Aquest art va ser una expressió visual a les seves creences, societat i polítiques. Tenint en compte el seu simbolisme i sobretot la seva perfecció única és considerat una de les formes d'art més reconegudes i estudiades per tot el món.

-Proporcions jerarquies: El tamany de la figura indicava el seu valor i importància: més grans els faraons i els esclaus els més petits.

-La "llei de frontalitat" tant en cultura com en escultura, les persones eren representades de costat però amb el torso mirant cap endavant.
Perquè eren representats així?

https://youtu.be/5dfXt2nO8Nc?si=q0vZ5ezmrDQJnt7h

-La seva simbologia i funció religiosa: Cada obra tenia un propòsit espiritual, sobretot en tombes.

-La falta d'expressivitat i moviment: Les figures representades no mostraven cap emoció i estaven molta rigidesa.

-Colors: Normalment, eren utilitzats colors com el negre, el blau (representant protecció), el vermell (poder), verd (esperança) i sobretot l'or (divinitats i riquesa).

Construccions més originals: complexos de les piràmides, els temperis i els tombes, la grandiositat dels quals depenia de la classe social del personatge a enterrar.

-Tombes de diversos faraons van ser construïdes com a piràmides:

-Piràmides: Element funerari més característic del faraó. Neixen en l'Imperi Antic, com un desig de representar l'escala, el faraó hauria d'ascendir al cel. Per necessitat de reduir costos, les piràmides es van edificar com una closca calcària amb un interior de maons de tova.

Construcció:

https://www.youtube.com/watch?v=Ju8OMPpQMTw&t=214s

-Temples: Imatge de la casa del déu. Avanç eren simples capelles de sostre arquejat, construïdes amb elements vegetals. Durant les primeres dinasties van poder sorgir els primers temples de tova.

-Habitatge: Constituït per diverses habitacions, al voltant un gran saló amb columnes i llum. Disposava de terrasses, celler subterrani i un jardí, al fons.

Molts habitatges disposaven de patis interiors, d'on provenia la llum, amb totes les habitacions disposades entorn del mateix, i sense finestres a l'exterior, per la necessitat de protegir-se contra la calor.

-Speos: Temple funerari, tallat en la roca, seguint el tipus d'hipogeu.

Representat com un déu, assegut entre ells en el santuari, més gran adossat a les pilastres de la sala principal i en grandària colossal a l'entrada, quatre escultures gegants envoltades per les minúscules figures de la seva família.

La tècnica pictòrica dels egipcis era pintura al fresc o témpera: Fetes dels pigments naturals, extrets de terres de diferents colors, una pasta de color, que barrejaven amb fang i dissolien amb aigua per a poder aplicar-ho sobre els murs, revestits amb una capa de guix.

-Principals tècniques: El fresc, el tremp, el encausto i l'esmalt en joies, amulets, escarabeo, estatuetes de corresponents i taulell de revestiment en murs interiors.

-Colors: vius i variats i les més antigues pintures parietals decoratives.

-Tints base obtenció: El negre (carbó), el blanc (guix), el groc i vermell-maó (ocre natural del desert), el verd (malaquita) i el blau (lapislàtzuli).

La pintura s'utilitzava per a decorar les parets dels temples i tombes.

-Pigments: Extrets de minerals naturals molts, tant procedents d'Egipte com importats des d'altres llocs. A ells s'afegia aglutinant, com a substàncies animals.

-Pintures: Realitzades en estuc, no sobre la roca. Es preparava la superfície per a després delimitar l'espai de les escenes així com realitzar unes certes línies guia o quadrícules amb l'ajuda de cordes impregnades de pigment.

Buscaven equilibri.

És més important el significat de les representacions que la pròpia personalitat de l'artista que les realitza, per la qual cosa existien normes definides relacionades amb el color o les formes.

El mètode de decoració ideal era el relleu pintat (per la seva gran perdurabilitat).

Instruments utilitzats per a la pintura: Pinzell, fet amb un jonc fi amb la punta picada o altres materials fibrosos.

La societat egípcia es desenvolupa en el quart mil·lenni a. C., pel riu Nil, dividida en l'Alt Egipci i el Baix Egipte, territoris que van acabar unint en el 3000 a. C.

https://youtu.be/0wyz7xSLGQk?si=bthr7SgSbuAbfG5G

Aquesta unificació es troba tallada en la Paleta de Narmer : Taujana gotiba de pissarra en la qual es representa aquesta unificació per Narmer, faraó de l'antiga dinastia egípcia. Aquest colpejant a un enemic, sota aquest es troben els enemics derrotats i ja a dalt del tot es troba la deessa Bath en forma de vaca. En la part de darrere estan representats dos animals fantàstics, sobre aquests uns criminals decapitats amb el cap sobre els peus.

