La comunicació dintre de la família és un aspecte crucial, ja que si cadascun es va guardant totes les coses que el molesten de l'altre després el rancor que li guardarà serà pitjor.

Respectar l'un a l'altre també és molt important, ja que has de deixar que cadascú sigui com vulgui ser per deixar-lo viure.

Col·laborar tots per igual a les feines a fer, ja que així ningú se sent que ell ho està fent tot, i farà que hi hagi un millor ambient.

PREGUNTES:

1. Què passaria si no hi hagués mai comunicació entre els uns i els altres? Ens distanciaríem?

2. Es podria viure una infantesa/adolescència decent sense la figura maternal/paternal?

La bellesa en la decadència: La mort és omnipresent a American Beauty. El protagonista, Lester Burnham, experimenta una crisi de mitjana edat i esdevé obsedit per la millor amiga adolescent de la seva filla. La seva mort, que es presenta al començament de la pel·lícula, és un moment de pau i bellesa. Aquesta dualitat entre la mort i la bellesa ens convida a reflexionar sobre com percebem la decadència i la fi de la vida.

La hipocresia de la classe mitjana: La pel·lícula satiritza la classe mitjana nord-americana, que busca la bellesa i la satisfacció personal a través de la materialitat i les aparences. La mort de Lester posa de manifest la hipocresia d’aquesta societat, on les relacions familiars es desintegren mentre es persegueixen somnis superficials.

La fascinació per la mort: El personatge de Ricky Fitts, amb la seva càmera de vídeo, captura la vida i la mort que l’envolta. La seva fascinació per la bellesa en la decadència és una reflexió profunda sobre com la mort pot ser vista com una forma d’art.

La trampa del materialisme: La pel·lícula ens mostra personatges immersos en una vida de consum excessiu. La família Burnham viu en una casa plena d’objectes, però la seva relació és freda i superficial. Aquesta reflexió ens convida a qüestionar si la felicitat real es troba en la possessió de béns materials o en altres aspectes de la vida.

Publicitat i desig insaciable: La publicitat idealitza la satisfacció i la felicitat produïdes pel consumisme. El personatge de Carolyn Burnham, amb la seva obsessió per les aparences i la seva carrera immobiliària, és un exemple d’aquesta relació entre publicitat i desig insaciable. La pel·lícula ens fa reflexionar sobre com la publicitat influeix en els nostres desitjos i decisions de compra.

La buidor darrere del consum: Malgrat la seva aparença d’èxit, molts personatges de la pel·lícula es senten buits i insatisfets. El consumisme no omple aquest buit interior. La mort de Lester Burnham és un record que la vida no es mesura només per les coses materials, sinó per les relacions i les experiències autèntiques.

La hipocresia moral: La família Burnham, formada pel pare Lester, la mare Carolyn i la filla Jane, viu una vida aparentment exitosa en un suburbi amable. No obstant això, tot i les aparences, ningú en la família és realment feliç. El matrimoni de Lester i Carolyn és un fracàs, i la seva relació amb la filla Jane és tòxica.

La sexualitat com a despertar: Lester Burnham, interpretat per Kevin Spacey, esdevé infatuat amb l’amiga adolescent de la seva filla, Angela Hayes. Aquesta atracció sexual desencadena una crisi existencial en Lester, que el porta a prendre decisions qüestionables com a pare, marit i empleat. La seva obsessió per Angela és un símbol de la seva recerca de significat i autenticitat en una vida aparentment buida.

La bellesa inesperada: La pel·lícula ens mostra que la bellesa es troba on menys l’esperem. Ricky Fitts, amb la seva càmera de vídeo, captura moments íntims i autèntics, incloent-hi la mort. La seva fascinació per la bellesa en la decadència és una reflexió profunda sobre com la sexualitat i la mortalitat poden ser vistes com formes d’art.

La bellesa per cadascú és diferent, sent així que com per al Ricky Fits, es pugui trobar en una simple bossa de plàstic vetllant al ritme del vent.

No es pot obligar a fer que un altre apreciï el mateix que tu, aquest art no agrada a tothom per això és important respectar els punts de vista.

La bellesa de les coses ens dóna ganes de continuar vivint i ens dóna sentit a la vida, motivant-nos a canviar o a deixar tot enrere.

PREGUNTES:

1. La bellesa és subjectiva o objectiva?

   
   

2. Què fa que algú sigui bell o bella?