<?xml version="1.0"?>
<rss version="2.0">
   <channel>
      <title>Els protagonistes de la Gran Guerra by Joan Muñoz Nieto</title>
      <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6</link>
      <description>Joan, Uri, Mohsen</description>
      <language>en-us</language>
      <pubDate>2018-04-04 13:45:28 UTC</pubDate>
      <lastBuildDate>2025-04-20 18:09:31 UTC</lastBuildDate>
      <webMaster>hello@padlet.com</webMaster>
      <image>
         <url></url>
      </image>
      <item>
         <title>Francisco José I (18 de agosto de 1830)</title>
         <author>joan_munoz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248508182</link>
         <description><![CDATA[<div>Emperador d'Àustria-Hongria des del 2 de desembre del 1848 fins al 21 de novembre de 1916. Després de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, guiat pels consells dels seus assessors i animat pel kàiser alemany Guillem II, li va declarar la guerra a Sèrbia, acte que va desencadenar les hostilitats de la Primera Guerra Mundial.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278917696/9786abca5a7a2f7b6111e498d1f1e247/IMAGEN_14303435_2.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 14:21:09 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248508182</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Guillermo II (27 de gener de 1859)</title>
         <author>joan_munoz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248509864</link>
         <description><![CDATA[<div>Kàiser o emperador alemany des de 1888 fins a 1918. Després de la consolidació anterior de l'imperi germànic amb Prússia com la seva base, el monarca de la família Hohenzollern es va aliar amb Àustria-Hongria de Francesc Josep I quan aquesta li va declarar la guerra a Sèrbia després de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran. La fi de la Primera Guerra Mundial també va portar amb si el de la monarquia alemanya, de manera que Guillem II va haver de fugir cap a la neutral Holanda, on va viure fins que va morir el 1941.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278917696/5b84b26aa683618ab2a5bdc38d47689e/IMAGEN_14303436_2.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 14:24:26 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248509864</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Zar Nicolás II de Rusia (18 de maig de 1868)</title>
         <author>oriol_ortiz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248514496</link>
         <description><![CDATA[<div> Zar de Rússia des de 1894. Enmig de la constant repressió cap a tots els sectors d'oposició, l'últim monarca de la dinastia Romanov decideix sortir en ajuda de Sèrbia després de la declaratoria de guerra per part d'Àustria-Hongria després de l'Atemptat de Sarajevo. En plena guerra, al febrer de 1917, és deposat per una coalició cívic-militar liderada per Aleksandr Kerenski. Després de mesos de convulsió social, els comunistes van mantenir arrestat al Tsar i la seva família després d'arribar al poder l'octubre d'aquest mateix any i abolir totes les institucions monàrquiques. El 17 de juliol de 1918, Nicolau II, la seva esposa, els seus fills i el seu seguici, van ser executats en Iekaterinburg.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278930075/f8e2049a1ff176762adb7df69f7ab8ef/zar.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 14:31:58 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248514496</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Raymond Poincaré (20 d&#39;agost de 1860)</title>
         <author>joan_munoz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248514642</link>
         <description><![CDATA[<div>Novè president de la Tercera República francesa entre 1913 i 1920. Després de l'atemptat de Sarajevo, el seu govern es va posar al costat de Sèrbia davant l'amenaça austrohongaresa i alemanya de declarar-li la guerra. De la mà del mariscal Phillippe Pétain i el primer ministre Georges Clemenceau, va aconseguir fer-li front a la contínua ofensiva de les tropes alemanyes, amb l'ajuda posterior d'Estats Units, el que va obligar al kàiser Guillem II a capitular i acceptar el Tractat de Versalles. Va morir el 1934 a París<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278917696/d1385aa9a4da4a9175273c03e0097056/IMAGEN_14303438_2.png" />
         <pubDate>2018-04-04 14:32:17 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248514642</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Mata Hari (7 de agost de 1876)</title>
         <author>oriol_ortiz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248516567</link>
         <description><![CDATA[<div>Margaretha Geertruida Zelle, nascuda el 7 d'agost de 1876 a Leeuwarden (Països Baixos), va ser una ballarina exòtica i actriu d'extraordinària bellesa, molt famosa en l'escena parisenca de principis del Segle XX. Els seus encants van ser imant per personatges poderosos. El 1917 es va començar a rumorar que venia secrets militars francesos a Alemanya i, en un judici molt polèmic i mancat de moltes proves en què afirma "Una prostituta ?, Sí !, però una traïdora, Mai!", Va ser declarada culpable i condemnada a mort. Mata Hari va ser executada el 15 d'octubre de 1917.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278930075/256f51fb101fd5507e4fd487c054094c/hari.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 14:36:03 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248516567</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Lawrence de Arabia (16 de agost de 1888)</title>
         <author>oriol_ortiz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248519806</link>
         <description><![CDATA[<div>Thomas Edward Lawrence va ser militar, arqueòleg i escriptor britànic que es va destacar pel seu paper en la revolta àrab contra l'Imperi Otomà, aliat d'Àustria-Hongria i Alemanya. La seva vocació d'arqueòleg el va portar a conèixer l'Orient Mitjà molt abans de la Primera Guerra Mundial, en correries per Síria, Líban, Palestina, Israel i l'actual territori de l'Iraq. En esclatar la Gran Guerra, Lawrence, qui ja havia estat destinat com a 'espia' aprofitant el seu coneixement de l'àrea, va ser ordenat a fer mapes de les posicions de l'exèrcit otomà per entregar-los a agents britànics. El 1916, Lawrence és comissionat pel seu govern per negociar amb diferents xeics àrabs i instigar la revolució contra els turcs, el que el va portar, amb el temps, a liderar les tropes angloárabes que expulsarien als otomans de la península en 1917. Va morir a 1935 després de patir un accident de motocicleta a Clouds Hill, sud-oest d'Anglaterra.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278930075/7b26a3d08bf07ea844c73ec016e8c26d/arabia.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 14:41:58 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248519806</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Gavrilo Princip (1894-1918)</title>
