Va deixar els seus dos fills petits amb els seus sogres i ella va anar a buscar al seu marit que estava a Perpinyà, França. A l'arribar ja tenia un estat força avançat del seu embaràs, 7 mesos. Va ser aquí quan els van separar per gèneres.

Joana com la resta de dones que estaven embarassades, havia d'estar a la barraca on les preparaven del part fins que no eren traslladades a la Maternitat.

El seu marit era metge, llavors podia estar més temps amb ella dintre de la barraca.

Joana va poder gaudir durant més temps de la Maternitat i dels seus privilegis, ja que es va quedar allà treballant després de donar a la llum al seu fill.

Es va fer amiga de la Maria Garcia.

Maria i les seves companyes exiliar el gener de 1939 sense tenir un destí fix, l'únic que volien era poder deixar la guerra enrere i seguir amb les seves vides. Vam anar caminant cap a França.

Fins que van arribar al camp de concentració d'Argelers, al ser allà el primer que van fer va ser plorar i seguidament pensar en tot el que els hi vindria després.

Ella es va fer molt amiga de l'Elisabeth i de la Joana.

Va tenir un fil, el qual el seu nom era Pedro, va néixer el 24 de març del 1940.

En el llibre ens explica que el seu fill es va recuperar molt bé i ràpidament, però ella continuava patint pel seu marit que se'l van endur a Mèxic.

Quan Maria va sortir de la Maternitat d'Elna va voler anar a buscar al seu marit, i el va trobar, però aquest estava amb una altra dona i estava esperant un fill d'ella.

En aquell moment la Maria va continuar la seva vida sola, i el que la feia continuar endavant era el seu fill.

La Remei va exiliar des de Barcelona, a la nit i amb el seu germà i els seus pares. Ho van fer amb un camió amb direcció cap a la frontera de França que transportava a deu persones més. El marit de la Remei, que el seu nom era Joan, ja havia marxat abans allà perquè tenia un càrrec relacionat amb la política.

A l'arribar la platja d'Argelers, van veure el que hi havia allà, molta fam i la mort també hi era molt present. Van separar-los per sexes i la Remei va haver de separar-se del seu marit i del seu pare que tenia una ceguera en un grau molt avançat. Pocs mesos després es va assabentar que estava esperant a un fill. Quan els van separar només podia veure al seu marit per una tanca i alguns cops no podien ni parlar.

Tot li semblava massa dur però al desembre per fi va poder arribar a la Maternitat. El seu fill va néixer el 5 de gener. Per ella va ser un moment de felicitat però a l'hora trobava a faltar que el seu marit no hi fos allà, encara que els hi va comunicar, al seu marit i als seus pares, per un sobre blau.

El pare de la Remei va morir, i la seva mare també. Ella, en Joan i el seu fill van refer la seva vida a França.

Aquesta dona d'aqui és l'Elisabeth Eidenbenz: 

És un nen que va ser nascut a la Maternitat. Elisabeth li tenia molt afecte, ja que quan la seva mare visitava Catalunya es trobaven. És el fill de la Joana Pasqual. Va viatjar fins a Veracruz en vaixell l'any 1942.

És el fill de la Maria Garcia. El seu pare va tenir 4 fills més, amb els quals es porta molt bé i amb el seu pare segueix tenint relació. Ha refet la seva a vida a Mèxic, ja que va marxar cap allà amb la seva mare.

Va ser nascut a la Maternitat. Era el President de la FFREE. Era el fill d'exiliats espanyols.

Ell coneixia a l'Assumpta, que és l'escriptora del llibre, ja que havien coincidit diversos cops en actes sobre l'exili.

Per a les dones que van poder arribar a la Maternitat, allò va ser una gran ajuda pel seu embaràs.

A la Maternitat podien gaudir de molts privilegis que segurament feia temps que no tenien com serien: llits per cada una amb llençols i coixins nets, tres àpats al dia i moltes comoditats més.

La Maternitat va rebre ajuda externa de l'associació: Ajuda als Nens de la Guerra. Aquesta associació es va fundar als Països Baixos, poc temps després que s'acabes la Primera Guerra Mundial. Aquesta ONG, recollien aliments i mantes i les enviaven cap a França, però amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial es va complicar. Van decidir crear petits horts, algun que altre bestiar per poder obtenir ous i carn.

Van realitzar una iniciativa que era l'apadrinament, això consistia en què les famílies més riques de Suïssa podien apadrinar a un nen i cada mes pagaven una quota per la manutenció individual del nen.

Per aquest punt en comú, podem afirmar que la Maternitat sí que és la nostra Llista de Schindler.

Hi ha moltes similituds perquè en els dos casos fugen per causes polítiques a més a més en cap ocasió ells tenen la culpa de la situació de la qual escapen, simplement volen tenir una vida millor sense que els seus pensaments, ja siguin diferents, puguin ser respectats.

Una altra similitud i la veritat que és molt trista perquè que encara hi ha gent que tracta als refugiats/ exiliats com si no haguessin de tenir ni drets ni llibertats.

I l'única diferencia que trobo en aquestes dues imatges és el color, i això és massa trist.