Però abans de tot i per entrar amb olivetes

observa unes imatges mai vistes clicant a l'enllaç que hi ha al principi.

No oblidis mai en insertar les referències d'on cerques la informació

-Wikipedia (gàmeta): https://ca.wikipedia.org/wiki/Gàmeta

https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=g%E0meta&operEntrada=0

Gametes: definició, formació i tipus

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gàmeta

Gàmeta - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Font d'informació: TERMCAT. (s.d.). gàmeta - Terminologia de ciències de la salut. https://www.termcat.cat/es/diccionaris-en-linia/198/fitxa/NDM2NDgyNg%3D%3D

caviar s'envia al fons marí i és desenvolupat allà. Són ous no fecundats que s'usen pel

menjars als plats de la gent.

https://www.frigicoll.es/blog/tipos-de-caviar-precios/#:~:text=El%20caviar%20es%20un%20producto,el%20posterior%20procesado%20del%20caviar

https://ca.wikipedia.org/wiki/Caviar

les cèl·lules somàtiques, la informació genètica és idèntica a la del progenitor, no hi ha un

intercanvi d'informació genètica (no hi ha variabilitat dels nous organismes) i és l forma

més directa de reproducció.

https://ecologiaverde.elperiodico.com/reproduccion-asexual-que-es-tipos-y-ejemplos-2680.html

Font:https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=gameta&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False

Fonts: Encyclopaedia Britannica. (s.d.). Caviar. https://www.britannica.com/topic/caviar

The Manual. (2024, 17 abril). What is caviar? A seafood expert tells us all about it. https://www.themanual.com/food-and-drink/what-is-caviar-guide/

(reflexió propia)

- Només hi participa un sol progenitor
- No intervenen gàmetes (òvuls ni espermatozoides)
- Els descendents són genèticament idèntics al progenitor
- El procés es realitza mitjançant mitosi
- És una reproducció ràpida i senzilla

“la reproducció asexual és una forma de reproducció en què, a partir d’una cèl·lula o grup de cèl·lules, es desenvolupa un individu complet genèticament idèntic al primer”.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Reproducció_asexual

https://www.termcat.cat/es/diccionaris-en-linia/271/fitxa/MzA2NTUwMw%3D%3D

una menor rapidesa en la reproducció i un menor nombre de descendents, entre d'altres.

https://www.quimica.es/enciclopedia/Reproducción_sexual.html#:~:text=La%20reproducción%20sexual%20presenta%20con,número%20de%20descendientes%2C%20entre%20otras

Els gàmetes són cèl·lules haploides, és a dir, compten amb 23 cromosomes, la meitat dels quals posseeix qualsevol altra cèl·lula. Això serveix perquè, en fusionar-se l'òvul amb l'espermatozoides, es pugui tornar a restablir la dotació cromosòmica de l'espècia humana: 46 cromosomes.

https://www.reproduccionasistida.org/gameto/

espècies que es reprodueixen asexualmet tenen menys probilitats de sobreviure perquè cada vegada que es reprodueixen hi ha una reproducció de defectes genètics de l'organisme original

que es divideix a si mateix en duplicats.

https://es.quora.com/Por-qué-la-mayoría-de-los-animales-no-se-reproducen-asexualmente#:~:text=

Tots dos són ous o productes reproductius marins consumits com a delicatessen.

Tots dos tenen una textura gelatinosa i salina.

Es consideren aliments associats a la gastronomia gurmet o tradicional especial.

Tots dos aporten proteïnes i greixos marins, incloent omega-3.

Es mengen freqüentment en petites quantitats pel seu sabor intens.

La diferència principal és que el caviar prové d'ous d'esturió, mentre que el nyale prové de cucs marins poliquets utilitzats en tradicions d'Indonèsia i d'altres zones del Pacífic.

https://www.1caviar.com/

https://redkiwiapp.com/es/english-guide/synonyms/roes-caviar

Cita:
LibreTexts Español. (s.d.). 11.1A: Reproducción asexual. https://espanol.libretexts.org/Biologia/Biolog%C3%ADa_General/Libro%3A_Biolog%C3%ADa_General_%28Boundless%29/11%3A_Meiosis_y_reproducci%C3%B3n_sexual/11.01%3A_El_proceso_de_la_meiosis/11.1A%3A_Reproducci%C3%B3n_asexual

- Desgast d’energia: per trobar parella i poder reproduir-se, els organismes requereixen fer una despesa elevada de temps i energia, ja que és necessari escollir la parella més adequada perquè la descendència tingui èxit.

- Incertesa: no sempre resulta exitós el procés de la reproducció sexual, ja que en ocasions es presenten problemes relacionats amb la infertilitat, cosa que fa que no s’aconsegueixi la descendència.

- Genètica: tampoc en tots els casos s’aconsegueix que es transmeti una genètica favorable a les noves generacions, per la qual cosa les malalties i altres condicions que presenten desavantatges poden continuar heretant-se de generació en generació.

- Menor descendència: en comparació amb la reproducció asexual, les formes reproductives sexuals solen produir menys descendència, ja que s’han de complir diverses condicions perquè es dugui a terme, així que la població pot anar disminuint progressivament.

- Pot ser mortal: arribar a l’orgasme podria costar la vida als individus en circumstàncies particulars. En el cas dels éssers humans, s’ha calculat que un 5 % de la població presenta un aneurisma cerebral després de tenir un orgasme, a causa que la relació sexual augmenta la pressió arterial.

- Trobar parella és una obligació: en la reproducció sexual l’única manera de produir descendència és mitjançant la unió de dos individus, així que si un exemplar no és capaç de trobar parella, no podrà reproduir-se.

