Primera missió amb un robot a Mart, part de la missió Mars Pathfinder.

Va explorar un antic canal d’inundació, confirmant que l’aigua va fluir en el passat.

Va demostrar que els robots poden moure’s i explorar Mart.

Aterrà en un cràter que es creia que havia contingut un llac.

Va trobar roques volcàniques i signes d’antigues interaccions amb aigua.

Va quedar encallat el 2010, però va proporcionar anys de dades científiques.

Va aterrar prop del pol nord marcià.

Va excavar el terra i va trobar gel d’aigua sota la superfície.

Va analitzar el sòl i va detectar condicions que podrien permetre la vida microbiana.

Va trobar hematites, un mineral que es forma en presència d’aigua.

Va explorar cràters durant 15 anys, superant molt la seva vida esperada de 90 dies!

Va confirmar que Mart va tenir condicions humides durant llarg període de temps.

Estudia el Mont Sharp i les capes de sediments per entendre la història climàtica de Mart.

Ha trobat compostos orgànics i senyals que el planeta podria haver estat habitable.

Porta un laboratori complet a bord per analitzar roques i sòl.

Estudia l’interior de Mart mitjançant sismògrafs per detectar terratremols marcians.

Ajuda a comprendre la composició i l’evolució geològica del planeta.

Ha mesurat l’activitat sísmica i la temperatura subterrània.

Explora un antic delta on podria haver-hi hagut vida microbiana.

Recull mostres que en el futur es portaran a la Terra per analitzar.

Porta el minihelicòpter Ingenuity, el primer vehicle que ha volat en un altre planeta.

Immensa regió volcànica situada a l’oest de Mart.

Conté els volcans més grans del sistema solar, com Olympus Mons, Ascraeus Mons, Pavonis Mons i Arsia Mons.

És una de les zones més elevades del planeta.

Situada al nord-est de Tharsis, també amb grans volcans, però menys imponents.

Conté Elysium Mons, Albor Tholus i Hecates Tholus.

Té una superfície més petita en comparació amb Tharsis.

Regió antiga i plena de cràters, situada a l’hemisferi nord.

Es creu que podria haver tingut aigua en el passat.

Té terrenys molt erosionats, la qual cosa indica que és una de les zones més velles de Mart.

Situada entre Arabia Terra i les terres baixes del nord.

Famosa per la "Cara de Mart", una formació rocosa que va generar especulacions sobre vida alienígena.

Conté diversos monticles i mesetes interessants per a l’estudi geològic

Un dels canyons més grans del sistema solar, amb una longitud de 4.000 km.

Es creu que es va formar per processos tectònics i potser per l’erosió de l’aigua en el passat.

És tan profund que podria protegir una futura colònia de la radiació.

El volcà més gran del sistema solar.

Té una altura de 22-23 km i un diàmetre de 600 km.

És un volcà d’escut, format per erupcions successives de lava fluida.

Es troba a la regió de Tharsis Mons.

Situat al nord de Tharsis, és un volcà d’escut però molt més ampli i amb pendents suaus.

Té un diàmetre d’aproximadament 1.600 km, però només uns 6 km d’altura.

És un dels volcans més antics i va tenir erupcions llargues però poc explosives.

El volcà més gran de la regió volcànica d’Elysium.

Té una altura de 12,6 km i un diàmetre d’aproximadament 240 km.

Més petit que Olympus Mons, però segueix sent un gegant en comparació amb els volcans terrestres.

La conca d’impacte més gran de Mart, amb un diàmetre d’uns 3.300 km.

Es troba a l’hemisferi nord.

La sonda Viking 2 va aterrar aquí el 1976.

La conca d’impacte més profunda de Mart, situada a l’hemisferi sud.

Té 2.300 km de diàmetre i fins a 7 km de profunditat.

Es creu que va ser creada per un gran impacte fa milers de milions d’anys.

Gran conca d’impacte d’uns 1.500 km de diàmetre, situada al límit entre les terres altes i baixes de Mart.

És on va aterrar el ròver Perseverance (2021), dins del cràter Jezero.

Podria haver tingut aigua líquida en el passat.

Situada a la part nord de Valles Marineris.

Va ser el lloc d’aterratge de la sonda Viking 1.

Es creu que va ser una antiga zona d’inundacions.

Gran extensió de terreny pla situat a l’hemisferi nord, dins de les terres baixes boreals.

Es creu que podria ser el vestigi d’un antic oceà marcià.

Una de les regions més suaus de Mart, amb pocs cràters.

Gran conca d’impacte de 900 km de diàmetre, situada a l’hemisferi sud.

Es creu que va poder haver tingut llacs temporals en el passat.

Una de les regions més antigues de Mart, amb evidències d’erosió causada per l’aigua.