També hem inclòs les necessitats que té cadascuna d'aquestes plantes per tal de donar accés a conèixer les seves característiques a tothom. S'indicaran les seves propietats i usos com a medicinals.

• Nom comú: Farigola

• Tipologia: Planta aromàtica, perenne

• Port: La part aèria és compacta, arbustiva, amb tiges llenyoses en la base i una forma més redondejada a la part superior.

• Tipus de fulla: Petita, lineal, de color verd intens, coberta de petits pèls.

Cultiu

• Llum: Ple sol, li agrada la llum directa.

• Reg: Moderat, però necessita un substrat que dreni bé. Evitar l'excés d'aigua, ja que és sensible a la humitat excessiva.

• Temperatura: Preferix temperatures suaus, entre 15 i 25 ºC, però pot resistir temperatures més baixes durant curts períodes.

• Substrat: Drenant, idealment amb una barreja de terra lleugera i sorra o perlita per garantir el bon drenatge.

• Atributs: No és tòxica, ideal per a tenir a casa i cuinar, però no és habitual com a planta ornamental. També és resistent a la sequera.

• Nom comú: Romaní

• Tipologia: Planta aromàtica i medicinal, també usada com a ornamental

• Port: Arbust perenne de port erecte i ramificat

• Tipus de fulla: Simple, lineal i persistent, de color verd intens a l'anvers i blanquinós al revers

Cultiu

• Llum: Ple sol, necessita molta llum per créixer amb vigor

• Reg: Moderat; suporta bé la sequera però evita l'excés d'aigua, especialment en substrats poc drenants

• Temperatura: Resistent a temperatures altes i gelades suaus; tolera de -5 a 30 ºC

• Substrat: Que sigui drenant, preferiblement calcari o sorrenc

• Atributs: Aromàtica i útil per a la cuina, la cosmètica i la medicina tradicional; atreure pol·linitzadors com abelles

• Nom comú: menta.

• Tipologia:  Planta aromàtica i medicinal.

• Port:  Herbaci perenne, creixement en mata de 30-60 cm d’alçada.

• Tipus de fulla: Fulles arrodonides o en forma de cor, de color verd fosc.

Cultiu

• Llum:  Prefereix llocs assolellats o semi ombrívols.

• Reg: Reg regular, mantenint el substrat lleugerament humit.

• Temperatura: Entre 15 °C i 25 °C, no tolera gelades fortes.

• Substrat: Fèrtil, ben drenat, amb compost orgànic. 

• Atributs: Aroma fresca ideal per infusions i cuina i propietats digestives, relaxants i refrescants.

• Usos: culinari, medicinal i cosmètic.

• Nom comú: Alfàbrega

• Tipologia: Planta aromàtica/culinària.

• Port: Planta herbàcia, que acaba el seu cicle juntament amb la seva floració. La part aèria té fulles grans i arrodonides de forma aleatòria al llarg de les tijes.

• Tipus de fulla: simple i amb colors verds mats.

Cultiu

• Llum: Llocs lluminosos sense forta irradiació del sol

• Reg: Reg intermitent cada 2 o 3 dies

• Temperatura: 20-30ºC

• Substrat: Poc compactat i lleuger, amb certa fertilitat pel bon creixement de la planta.

• Cultiu: L'alfàbrega pot cultivar-se i mantenir-se perfectament dins el test d'on ha crescut. El seu cicle vital no és superior a un any.

  Al llarg de l'any la planta admet la collita de fulles per el consum culinari, però respectant una mica el volum de fulles de la planta.

• Atributs: Apta pel consum humà directament de la planta amb un sabor fresc i aromàtic

Característiques:

1. Nom comú

• Català: Sàlvia comuna

2. Tipologia

• És una planta perenne de la família Lamiaceae.

• Té un port semi llenyós o arbustiu baix, amb tiges ramificades i llenyoses a la base.

• Pot assolir entre 30 i 70 cm d’alçada.

3. Port

• Arbustiu baix: És una planta que forma mates denses.

• Creixement vertical i estès, amb branques tendres a la part superior.

4. Tipus de fulla

• Forma: Oblongues o lanceolades, amb una punta lleugerament arrodonida o aguda.

• Mida: De 2 a 8 cm de llarg i de 0,8 a 3 cm d'ample.

• Textura: Piloses o vellutades al tacte, a causa de la presència de petits tricomes.

