#ebola

#9NDesobeïm

#15m

#corruPPción

#TarjetasBlack

@democraciareal

són les xarxes socials per a les protestes. A xina es bloqueja instagram.

http://www.lavanguardia.com/internacional/20140929/54416437448/china-bloquea-instagram.html

de les Xarxes les utilitzen com eines de protesta, és a dir, primer esmentar l'avanç que ha permés aquesta funció. Després, enumerar quines maneres de protestar existeixen (comentaris a Twiter i Facebook, creació de pàgines especials, vídeos virals, etc.), exposar quins avantatges i inconvenients ofereixen i exemplificar això que diem amb casos com els que comenta l'Arantxa (Targetes Black, cas Gürtel, 9N...).

Us deixo un exemple de forma de protesta (cartell a CuantaRazón):

En 1995, se celebraba la reunión del Grupo de los Siete (G-7) en Bruselas, centrándose en único tema: la sociedad de la información. En la agenda, las principales cuestiones giraron en torno a las condiciones tecnológicas y legales para la construcción de las denominadas autopistas de la información; el establecimiento de mecanismos de seguridad en los circuitos electrónicos; la evaluación de los posibles efectos sobre el empleo; la regulación internacional de los nuevos medios de comunicación; los problemas planteados por las nuevas tecnologías para la privacidad de los ciudadanos, y la cooperación internacional en materia tecnológica, entre otros. Entonces, Castells decía lo siguiente:

La difusión y desarrollo de ese sistema tecnológico ha cambiado la base material de nuestras vidas, por tanto la vida misma, en todos sus aspectos: en cómo producimos, cómo y en qué trabajamos, cómo y qué consumimos, cómo. nos educamos, cómo nos informamos-entretenemos, cómo vendemos, cómo nos arruinamos, cómo gobernamos, cómo hacemos la guerra y la paz, cómo nacemos y cómo morimos, y quién manda, quién se enriquece, quién explota, quién sufre y quién se margina. Las nuevas tecnologías de información no determinan lo que pasa en la sociedad, pero cambian tan profundamente las reglas del juego que debemos aprender de nuevo, colectivamente, cuál es nuestra nueva realidad, o sufriremos, individualmente, el control de los pocos (países o personas) que conozcan los códigos de acceso a las fuentes de saber y poder.

1. Introducció: Historia i evolució (com comenta l'Arantxa) i canvis en la comunicació (sobre aixó és molt interessant el que apunta Castells, com ha exposat l'Ignasi).

2. Desenvolupament: Formes de protesta dins les xarxes, avantatges i inconvenients i exemples.

3. Conclusió: Petit recull de l'esmentat al documental i alguna reflexió.

Què dieu?

Jo diria el mateix que l'Ignasi. Crec que mentre es nombri la font es poden fer servir, igual que les persones i grups que tenen el Twitter, Facebook, Instagram... sense privacitat (i ja tenen la intenció de divulgar el seu comunicat, foto, etc.). Els Whatsapp virals suposo que també, ja que no se sap quina és la font primària i estan fets per a la seva difusió.

Seria diferent agafar una foto d'una persona privada sense cap tipus d'interés documental, llavors si estariem alterant els drets de l'imatge d'aquesta persona.

"Youtube recientemente implementó las licencias “Creative Commons” para que los autores puedan dar permiso de reutilizar sus videos sin necesidad de preguntarles uno a uno. Cuando un video tiene este tipo de licencia significa que puedes tomarlo y reutilizarlo bajo las condiciones de la licencia. Por ejemplo, puede ser que lo puedas usar únicamente para fines no comerciales, dando atribución al autor original o que el video que tu hagas deba tener los mismos permisos de reutilización."

http://www.freeplaymusic.com/search.aspx?q=love

https://www.youtube.com/audiolibrary/music

Com narrarem els fets, amb la nostra veu en “off”?

També podríem posar imatges del G7 de 1995 dient alguna cosa com que encara no sabien que estava per arribar, però ho

intuïen.

Presentació amb captures de pantalla, imatges i vídeos de les diverses maneres de fer protesta a les diferents xarxes (facebook=comparteix, twitter= hashtag, whatsapp=passa el missatge)

Referencies als moviments i protestes que han tingut més transcendència.

Finalitzar el documental amb imatges d’arxiu que reflecteixin tot el que hem abordat i per últim crèdits. No?

No sé...podria funcionar.

El que a mi més em preocupa (la veu ja s’entén que no som professionals... es fa el que es pot no? xDD) es que no quedi amb molt soroll, que el resultat sigui un bon so, clar. Jo el micró que tinc es l’integrat del iMac, després suposo que això es pot netejar no...?  

Els subtítols no se... no ho veig , però potser es perquè no l’acabo de visualitzar bé... tens algun exemple? Algun documental així? A veure si m'agrada.

I com a locució posar els subtítols per sota de la imatge.

Són idees...

En Jaume ens va plantejar un programa de gravació d'audio i, penso que encara que sigui amb el micro integrat, es pot buscar un espai més o menys adequat per gravar: una habitació amb poc ressó. 

Ignasi què tal la teva veu? jeje! Si voleu podem enviar-nos unes petites notes de veu llegint algun text i qui creiem que ho fa millor podria encarregar-se'n, què en penseu?

En Jaume ens va oferir uns quants, encara que jo prefereixo treballar amb Premiere, és amb el que he treballat sempre i el tinc més per mà, suposo que és indiferent mentre la finalitat sigui l'esperada.

La idea es bona Elisa, per mi si :) l’únic que una pregunta... si cadascú té que fer íntegrament la seva part d’edició del documental com a feina individual... estaria permès fer això? Li tindríem que pregunta al Jaume no? Si no una altra opció es doblar cadascú a seva part.

Per això crec que la manera de fer-ho seria la exposar el que pensen diferents persones com filòsofs, professionals de la comunicació, gent del carrer etc. com a proposat l’Ignasi.

informal, podria ser, perfectament, una documental fet per nosaltres, segons 

la idea que tenim.