La divisió de poders no és absoluta, les diferents institucions algunes vegades necessiten col·laborar entre elles, altres actuen independentment o controlen a les altres. Aquesta organització és molt important, ja que evita l'abús de poder.

Aquests són alguns punts estan recollits en la “Constitució Espanyola”:

Per la crisi econòmica d'Espanya de 2007, l'economia de Catalunya va ser la primera vegada que es va posar en xifres negatives a la tassa del PIB per capità, fins a un -4,1% en períodes de 2009-2010. A partir del 2013, l'economia va començar a ser positiva, així fent un creixement de la taxa anual del PIB en 2014-2015 d'1,2%, que ha sigut molt inferior comparat amb períodes anteriors a l'inici de la crisi, això va fer que l'economia de Catalunya s'hagués de recuperar. Abans de la crisi el 2005-2006 va haver-hi un 3,8% de PIB una mica inferior a la mitja d'Espanya (3,9%). En el període del 2000 - 2006 la taxa de creixement anual va ser un 3,21%, també inferior a la mitja del país de 3,34%. El 2004 el PIB de Catalunya era un 17,8% superior a la mitja Europea. La taxa de l'atur el 2005 va ser d'un 7,5% i la taxa d'inflació del 4,1%.

El sistema finlandès és fonamentalment parlamentari, encara que el president posseeix alguns poders notables. El nucli executiu està encapçalat pel primer ministre, elegit pel Parlament.

El sistema judicial finlandès està dividit per dues branques:

Finlàndia és un dels països menys corruptes del món, segons l'informe sobre l'Índex de percepció de corrupció. Encara que els ciutadans finlandesos consideren que no hi ha corrupció en la gestació dels seus poders polítics. Per saber-ho fan enquestes a empresaris, acadèmics i analistes econòmics.

El Consell d'Estat ho completen ministres de diferents departaments del govern central.

La Constitució de l'any 2000 estableix com a última autoritat al Parlament de Finlàndia, format per 200 membres, encara que pot canviar la Constitució, causar la dimissió del Consell de l'Estat o anul·lar vetos presencials, ja que els seus actes no estan subjectes per a revisió judicial.

Finlàndia és una república amb una democràcia representativa governada d'acord amb els principis del parlamentarisme, el poder legislatiu en aquest cas se centra en el Parlament de Finlàndia. El poder executiu s'anomena oficialment "Consejo de Estado" i està deliberat pel primer ministre del país. El president no forma part del consell, però pren decisions com la selecció de candidats al consell. Els ministeris estan dirigits per ministres que reben ordres del secretari de l'Estat de cada ministeri. El primer ministre i els altres membres del consell d'Estat són responsables de les accions davant del Parlament. A diferència d'Espanya és una monarquia parlamentària i el president del país és escollit pel poble i després estan els seus ministres, que cadascú té un ministeri propi, en el nostre cas el president si forma part del consell d'Estat del país.

L'economia de Finlàndia depèn molt de la indústria, amb un PIB molt alt. Té uns grans nivells d'inversió de capitals i un desenvolupament tecnològic.

El mercat Finlandès està format per moltes persones que tenen un elevat poder adquisitiu.

El comerç exterior representa una gran quantitat del producte interior grup del país. Des de el 1980 el desenvolupament econòmic de Finlàndia ha estat una de les més altes dels països industrialitzats. En 2008 va aconseguir resistir a la crisi econòmica, per finalment el 2013 va començar la seva caiguda, que es va començar a notar en el 2015.