- Influències externes: diferents factors externs poden entorpir o limitar la reproducció sexual, generant problemes en els nous individus. Això succeeix amb la ingesta d’alcohol durant l’embaràs, que en moltes ocasions arriba a afectar les capacitats mentals i físiques de la nova vida.

- Transmissió de malalties: les malalties de transmissió sexual representen un problema seriós, ja que aproximadament un milió de malalties s’adquireixen cada dia en la població humana, a través del contacte sexual.

- Condicions de salut: hi ha certes condicions de salut que impedeixen o dificulten el contacte sexual o l’èxit en la reproducció, com succeeix amb els problemes d’ovulació, que generen obstacles en el procés de tenir descendència.

- Riscos en l’embaràs: per a les femelles embarassades sempre hi ha un cert nivell de risc durant tot el període de gestació i no sempre és possible portar un embaràs saludable. Això depèn de factors que es presenten abans de la concepció, així com de les condicions que es tenen al llarg de la gestació.

- Mutació genètica: durant la reproducció sexual es poden produir mutacions genètiques que ocasionin malalties hereditàries o alteracions en els nous individus, afectant el seu desenvolupament i qualitat de vida.

https://www.lifeder.com/ventajas-desventajas-reproduccion-sexual/

-No necesita produir nombrados gametos per assegurar la fecundació.

-No depèn del fet que es donin certes condicions externes perquè es produeixi la maduració dels gàmetes.

-No necessita el reconeixement i encontre dels dos sexes.

Font:http://www.xtec.cat/~malos/caracteristiques/reproduccio/asexual.htm

Reproducción asexual - Wikipedia, la enciclopedia libre

Font: LibreTexts Español. (s.d.). 28.2A: Ventajas y desventajas de la reproducción sexual. https://espanol.libretexts.org/Salud/Anatomia_y_Fisiologia/Libro%3A_Anatom%C3%ADa_y_Fisiolog%C3%ADa_%28Sin_l%C3%ADmites%29/28%3A_Reproducci%C3%B3n%2C_Cromosomas_y_Meiosis/28.2%3A_Variaci%C3%B3n_heredada/28.2A%3A_Ventajas_y_desventajas_de_la_reproducci%C3%B3n_sexual

https://medlineplus.gov/spanish/reproductivehazards.html

https://www.who.int/es/health-topics/sexual-health#tab=tab_1

(deducció propia)

-Consumeix més energia i temps.

-Menys rapidesa.

-Possibilitat de no reproduir-se.

-Transmissió de malalties.

Reflexió propia.

Reflexió propia.

Riesgos para el sistema reproductivo: MedlinePlus en español

Fonts: LibreTexts Español. (s.d.). 28.2A: Ventajas y desventajas de la reproducción sexual. https://espanol.libretexts.org/Salud/Anatomia_y_Fisiologia/Libro%3A_Anatom%C3%ADa_y_Fisiolog%C3%ADa_%28Sin_l%C3%ADmites%29/28%3A_Reproducci%C3%B3n%2C_Cromosomas_y_Meiosis/28.2%3A_Variaci%C3%B3n_heredada/28.2A%3A_Ventajas_y_desventajas_de_la_reproducci%C3%B3n_sexual

Palolo, “el caviar del Pacífico”

Fonts: LibreTexts Español. (s.d.). 11.1A: Reproducción asexual. https://espanol.libretexts.org/Biologia/Biolog%C3%ADa_General/Libro%3A_Biolog%C3%ADa_General_%28Boundless%29/11%3A_Meiosis_y_reproducci%C3%B3n_sexual/11.01%3A_El_proceso_de_la_meiosis/11.1A%3A_Reproducci%C3%B3n_asexual

influencia:

https://www.lifeder.com/ventajas-desventajas-reproduccion-sexual/

• Genètica: depenent dels progenitors, si no es transmet una genètica favorable a les següents generacions, es poden transmetre malalties i condicions que poden presentar amenaces per la vida de l'espècie.

• Pot ser mortal: Sobretot en animals salvatges i no tant en persones (encara que així i tot hi ha molts de casos) no tenen els recursos que nosaoltres tenim per tant molts de casos d'embarassos poden tenir complicacions i poden morir les cries, la mare, o els dos en el part.

• Transmissió de malalties.

• Hi pot haver obstacles: Condicions que impedeixen la reproducció o inclós l'acte sexual.

• Font: Lifeder: ventajas y desventajas de la reproduccion sexual https://www.lifeder.com/ventajas-desventajas-reproduccion-sexual/

  
  

2- No hi ha gàmetes ni fecundació.

3- Els descendents són genèticament idèntics al progenitor.

4- És una reproducció ràpida i eficient.

5- És freqüent en organismes unicel·lulars, però també apareix en alguns animals i plantes.

Reproducció asexual

(reflexió propia)

La reproducció asexual, en canvi, només necessita un sol individu i no hi ha unió de cèl·lules sexuals. Els descendents són pràcticament iguals al progenitor, ja que no hi ha variació genètica.

Diferencias entre reproducción sexual y reproducción asexual

Riesgos para el sistema reproductivo: MedlinePlus en español

https://divulgacioncientificabiologia.wordpress.com/2018/11/27/caracteristicas-y-diferencias-entre-reproduccion-sexual-y-asexual/

https://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/escolar/la-reproduccion-sexual-y-asexual-446378.html

En la reproducció sexual hi participen gàmetes masculins i femenins, que s’uneixen durant la fecundació per formar un nou individu. En canvi, en la reproducció asexual no intervenen gàmetes ni fecundació, ja que el nou ésser viu es desenvolupa directament a partir del progenitor.