-Egipte protodinastic: Nomenes dinastia 0. Predomina la figura semillegendària del rei Escorpí, governada en l'alt Egipte. Era el pare de Narmer.

-Imperi antic: Pertany a les dinasties 3 a la 6. Es construeixen les grans piràmides.

-Imperi Mitjà: Dinasties 11 i 12.

-Imperi Nou: Dinasties 18 i 19. Construcció de grans temples dels reis.

-Baixa època: Dinasties 26 i 31. Època d'Alejandro magne.

Segons les creences els humans estem composts per 3 parts: al cos, la part física, l'ànima, l'energia que ens permet moure'ns i l'esperit, un do donat pels déus que ens fa més intel·ligents que els pobres. Quan moria, aquestes tres parts se separaven, el cos quedava enterrat, l'ànima vagava pel cel i l'esperit era jutjat pels jiris per a veure la puresa d'aquest: sobre una balança es col·locava en un costat el cor i sobre l'altre la ploma de la deessa math. Si el cor pesava més que la ploma, seria decorat per un lleó per ser impur. Si la ploma i cor pesaven igual te n'anaves a servir al déu dels morts al subterrani. Si el cor pesava mola menys que la ploma, eres bo i el teu esperit podia tornar a la terra i ressuscitar en el teu cos, vida eterna.

https://youtu.be/JevZnjxEHJ8?si=67L9rl2hZ33N8Hkb

Per a poder tornar a la vida el teu cos havia de mantenir-se en perfecte estat, per aquesta raó sorgeix la cultura de la modificació i crear un espai on deixar les pertinences del difunt. Els temples i piràmides eren duradors per aquest motiu.

Més comuns:

-El faraó en un tron: És tallat el faraó sobre un bloc per a mostrar la unió inseparable del rei i la seva sobirania. https://bcn.gob.ar/images/contenido/202006/5ef11c3320e12_04-Kefren.jpg

-El faraó i la seva esposa: Es mostrava al faraó al centri, normalment uns centímetres mes davant, a la seva esposa al costat dret i comunament al costat d'una altra divinitat sempre al costat esquerre del faraó. https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Pharaoh_Menhaure_triad_statue%2C_Caire-Mus%C3%A9e.jpg/640px-Pharaoh_Menhaure_triad_statue%2C_Caire-Mus%C3%A9e.jpg

-Estàtua galleda: Una galleda amb jeroglífic on es posava el cap del faraó sobre aquest, mostrant el seu valor. https://www.egiptoforo.com/fotos/data/869/602.jpg

-El faraó com a cap suprem de l'exercito: Portant la vestimenta de combat, representat lluitant contra enemics.

https://basadoenhechosreales.com.ar/wp-content/uploads/como-era-el-cargo-del-faraon-2.webp

-Monarca gerent: Agenollat amb dos recipients ofrenant als déus d'altres terres.

-Adoradors del sol: Reflectia al regnat de Amenocis IV.

https://historiaeweb.com/wp-content/uploads/2015/09/relieve-en-el-que-akhenatc3b3n-y-su-familia-son-tocados-por-los-rayos-solares-del-dios-atc3b3n.png

-L'importancia dels deus i faraó: Tenia un paper clau en la representació de les divinitats i dels faraons, que eren considerats intermediaris entre els déus i els humans. Les estàtues, pintures i relleus mostraven els déus amb trets simbòlics i els faraons amb atributs divins.

-Símbols religiosos: Ankh, Ull Horus i Escarabat.

-Arquitectura sagrada: Temples egipcis eren llocs sagrats on els sacerdots rendien culte als déus. Els temples estaven decorats amb relleus que mostraven cerimònies religioses, victòries del faraó i escenes de sacrificis i ofrenes.

-El culte al déu solar Ra: Va influenciar l’arquitectura i l’art, especialment en la construcció d’obeliscs i temples solars. Els raigs de sol, sovint representats com braços estirats en l'art, simbolitzaven la connexió entre els humans i els déus.

-Materials: Fetes en plata, coure i bronze, amb pedres precioses, quars, turquesa, lapislàtzuli, cornalina, gemmes, alabastre i ametista, i amb vidre acolorit. En la seva gran majoria es van fabricar d'or pur (Metall més benvolgut pels egipcis, que li atribuïen connotacions divines.)