El 1939 es va veure immersa dins l’onada d’exiliats catalans que fugien cap a França. Enmig de l’èxode i les misèries dels camps de refugiats d’Argelers i Sant Cebrià va fundar la Maternitat Suïssa d’Elna, un petit municipi del Rosselló, a escassos quilòmetres de Perpinyà. La seva finalitat era ajudar les dones embarassades, la major part exiliades catalanes, procedents dels camps de concentració francesos.

Després del tancament de la Maternitat, Elisabeth va continuar treballant, com a voluntària, per a l’associació d’ajuda als nens, dedicada a organitzar colònies infantils al nord de França. El 1946 es va establir a Viena com a responsable d’uns menjadors per a nens mantinguts per l’Església Evangèlica Suïssa. Finalment, va morir el 23 de maig de 2011, als 97 anys. 

Se'n adona de les petites coses que l'envoltaven i que no valorava. Es va emocionar perquè el seu taller de modista era el seu món i potser no tornaria a veure allò. Sense pensar va agafar una capsa de fils de colors. Era l'única cosa que se'n va emportar del taller. Quan estava al camp de concentració de Sant Cebrià, quan no podia més i la tristesa se l'enduia, treia la capsa de fils de colors i la contemplava. Aquells colors eren l'única cosa que la transportava a oblidar al lloc on era. Quan arriba a Figueres busca al seu marit, Joan, entre les bombes.

RECLOSA EN EL CAMP D'ARGELERS:

Li preocupava la gana. Deia que la pitjor cosa era passa set. Els hi donaven per menjar llenties i bacallà sec, i l'aigua era salada, el cap del temps van començar les diarrees i les morts.

SENYORETA ISABEL:

Es va marejar i el metge li va dir que estava embarassada, diu que no era el millor moment però que era una gran alegria. No volia que el seu fill vingués al món en aquelles condicions. Tenia por que no pogués sobreviure. Al saber que hi havia una Maternitat, es va apuntar i la van avisar que hi aniria, va respirar tranquil·la perquè el seu fill estaria cuidant els primers mesos.

LA MATERNITAT D'ELNA

Diu que li va arribar al cor l'afecte i la cordialitat amb la qual li va rebre a la senyoreta Isabel, venien de passar penúries i qualsevol tracte amable era especial. Li va cridar l'atenció la xemeneia on es van escalfar, venien congelades. Diu que la senyoreta Isabel, per alegrar l'ambient de Nadal, va organitzar un dinar especial. Va decorar la casa i el menú era espectacular. Tothom va començar a plorar.

Va anar des de Barcelona fins a Puigcerdà a peu, els avions els bombardejaven. Els amics i companys que es morien pel camí, no podien enterrar-los, llavors els posaven a la cuneta amb un sentiment de dolor. Com més s'apropaven a la frontera més tristos estaven. Quan hi arriben la gent dels pobles en comptes d'acollir-los, els miraven amb recel i tancaven les portes. Quan va arribar al camp, va començar a plorar. El fred no la deixava viure. L'endemà, hi havia gent que no es despertava, estaven encarats pel fred i la mort.

EL SEU INFERN PARTICULAR:

No tenien menjar, els hi donaven bacallà sec i pa dur salat, el qual era impossible de menjar. No tenien aigua potable, i quan arribava un camió d'aigua, no tenien res per recollir-la. Van trobar una llauna que servia per: beure, cuinar, rentar i fer les necessitats. Els hi van posar una barraca de fusta i una dutxa on es banyaven 15 0 20 de cop amb aigua gelada. Diu que els primers mesos van ser durs, els pitjors de l'exili.

SENYORETA ISABEL:

Al saber que estava embarassada, va plorar perquè el seu fill no podia néixer allà. En aquelles condicions es moriria i no ho podria suportar. Ningú es preocupava per ella. Quan va arribar a la Maternitat pensava que era un somni.

LA MATERNITAT D'ELNA

Diu que la senyoreta Isabel els hi va ensenyar la casa. Recorda que quan algú feia anys, Isabel i el personal li preparaven una sorpresa, després cantaven i li donaven flors. El que es contava era el detall i l'efecte amb què es feien les coses. Quan estava allà s'oblidava dels mals records del camp.

El seu marit era metge i oficial de l'exèrcit republicà, va iniciar la retirada. Ella es va quedar amb els seus 2 fills i sogres i ell va marxar a França. Van passar 6 mesos i pensaven que havia mort. Una dona va venir des de Perpinyà per informar que el seu marit estava viu però no podia tornar. Llavors, ella sola va anar a buscar-lo. Només es podia arriba fins a Figueres i per passar la frontera era necessari un permís que no tenia. Llavors, amb l'ajuda d'una dona va poder arribar a Perpinyà a través de la muntanya. Allà es va retrobar amb el seu marit amb molta alegria.

ESPERIT DE SUPERVIVÈNCIA:

Explica que el que feia més por dins el camp d'Argelers era la zona a cavall, on els senegalesos amb el cavall et perseguien amb una llança llarga. 3 noies i ella es van agrupar i van agafar una barraca i la van netejar. Els homes i les dones estaven separats. Ella s'apropava per veure si el seu marit hi era, hi cridaven els seus noms per retrobar-se. Ja estava embarassada i li preocupava el seu estat, perquè havia vist nens morint-se de gana.

SENYORETA ISABEL:

De seguida va notar que estava embarassada. El seu home netejava les latrines del camp de dones, llavors ell li va dir que hi havia una Maternitat. La van portar a una barraca on hi havia infermeres, el seu marit també hi era perquè era metge. Diu que trobar a la Isabel per a ella va ser un miracle.

LA MATERNITAT D'ELNA:

A l'arribar a la Maternitat, si et trobaves bé i tenien ànims, podies col·laborar en les tasques de planxar, cuinar, rentar plats,... La Isabel ho organitzava tot, era una gran dona.