Una altra diferència molt important és la variabilitat genètica. La reproducció asexual produeix descendents pràcticament idèntics al progenitor, és a dir, clons. Per això, tots comparteixen gairebé les mateixes característiques genètiques. En canvi, en la reproducció sexual els descendents són diferents entre si i també diferents dels progenitors, perquè combinen informació genètica dels dos. Aquesta variabilitat facilita l’adaptació i l’evolució de les espècies.

La reproducció asexual acostuma a ser més ràpida i requereix menys energia, ja que no és necessari trobar parella. Això permet que alguns organismes augmentin la seva població molt ràpidament. En canvi, la reproducció sexual és un procés més lent i complex, perquè implica la recerca de parella i la unió dels gàmetes.

També hi ha diferències en els tipus de reproducció. Alguns exemples de reproducció asexual són la gemmació, la fragmentació i la bipartició. En la reproducció sexual, en canvi, sempre hi ha una fecundació entre gàmetes masculins i femenins.

influencia:

https://www.estudiaraprender.com/2012/03/24/semejanzas-y-diferencias-entre-la-reproduccion-sexual-y-asexual/

https://es.wikipedia.org/wiki/Reproducción_sexual

https://es.wikipedia.org/wiki/Reproducción_asexual

Aquesta variabilitat fa que les poblacions siguin més resistents als canvis del medi, a les malalties i als paràsits, ja que no tots els individus reaccionen igual davant les mateixes condicions. En canvi, en la reproducció asexual, els descendents són gairebé idèntics, i això pot ser un problema si l’entorn canvia o apareix una malaltia.

Per això, tot i que la reproducció sexual és més lenta i costosa, ja que requereix trobar parella i implica més energia, resulta més avantatjosa a llarg termini perquè afavoreix la supervivència i l’evolució de les espècies.

Ecologia_de_la_reproduccio_sexual(1).pdf

La reproducció asexual es fa sense gàmetes i només hi participa un progenitor. Els descendents són còpies idèntiquesd’aquest progenitor. Es realitza per mitosi i pot tenir diferents formes, com la bipartició, la gemmació, l’esporulació o la multiplicació vegetativa en les plantes. El seu avantatge és que pot produir molts descendents, però té el risc que, si el medi és desfavorable, tots poden veure’s afectats perquè són iguals.

Font: abc escolar https://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/escolar/la-reproduccion-sexual-y-asexual-446378.html

En canvi, en la reproducció asexual participa un sol individu i no hi ha gàmetes ni fecundació. Els descendents són còpies idèntiques del progenitor, és a dir, genèticament iguals. Això fa que sigui un procés més ràpid i senzill, però amb menys diversitat genètica.

A més, la reproducció sexual sol ser més complexa i lenta, mentre que l’asexual és més simple i eficient, encara que menys favorable davant canvis ambientals.

Reproducción sexual y asexual: qué son y qué diferencias tienen - Escolar - ABC Color

2. És una reproducció rápida ja que cada individu pot produir descendència sense necessitat de parella.

3. Hi ha abscencia de gàmetes i fecundació.

http://www.xtec.cat/~malos/caracteristiques/reproduccio/asexual.htm + deducció pròpia.

germinaran amb les condicions adequades).

2. Gemmació: creació i fragmentació d'una estructura igual a l'organisme però de menor tamany

3. Bipartició: divisió d'un organisme en dos diferents i idèntics

4. Fragmentació : tallar parts del seu cos per generar un organisme a partir del tros tallat a

més de regenerar la part perduda de l'original

https://ecologiaverde.elperiodico.com/reproduccion-asexual-que-es-tipos-y-ejemplos-2680.html

La gemmació ocorre quan al cos de l'organisme apareix una petita protuberància anomenada rovell. Aquest rovell creix a poc a poc fins a convertir-se en un nou individu i després es pot separar o romandre unit formant colònies. Aquest tipus de reproducció és típic de les hidres i els llevats.

Fragmentació

La fragmentació consisteix que l'organisme es divideix en diverses parts i que cada fragment pot regenerar un individu complet. Perquè això passi, l'organisme ha de tenir una gran capacitat de regeneració. S'observa en animals com les planàries i algunes estrelles de mar.

Esporulació

L'esporulació és una reproducció asexual on l'organisme produeix espores, que són estructures resistents i molt lleugeres. Les espores poden sobreviure en condicions difícils i quan l'ambient és favorable originen un nou individu. Aquest procés és comú en fongs, molses i falgueres.

Partenogènesi

La partenogènesi passa quan un òvul es desenvolupa sense necessitat de ser fecundat per un espermatozoide. El nou ésser neix a partir d'un sol progenitor. Aquest tipus de reproducció es pot trobar en insectes com les abelles, així com en alguns rèptils i peixos.

Reproducció vegetativa

La reproducció vegetativa és pròpia de les plantes i passa quan un nou individu es forma a partir d'una part de la planta original, com ara tiges, arrels o fulles. Per exemple, les papes es reprodueixen mitjançant tubercles i les maduixes mitjançant estolons. Gràcies a aquest mètode es produeixen plantes idèntiques a la planta mare.

Regeneració

La regeneració és la capacitat d'alguns organismes per reconstruir parts perdudes del cos. En certs casos, una part separada pot arribar a formar un organisme complet. Aquest fenomen s'observa en estrelles de mar i salamandres que poden regenerar braços o extremitats danyades.

https://ediprofe.com/ciencias/reproduccion/tipos-de-reproduccion/reproduccion-asexual/?

https://www.biologia.edu.ar/reproduccion/asexual.htm?

