Per començar a dalt a la dreta hi ha el logotip de l'acadèmia on faig japonès des dels dotze anys. Mai oblidaré tots els nervis i angoixa que vaig passar el primer dia, ja que sempre he sigut una nena molt tímida i insegura a l'hora de relacionar-me amb la gent. Per tant, apuntant-me a un idioma tan diferent i amb gent que es trobava completament fora de la meva zona de confort, va ser un gran repte per mi. Al cap de les setmanes ja tenia el meu primer cercle de confiança i on a poc a poc em van ajudar a confiar més en mi.

Després l'altre fotografia que hi ha a sota, mostra alguns dels llibres que m'he llegit. Els llibres m'han ajudat a créixer com a persona i entendre que a vegades necessito moments de desconnexió. Dençà que vaig començar l'institut els llibres m'han acompanyat a totes hores. A més, penso que és una eina importantíssima per aprendre, formar-te i inconscientment té molt poder, ja que pot influenciar moltíssim en la manera de veure la vida.

I per últim però no menys important, la música. M'és impossible passar un dia sense escoltar música, m'ha ajudat moltíssim: a saber expressar-me, al mateix que aïllar-me i donar-me temps per entendre el que passa el meu voltant i el més important per mi, m'ha fet saber que hi ha mil maneres de gaudir la vida tot respectant els moments de tristesa. 

Estic orgullosa de poder mantenir el meu costat aquests pilars que no tan sols em proporcionen zona de confort sinó que també em donen les ales per continuar fent el que sento que em fa feliç.

He après que la vida aquí és diferent, no reconeixes a les persones que et trobes pel carrer, per tant les relacions amb la resta de societat canvien. No pots desplaçar-te d’un lloc a un altre caminant, has d’utilitzar transport públic, genera més despeses. La gent del teu carrer no es preocupa pel que fas o deixes de fer, la gent no es posa tant en la teva vida. Viure lluny de la família pot costar, però et dona una sensació de llibertat important, que t’ajuda a créixer personalment.

Per tant, he descobert que la vida flueix, les coses canvien, hem d’aprendre a adaptar-nos. 

Les persones que surten a la imatge, són les persones que més m'han fet veure el que valc i m'han ajudat a tornar a ser la nena segura de si mateixa i feliç que feia molt que no era.

Uns són els meus millors amics, m'han ensenyat a saber com és que algú t'estimi de veritat i es preocupi per tu, han estat i encara estan a cada pas que faig i sempre estan allà per acompanyar-me en els bons i els mals moments, m'han fet veure que no estic i mai estaré sola, i els estic molt agraïda per això.

I l'altre és la meva àvia, és de les persones que més estimo i de les que més he après i és també la meva millor amiga. És l'única persona que ha estat sempre al meu costat i m'ha fet veure que sóc una persona que val la pena i que he d'estar orgullosa de ser com sóc. Sempre que estic amb ella sem obliden tots els problemes i l'únic que faig és riure i és dels moments en els quals més feliç estic.

Gràcies a ells i elles, he pogut tornar a ser la nena que era abans i a sentir-me estimada.

Tot i viure a Barcelona, una gran ciutat, la natura sempre ha estat present i és a través de la qual he descobert i he anat perfilant la meva manera de ser, de relacionar-me i de moure’m. 

Per mi son espais de comoditat, on em sento realment integrada i els quals gaudeixo molt, acostumen a ser un refugi per a mi. Son espais en els quals estic aprenent constantment, espais plens de vida que t'acullen i en els quals pots descobrir una part de tu que la ciutat anul·la i rebutja.

Jo crec que la infància et marca per sempre, i avui en dia, valoro molt haver viscut els primers anys de la meva vida en pau i amb total llibertat. La meva germana, a més, sempre ha estat una de les persones amb qui més he connectat. Amb sis anys de diferència, sempre hem tingut una relació molt especial, mai m’he sentit jutjat per ella i això ha fet créixer una gran confiança. Sempre estaré agraït al fet que, sense ella saber-ho, em va ajudar molt a desestigmatitzar la meva orientació sexual, ja que des de ben petit, amb total normalitat, em va obrir la porta de la diversitat sexoafectiva i de gènere, abans que jo em plantegés conscientment quina era la meva identitat. A partir del moment en què vaig adonar-me que part de la societat no acceptava algunes parts de mi, vaig tenir molt present que ella sempre ho faria. Independentment del que digués la resta ella m’estimaria. La meva germana es una gran part de qui soc avui. Gràcies, Mar.

La prestatgeria de la foto és del pis de Barcelona on visc avui dia. Sense adonar-me, la prestatgeria, tal com està, és la clara imatge del meu jo actual. Alguns estants estan pràcticament buits encara que lluiten per no estar-ho. Altres estan plens i fets un caos. Precisament el dels llibres, que conté històries les quals encara no m’hi he endinsat, però considero que es tracta d’això: tenir el saber a les mans i convertir-te en un nou jo cada cop que et fas més ignorant. 

El Rufus era un gat de carrer adoptat i la Lilo una carlina comprada, em vaig enfadar molt amb me mare en el seu moment. Totes dues han estat amb mi en dos dels pitjors moments de la meva vida, de forma incondicional. 

D’elles he après que existeix un vincle real entre persones i animals i, per mi, és de les sensacions més pures i maques que existeixen en el món. Gràcies a aquesta connexió vaig donar el pas de fer-me vegetariana, i més tard vaig començar amb el veganisme. 

Molta gent pensa que el veganisme és extremista, però no és veritat: per mi és el mateix una vaca que la Lilo, són animes pures que volen viure igual que nosaltres, no existeixen per satisfer-nos. De fet veig una relació molt forta entre el veganisme i el feminisme: tots dos moviments en el seu moment semblaven una bogeria però son molt necessaris.

Por otro lado, siempre he tenido la suerte de crecer gracias y junto a mi madre, ella es la referencia más inspiradora que tengo desde que soy pequeña.