• Color: Verd grisós, amb tonalitats més clares a la cara inferior.

• Marge: Lleugerament dentat o sencer.

  
  

  5. Floració

  Fa una floració espectacular cap a la primavera. Atrau insectes pol·linitzadors.

Sobre el cultiu:

1. Reg

• Freqüència:

  • Reg moderat, evitant l'excés d'aigua.

  • Regar quan el substrat estigui sec, especialment en estius calorosos.

• Risc de sobreeiximent:

  • És sensible a l’embassament i l’excés d’humitat, que pot provocar fongs o podridura de les arrels.

• Hàbitat natural: Zones mediterrànies seques; està adaptada a períodes de sequera.

2. Llum

• Exposició solar:

  • Necessita llum directa per créixer bé.

  • Pot tolerar certa ombra, però el seu creixement serà més dèbil i les seves propietats aromàtiques es reduiran.

• Ubicació ideal:

  • Jardins assolellats, testos a terrasses o balcons amb exposició solar plena.

3. Temperatura

• Rang ideal:

  • Entre 15 i 30 °C.

• Tolerància al fred:

  • Pot suportar temperatures baixes de fins a -5 °C si es troba ben establerta.

  • En climes molt freds, és millor protegir-la o traslladar-la a un espai interior durant l'hivern.

• Tolerància a la calor:

  • Resisteix temperatures altes, sempre que es garanteixi un bon drenatge i reg moderat.

4. Substrat

• Tipus:

  • Lleuger, amb bon drenatge.

  • Substrats sorrencs o calcaris són ideals.

• pH:

  • Prefereix pH lleugerament alcalí o neutre (6.0 - 8.0).

• Enriquiment:

  • No requereix fertilitzants freqüents, però pot beneficiar-se d’una aportació moderada de compost orgànic a la primavera.

5. Atributs

• Aromàtica i medicinal:

  • Conté olis essencials amb propietats antioxidants, antiinflamatòries, digestives i antimicrobianes.

• Atracció de fauna:

  • Atreu pol·linitzadors com abelles i papallones.

• Propietats ornamentals:

  • Fullatge atractiu i flors violàcies o blavoses a la primavera i estiu.

• Tolerància a la sequera:

  • Adaptada a climes mediterranis amb períodes secs.

• Ús culinari:

  • Fulles utilitzades per aromatitzar plats de carn, peix i sopes.

• Nom comú: Romaní postrat

• Tipologia: Planta aromàtica, medicinal i ornamental

• Port: A diferencia del Romaní comú, aquest arbust té un port postrat, és molt interessant per remarcar desnivells.

• Tipus de fulla: Simple, lineal i persistent, amb un color verd molt viu

Cultiu

• Llum: Llum directa, necessita molta llum per desenvolupar-se amb normalitat

• Reg: Necessita poca aigua, a l'hivern es pot regar un cop cada setmana i mitja i a l'estiu un cop per setmana

• Temperatura: Resisteix tant temperatures de -5Cº i de 30Cº

• Substrat: Necessita un substrat bastant drenant, preferiblement un substrat sorrenc

• Atributs: És una planta interessant a l'hivern per fer brous, a part desprèn molt bona olor i atrau a insectes pol·linitzadors

• Transplantament: és preferible fer-lo en època hivernal, quan la planta està més parada a nivell fisiològic.

• Poda: Tot i que cap poda és beneficiosa a qualsevol planta, aquesta espècie tolera molt bé podes que no superin la meitat del seu port total.

• Propagació: Podem deixar que es reprodueixi de manera sexual, o podem per esqueixos per reproduir-la de manera asexual

• Usos medicinals: Aquesta planta te propietats antiinflamatòries i alhora és hipertensora.

• Nom comú: Planta del curry.

• Tipologia: Arbust aromàtic perenne.

• Port: Arbust d'uns 30-60cm d'altura.

• Tipus de fulla: Simple, lineal i resistent, de color grisós.

Cultiu:

• Llum: A ple sol.

• Reg: Cada 7-10 dies a l'estiu i a l'hivern molt escàs (si plou es pot ometi).

• Temperatura: -10 ºC a 41ºC.

• Substrat: Substrat universal amb perlita o sorra per afavorir el drenatge.

• Usos: Ús ornamental i culinari. Despèn un intens aroma a curry.