​Dins d'aquesta modalitat trobem la bipartició, on una cèl·lula es divideix en dues de la mateixa mida; la gemmació, on el nou individu neix com una petita gemma o bony al cos del progenitor; i l'esporulació, en què l'organisme produeix moltes espores resistents que s'escampen per germinar més tard.

​També existeix la fragmentació, que permet que un tros del cos separat (com el braç d'una estrella de mar) regeneri un individu sencer, i la partenogènesi, un cas especial on un nou ésser es desenvolupa a partir d'un òvul que no ha estat fecundat per cap mascle.

​En definitiva, és un sistema molt eficient per multiplicar-se ràpidament, tot i que tots els descendents són clons genètics del "pare" o la "mare". Tipos de reproducción en Khan Academy

https://dle.rae.es/p%C3%B3lipo?

https://www.wordreference.com/definicion/p%C3%B3lipo?

https://www.fishipedia.es/cnidario/aurelia-aurita?

Esporulació

Organismes unicel·lulars (bacteris i fongs), l són capaces de reproduir-se en condicions climàtiques adverses.

Gemació

Es froma una estructura a l'organisme progenitor. Es crea per duplicació un nou organisme de menor mida.

Fisión binaria o bipartición

Es forma una estrucutra en forma de tabic a la membrana cel·lular. Organismes cel. procariotes. Material hereditari idèntic al progenitor

Fragmentació o segmentació

Es basa en la capacitat de l'organisme de fragmentar una o diverses parts de la seva anatomia a partir de la qual creix un nou individu i es pot regenerar la seva pròpia estructura. És propi d'equinoderms.

Partenogénesis

Permet a animals reproduir-se asexualment quna no hi. ha organismes de l'altre sexe per reproduir-se sexualment. Aquests generen ous diploides per mitosi. Característic de molts invertebrats i alguns vertebrats.

font: ecologia verde https://ecologiaverde.elperiodico.com/reproduccion-asexual-que-es-tipos-y-ejemplos-2680.html

al fílum dels cnidaris, en forma de sac; l'altra és la medusa, en forma de campana. Són de

forma cilíndrica i elongats a la direcció de l'eix del cos. En els pòlips solitaris, l'extrem

aboral (oposat a la boca) es troba unit al substrat per mitjà d'un rizoide en forma de disc

anomenat disc podal; en colònies de pòlips, però, es troba connectat a altres pòlips,

directament o indirecta. L'extrem oral conté la boca i es troba envoltat per un petit cercle

de tentacles que, en la majoria de casos, posseeixen cèl·lules urticants, anomenades

nematocists, per atrapar preses o defensar-se'n.

Informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pòlip

Imatge:

https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRrbE8T2uWy1wr6IBBT4_iR3no5Tlo7AccZSuXkugiZ9j1QQ6kX_SFi--QCKQeQhhSoZ0k&usqp=CAU

font: viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Pòlip

https://www.bioscripts.net/zoowiki/temas/3D.html

colònies i els individus són de sexes separats i per reproduir-se cada individu o colònia de

cada sexe allibera gamets al medi on es produeix la fecundació. En força espècies la

fecundació es produeix dins la cavitat gàstrica de la femella o colònia femenina i un cop

fecundat l'ou, de l'embrió es forma una larva recoberta de cilis que té vida lliure. La larva

es dispersa prop o lluny de les colònies o individus progenitors. D'aquesta larva sorgirà un

nou individu que arribarà a l'estat adult com a individu solitari o donarà per gemmació

(reproducció asexual) a una colònia.

El creixement colonial dels cnidaris recorda molt al de les plantes com ara els pteridò

en gairebé totes les espècies també podem trobar aquest tipus de reproducció asexual

mitjançant el qual un individu dóna lloc a un altre genèticament idèntic.

En conclusió, els dos tene un fase haploide i una diploide en el seu cicle vital.

https://elmarafons.icm.csic.es/el-exito-de-las-medusas/?lang=es

font: zoowiki

2.Bipartició: mitjançant la formació d'una estructura en forma de tabique en la membrana celular, molts d'organismes celulars procariotes se fisionen per donar bloc a altres organismes i el seu material genetico és identic al progenitor.

3.Gemmació:mitjançant la formació d'una estructura en forma de gema a l'organisme progenitor, se crea per duplicació un nos organisme, normalment de menor tamany.

4.Fragmentació: Aquest sorprenent mecanisme de reproducció asexual es basa en la capacitat de l’organisme progenitor de fragmentar una o diverses parts de la seva estructura anatòmica, a partir de les quals creixerà un nou individu. Així mateix, és capaç de regenerar la seva pròpia estructura. Aquest mecanisme és característic tant d’algunes plantes com de certs animals, com els eriçons de mar i les estrelles de mar. Aprèn més sobre aquest tipus de reproducció asexual i sobre aquests curiosos animals amb aquests altres articles d’EcologíaVerde sobre l’estrella de mar: característiques, reproducció i taxonomia, i els tipus d’eriçons de mar.

5.Partegenosis:Aquest estrany fenomen de reproducció asexual permet a alguns animals reproduir-se asexualment quan no hi ha individus propers del sexe contrari per reproduir-se sexualment. Aquests animals generen ous diploides mitjançant mitosi i és característic de molts invertebrats (crustacis, platihelmints, rotífers i cladòcers), així com d’alguns vertebrats (amfibis, rèptils, peixos i fins i tot aus en certes ocasions).

