Els seus pares eren els professors Blas José Zambrano García i Araceli Alarcón Delgado, va nèixer a Vèlez, Màlaga i al cap de quatre anys la seva família es va traslladar a Segòvia i on va passar-hi la seva adolescència. Durant aquest temps va conèixer el poeta Antonio Machado, que va resultar ser fonamental en la seva vida.

L'any 1927 va assistir a les classes de José Ortega y Gasset i Xavier Zubiri a la Universitat Central de Madrid, acabant la carrera de filosofia i assumint un paper de mediadora entre Ortega i alguns escriptors joves. El 1931 aconseguí ser professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica a la Universitat Central, alternant aquest treball amb la redacció de la seva tesi doctoral, La salvació de l'individu en Spinoza.

El 1928 comença a publicar al diari El liberal, una sèrie d'articles sota el nom de Mujeres on escriu sobre la dona i el seu lloc a la societat, tot i declarar que ella no era feminista.

L'any 1929 pateix un desmai que fa que li sigui diagnosticada tuberculosi, que faria que la seva salut anés deteriorant-se.

Per a Zambrano, la filosofia comença amb allò diví, amb l’explicació de les coses quotidianes amb els déus. Quan algú es pregunta què són les coses, s’inicia l’actitud filosòfica, que és diferent a l’actitud poètica. La diferència és la calma amb la qual, una vegada hem trobat la resposta o desxifrat el dubte, trobem sentit a tot. Així la filosofia no és només qüestió de conceptes, sinó de símbols que han d’abordar els problemes essencials de la transcendència i els grans misteris de la vida humana.

  (Escrito en catalán)

Clara Campoamor Rodríguez nació en Madrid el 12 de febrero de 1888.

Fue una abogada, escritora y política que luchó por los derechos de la mujer en España.

En 1920, inició sus estudios de bachillerato, con 32 años. Consiguió el título y se matriculó en la Facultad de Derecho. Con 36 años, se convirtió en una de las pocas abogadas en esos tiempos. En 1925 fue la segunda mujer, junto a Victoria Kent, en ejercer en el Colegio de abogados de Madrid.

Después de su larga lucha por el votoo femenino, en 19311, se aprovó el voto de la mujer pero no fue hasta 1933 que las mujeres pudieron votar libremente como ciudadano completo.