Va arribar puntual, una mica nerviosa, amb el millor dels seus vestits i els llavis pintats de vermell. Va exhalar a poc a poc el fum de la cigarreta i es va parar davant la porta uns segons. No va poder evitar el record, quasi permanent, de l’entrevista de feina en la qual va ser discriminada pel fet de ser dona. Va donar una última calada i un sospir va sortir del seu pit. Quan va entrar, va observar detingudament a tots els candidats pel lloc vacant. Ara, com a directora de recursos humans, portaria a terme la seva venjança.

            Va instal·lar-se a Neuchâtel, una petita ciutat de parla francesa. Una de les primeres coses que va fer , amb tota la il·lusió del món, va ser comprar xocolata de tots els sabors i formats . Però va menjar-ne tanta en un dia, que es va posar malalta. D´ençà d´aquella ocurrència, a la Paquita ja no li va fer gràcia la xocolata.

 

S.M.C.

PAU M45

Entren tímids raigs de llum pels forats de la persiana. La Kande obre els ulls, salta del llit, obre la finestra i somriu. Avui compleix tretze anys.
DSM Anglès 3A

La seva empenta, força, il·lusió i les ganes de viure, van fer que  la seva vida tornés a agafar sentit.

Va retrobar-se amb si mateixa, arribant a ser el que sempre havia desitjat, i va ser feliç, fins al final dels seus dies.

 

  Neus Anglès 3 Tarda

Era la petita de cinc germans, estimada i cuidada per tots, sempre es va sentir segura.

 El seu pare, carinyós i exigent alhora... ”Amb una mirada en tenia prou , no li calia dir res ni fer gaire sermons” era el centre de la llar, m'explicava ella. La seva mare sempre discreta, dedicada de cor a la seva família i al seu benestar va morir quan ella era una adolescent. 

La Lola era una bona filla , amiga, estudiant ...tenia intuició i bon gust. Mans delicades per dibuixar i brodar , practicava també la caritat cristiana anant els diumenges al matí a visitar malalts a l'hospital de l'hospici. Per descomptat que també li agradava passar temps amb les seves amigues passejant , rient i anant a ballar... 

Es va enamorar d'aquell noi que lluïa un bigoti cuidat i tenia els ulls més radiants que havia vist mai. Sempre apareixia amb la seva colla a la sala de ball quan era el millor moment i es dedicava a interrompre i malbaratar la festa...A la Lola l'atreia la seva força, alegria...l'aventura que traspassava la pell de l'Antoni... 

ICG Anglès, 3A 

Un poble vell, molta festa. Més alcohol, protagonista de l’accident que capgiraria la truita.

Es va veure vídua, responsable de deu fills que no omplien la seva immensa soledat. Cada dia respirava un aire ple d'incomprensió dins d’aquella casa vetusta i recosa. Malgrat la seva motxilla d’entrebancs que no feia més que créixer de la mà de la seva desena de bordegassos i totes adversitats extenuants que la vida va creuar-li al camí, cap va poder derrocar un cor tan fort que mai va llençar la tovallola, però, qui ho dubtaria? Estem parlant de la meva mare.