Font:https://ecologiaverde.elperiodico.com/reproduccion-asexual-que-es-tipos-y-ejemplos-2680.html

La principal diferència és que els grumers alternen entre pòlip i medusa, i gairebé totes les fases són diploides. En canvi, els pteridòfits alternen entre gametòfit i esporòfit, presentant una fase haploide i una altra diploide ben diferenciades. A més, les falgueres produeixen espores, mentre que les meduses produeixen larves.

https://www.nationalgeographic.com.es/animales/medusas?

https://es.khanacademy.org/science/biology/plant-biology/alternation-of-generations/a/alternation-of-generations-review?

Fonts: Wikipedia contributors. (s.d.). Pólipo (zoología). Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/P%C3%B3lipo_(zoolog%C3%ADa)

Mentre que el cicle reproductiu del grumer alterna entre fases sexuals (grumer) i asexuals (pòlip). Els grumers adults alliberen gàmetes per a formar larves plànules, que es fixen al fons marí i es converteixen en pòlips. Aquests pòlips es reprodueixen asexualment per gemmació o estrobilació, alliberant petits grumers joves anomenats èfires que creixen fins a ser adultes. [2]

Fonts: [1] https://study-com.translate.goog/academy/lesson/phylum-pteridophyta-characteristics-classification-life-cycle.html?_x_tr_sl=en&_x_tr_tl=es&_x_tr_hl=es&_x_tr_pto=rq

[2] Vista creada amb IA de safari

Font:https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=pòlip&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False

En animals com les abelles, alguns rèptils i certs insectes, el desenvolupament del nou individu comença directament dins el sistema reproductor femení a partir de l'òvul.

En la fissió binària o bipartició, l’organisme es divideix en dues parts iguals i cadascuna origina un nou individu idèntic al progenitor. Aquest mecanisme és típic d’alguns organismes unicel·lulars com els bacteris.

En la gemació, es forma una petita protuberància o brot en el cos del progenitor que creix fins a convertir-se en un nou individu. Aquest pot separar-se o quedar unit formant colònies. Aquest tipus de reproducció és propi d’animals com les hidres o alguns corals.

En la fragmentació, el cos de l’animal es trenca en diversos fragments i cadascun d’aquests fragments és capaç de regenerar les parts que li falten fins a formar un nou individu complet. Aquest procés es dona, per exemple, en estrelles de mar i planàries.

En la partenogènesi, un òvul es desenvolupa fins a formar un nou individu sense haver estat fecundat per un espermatozoide. Aquest fenomen es pot observar en alguns insectes com les abelles, així com en alguns rèptils i peixos.

LibreTexts Español. (s.d.). Reproducción asexual. https://espanol.libretexts.org/Biologia/Biolog%C3%ADa_General/Libro%3A_Biolog%C3%ADa_General_%28Boundless%29

https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=pòlip&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False

FOTO 1: https://www.animalbank.net/especie/abejas/

FOTO 2: https://pescadosymariscos.consumer.es/ca/crustacis/introduccio

FOTO 3: https://www.caragols.com

FOTO 4:

https://www.rac1.cat/societat/20230628/110651/mes-taurons-mediterrani-bioleg-mari-explica-per-que-apropen-les-costes.html

https://foroinfojardin.com/threads/conozcamos-a-los-pulgones.2622/

L'organisme duplica el seu ADN i es divideix en dues cèl·lules filles exactament iguals.

2. Gemmació

Es forma un petit brot o "gemma" al cos del progenitor. Aquest creix fins que es separa per formar un nou individu o es queda unit formant una colònia.

3. Esporulació

L'organisme progenitor divideix el seu nucli moltes vegades dins d'una cèl·lula mare, que finalment s'allibera en forma d'espores molt resistents.

4. Fragmentació i Regeneració

L'organisme es trenca de forma voluntària o accidental en diversos fragments, i cada part és capaç de regenerar els teixits que falten fins a formar un individu complet.

5. Partenogènesi

Un nou individu es desenvolupa a partir d'un òvul femení que no ha estat fecundat per un espermatozoide.

En la apomixis, els òvuls es produeixen per mitosis. En la partenogénesis, apomíctica, la cèl·lula sexual femenina es replica per mitosi produint dues cèl·lules diploides . Aquestes cèl·lules tenen el complement complet de cromosomes necessaris per a convertir-se en un embrió.

La descendència resultant són clons de la cèl·lula mare. Entre els organismes que es reprodueixen d'aquesta manera es troben les plantes amb flors i els pugons.

https://es.slideshare.net/slideshow/reproduccin-asexual-23971927/23971927

FRAGMENTACIÓ: Consisteix en la producció de nous individus a partir de fragments del cos del progenitor, reconstruint així el cos sencer a partir d'un tros significatiu. Aquestes fragmentacions poden ser intencionals o accidentals. La fragmentació és un mecanisme de reproducció asexual present en molts invertebrats, com ara les estrelles de mar, les ofiures i les planàries. A més dels animals, hi ha plantes que es poden reproduir pel mecanisme de fragmentació, dirigit per la intervenció humana, i que és més conegut com a “multiplicació vegetativa artificial”.

És important no confondre els processos de regeneració per fragmentació amb els de reproducció asexual. Per exemple, algunes sargantanes són capaces de regenerar la cua si la perden accidentalment, però aquest fenomen no implica reproducció ja que no comporta l'aparició de nous individus.

