L'Alba una noia de catorze anys verge i bruna, veu a un nen ofegant-se en un barranc quan decideix llançar-se a l'aigua per salvar-li la vida. En sortir de l'aigua el nen es presenta i li diu que es diu Dídac. Quan alcen la mirada cap al poble veuen que tot està destruït, no creien el que estava passant en aquell instant. Després de veure aquella desgràcia van alçar rum al poble per veure si hi havien més supervivents, en veure que no hi havia ningú que quedes viu, van començar a pensar que potser havien de posar sé en un lloc segur perquè no s'hi havien com sobreviure.

Van anar pel poble per buscar menjar i altres coses que necessitaven ara per sobreviure, i van posar rumb cap al bosc, on se'n van instal·lar a una cova. Un dia en baixar a Benaura van trobar una masia que no estava destruïda i si van voler instal·lar, en estacionar-se van haver d'anar a buscar gasoil per al tractor que van trobar per viatjar per Catalunya.

L'alba un dia va tenir una idea de conrear un hort, quan ja feia dies que conreen van anar cap a l'hort i es van trobar amb una mena d'extraterrestre que l'Alba va haver de matar. Un dia decidir que volien anar a viatjar per Catalunya i per un carrer es van trobar una rulot que van decidir a quedar. Desprès s'instal·len a la platja on van troben un vaixell i fan un viatge per la costa de Catalunya i llavors es troben a 3 homes que l'Alba va haver de matar. En tornar a Barcelona tenien tants llibres que van haver d'agafar una altra rulot i fer una biblioteca. Un dia l'Alba va veure que no li baixava la regla que li havia d'haver baixat feia dues setmanes així que va suposar que estava embarassada li va explicar al Dídac, en Dídac es va passar molt content, i quasi no li deixava fer res de pes per no fer-li mal al nadó.

Van tenir al nadó i li van posar de nom Mar.

Un dia en Dídac va anar a buscar unes coses que els i feia falta, l'Alba es va començar a preocupar perquè era més de mitja nit i no tornava així que va anar a buscar-lo, se'l va trobar mort sota d'unes runes, el va agafar i el va portar cap a on estaven instal·lats el va netejar tot i el va enterrar.

Podrà L'alba repobla la humanitat?

EL NOU PRINCIPI

I en aquest moment seguda davant del mar, pensant en tota la situació que estem passant em va venir al cap que feia ja un mes que em tènia que haver vingut la regla i que no em venia. En aquell moment vaig pensar que pode estava embarassada, en realitat durant l'última setmana havia vomitat més d'una vegada i que em feia mal la panxa.

Llavors baix aixecar de la sorra corrent i vaig anar a buscar a en Dídac que estava llegint un llibre sobre el funcionament dels avions. Corrent vaig asseure'm sobre d’ell, ell em va mirar amb una cara d’estranyat i em va preguntar:

Que et passa Alba, estàs bé?

Jo me’l vaig mirar i li vaig respondre:

És que…, crec que estic embarassada

El Dídac em va mirar amb cara de felicitat i diria que una mica de por. Va estar una estona mirant-me i de cop em va dir:

Això està bé no?

Si, suposo

Que passa, Alba?

És que no estic molt segura de voler tenir fills, però sé que és ara és la meva obligació.

Jo Alba, si vols que esperem, esperem ets tu qui patirà tot l’embarràs.

No no Dídac, crec que és que em fa por el fet d'haver de donar a llum tan jove.

Tot sortirà bé Alba, creu-me tot sortirà bé.

Van passar tres mesos des de la conversa amb en Dídac i ara sí que estava segura de què volia tenir fills, i refer la humanitat.

En Dídac quasi no em deixava aixecar del llit perquè no volia que li passes res al nadó.

Vaig passar tot l’embarràs i el part molt bé, sense dolors ni res.

Va sortir una nena de color blanc, i li vam posar de nom Alba igual que jo, vam pensar que estaria bé que la primera filla que tinguéssim en Dídac i jo per refer la humanitat és devia dir com la mara que l’àvia portada dins.

Un dia quan l'Alba la meva filla ja tenia un any i mig vaig començar a vomitar i a sentir-me malament, feia tres mesos que no em venia la regla vaig anar corrents a en Dídac i li vaig dir que segurament estava embarassada. Va donar una sal d’alegria i em va abraçar tant fort com mai.

En Dídac estava molt content que ja tinguéssim dos fills i volia que si ara en tenien un altre que fos noi.

I així va ser vaig donar a llum a un noi molt petit i de color xocolata molt clar.

Estava tan feliç de ja tenir una família, ja començava a sentir que repoblava la humanitat.

