Els nivells de radiació es mesuren en sieverts. Un sievert són 1.000 milisieverts (mSv). Els ciutadans estem normalment exposats a radiació ambiental d'entre 2 i 3 mSv a l'any. La radiació controlada no té risc. Una prova de raigs X normal és d'uns 0,02 mSv i una de dental és de 0,01 mSv. En radioteràpia, per tractar tumors s'utilitzen entre 50 i 70 sieverts (es mesura en grays) però són dosis dirigides a parts reduïdes del cos.

En el camp de la medicina nuclear, els doctors utilitzen substàncies radioactives per examinar l’interior dels pacients i algunes malalties. També per estudiar parts del cos com el cervell o els ossos, introdueixen una barreja a l’organisme que incorpora material radioactiu. La utilitat més coneguda de la radiació en medicina és la radioteràpia, que normalment s’utilitza en pacients amb càncer. 

Els descobriments de Marie Curie van permetre desenvolupar armes nuclears molt destructives. El funcionament d’aquest tipus de bombes és semblat al mecanisme que s’utilitza a les centrals nuclears per generar energia. Quan s’activen aquest tipus d’armes, es genera molta quantitat d’energia en pocs segons i el pitjor d’aquestes bombes és que provoquen nivells de radioactivitat molt alts.

Els biòlegs també estudien com afecta la radiació a les plantes. Amb determinats mecanismes, els especialistes poden manipular les fruites i verdures perquè siguin més fortes.

Alguns productes es tracten per evitar plagues durant el seu creixement. Uns altres s’irradien per matar fongs o bacteris per tal que no es podreixin tan ràpid.

Durant la mateixa època, el matrimoni francès format per Pierre i Marie Curie van poder deduir, amb les seves investigacions, l'existència d'un altre element d'activitat més elevada que la d'urani, que en honor a la seva pàtria la van anomenar poloni. 

Al 1898 Marie Curie es va interessar en aquest fenomen iva  purificar tones de minerals d’urani tot buscant l’element responsable de la radiació que va aconseguir el descobriment del radi.