FISSIÓ BINÀRIA: És el mecanisme de reproducció asexual més senzill i consisteix en la duplicació del material genètic (molècules d'ADN) del progenitor, seguit de la divisió dels seus orgànuls i finalment l'escissió del citoplasma, obtenint així dues cèl·lules idèntiques on abans n'hi havia una de sola. La fissió binària és duta a terme pels organismes procariotes, que inclouen els bacteris i els arqueobacteris. També hi ha alguns organismes eucariotes unicel·lulars que es reprodueixen per un mecanisme similar: una cèl·lula dóna origen a dues cèl·lules filles idèntiques i de mides semblants. En aquests organismes, però, la presència d'un nucli cel·lular veritable fa que el procés sigui una mica més complex i elaborat.

ESPORULACIÓ: Consisteix en la reproducció mitjançant estructures resistents, unicel·lulars, capaces de resistir a condicions extremes, anomenades espores o endospores. L'esporulació pot ser part del cicle de vida normal de l'organisme o, en alguns casos, ésser afavorida o desencadenada per circumstàncies ambientals desfavorables. El mecanisme d'esporulació és una forma de divisió cel·lular comuna en fongs, plantes i certs tipus de bacteris.

APOMIXIS: Aquest mecanisme és exclusiu de les plantes i consisteix en una forma de reproducció asexual mitjançant llavors, que no implica fecundació ni meiosi. A les plantes que es reprodueixen per aquest mètode l'individu produeix llavors genèticament idèntiques a si mateix, que permeten estendre l'espècie, però tenen poca adaptabilitat a l'entorn. Hi ha diferents tipus d'apomixi al regne vegetal i és un tipus de reproducció asexual força freqüent en aquest grup d'éssers vius.

PARTENOGÈNESI: Aquest mode de reproducció asexual implica el desenvolupament de cèl·lules sexuals femenines no fecundades, és a dir, posseïdores del mateix material genètic que la seva progenitora, mitjançant una segmentació de l'òvul no fecundat. Aquest mecanisme de reproducció asexual és present tant en grups d'invertebrats com de vertebrats: és un procediment usual en certs peixos, rèptils, insectes, crustacis i amfibis, especialment en èpoques de risc per a l'espècie.

POLIEMBRIONIA: Consisteix en una modalitat de reproducció on dos o més embrions es desenvolupen a partir d'un únic zigot. En realitat, es pot dir que constitueix una combinació de reproducció sexual i asexual: la primera és necessària per a la fecundació i la formació del zigot, i la segona té lloc quan l'embrió es divideix en diversos genèticament idèntics, i dóna lloc a dos o més individus genèticament idèntics entre si, però diferents dels seus progenitors. Segons el nombre dembrions generats, la poliembrionia pot ser simple o múltiple. Aquesta modalitat de reproducció és freqüent en certs insectes, en plantes i curiosament en els armadillos, la ventrada dels quals és sempre monozigòtica (prové d'un mateix embrió). També es pot donar en humans, com passa als bessons univitel·lins o idèntics, que provenen d'un mateix zigot (i no s'han de confondre amb els bessons dicigòtics).

1. rotífer

2. codorniu

3. tauró martell

4. himenòpter

5.Gecko

6. caragol

font: wikipedia

https://es.wikipedia.org/wiki/Partenogénesis

Aquesta femella és àptera, és a dir, no té ales.

La femella fundadora es reprodueix per partenogènesi: produeix descendència sense aparellar-se amb cap mascle.

D’ella neixen moltes altres femelles, normalment també sense ales, que continuen reproduint-se de la mateixa manera.

Això fa que la població de pugons creixi molt ràpidament i es formi la plaga.

Després, algunes d’aquestes femelles poden néixer amb ales. Aquestes són les virginòpares, que també es reprodueixen per partenogènesi i serveixen per colonitzar altres plantes.

font. https://mexico.infoagro.com/ciclo-de-vida-de-los-pulgones/

haploide: es forma un òvul haploide per meiosi que es desenvolupa sense ser fecundat. Es dona en alguns platihelmints, rotífers, anèl·lids, insectes (abelles, vespes, insectes pal i formigues), peixos, amfibis i rèptils. Encara que no existeix singamia, es produeix meiosi, i per tant recombinació, per la qual cosa es pot considerar un mitjà de reproducció sexual.

font: wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Partenogénesis#Tipos_de_partenogénesis

https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=pòlip&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False

http://www.xtec.cat/~malos/cnidaris/externa/polip.htm

PARTENOGÈNSI MEIÒTICA O HAPLOIDE: L'òvul es divideix per meiosi, sense ser fecundat. Per tant, l'individu resultant pot ésser haploide o pot recuperar la seva condició diploide, duplicant la informació genètica heretada de la mare. És comú en anèl·lids, rotífers, platihelmints, peixos, amfibis, rèptils i insectes.

https://concepto.de/partenogenesis/

2.Abella de mel

3.Serp

En aquest tipus, els òvuls no fecundats originen mascles. És comú en insectes com les abelles, vespes i formigues. Per exemple, a les abelles els abellots neixen d'òvuls sense fecundar.

Partenogènesi telitoca

Els òvuls es desenvolupen formant només femelles. Passa en alguns insectes, crustacis i rèptils. Gràcies a aquest procés, les femelles es poden reproduir sense necessitat de mascles.

Partenogènesi deuterotoca o amfítoca

En aquest cas, els òvuls no fecundats poden produir tant mascles com a femelles. És menys freqüent i apareix en alguns invertebrats.

Partenogènesi accidental

Succeeix de manera ocasional en espècies que normalment es reprodueixen sexualment. S'ha observat en alguns taurons, serps i aus en captivitat.

Partenogènesi obligada

L'espècie es reprodueix sempre mitjançant partenogènesi i no necessita mascles per reproduir-se.