       2.Fer aparèixer un altre personatge (claudia t)

Un dia com un altre l'Alba comença a sentir unes fortes puntades i nàusees ella tenia ganes de saber que s'estava movent dins seu i va començar a obrir llibres nous que mai havia vist, segons els llibres semblava bastant normal comptant amb la temporització de l'embaràs.
No es va preocupar gaire, però dia a dia va veure que la seva panxa no era igual que la de les fotos dels llibres era més gran i no només una mica era molt més gran.
El dia del part no va anar gaire bé l'Alba sentia molt dolor, però ella ho feia pel bé de la humanitat.
Va arribar el primer fill, era un nen amb la pell bruna i els ulls foscos, li van posar Mar, quan ja pensaven que tot s'havia acabat l'Alba va començar a sentir unes altres fortes contracions.
El Dídac la va estirar ràpidament a terra en sentir els seus crits la va estirar a terra, l'Alba estava terroritzada, tremolava de por i el Dídac li va dir: Alba miram, em veus? Doncs tal com em veus ara em veuràs sempre, estaré amb tu per tot, confia en mi deixat portar, tot anirà bé.
L'alba va estrènyer amb força i va néixer un altre nado, aquest cop era una nena preciosa, tenia una semblança a l'Alba més que al Dídac ella tenia la pell més blanqueta i en pensar van decidir posar-li Eva en honor a Adan i Eva que van poblar la humanitat com ells i és el que haurien de continuar fent el Mar i l'Eva.
     
      3.Canviar l'espai de l'acció (aurora) 

Vam agafar el vaixell i vam anar cap al mar d'Àsia on ens vam instal·lar després al cap d’un temps la marea va pujar fins a cert nivell que no podien circular correctament pel mar, al cap d’uns dies va baixar bastant i van poder arribar sans i salva a Àsia on allà van poder fer vida normal i corrent, allà van passar uns quants dies fins que van decidir traslladar amb vaixell també, van agafar vaixell rumb a Argentina on es van instal·lar a  una casa abandonada on només hi havia 4 parets i alguna porta, a mida que passava el temps anaven reformant la casa i buscant menjar i coses per sobreviure la veritat és que no s'estava tan malament a Argentina, cada dia veien que estaven millor fins al punt que van decidir quedar-se a viure allà i fer una família i així va ser en uns anys la casa ja estava gairebé acabada i tenien quasi tot el que necessitaven per poder viure al cap d’un temps van formar una família i van començar a aprendre l'idioma argenti.

         4.Sou l'Alba o el Dídac i feu una reflexió "literària" sobre un dels temes que han aparegut a la novel·la (sara)

QUE EN PENSARÀ LA SOCIETAT D’AIXÒ?
Assentada sense saber que fer o com reaccionar a la situació la ciutat estava destrossada i no veia a ningú. Només al Dídac, moltes preguntes s’em passaven per el cap i la resposta era díficil. Si vui refeer la humanitat, tíndria que tenir relacions amb en Dídac?Com pot ser? I si no ens portem bé? Li trec molts anys, i un cop tinc fills amb en Dídac tindrè que tenir fills amb els meus fills? Això està mal vist per la societat,que hi pensarà? Que dirà la societat de el que estic apunt de fer, i el fet de tenir fills amb un nen més petit m’asuste, mai havia imagina’t que tíndria que fer algo d’aquest tipus es un tema  que mai hi he pensat i pensar que el meu primer cop és per la meva propia obligació si no vui que els humans desapareixin no hi estic molt d’acord. 

Peró no tinc cap més opciò. I en aquest moments si estigues amb la gent que m’envoltava que en pensaría de que jo mateixa tingues relacions amb els meus propis fills, és algo que sincerament nose que opinar necessito ferho si vui que tot torni a ser com abans, peró a la vegada potser estaríen orgullosos ja que tinc la responsabilitat de reefer la humanitat o no. Tot està en les meves propies mans. Estic confusa, no vui que la fi sigui ara peró sinò tindrè que tenir relacions amb en Dídac, si només em queda aquesta opció...
Peró i si surt malament? O el Dídac no està preparat? Abans de res necessito informar en Dídac de tot el que li falta saber. Si volem que tot torni a ser com abans tíndrem que sobre viure yo i els nostres fills. I saber controlar tot de la millor forma abans de que sigui massa tard.
La societat no en tinc ni idea del que pensarà peró si volem refeer a humanitat no ens queda més opció. Ho farè tindre relacions amb en Dídac.

Manuel: Molt bé, m'alegra molt estar aquí. 

Entrevistador: Tenim unes preguntes per vostè

Manuel: Amb gust respondre

Entrevistador: Quants llibres as escrit aproximadament?

Manuel: He escrit aproximadament 60 llibres, i bastant sem han fet popular

Entrevistador: I quins són els més populars?

Manuel: El més popular de tots ha sigut el mecanoscrit de segon origen, Juego sessió, i Sangre bajo precio també va ser molt conegut.

Entrevistador: Quin llibre a sigut per tu el que més t’agradat escriure i llegir?

Manuel: He gaudit molt escrivint el mecanoscrit del segon origen, perquè he hagut d'assimilar moments que no he viscut mai

Entrevistador: Ara parlem sobre la teva infancia, on et vas criar?

Manuel: Jo em vaig criar a Tàrrega, vaig ser un noi molt solitari que m’agradava molt llegir.

Entrevistador: Dons molt bé, a sigut un plaer entrevistarlo

Manuel: Moltes gràcies a vosaltres per acollirme tan bé.