè editorial de diverses revistes de física.

"Gaudeix de les coses petites perquè pot ser que un dia miris enrere i siguin les grans coses". Aquesta afirmació anuncia que cada petita investigació o avanç en la vida poden acabar sent un gran resultat i això significa que per molt que no observem una millora dia a dia, a la llarga poden arribar a ser grans metes, per tant, mai s'ha de deixar d'investigar ni treballar per construir un futur millor. La frase que anuncia Sandra també la podem aplicar a la vida quotidiana perquè potser petites coses que no els hi donem el valor que els hi pertoca quan fan falta llavors és el moment en què ens adonem que érem uns afortunats en poder-les tenir.

A més a més, m'ha sorprès per tots els llocs que ha passat un cop acabat el seu doctorat. Sandra ha participat en moltes activitats i totes destinades amb l'objectiu de divulgar la seva recerca a tot el públic aportant beneficis envers la societat, la qual cosa és d'admirar.

Per acabar, penso que totes aquestes dones són grans científiques les quals se'ls hi hauria de donar molta més visibilitat de la que se'ls hi dona perquè gràcies a totes elles estem encaminats a un món millor.

De gran vull ser com Monserrat Colominas Guiu. 

La paraula “genètica” significa estudi dels gens i l'herència. Totes aquelles característiques que es transmeten de pares a fills. Els éssers vius som els únics que portem dins nostre les instruccions del que som, i no solament això, sinó que els gens també ens permeten viure, reproduir-nos i traure tot el nostre potencial com a humans. D’aquesta manera és que podem ser una espècie tan particular al nostre planeta. 

La genètica, amb el seu pes conceptual, planteja la qüestió de la nostra llibertat intrínseca. Ens trobem lliures en la nostra totalitat, o és la genètica la que ens determina inexorablement? Encara que aquesta exerceix el paper de teixidora invisible que conforma la nostra essència, no necessàriament determina el nostre destí. Malgrat això, la genètica ens condiciona de maneres que no triem, com ara el nostre sexe a través dels cromosomes X i Y. És una ironia que, pel simple fet de ser portadora dels cromosomes XX, una dona ja es trobi predeterminada a enfrontar-se a discriminació i assetjament. A ser inferior per als ulls de la societat. Cada cèl·lula XX que pobla el meu cos és testimoni de la meva identitat femenina, i demostra que la força resideix en la diversitat.

Monserrat és científica especialista en genètica. En veure el mural la meva vista va anar directament a totes aquelles expertes del món biosanitari. Al meu interior existeix un eco apassionat sobre l’estudi de les ciències de la salut. Per què ens posem malalts? Com funcionen els òrgans? Quins mecanismes té el cos que el converteixen en una sofisticada màquina biològica? La figura de Monserrat Colominas Guiu, ha afrontat el predomini masculí en els cercles de poder i saviesa, és un testimoni vívid que el coneixement pot sobreposar-se a qualsevol obstacle. Aquesta genetista, i totes les dones científiques, m’inspiren i m'il·luminen el camí a l’excel·lència. 

"si la teva única eina és un martell, tendeixes a tractar cada problema com si fos una clau".

Estic d'acord amb aquesta cita perquè els humans sempre tendim a utilitzar les eines o les habilitats que tenim disponibles encara que no siguin les més adequades . Suggereix la importància de desenvolupar una varietat d'habilitats per abordar les situacions de manera més efectiva .

Amàlia, va estudiar medicina i encara que no sigui el que vull estudiar en un futur penso que aquesta professió és molt important i que tots els que s'hi dediquen són persones exemplars. Està especialitzada en Farmacologia també . Al llarg de la seva vida ha rebut diversos premis com el "Premio Internacional Hipócrates de Investigación Médica sobre Nutrición Humana" (2006) i el "Premio Nacional de Farmacología" (2015). A part de la seva carrera, també ha escrit novel·les divulgatives, i algunes d'aquestes també han rebut premis com "Codi Genètic" (Proa 2009), que va rebre el "Premi Ciutat de Badalona".

Reflexionant sobre totes aquestes dones, he arribat a la conclusió que si durant tota la història haguéssim donat a les dones la importància que és mereixen, el món científic s'hauria pogut desenvolupar més del que ja ho està.

No sols em va cridar l'atenció pels estudis i els títols universitaris que tenia sinó que també per la frase que aquesta científica va escollir,

"Sigues tu el canvi que vols veure al món" Mahatma Ghandi,

una frase d'un autèntic lluitador que ens va demostrar fins on pot arribar la caritat de l'ésser humà, una frase que va exemplificar.

La Doctora Àngels García Cazorla m'ha intrigat perquè es va atrevir a estudiar un dels camps de la ciència més complexos des del meu punt de vista, que és la neurociència, concretament especialitzada en neuropediatria. Aquesta és una branca de la ciència en què tens poca informació del que t'estàs enfrontant, ja que el món de les neurones és un misteri. Tot i això, ha aconseguit ser tota una experta i a més convertir-se en una doctora de prestigi tan nacional com internacionalment.