Partenogènesi facultativa

L'espècie pot alternar entre reproducció sexual i partenogènesi depenent de les condicions ambientals.

https://es.wikipedia.org/wiki/Partenog%C3%A9nesis?

https://www.lifeder.com/partenogenesis/?

https://concepto.de/partenogenesis/?

https://www.biologia.edu.ar/reproduccion/asexual.htm?

La diferència principal és que, en els pteridòfits, aquestes fases corresponen a generacions amb diferent nombre de cromosomes (haploide i diploide), mentre que en els cnidaris les formes de pòlip i medusa formen part del desenvolupament del mateix organisme i la fase haploide queda limitada als gàmetes.

Fonts: Wikipedia contributors. (s.d.). Alternancia de generaciones. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Alternancia_de_generaciones

Alguns organismes on té lloc la partenogènesi són:

Abelles: en les abelles, els ous no fecundats poden desenvolupar-se en mascles.

Pugons: molts pugons es reprodueixen per partenogènesi durant part del seu cicle vital.

Dragó de Komodo: s’ha observat partenogènesi en captivitat en aquesta espècie de rèptil.

Taurons: en algunes espècies de tauró també s’ha documentat aquest procés.

Fonts: Wikipedia contributors. (s.d.). Partenogénesis. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Partenog%C3%A9nesis

Identificació de l’organisme:
Dragó de Komodo (Varanus komodoensis) — rèptil.

Cita de la informació:
Wikipedia contributors. (s.d.). Partenogénesis. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Partenog%C3%A9nesis

Cita de la imatge: Pinterest. (s.d.). Pin. Recuperat de https://es.pinterest.com/pin/297589487871634212/

La partenogènesi arrenotoca produeix principalment mascles a partir d’òvuls no fecundats. Aquest tipus és característic d’insectes com les abelles.

La partenogènesi telitoca dona lloc a femelles a partir d’òvuls no fecundats. Es presenta en alguns insectes i altres invertebrats.

La partenogènesi deuterotoca o amfitoca permet que a partir d’òvuls no fecundats puguin néixer tant mascles com femelles.

Cita:
Wikipedia contributors. (s.d.). Partenogénesis. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Partenog%C3%A9nesis

https://www.britannica.com/science/asexual-reproduction?

En molts casos, els pòlips poden reproduir-se de manera asexual per gemació, formant nous individus que poden quedar units formant colònies (com en els coralls) o separar-se.

Cita:
Wikipedia contributors. (s.d.). Gónada. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/G%C3%B3nada

https://concepto.de/partenogenesis/

- Automíctica: es dona una meiosi completa, de manera que els descendents no són clons totals de les seves mares.

- Partenogènesis telitóquica: les progenitores originen nomes descendents femelles.

- Partenogènesis arrenotóquica: les progenitores originen sol mascles.

- Partenogènesis an

- Partenogènesis obligada: les femelles es veuen obligades a reproduir-se sol i exclusivament mitjançant partenogénesis.

- Partenogènesis facultativa: les femelles poden triar entre aquesta mena de reproducció asexual o la reproducció sexual, segons les condicions del mitjà.

https://ecologiaverde.elperiodico.com/partenogenesis-que-es-y-ejemplos-3460.html#anchor_1

Institut d'Estudis Catalans - Diec2

Cita:
Wikipedia contributors. (s.d.). Aparato reproductor. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Aparato_reproductor

Aquests òrgans són fonamentals per a la reproducció sexual i difereixen entre sexes: En femelles: Els ovaris, encarregats de produir òvuls i hormones femenines (estrògens/progesterona). En mascles: Els testicles, encarregats de produir espermatozoides i hormones masculines (testosterona).

Tot i que els vertebrats poden tenir diversos òrgans accessoris o secundaris, les gònades són els òrgans primaris indispensables en tots els grups (peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers)

https://biogeo.iesbinefar.es/bach/biogeo1/ap10ani3.pdf

https://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/escolar/aparato-reproductor-de-los-animales-vertebrados-564111.html

Després de la fecundació es forma una larva amb cilis que pot nedar lliurement i dispersar-se més o menys lluny dels progenitors. Aquesta larva acabarà convertint-se en un nou individu adult, que pot viure sol o formar una colònia mitjançant gemmació, és a dir, reproducció asexual.

El creixement de les colònies dels cnidaris recorda una mica al de les plantes, com els pteridòfits, perquè a partir d’un individu se’n poden formar d’altres genèticament idèntics.

En resum, en el seu cicle vital hi ha una fase haploide i una fase diploide. https://elmarafons.icm.csic.es/el-exito-de-las-medusas/?lang=es

3.Òrgans sexuals invertebrados

Cita:
Wikipedia contributors. (s.d.). Espermateca. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Espermateca

Cita:
Wikipedia contributors. (s.d.). Ovipositor. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Ovipositor

producció dels òvuls i oòcits madurs,l’organ reproductor femení s'anomena vulva, i està

formada per una sèrie de plecs anomenats llavis.

En el mascles son els testicles, s'encarreguen de la producció dels gàmetes masculins

anomenats espermatozoides i de la síntesi de l'hormona masculina testosterona.

Els animals invertebrats aquàtics com les esponges, cnidaris i equinoderms presenten

només gònades i alliberen els gàmetes que produeixen directament al medi extern.

Encara que això no es per tots els invertebrats ja que depèn del tipus els seus òrgans

reproductors son diferents.

https://aprendizaje.mec.edu.py/aprendizaje//system/materiales_academicos/materiales/000/022/099/original/SEXTO_GRADO_CIENCIAS_NATURALES_CLASE_9_ok.pdf?1619111609#:~:text=Los%20animales%20invertebrados%20acuáticos%20como,la%20fecundación%20(fecundación%20externa.)

