·Ingredients:

   -Sucre 100g

   -Mantega 150g

   -Ous 4U

   -Farina 70g

   -Xocolata negra 150g

   -Sal 1g

   -Cacau en pols 2g

 

    Grams sucre ( C12H22O11) :100g 
     MM C= 12 g/mol
     MM H=1 g/mol
     MM O= 16 g/mol
 ————————————

      MM total= 12x12 +1x22 + 16x11 = 342g/mol C12H22O11

       - 100g C12H22O11 x 1mol C12H22O11/342g C12H22O11 =
          0,292mol C12H22O11
       -100g C12H22O11 x 1mol C12H22O11/342g C12H22O11 x 
         6,023^23 molècules/1molC12H22O11 = 1,76 x 10^23 
         molècules de C12H22O11
       




b) Quantitat d’àtoms de C que ens proporciona el sucre.

      -100g C12H22O11 x 1mol C12H22O11/342g C12H22O11 x 
        6,023^23 molècules/1molC12H22O11 x 12 àtoms de 
        Carboni/ 1 molècules de C12H22O11 = 2,113 x 10^24 àtoms
        de Carboni 




c) A quina temperatura fon la mantega, és a dir, passa de sòlid a líquid.

          Comença a fondre’s a 34ºC

          Tª fusió mantega=34ºC + 273= 307 K

d) Com s’anomena aquest canvi d’estat.

          El canvi d’Estat de salud a líquid es diu: Fusió.

                                                               D= Massa➗volum

                                                                     

I per què?
 En el got A, el qual contenia alcohol, el gel no ha surat. Ja que l’alcohol te una densitat més baixa respecte a la del  gel: D alcohol=0,803g/mL; D gel= 0,917g/mL. Això fa que com el gel es més dens, s’hi enfonsi en l’alcohol.
En el got B, el cual contenia aigua, el gel a surat. Ja que el gel es menys dens respecte de l’aigua: D H2O= 1g/mL; D gel: 0,917g/mL. Llavors com que el gel te una densitat menors a l’aigua doncs fa que aquest suri per damunt de l’aigua.
 

-Si en Iloc d'afegir un glaçó als gots hi posem oli, què suceeix i per qué?

Succeirà que l’oli suraria per sobre de l’aigua, got . Ja que l’oli te una densitat menor a la de l’aigua, D oli=0,84g/mL; D aigua= 1g/mL. També es a causa que l’oli es hidrofòbic, que no pot estar en contacte amb l’aigua.
Però en canvi en l’alcohol com l’oli té una major densitat que l’alcohol, doncs en aquest cas l’oli s’anirà cap al fons del got, precipitarà: D oli=0,84g/mL, D alcohol= 0,80g/mL.

-En els coctels, com es comporten els glaçons?
En els còctels al no ser alcohol pur, alguns còctels, els gels suren. Ja que els gels tenen una densitat més baixa a la del còctel.
Exemple: Tequila (35% alcohol en volum )i un gel.





Nota: Si feu l'experiment ràpid podeu reutilitzar l'alcoho que heu fet servir i tornar-lo a posar dins el recipient de l
 farmacia. S'haurà diluit poc.

        El que s’ha vist en el 1r procediment es que el llumí s’ha consumit més ràpidament, ja que hi havia una quantitat molt més elevada d’aire. Per això en aquest primer cas el reactiu limitant a sigut el llumí, ja que s’ha consumit molt més ràpidament, i el reactiu en excés a estat l’aire ja que s’ha consumit el llumí i encara així a hi havia més cuantitat d’aire que a sobrat.
En el 2n procediment, com en el procès de combustió hem limitat la quantita d’aire tapant la reacció amb un got, doncs hem vist que el reactiu limitant a sigut l’aire en aquest cas, ja que hi havia una quantitat molt més petita d’aire. L’aigua a actuat com un indicador de la falta d’aire, quan aquesta a començat a pujar pel got, a causa del buit que s’havia format.

En el 1r procediment el reactiu limitant a estat el llumí, j que s’ha consumit més ràpidament que la quantitat d’aire ( ja que no estava limitada la quantitat d’aire).
En el segon procediment el reactiu limitant a estat l’aire. Ja que en aquest cas hem limitat la seva quantitat tapant la reacció de combustió amb un got. L’indicador que gens a fet veure que s’havia consumit abans l’aire que el llumí a estat l’aigua, ja que quan ja s’havia consumit l’aire l’aigua a començat a pujar pel got , a causa del buit d’aire que s’havia format.

Observeu els canvis que es van produint, tant en la textura com en el color del sucre amb aigua que està en el foc.