• Nom comú: Santolina/Espernallac

• Port: Arbustiu baix (40-60cm d'alçada; 50-100cm de diàmetre)

• Tipus de fulla: Fulles esparses, lineals i segmentades (semblants al xiprer)

Cultiu

• Llum: Exposició directa a la llum solar

• Reg: Molt baix, resisteix a la sequera.

• Temperatura: Resistent a les glaçades, resistent a temperatures estivals

• Substrat: Amb bon drenatge però també amb bona capacitat de retenció d'aigua.

• Atributs: Fulla d'olor. en forma d'infusió té característiques digestives. Propietats antiespasmòdiques, vermífugues i útil contra llagues i infeccions.

• Nom comú: espígol retallat o tomaní

• Tipologia: planta aromàtica i medicinal.

• Port: arbust perenne de port mitjà, pot arribar fins a 1 m d'alçada.

• Tipus de fulla: fulles allargades, lanceolades i dentades, amb una textura vellutada.

Propietats medicinals

• Calmant: ajuda a reduir l'estrès, l'ansietat i afavoreix el descans.

• Antiinflamatòria: redueix el dolor muscular i les inflamacions lleus aplicant-la de forma tòpica.

• Antisèptica: útil per a petites ferides, altrament és desinfectant gràcies als seus olis essencials.

• Digestiva: alleuja els dolors abdominals, els còlics i facilita la digestió en infusions.

Cultiu:

• Llum: exposició a ple sol, tot i que tolera la mitja ombra.

• Reg: moderat a l'estiu escàs en hivern. Evitar l'excés d'aigua puix que pot ocasionar asfíxia radicular.

• Temperatura: tolera les altes temperatures i gelades moderades, però prefereix climes temperats.

• Substrat: ben drenat, lleuger i amb una bona aportació de matèria orgànica, tot i que pot adaptar-se a sòls pobres i alcalins.

• Atributs: tolera la sequera, atrau pol·linitzadors i és decorativa.

• Floració: entre la primavera i estiu.

• Poda: s'ha de podar lleugerament per mantenir la forma i la floració. S'ha de podar després de la floració.

• Propagació: a través de llavor o esqueix.

Receptes:

• Alcohol d'espígol: en un pot esterilitzat i hermètic afegim les flors o fulles de l'espígol, seguidament agafem alcohol de 96º i omplim el pot fins al màxim possible, finalment ho tapem. Ho hem de deixar reposar sense llum unes 3-4 setmanes, tot i que també el podem deixar més temps per tal que adquireixi més olor. Aquest alcohol el podem emprar per fregues abans d'anar a dormir per exemple, tot i que es pot emprar per a qualsevol moment que vulguem.

• Coixinet d'espígol: S'han d'eixugar les flors d'espígol, un cop estiguin seques s'haurien d'introduir en un petit sac o coixí. Les flors emetran l'olor característica i ens ajudarà a calmar-nos.

• Nom comú: Herba Lluïsa.

• Tipologia: Arbust i aromàtica.

• Port: Arbust de 2-3 metres d'ample i alt.

• Tipus de fulla: Fulla lanceolada amb el marge llis o finament serrat i de color verd.

• Flor: Floreix a l'estiu, les flors són petites, rosades, blanquinoses o blanquinós-violàcies amb poca importància.

Cultiu

• Llum: Exposició continuada de sol.

• Reg: Ha de regar-se amb moderació, més sovint a l'estiu.

• Temperatura: Planta adaptada a temperatures temperades.

• Substrat: Fèrtil, ben drenat i bastant humit quan faci més calor.

• Atributs: Ideal per infusions i per cuinar gràcies al seu aroma. És tranquil·litzant, relaxant i digestiva.

• Usos: Medicinal i culinari.

• Trasplantar: el moment idoni per trasplantar la planta serà quan hi hagi una activitat morfològica baixa (tardor/ hivern ) i quan el sistema radicular estigui ben desenvolupat, que és quan les pròpies arrels subjecten la terra de la torreta.

• Poda: Es recomana la poda per afavorir la ramificació, suporta la podes fortes.

• Propagació: Per propagar és pot realitzar amb sembra de llavors, i mitjançant sembra d'esqueixos.

