https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp Concepte i trets principals del Disseny tecnopedagògic en-us 2017-10-03 17:00:10 UTC 2023-02-05 03:29:32 UTC hello@padlet.com https://padlet-assets.s3.amazonaws.com/icons/Soccerball.png ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/193543177   ]]> 2017-10-03 17:01:16 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/193543177 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194996776 Des de Platò, passant pels sofistes i l'ús del mètode socràtic, o l'escolàstic, època bàsicament oral i epistolar, arribant a Comenius com a inventor del llibre de text, fins a Thorndike com a precursor dels enfocaments conductistes, es pot veure com es plantejava l'educació amb una perspectivs bàsicament transmissora i instructiva.
1916 _ John Dewey planteja millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge proposant que es creï una ciència que vinculi les teories de l'aprenentatge amb les pràtiques educatives.
Altres han aportat o han basat els seus enfocaments sobre l'ensenyament en teories (behaviorista, cognitivista i construccionista)que han influenciat de manera decisiva en la concepció i modelatge de les teories de DI i del DTP actuals. (Guàrdia, L. i Maina, M. , 2012)

]]> 2017-10-08 13:44:36 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194996776 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194996850 2017-10-08 13:45:30 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194996850 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998030  L’objectiu d’estudiar les teories és comprendre com les persones aprenen en general i com utilitzen aquest coneixement per a determinar els processos i les preses de decisions en la fase de disseny. (Williams, Schrum, Sangrà, Guàrdia, mòdul didàctic UOC)]]> 2017-10-08 13:56:32 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998030 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998076 2017-10-08 13:57:00 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998076 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998117 2017-10-08 13:57:19 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998117 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998171 Treballar aquest continguts em fa reflexionar sobre la importància  i la necessitat d'asumir un anàlisi des de la teoria i la pràctica que permita valorar quina és la millor manera de dessenvolupar un disseny tecnopedagògic en un entorn sigui presencial o sigui virtual, atenent a les necessitats particulars i canviants que s'hagi d'atendre.
Ja ens ha demostrat la història que no hi ha una única manera de dissenyar, ni un sol criteri. Crec que el treball col·laboratiu ens permet anar assolint petits reptes en funció de les múltiples variables que presente cada realitat, tan dinàmica i canviant com la societat d'avui.]]> 2017-10-08 13:57:50 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998171 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998207 2017-10-08 13:58:15 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/194998207 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195008459 2017-10-08 15:33:21 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195008459 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195008772 Reigeluth diu que les teories
prescriptives, a les quals denomina “teories de disseny tecnopedagògic”,
ofereixen “una guia explícita sobre com millorar l’ajuda a les persones en el seu aprenentatge i en el seudesenvolupament” (p. 5).
(Williams, Schrum, Sangrà, Guàrdia, mòdul didàctic UOC)]]> 2017-10-08 15:35:45 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195008772 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195010185   ]]> 2017-10-08 15:47:41 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195010185 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195011483

 Dècada del'40 i '50  sorgida de l'àmbit militar  nord-americà

Dècada del 60 i 70  fascinació pels audiovisuals i influència conductista a l'enfocament tècnico-racional del disseny i l'avaluació de l'ensenyament

Anys '80 i '90 es genera una crisi per la perspectiva tecnòcrata i influències de les TIC

Acabant el S XX, "eclecticisme teòric i influències de tesisi post modernes" (Area,2009, p. 15)

]]> 2017-10-08 15:58:48 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195011483 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195013309

 2a. Guerra Mundial psicòlogs i educadors  investiguen i desenvolupen materials per als serveis militars

Entre el '40 i el '50 Algunes organitzacions comencen a veure l'entrenament com a un sistema i una serie de innovadors anàlisi, disseny i procediments d'avaluació

Mitjans de '50 i '60 Skinner afirma que la instrucció programada de materials ha de presentar la instrucció en passos

Principis de '60 Robert Mager: Planteja la necessitat d'ensenyar als educadors com escriure objectius per a la instrucció programada

]]> 2017-10-08 16:13:04 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195013309 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195016891 El camp de la tecnologia de la instrucció ha estat en constant canvi

• Dècada del '20 Moviment d'instrucció visual com fotografies, diapositives, pel·lícules per presentar la instrucció
• Entre el '20 i el '40 Instrucció audiovisual amb l'ús d'enregistraments, imatges amb so, radiodifusió
• A partir del '50 Interés pels mitjans de comunicació: la TV
• Entre el '60 i '70 Tecnologia educativa vista com a PROCÉS 
• 1963 1a. definició. (Departament d'instrucció audiovisual) El camp no és simplement sobre els mitjans de comunicació sino que es centra en el Disseny i l'ús dels missatges per controlar el procés d'aprenentatge. S'identifiquen els passos del disseny: plaificació, producció, selecció, ús i gestió
• 1970 2a definició. (Association for Educational Communication and Technology) Forma sistemàtica de dissenyar i avaluar tot el procés d'ensenyament i aprenentatge en termes d'objectius específics, basats en investigacions sobre l'aprenentatge i la comuncació amb l'ús de recursos humans i no humans per aconseguir un aprenentatge eficaç
• 1977 3a. definició. (AECT) Èmfasi en un disseny sistemàtic: procés complex i integrat. Menciona peri primera vegada la FASE D'ANÀLISI del procés de planificació
• 1994 4a. definició. (AECT) La tecnologia educativa és la teoria i la pràctica del disseny. desenvolupament, ús, gestió i avaluació dels procesos i recursos per a l'aprenentatge. 
• 2008 (AECT) Tecnologia educativa és l'estudi i la pràctica ètica de facilitar i millorar el desenvolupament mitjaçant la creació, ús i gestió de recursos i processos tecnològics apropiats.
• Reiser i Dempsey: El camp del disseny i la tecnologia de la instrucció abarca l'anàlisi de problemes d'aprenentatge i rendiment, el disseny, desenvolupament, implementació, avaluació i gestió dels processos instructius i no instructius i recursos destinats a millorar l'aprenentatge i rendiment en una varietat d'entorns, particularment institucions educatives i llocs de treball. A més destaca dos conjunts de pràctiques com a nucli del camp: l'ús de mitjans per a finalitats educatives i l'ús de procediments de disseny de mètodes d'ensenyament

