Jo he triat aquesta foto perquè expressa i transmet molt de sentiment cap el públic, podríem dir que d’una manera desinteressada ha creat una imatge artística perquè produeix sentiments i sensacions en l’espectador, encara que també té una mínima part publicitària pels seus objectius.

L’enquadrament que fan servir es un pla general perquè predomina la figura humana, ja que es veu sencera i fa que mostri una visió completa de l’aspecte físic.

A la imatge surt una dona vestida amb uniforme de treball i un mocador vermell amb lunars blancs en el cap.

L’autor es va inspirar en la imatge de Geraldine Hoff Doyle, una treballadora de 17 anys fotografiada en el 1941 per l’agència UPI en la fàbrica on va estar treballant.

La imatge ha servit com a símbol de l’emancipació laboral femenina que va començar en els anys 60.

Jo he escollit aquesta imatge ja que quan la miro sé que podem aconseguir tot allò que ens proposem, sense cap distinció de gènere.

Va ser organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb la interpretació de les lleis i la Constitució del país en aquell moment. La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació, però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents. Més de dos milions de persones van votar i es van produir escenes de forta violència física per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, com podem observar a la imatge de sota.
He escollit aquesta imatge ja que em provoca ràbia, molta ira al recordar tot el que va ocórrer aquell dia, ja que jo estava al carrer i vaig veure situacions semblants amb els meus propis ulls, de total injustícia. 
L'enquadrament que fa servir és un pla general ja que veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció.

La nena vietnamita, que apareix despullada a la imatge, Kim Phuc, tenia nou anys i moments abans estava refugiada amb la seva família en un temple, quan de sobte van sentir avions i com que tenien por de ser bombardejats i van córrer cap a fora a buscar un lloc més segur, just en aquell moment les bombes van impactar contra el petit poble i aquestes, plenes de napalm, un líquid que s’adhereix a la pell humana i s’inflama, van cremar el cos de Phuc. Ella es va arrancar la roba, que estava cremant, i va córrer de dolor, li queia la pell del coll, esquena i braç esquerre i cridava desesperadament que es moriria, va afirmar el fotògraf. Segons recents entrevistes que li han fet, Phuc, recorda molta calor i un dolor atroç. 

He escollit aquesta imatge perquè em sembla molt impactant que Nick Ut tingues la capacitat de capturar el moment exacte on es veu la cara de desesperació i plor de Phuc a la recerca d’alguna ajuda, també perquè en una simple fotografia va saber reflectir el moment tan dur que s’estava vivint.

He escollit una imatge, la imatge que més m’ha conmogut durant la meva vida. 

Ha sigut extreta d’una pel·lícula estrenada el 4 de març del 1993 anomenada ‘La llista de Schindler’, una pel·lícula dirigida per Steven Spilberg basada en el llibre ‘Schindler’s Ark’.

Tracta sobre la situació real durant la Segona Guerra Mundial d’Oskar Schindler, un membre del partit nazi que intentant treure un cert benefici d’això, salvà a 1.200 jueus instal·lats al camp de concentració de Paszów després de viure certes liquidacions del Gueto de Cracovia, però el fet real per el que es va adonar de la barbaritat de l’holocaust fóra la imatge directa d’una nena amb un abric vermell caminant perduda i desesperada enmig de la massacre nazi. I aquesta escena és la que he escollit i d’on he extret la fotografia. (és feta amb un pla conjunt, on hi apareixen un petit grup de persones representant una relació entre elles. La persona més important i el punt d’interés fotogràfic es concentra en la part central i dreta, en la nena, en el punt de color que ressalta amb tot el fons i altres elements).

Ràpidament al veure de que tractava la tasca m’ha vingut al cap aquesta imatge perquè per començar, em va fer pensar moltíssim (a part de xocar-me i de tocar directament la meva sensibilitat). Em va fer pensar perquè el que representa és clarament una metàfora visual on el que vol remarcar és el color de la sang vessada per tots els dispars i morts de l’holocaust que no s’aprecien del tot al transcurs de la pel·lícula al ser en blanc i negre. 

Aquesta imatge és també significativa per la pel·lícula ja que és l’únic element amb color que apareix en totes les seqüències. Totes les escenes són editades amb blanc i negre menys el detall de l’abric vermell de la nena. 

La imatge en si no s’acaba d’entrendre fins que no apareix una escena més endavant, on en l’exhumació dels cadàvers de la matança torna a veure el cos junt amb l’abric vermell de la nena. Aquesta escena causa un impacte emocional brutal sobre l’espectador i a més és interpretat en l’escena següent on s’enfoca un primer pla de l’expressió de l’Oskar.