Les raons de la major estabilitat de l'IDH enfront del PIB estan probablement en la seva definició com a índex compost: l'IDH és la mitjana aritmètica de tres tipus d'indicadors, referits a Salut (esperança de vida en néixer), Educació (anys esperats d'escolarització i matriculació en escoles primàries) i Riquesa (PIB per càpita, pres en logaritmes de la PPA). Sent que dues de les tres dimensions presenten un moviment secular i més estable que les oscil·lacions del cicle econòmic, sembla que es pot esperar aquest resultat de creixement més lent però regular.

 

L'IDH pren valors entre 0 i 1. Dels 189 països amb IDH l'any 2017 només 18 superaven el valor 0,9. El millor d'ells va ser Noruega, amb un valor de 0,953. Recíprocament, el pitjor va ser Níger, amb un IDH de 0,354. Espanya es va situar en la posició 26.

 

Dit d'una altra manera, si en un país el pa (per posar un exemple) val 3 euros i en un altre val 50 cèntims, és evident que el segon país seguirà sent més barat que el primer durant molts anys encara que la seva inflació sigui més elevada.

 

L'enunciat no ho demana, però és evident que si l'índex de preus rellevant per a l'exercici és la Paritat de poder adquisitiu (Purchasing power parities) 

 

 

L'especialització intraindustrial no es pot conèixer a través dels indicadors habituals d'avantatge comercial revelat; per això s'han proposat indicadors específics per calcular la intensitat del comerç intraindustrial existent en un sector (Índex de Grubel i Lloyd). En aquest cas, el rellevant no és captar el saldo entre les exportacions i les importacions, sinó el grau de coincidència (o solapament) entre aquests dos corrents. 

Interindustrial = El comerç interindustrial, que consisteix en l’intercanvi (importació/exportació) de productes de diferents sectors.

intraindustrial = El comerç intraindustrial, que consisteix en l’intercanvi (importació/exportació) de productes del mateix sector.

Buidant per tc:

El tipus de canvi d'equilibri seria 1 dòlar per euro (1 dòlars/euro)

 

La quantitat d'euros que s'intercanviarien a aquest preu es calcula substituint en qualsevol de les dues funcions del mercat:

 

On tc és el tipus de canvi nominal ($/€),  P és l'índex de preus europeus i P* és l'índex de preus d'Estats Units.

Després d'una guerra comercial amb EUA:
1)   ∇ exportacions de béns è ∇ Demanda euros (desplaçament a l'esquerra) è ∇ tc ($/€) depreciació de l'euro è ∇ s = tc. (P/P*)  [ja que suposem que P i P* romanen constants] es produirà una depreciació del tipus de canvi real, és a dir, un increment de la competitivitat preu dels productes europeus.

2) Si DP* > DP (mantenint-se tc inalterat) è ∇ s = tc. (P/P*) es produirà una depreciació del tipus de canvi real, és a dir, augmentarà la competitivitat dels productes europeus a Estats Units.

En aquest cas tenim dos efectes sobre el tipus de canvi real que actuen en la mateixa direcció:

D'una banda: els tipus d'interès són més alts a EUA è∆ exportacions de capital i   ∇ importacions de capital è ∇ Demanda euros i  ∆ Ofereix euros è ∇ tc ($/€) depreciació de l'euro.

Per un altre: DP* > DP

Per tant, s = ∇ tc. (P/P*), el tipus de canvi real es deprecia, això és, augmenta la competitivitat dels productes europeus.