]]> 2017-10-08 16:43:10 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195016891 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024420 En els darrers trenta anys, el disseny instruccional, tot i tenir les seves arrels en la psicologia conductista, és la psicologia cognitiva la que ha tingut més influència sobre aquest (Williams et al., 2003).]]> 2017-10-08 17:46:27 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024420 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024491 El constructivisme diu que els resultats ʼaprenentatge són impredictibles, i que la instrucció ha de reforçar, però en cap cas modelar lʼaprenentatge.
Bednar et al., (1995), proposa que el disseny cal pensar-lo en termes dʼactivitats contextualitzades múltiples i autèntiques, en realització de casos, problemes, simulacions i en pràctiques reflexives i col•laboratives.]]> 2017-10-08 17:47:00 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024491 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024751 És una nova teoria de l’aprenentatge desenvolupada per George Siemens i Stephen Downes.
Sorgeix en resposta a les noves necessitats amb l’ús de les TIC, pretén cobrir les limitacions de les teories conductista, cognitivista i constructivista.]]> 2017-10-08 17:48:55 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024751 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024841 (Anàlisi, Disseny, Desenvolupament, Implementació i Avaluació), però d’altres models com el de Dick i Carey (1996) no inclouen la fase d’implementació, motiu per el qual, tot i que trobem eixos similars en molts mètodes, no podem parlar d’un únic model vàlid per a tots.
Tal com indiquen les fletxes, el model pot ser tant iteratiu com recursiu. No te perquè ser lineal-sequencial. Tot i això com succeeix en la majoria de les ciències del disseny, hi ha una sequencia general inevitable que ès la planificació seguida del disseny i la implementació]]> 2017-10-08 17:49:44 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024841 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024855 Model dissenyat per Piskurich (2000). Els diferents participants en el disseny del curs desenvolupen una petita part del producte final perquè sigui avaluat i permeti planificar i invertir de manera més encertada els diferents recursos, a més d'assegurar la qualitat dels materials.]]> 2017-10-08 17:49:55 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024855 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024877 (Van Merriënboer i Dijkstra, 1997) van proposar el model de disseny instruccional de quatre components per tal de cobrir el disseny de formacions que requereixen assolir habilitats cognitives complexes. Però aquest model, a diferència d’ADDIE, no cobreix l’aplicació o avaluació, ni les revisions, motiu per el qual el mateix van Merrinböer l’etiqueta més com un model de DI i no tant com un ISD.]]> 2017-10-08 17:50:13 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024877 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024913 Respon als conceptes: anàlisi dels estudiants (analyze), fixar els objectius (State), selecció de mètodes de formació (Select), de la tecnologia i dels sistemes de distribució dels continguts, ús dels mitjans i suports (Utilize), demanar la participació de l’estudiant (Require) i l’avaluació i revisió final (Evaluate), Heinirch, Molenda, Russel i Smaldino (1999).]]> 2017-10-08 17:50:35 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024913 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024931 (Student-Owned-Learning-Engagement),És un model molt flexibleque permet compartir les decisions amb els estudiants i fer canvis durant el procés de disseny perquè va associat a una eina que conté models i plantilles per desenvolupar les propostes eductives. Ha estat un dels darrers models en sorgir i ho ha fet com a resposta a la demanda d’estratègies de disseny que ingloguin l’ús de les TIC. Ha estat fruit del treball dels investigadors Atkinson (2010, 2011) i Bigs, Laurillard i Conole (2010). ]]> 2017-10-08 17:50:43 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195024931 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195025413

Guàrdia, L. & Maina, M. (2012). Conceptualització del disseny tecnopedagògic (mòdul didàctic UOC).

Reiser, R. (2001): A History of Instructional Design and Technology. Part II: A
History of Instructional Design.Educational Technology Research and Development,
49(2), 57-67.
http://www.speakeasydesigns.com/SDSU/student/SAGE/compsprep/History_of_Inst
ructional_Design.pdf

Reiser, R. y Dempsey, J. R. (2012). Trends and issues in Instructional design
and Technology, Disponible a:
https://www.pearsonhighered.com/assets/samplechapter/0/1/3/2/0132563584.pdf

Williams, P. ,Schrum, L. , Sangrà, A. , Guàrdia, L. Models de disseny tecnopedagògic Mòdul didàctic UOC 

]]> 2017-10-08 17:54:54 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195025413 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195027568 Estudiant del Màster en Educació i TIC
Fonaments del disseny tecnopedagògic PAC 1 
UOC]]> 2017-10-08 18:13:43 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195027568 ggraessle https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195048068 En relació a les teories, Jonassen (1994), tot reptant als dissenyadors i als tecnòlegs (Molenda, 2008, p.15), assenyala que la diferència entre el disseny instruccional per al constructivisme i lʼobjectivisme (conductisme i cognitivisme) és que el disseny basat en objectius té sortides predeterminades i intervé en el procés dʼaprenentatge creant esquemes preestablerts de la realitat dʼun concepte en la ment del que aprèn]]> 2017-10-08 21:29:32 UTC https://padlet.com/ggraessle/snil3iexrlpp/wish/195048068