Durant el procés de caramelització, o piròlisi que es produeix quan es supera o s’arriba al punt de fusió d’un carbohidrat senzill, s’alliberen una sèrie de compostos volàtils, s’evapora l’aigua que hi havia i es fusionen i cristalitzen el sucres , descomponen els sucres naturals dels aliments en glucosa i frusctosa. També, són una sèrie de reaccions de condensació, isomerització, deshidratació i polimerització. La caramel·lització transcorre més ràpid en medis àcids o alcalins que en medis neutres.
A més a més, hi han canvis en els colors dels aliments, que a mesura que s’augmentarà la temperatura anirà  agafant un color groc i després marró característic.

El punt de fusió del sucre o sacarosa es 459k o 186ºC. La caramelització es produeix en temperatures de 160ºC.

La utilització d’aquesta tècnica en la cuina la podem apreciar en exemples com els postres: els caramels i les llaminadures, o en les cebes que es caramelitzen en els cuits, també en fruits secs garapinyats,… entre altres. Aquesta tècnica s’utilitza en l’àmbit culinari per a poder obtindre sabors, aromes i textures dolces i característiques.

Els canvis que s’han anat produint durant el procés de torrat que a experimentat el pa han sigut :reaccions tèrmiques de sòlid-gas, que poden incloure oxidació, reducció, cloració, sulfatació i pirohidròlisi. La reacció que s’aprecia més visualment es la deshidratació, o pèrdua d’aigua, del pa i la reacció de Maiard, que és la responsable de que el pa es possi de color marró a mesura que augmentem la temperatura. 

En el procés de torrefacció o torrat  succeeix la reació de Maillard causant del color característic del torrat. 
També  experimenta una deshidratació el pa.

Un altre exemples de torrat, o terrefacció, pot ser el cafè torrat i  els fruits secs. 
Un exemple de receptes són les receptes de “tostas “, on es torra pa i a sobre d’aquestes es posen aliments saludables com alvocat, o humus,… o també pots possar aliments menys saludables com nutella, patés,…

Repartiu en dues parts cada fruita i deixeu una part de la poma i la pera fora de la nevera, i l'altra part dins la nevera. 
Espera un dia després observeu qué ha passat.

 

S’ha produït una reacció d’oxidació. 
Aquesta reacció es produeix quan al tallar les fruites, el seu interior entra amb contacte amb l’oxigen.
El causant d’aquesta reacció és un enzim anomenat polifenol oxidasa que es troba al interior de les fruites. Aquet enzim  farà que que hi hagi una degeneració de la fruita la qual podem aprecisar en el color marró que va agafant.

Per exemple les taronges i mandarines triguen molt més a oxidar-se, o fins i tot no s’oxiden, en comparació amb les pomes o les peres. Això és a causa de la cuantitat de l’enzim polifenol oxidasa que continguin la fruita.

Per evitar l’oxidació de les fruites hi han mètodes diferents, tots aquests mètodes el seu objectiu es frenar l’acció d’aquest enzim. 
Un exemple de mètode per poder frenar l’acció enzimàtica es posar les fruites a la nevera, ja que amb les temperatures baixes l’acció enzimàtica es ralenteix. Uns altres mètodes de conservació poden ser les confitures, ja que es conserva la fruita amb els sucres, o també un altre mètode pot ser fer mermelàdes (però aquest processos requereixen molt de temps per a poder veure els resultats ). Jo he provat de congelar i possar a la neveres les fruites, i es veu en els resultats que a temperatures baixes com no hi ha casa acció enzimàtica no hi ha casa oxidació de les fruites.

Doncs aquet es l’objectiu d’aquesta pràctica .

Poseu la peça de plata a sobre i afegiu la solució de bicarbo-nat i sal ben calenta al damunt.

Espereu una estona fins que el conjunt es refredi completament.

Encara està una mica enfopsquida però si l’aixuguem queda lluent . 
El què a succeït és que ara la foscor s’ha quedat enganxada a l’alumini.

Perquè la plata al entrar en contacte amb el sofre que hi ha al aire, fa que es vagi una reacció que l’ enfosqueix.
Aquesta capa fosca es produeix a causa d’una reacció que es produeix amb la plata quan està amb contacte amb el sofre de l’aire:

Ag + H2S———- Ag2S + H2

Durant aquest procés de treure la foscor de la plata el que a succeït és que al posar la plata on la solució d’aigua calenta amb bicarbonat i sal en un vol d’ alumini, la sal i el paper d’alumini han fet d’ imant per atraure la foscor  i separar-la de la plata. També, el bicarbonat a ajudat en traspassar la foscor de la plata al paper d’ alumini, i l’aigua calenta a alleugerat el procés, ja que en una temperatura més elevada les molècules es mouen més ràpidament.
Ag2S + Al——-—-> Ag + Al2S3

Tenen una funció d’ iman per atraure la foscor que estava enganxat a la plata, i així poder-lo separar de la plata.

Veiem que està negre, el que és negre que està al fons és l’àcid sulfhidric que estava enganxat a la plata. Ara està enganxat al vol d’alumini ja que aquet junt amb la sal i el bicarbonat han fet d’iman per separra la plata d’aquest àcid.