Serentil (s.d.)
Tenim en comú que els sistemes es relacionen entre ells i hi participen tots.
Els experts ens proposen que reben i generen informació i les relacions varien amb el temps. Com aspectes clau ens proposen: la comunicació, la interrelació, la globalitat, la dinamicitat, l'autoregulació i l'optimització.

1. L’àmbit formal inclou “el sistema de col·legis, instituts, universitats i altres institucions educatives que suposen un continu d’educació a temps complet per a nins i joves...”; És l'àmbit que es reflecteix en els documents de centre, que es planifica i es regula (el consell escolar, el claustre, l'associació de pares, els equips de cicle...).
2. La intervenció educativa a l’àmbit no formal també és intencional i planificada però es desenvolupa fora de l’àmbit de l’escolaritat (centres d’esplai, escoltisme, activitats extraescolars: música, idiomes, esports, etc.).
3. La intervenció educativa informal és aquella que es produeix de forma no intencional i no planificada, en la interacció quotidiana (la lectura d’una novel·la, veure un programa de televisió, parlar amb els amics, participar en una tertúlia de cafè, etc.). L'àmbit informal és el constituït pel conjunt d'interaccions entre tot el col·lectiu humà que integra l'organització, al marge de tota normativa i de tota estructura. És un àmbit ric i intens en el qual s'aprofiten situacions esporàdiques, no planificades en el temps ni en l'espai, però molt importants i que cal no deixar de banda.