Carrer del Rei Ferran el Catòlic, s/n, 17004 Girona

https://www.google.es/maps/place/Banys+%C3%80rabs/@41.9935476,2.8235075,17z/data=!4m7!3m6!1s0x12bae6e66641607f:0x663569fe5b745709!4b1!8m2!3d41.9881709!4d2.8257249!16s%2Fg%2F1234zqj5?entry=ttu

Tipus: Bany turc i monument històric.

Estil arquitectònic: Arquitectura romànica

Els banys àrabs de Girona són en realitat una construcció romànica del segle XII, refeta posteriorment al segle XIII. La primera notícia documental d'aquests banys correspon al 1194, data en què el rei Alfons el Cast cedí les rendes d'aquest edifici a la seu gironina.

Ara es com un museu, s'agueix sent igual pero ara no et pots banyar

Carrer del Rei Ferran el Catòlic, s/n, 17004 Girona

https://www.google.es/maps/place/Banys+%C3%80rabs/@41.9935476,2.8235075,17z/data=!4m7!3m6!1s0x12bae6e66641607f:0x663569fe5b745709!4b1!8m2!3d41.9881709!4d2.8257249!16s%2Fg%2F1234zqj5?entry=ttu

Estil arquitectònic: Arquitectura gòtica

Tipus: Obra escultòrica

Actualment, aquesta obra es una obra que els turistes no s'ha la perden quan van a visitar el barri antic.

Van construir-la al segle XII

Girona, Carrer Trasfigueres, 17004

https://www.google.com/maps/place/Bas%

C3%ADlica+de+Sant+Feliu/@41.9879445,2.8222006,17z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0x12bae6e68d1e45c9:0xc7092fc8baa37252!8m2!3d41.9879405!4d2.8247755!16s%2Fg%2F122h5px9?authuser=0&entry=ttu

Tipus: Basílica menor menor i església parroquial

Estil arquitectònic: Art gótic

El van construir de de el segle XIV i XVII i se la van dedivar a Feliu de Girona.

https://www.google.es/maps/place/Convent+de+Sant+Dom%C3%A8nec/@41.9850826,2.8253515,17z/data=!3m2!4b1!5s0x12bae6e80930a217:0x8f4a528be8b8e2a8!4m6!3m5!1s0x12bae6e875c00001:0xf0952091fa16e906!8m2!3d41.9850786!4d2.8279264!16s%2Fg%2F12mkyshjp?entry=ttu

El convent va ser construït l'any 1253 per Berenguer de Castellbisbal. I és un dels monuments més importats de Girona.

Després de l'any 1835, el convent va ser destinat a caserna (que serveix per allotjar soldats). El 1945 l'església va ser abandonada pels militars, la qual cosa va fer que es posés en marxa la seva restauració (anys 1956-57). El 8 de juliol del 1985 va ser declarat monument històric nacional. L'any 2000 s'hi va establir una Universitat de Girona. En aquesta línia s'ha restaurat el claustre i la capella del Roser, que estava bastant destrossada. I des de l'inici del curs 2005-2006 també allotja la Facultat de Turisme.

La llegenda diu que Sant Domènec era un home convertit en pedra pel càstig espantar a la gent amb la seva lletjor. Durant molts anys la seva imatge només servia per espantar als nens, fins al punt que els nens no volien passar per la plaça de Sant Domènec per no haver de veure'l. Així, quan algú destacava per la seva lletjor, se li deia que era més lleig o estrany que l'home de Sant Domènec.

Va ser construït l'any 2015.

https://www.google.es/maps/place/Capella+de+Sant+Narc%C3%ADs/@41.9884354,2.8252029,21z/data=!4m10!1m2!2m1!1smonument+de+sant+narcis!3m6!1s0x12bae745c1fe6c23:0xe029f13829049570!8m2!3d41.9883901!4d2.8254253!15sChdtb251bWVudCBkZSBzYW50IG5hcmNpc5IBDm1vbnVtZW50X21ha2Vy4AEA!16s%2Fg%2F11lfqs495h?entry=ttu

El patró de Sant Narcís, com bé diu el seu nom, és Sant Narcís.

