Una narració que ens endinsa en el món egipci de fa cinc mil anys, els temps de la primera de les piràmides, del faraó Djoser i del seu savi conseller Imhotep… Un itinerari de recerca sobre l’aventura del coneixement i de la vida, de la mà del sr. Lauer i de la jove egiptòloga Claudine.
Per a 12-14 anys. Amb una Guia de Lectura que recull un conjunt de propostes de treball

Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren durant el segle XX. Les colònies tèxtils, la revolució obrera, la guerra civil, l’exili, el fes l’amor i no la guerra, la caiguda del franquisme. I les migracions –volgudes o no– que mai s’aturen.
Un relat poètic que ens porta a reflexionar sobre la tendència cíclica de la història, que tendeix a repetir-se, com si no n’aprenguéssim mai prou.

El protagonista de La calaixera Lluís XV, confessa que sent “una predilecció irresistible per totes les coses antigues, velles, ràncies”. El motiu que ens en dóna és que “allò vell ha viscut, ha vist moltes coses, té molt per contar.” Petita història d’una calixera. Recomenat per treballar a l’aula els canvis i les continuïtats al llarg del temps a partir d’un objecte, en aquest cas una calaixera.

“Nosaltres, que veníem de pagès, sort en vam tenir de les colònies i els amos, si no, ens hauríem mort de gana”
“A les colònies teníem plat a taula, sostre i feina segura. Només ens faltava la llibertat”

Yolanda, una de les últimes víctimes de la Transició. Carlos Fonseca recupera en un llibre la història de la noia bilbaïna assassinada per l’extrema dreta el 1980

El 3 d’abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», Bernat no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Convençut que el pare és un traïdor i que fugir és de botiflers i covards, el noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics, però no pot imaginar els secrets que s’amaguen a la seva pròpia casa.

Gonçal López-Pampló , Fran Parreño
«Quan van venir per mi, ja no hi havia ningú que pogués protestar». Est és l'últim vers del famós poema falsament atribuït a Bertolt Brecht, però realment escrit pel pastor luterà alemany Martin Niemöller, sobre la persecució nazi, en el qual es basa aquest conte il·lustrat.
Es tracta d'una al·legoria sobre la fragilitat de la llibertat i la vulnerabilitat de la democràcia .
Un conte per a adults al qual no calen les paraules, ja que les il·lustracions de Fran Parreño són capaces de transmetre tot el missatge: Algú torna de la feina, cap a casa.