Des d'aquesta diferenciació ha proposat estratègies i maneres de fer amb els alumnes per regular conductes i pensaments relacionats amb temes tant rellevants com són l'emissió de judicis, la responsabilitat, el sentit de justicia, l'adquisició del sentit crític i l'establiment d'una escala de valors pròpia i robusta.

Per aconseguir-lo hem d'assumir la responasabilitat de decidir com ens organitzem i cap a quina direcció volem evolucionar. Els majors obstacles els trobem a l'administració i en les seves polítiques educatives.

És evident que els alumnes aprenen globalment de forma natural, per això, cal que les  nostres pràctiques educatives siguin globalitzadores, hem d'adoptar una mirada globalitzadora. Per mi seria molt important que el curs m'ha porti noves propostes de COM FER-HO per a comparar-les amb les meves pràctiques habituals a l'aula. 

Finalment calia plasmar en un pòster les reflexions i conclusions a les quals ha arribat el nostre grup.
Tots els assistents a la formació ens van agrupar en cinc equips amb persones de la nostra mateixa etapaeducativa que ens ocuparien d'un  dels cincs aspectes anomenats anteriorment.  Jo estava en el grup que s'encarregava de pensar com hauria de ser el treball en equip dels professionals d'Educació Infantil. 
Per guiar una mica la discusió i les reflexions dels diferents grups ens van plantejar una sèrie de preguntes per centrar i matissar el nostre debat (mirar les diapositives de la 10 a la 14).

Amb aquesta reflexió crec que la nostra manera d'acollir a les persones resistents als canvis metodològics als quals ens trobem inmersos, definirà el grau d'inclusió de la nostra escola. (Ja que sempre es parla d'escola inclusiva).

Els canvis metodològics s'han d'implmementar de forma paulatina i progresivament. No existeixen receptes si no que hem de crear-los nosaltres mateixos i anar, amb el temps, modificant i adaptant les metodologies a la realitat i necessitats del nostre centre.

L'escola funciona millor quan els mestres treballen amb una meta comú i uneixen els seus esforços per aconseguir-la. És necessari disposar d'espais de temps per mantenir diàlegs, discussions i fer reflexions que permetin arribar a acords i assolir el consens de tot l'equip.

Últimament a les  formacions que estic fent és parla de la importància de buscar moments als quals els nostres alumnes  facin metacognició. És impòrtant que sàpiguen què estan aprenent, com  ho estan aprenent i, sobretot, perquè ho fan.

Actualment els joves i infants estàn bombardejats per una gran quantitat d'estímuls i informacions. Però aquesta informació s'ha de transformar en coneixement. Hi ha alguns estudiants que són capaços, per si mateixos, de fer aquesta transformació però la majoria necessita l'ajut i acompanyament de l'adult per a fer-ho. Es aquí on radica el paper fonamental dels professors.

A l'escola no nomès es va a aprendre sino que es va a viure. Es tracta d'integrar tots els aprenentatges obtinguts en els diferents llocs per anar creixent com a individus.

L'escola ha de proporcionar als alumnes activitats transdisciplinar o, al menys, multidisciplinar o pluridisciplinars.