         <author>joan_munoz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248627387</link>
         <description><![CDATA[<div>Gavrilo Princip va ser un jove militant del grup terrorista serbi "Mano Negra". Va perpetrar un dels assassinats més importants de la història, el de l'Arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa a Sarajevo. La matança realitzada el 28 de Juny de 1914 va ser el principal detonant de la Primera Guerra Mundial ja que es va traduir en la declaració de guerra per part d'Àustria a Sèrbia el que va donar començament a una cadena de declaracions de guerra a causa del sistema d'aliances que havia sorgit durant el període denominat Pau Armada. Va passar la guerra a la presó fins que va morir víctima de tuberculosi a l'any 1918.<br><br></div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278917696/5f080d408286ce7f253e73cef23ea67c/Gavrilo_Princip_300x300.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 18:27:07 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248627387</guid>
      </item>
      <item>
         <title>El Barón Rojo (1892-1918)</title>
         <author>joan_munoz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248628593</link>
         <description><![CDATA[<div>És el més famós As de l'Aviació de la Primera Guerra Mundial. Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen, més conegut com el Baró Roig, fill d'una família de la noblesa prussiana va començar a la primerenca edat de 11 anys a formar-se militarment. Abans d'enrolar a la Força Aèria Alemanya, va ser oficial de cavalleria i va combatre breument en la guerra de trinxeres.<br><br>A l'octubre de 1915 després d'únicament 24 hores d'entrenament, va emprendre el seu primer vol sol, un mes més tard va rebre la seva primera Albatros avió amb el que de seguida va derrocar 6 caces enemics.<br><br>A l'abril de 1918, després de derrocar a un total de 80 avions de combat (màxim en la història) Richthofen va ser derrocat per aeronaus britàniques a l'entrar massa en l'espai aeri del Regne Unit perseguint Wilfrid May, aviador canadenc principal enemic del Baró Rojo a Pel que fa a aeronaus enderrocades.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278917696/4818200c1d5970cf4778067e338aa77b/Manfred_von_Richthofen_el_Bar_n_Rojo_203x300.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 18:29:50 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248628593</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Otto Von Bismarck (1 d&#39;abril de 1815)</title>
         <author>joan_munoz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248632918</link>
         <description><![CDATA[<div>Nascut en el si d'una família terratinent prussiana, el 1862 va accedir al càrrec de Canceller de Prússia. Des d'aquest càrrec va dirigir el procés d'unificació alemánque va culminar amb la guerra franc-prusiana de 1870. La victòria prussiana va donar pas a la constitució del Reich alemany en 1871.<br><br>Canceller alemany que va construir una sèrie de tractats internacionals per formar la triple aliança.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padletuploads.blob.core.windows.net/prod/166797416/2b390d190e992c53bf3e6af42a2c27bf/bismark.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 18:38:27 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248632918</guid>
      </item>
      <item>
         <title>David Lloyd George ( 17 de gener de 1863)</title>
         <author>oriol_ortiz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248661857</link>
         <description><![CDATA[<div>Va ser una de les nombroses figures públiques que van manipular a Herbert Asquith perquè dimitís el 5 de desembre de 1916. Lloyd George va assumir el càrrec dos dies més tard i va romandre en ell fins al 19 d'octubre de 1922. Com a estadista clau de la Conferència de pau de París, va participar en la signatura del Tractat de Versalles, que va posar una fi formal a la Primera Guerra Mundial</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278930075/59c49a73c68a11a3ee7b297a5691ca3d/David_Lloyd_George.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 19:51:31 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248661857</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Lenin (22 de abril de 1870)</title>
         <author>oriol_ortiz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248662871</link>
         <description><![CDATA[<div>Líder comunista rus que va dirigir la Revolució d'octubre i va crear el règim comunista soviètic. Membre d'una família de classe mitjana de la regió del Volga, la seva animadversió contra el règim tsarista es va exacerbar a partir de l'execució del seu germà en 1887, acusat de conspiració. Va estudiar a les universitats de Kazan i Sant Petersburg, on es va instal·lar com a advocat en 1893.<br>Afligit per una greu malaltia, Lenin es va anar retirant paulatinament de la direcció política.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278930075/ee72fb7a6cb9eaf94f911cd1bf4546ab/lenin_2.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 19:54:31 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248662871</guid>
      </item>
      <item>
         <title>Thomas Woodrow Wilson (28 de decembre de 1856)</title>
         <author>oriol_ortiz</author>
         <link>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248666362</link>
         <description><![CDATA[<div>Vint-i-vuitè president dels Estats Units d'Amèrica (1913-1921). Fill d'un pastor protestant, va estudiar a la Universitat de Princeton, on més tard va treballar com a professor de Dret Constitucional (des de 1890) i va arribar a ser rector (1902-1910). El 1918 el president Wilson va formular un programa de catorze punts que havien d'inspirar els tractats de pau i l'ordre de la postguerra.</div>]]></description>
         <enclosure url="https://padlet-uploads.storage.googleapis.com/278930075/ce49b37dad48cb894943bf6832838783/225px_President_Woodrow_Wilson_portrait_December_2_1912.jpg" />
         <pubDate>2018-04-04 20:04:41 UTC</pubDate>
         <guid>https://padlet.com/joan_munoz/qni69fxy6fo6/wish/248666362</guid>
      </item>
   </channel>
</rss>