Segons la llegenda de sant Narcís, l’any 1285, Girona estava envoltada per les tropes franceses, i un grup d’assetjadors va entrar en l’església de Sant Feliu, en busca de la seva tomba per trobar-hi riqueses. En obrir la tomba, del cos del bisbe màrtir van sortir unes mosques grosses i emprenyadores que van provocar moltes morts entre les tropes franceses i els cavalls que tenien. Davant aquesta situació imprevista i miraculosa les tropes franceses van replegar-se, i des de llavors cada vegada que la ciutat es veia involucrada en un nou conflicte, la invocació a Sant Narcís i les seves mosques era recurrent, i no sempre els desigs es feien realitat.

El monument de sant Narcís en si, és una petita estàtua d'un peu amb mosques daurades, situada darrere de la catedral de Girona.

Pl. de la Catedral, s/n, 17004 Girona

https://www.google.com/maps/place/Catedral+de+Girona/@41.9874245,2.8235771,17z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0x12bae6e7ad95ba7b:0x6f4fed7de449c046!8m2!3d41.9874205!4d2.826152!16zL20vMGNsbDBy?authuser=0&entry=ttu

La catedral de Girona, dedicada a Santa Maria, és el fruit de diverses èpoques i estils constructius. L'edifici, que s'alça molt per damunt de les construccions veïnes, constitueix juntament amb l'agulla de Sant Feliu un dels símbols més representatius de la ciutat.

Es va construir des de el segle XI-XVIII

Carrer de Santa Llúcia, 8, 17007 Girona

https://www.google.com/maps/place/Monestir+de+Sant+Pere+de+Galligants/@41.9887579,2.8240336,17z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0x12bae6e5de7a844d:0x6d6b9e0efda0ab7e!8m2!3d41.9887579!4d2.8266085!16s%2Fm%2F0ch3ggm?entry=ttu

La construcció del monestir es va començar l'any 992 quan Ramon Borrell va vendre a l'abat el domini sobre el barri de Sant Pere. A l'any següent, el monestir va rebre una important donació del testament del mateix comte (Ramon Borrell).

La van construir al segle XII. A partir del segle xv l'activitat del monestir va començar a decaure.

https://www.google.es/maps/place/Pla%C3%A7a+de+l'Oli,+17004+Girona/@41.9847257,2.8257227,21z/data=!4m6!3m5!1s0x12bae6e78ff65027:0x59e7c27b4207213a!8m2!3d41.9846746!4d2.8258065!16s%2Fg%2F11xf9z9wv?entry=ttu

La plaça de l'oli va ser construïda en un lloc on anteriorment es feien reunions de venedors d'oli. Situada al Barri Vell, està envoltada d'uns quants carrers: el carrer Ciutadans, el carrer del sac, la pujada de Sant Domènec, el carrer d'en Bonaventura Carraràs i Peralta, i el carrer de la cort Reial. En els segles IX i X, al lloc on hi ha la plaça de l'Oli només hi havia la llera del riu Onyar.

Carrer dels Alemanys, 20, 17004 Girona

https://www.google.es/maps/place/Muralles+de+Girona/@41.9865846,2.8258031,17z/data=!3m1!4b1!4m6!3m5!1s0x12bae6e887ef781d:0xac76871a09c7a43d!8m2!3d41.9865806!4d2.828378!16s%2Fg%2F122k62hk?entry=ttu

Els orígens de la Muralla de Girona són romans que van aixecar al segle I aC una poderosa fortalesa que recorria un perímetre gairebé triangular, espècie d'acròpolis. A causa de la seva situació estratègica de Girona, com a ciutat fronterera i pel pas d'exèrcits defensors i invasors cap a altres terres, va condicionar la construcció de la muralla, una construcció de pedres defensiva carolíngia.