A més a més, ha tingut grans aportacions com desenvolupar una línia de tractaments personalitzats per als pacients amb malalties neurometabòliques.

Sincerament, crec que reflecteix molt bé la frase que ha escollit.

D'altra banda, em va semblar interessant la influència i reconeixement que té el seu treball, ja que es considera de les enginyeres més citades. Amb l'afegit que compagina la ciència amb la llengua, escrivint diversos articles en revistes i llibres, fet amb el qual em sento reflectida; jo estudio ciències, però segueixo admirant les llengües, la lectura, l'escriptura...

Per últim, em sembla molt d'admirar l'esforç i l'èxit per trobar un lloc en el món científic sent una dona, tenint en compte els impediments socials, als quals ens veiem cada dia sotmeses, pel simple fet de ser d'un sexe determinat. Hem de lluitar més del que cal per dedicar-nos a allò que volem, sense tenir tantes facilitats com els homes.

Respecte a la frase d'Abraham Maslow, m'agrada el missatge que vol transmetre. Ens recorda la importància de la diversitat d'eines i perspectives a l'hora de resoldre problemes. Si només comptem amb una eina, com un martell, tindrem la tendència de veure tots els problemes com a claus, és a dir, intentarem resoldre'ls sempre de la mateixa manera. Això pot ser limitant i no sempre efectiu.

A més, és inspirador veure com va combinar la seva passió per la ciència amb la seva habilitat com a escriptora, creant novel·les que no només van ser ben rebudes sinó que també van ser reconegudes amb premis com el "Premi Ciutat de Badalona".

Així que, per a mi aquesta científica és una figura inspiradora que contribueix al camp de la salut combinant habilitats docents i una manera innovadora d'acostar-se a la divulgació científica.

I és que, en la vida diària, també és així. 

A Espanya, només el 16% dels professionals de l’àrea de les STEM són dones (L’STEM són les sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). 

És per això que m’agradaria reconèixer la feina feta per la Licia Verde, que no ho ha hagut de tenir fàcil per arribar on ha arribat. 

La Licia, tot i no néixer aquí, és directora (càrrec poc habitual vist en la forma femenina) de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB).

També voldria destacar la frase que va utilitzar, ja que desprèn molt positivisme i a la vegada ganes de progrés i d'innovació. 

En aquest context, voldria concloure que cal visibilitzar aquestes dones valentes que d’alguna manera es desvien del ramat d’ovelles que segueixen totes un mateix objectiu, i decideixen endinsar-se en un món, desgraciadament, absent de dones.

Aquesta és una científica que es dedica a la robòtica i a la informàtica industrial, dos temes que em causen molta curiositat i dels quals estic molt interessada.

Personalment, crec que una dona com la Carme és un exemple a seguir per a moltes persones, especialment els que es dediquen o es volen dedicar a professions semblants, ja que el seu coneixement no ha tingut fronteres i gràcies a això, ha rebut moltes mencions i ha estat capaç d'augmentar la seva formació.

També m'ha interessat perquè aquest és un tema que m’interessa molt i aquesta dona ha escrit gran varietat de llibres i articles que han estat premiats, també m’ha cridat l’atenció que sigui docent.

Em sembla molt encertat el seu posicionament perquè en la vida tenim molts problemes i cadascun s'ha de tractar de manera diferent, segons el que ens exigeixin les circumstàncies. En la vida sempre s'ha de tenir pla A, pla B, pla C i així successivament fins que ho tinguis tot solucionat, i, tot i això, tinguis una altra vegada més plans perquè també la situació pot fer un gir de 180° i s'ha d'estar preparat. Sempre hem de tenir sortides, no ens hem de quedar encallats. Cada problema es solciona d'una manera específica. Si et trobes malament, no aniràs al mecànic, i si se t'avaria el cotxe, no aniràs al metge.

L’Ariadna Laguna m’ha despertat l’interès, ja que és especialista amb les malalties neurodegeneratives. Les malalties neurodegeneratives són alteracions al sistema nerviós central, que causen el deteriorament de les neurones i, en conseqüència, provoquen irregularitats amb les funcions bàsiques de l’ésser humà com la parla, el moviment, les emocions, entre d’altres. Aquestes alteracions poden desembocar efectes importants, com els trastorns mentals, emocionals…

Per això, crec que és de gran importància contribuir en la investigació d’aquestes malalties.

A més, el que també em va cridar l’atenció, va ser la frase que va escollir de Confuci “Quan l’objectiu et sembli impossible, no canvis d’objectiu: busca un nou camí per arribar-hi”, ja que, normalment quan les coses no ens surten en el moment que volem, ens frustrem i pensem que no som suficients, fent que el nostre subconscient vagi en buscar d’un altre objectiu. Quan en realitat, el que hem de fer és intentar per totes les vies possibles aconseguir el que volem. Aquest pensament representa molt a l’Ariadna, ja que ella fins que no superi l’objectiu no deixarà de treballar.