• Nom comú: Planta del incens

• Tipologia: Planta aromàtica també utilitzada com a planta ornamental

• Port: Planta de creixement ràpid que, en funció d'on es cultivi adquirirà un port penjat o ajagut

• Tipus de fulla: Fulles simples, de color verd intens amb vores blanques o matisos clars

  
  

  Cultiu

  
  

• Llum: Llocs lluminosos sense forta irradiació del sol directe

• Reg: Reg intermitent cada 2 o 3 dies, evitant l’excés d’aigua

• Temperatura: el moment de màxim creixement el fa quan hi ha uns 20–30 °C, està adaptada a temperatures temperades.

• Substrat: Poc compacte i lleuger.

• Atributs: De fàcil manteniment i ideal per donar un toc fresc i decoratiu a l’espai, amb una aroma suau

Lavandula angustifolia

Característiques

• Nom comú: Lavanda, Espígol.

• Tipologia: Planta perenne, arbust herbaci.

• Port: Erecte, compacte i pot arribar a 60-90 cm d'alçada

• Tipus de fulla: Fulla allargada, lineal, de color verd grisós, amb un aroma característic a causa dels seus olis essencials.

  Propietats medicinals:

  • Calmant: Utilitzada per tractar l'ansietat, l'insomni i l'estrès.

  • Antiinflamatòria: Pot ajudar a reduir inflamacions i dolors musculars.

  • Antisèptica: Té propietats antibacterianes i antifúngiques, útil per a la cura de ferides i cremades lleus.

  • Digestiva: S'utilitza per alleujar problemes digestius, com la indigestió i els gasos.

Cultiu

• Llum: La lavanda necessita molta llum, preferiblement sol directe. És una planta que creix millor en llocs assolellats i ben il·luminats.

• Reg: El reg ha de ser moderat, evitant l'excés d'aigua. Es recomana deixar que el substrat s'assequi entre regades, ja que l'espígol te l'arrel molt sensible i es podria podrir per excés d'humitat.

• Temperatura: Prefereix temperatures càlides i temperades.

• Substrat: Necessita un substrat tingui un bon drenatge per evitar l'acumulació d'aigua.

• Atributs: Planta aromàtica, amb flors de color morat o blau, s'utilitza amb jardineria, perfumeria i medicina.

Característiques:

• Nom comú: Julivert

• Família: Apiaceae

• Tipologia: Planta herbàcia perenne (tot i que sovint es conrea com a anual)

• Port: És una planta compacta que creix fins a una alçada de 30-40 cm.

• Tipus de fulla: Fulles de color verd intens, frondoses i amb una textura lleugerament arrugada. Les fulles poden ser de dues varietats: lisas o rissades.

• Flors: Les flors són petites, de color blanc o verdós, i es disposen en umbels. Normalment apareixen a la primavera o a l’estiu.

Cultiu:

• Llum: Prefereix llocs amb llum solar parcial, però pot tolerar l'ombra lleugera. No necessita sol directe intens.

• Reg: Necessita reg regular, mantenint el substrat humit però no xop. El reg excessiu pot provocar el podriment de les arrels.

• Temperatura: Idealment entre 15º i 20ºC. No tolera bé les gelades, així que a les zones fredes s’ha de cultivar com a planta d’interior o en jardineres mòbils.

• Substrat: Substrat lleuger i ben drenat, ric en matèria orgànica. Pot utilitzar-se terra universal per a plantes amb una bona capacitat de drenatge.

Cuidados especials:

• Fertilització: Fertilitzar amb un adob líquid equilibrat cada 4-6 setmanes durant la temporada de creixement.

• Poda: Es poden retirar les fulles més velles o danyades per estimular un nou creixement.

• Propagació: El julivert es pot propagar per llavors, que es poden sembrar a l’hivern per tenir la planta a l’interior durant els mesos més freds o directament al jardí a la primavera.

Característiques

• Nom comú: Salvia romana

• Nom cientific: Salvia sclarea

• Tipologia: Planta aromatica i ornamental

• Floració: Perenne, bianual i anual

• Port: Pot arribar a mesurar de 90cm fins a

122cm, de diametre de 60 cm fins a 90cm

• Epoca de plantació: Primavera o tardor

Cultiu

• Llum: Prefereix el sol directe

• Reg: s'ha de regar quan i hi hagi uns 5 cm de

terra superiors estiguin secs. És molt resistent a

l'escassetat hídrica

• Temperatura: pot aguantar des de els -5 ºC fins els 30ºC

• Substrat: ben drenat i lleuger

• Atributs: Té un aroma fort i agradable, tambe té usos medicinals i usos culinaris, entre altres.