Font:https://ecologiaverde.elperiodico.com/dimorfismo-sexual-que-es-y-ejemplos-3595.html

Invertebrats: tenen òrgans accessoris com tentacles, antenes, brànquies, potes i exoesquelet, que serveixen per alimentar-se, moure's, respirar i protegir-se.

Vertebrats: posseeixen òrgans accessoris com glàndules salivals, fetge, pàncrees, pulmons, ales, potes, plomes o pèl, que ajuden en la digestió, respiració, moviment i protecció.

https://www.botanical-online.com/animales/vertebrados-invertebrados-anatomia?

https://didactalia.net/comunidad/materialeducativo/recurso/invertebrados/3988fa2e-c1c9-4a03-9333-ef29f347aa35?

Cita:
Encyclopaedia Britannica. (s.d.). Spermatheca. https://www.britannica.com/science/spermatheca

- Els gàmetes masculins s'anomenen espermatozoides i els gàmetes femenins s'anomenen òvuls.

- Els gàmetes femenins es formen als òrgans reproductors que s'anomenen gònades. Les gònades masculines s'anomenen testicles i les femenines, ovaris.

https://decs.bvsalud.org/es/ths/resource/?id=5973#:~:text=Se%20dividen%20en%20órganos%20externos,%2C%20PRÓSTATA%20y%20GLÁNDULAS%20BULBOURETRALES

Gònades, on es forman los gàmetes, són els òrgans més importants de l'aparell reproductor.

Òrgans accesoris, que ajuden alliberar les cèl·lulas sexuals, faciliten la fecundació, formació i protecció dels embrions. [1]

INVERTEBRATS

foto

fonts

[1]https://www.abc.com.py/edicion-impresa/suplementos/escolar/aparato-reproductor-de-los-animales-vertebrados-564111.html

[2]

https://www.ikonet.com/es/diccionariovisual/images/esp/anatomia-de-una-araa-hembra-285480.jpg

En la partenogénesis ameiótica no existeix realment est processo deformació de gàmetes, per la qual cosa no estaríem parlant de unareproducción sexual. És molt semblant a la fragmentació que podemosver en organismes com les estrelles de mar, només que el nou individuosurge d'una única cèl·lula en lloc d'un teixit, per la qual cosa realment esuna forma de reproducció asexual.

Partenogénesis meiòtica:

És la partenogénesis a la qual realment ens referim durant todoel article, on s'ocorre aquest procés de formació de gàmetes. Enella es forma l'òvul, però no és fecundat.

La diferència principal és que en els grumers predomina el gametòfit i l’esporòfit depèn d’ell, mentre que en els pteridòfits predomina l’esporòfit, que és independent i més desenvolupat, amb arrels, tija i fulles. També els pteridòfits tenen vasos conductors i els grumers no.

El éxito de las medusas - El Mar a Fons

https://es.wikipedia.org/wiki/Ovipositor

Depenent del grup animal o el context anatòmic, rep els noms següents:

Espermateca: És el nom més comú en invertebrats (com insectes, mol·luscs i crustacis). És un òrgan especialitzat de la femella per guardar-hi l'esperma i utilitzar-lo posteriorment per fertilitzar els ous.

Vesícula seminal: Encara que en humans i altres vertebrats mascles les vesícules seminals són glàndules que produeixen part del líquid seminal, en alguns invertebrats (especialment en hermafrodites com els cucs de terra) el terme s'usa de vegades per descriure sacs d'emmagatzematge d'esperma propi o rebut.

Bursa copulatrix (Bossa copulatriz): En alguns insectes i altres invertebrats, és una cavitat que rep l'esperma inicialment abans que aquest es traslladi a l'espermateca per a emmagatzemar-lo a llarg termini.

https://www.scielo.cl/pdf/lajar/v38n2/art13.pdf

https://alianza.bunam.unam.mx/cch/caracteristicas-anatomofisiologicas-del-sistema-urogenital-masculino/

https://www.amssac.org/biblioteca/organos-sexuales-masculinos/

procés no es necessiten espermes).

https://flexbooks.ck12.org/cbook/ck-12-conceptos-de-ciencias-de-la-vida-grados-6-8-en-espanol/section/9.20/primary/lesson/reproducción-y-ciclo-de-la-vida-de-los-insectos/

Ovaris: Són dos òrgans capaços de produir cèl·lules sexuals femenines, és a dir, òvuls.

També és capaç de produir les hormones. Trompes de Fal·lopi: Comuniquen els ovaris

amb l'úter, conduint els òvuls

Fal·lopi, és el lloc on es duu a terme la gestació. Vagina: Comunica als òrgans interns amb els externs.

Les externes són:

Muntanya de venus: Situada sobre la pelvis protegeix els òrgans interns. Llavis: Poden majors o menors, estant els menors a l'interior dels grans. La seva funció és evitar que entrin particulars perjudicials. Clítoris: Un òrgan compost per milers de terminacions nervioses. Meat urinari: És el lloc on surt l'orina. Himen: Situada a l'entrada de la vagina és la que la protegeix. Perineu: Protegeix tant l'aparell reproductor com la bufeta.

https://www.unprofesor.com/ciencias-naturales/aparato-reproductor-femenino-y-sus-partes-3090.html

La informació ha estat extreta de la base de dades de recursos educatius de la Generalitat de Catalunya i del portal d'anatomia comparada del Departament d'Ensenyament: L'aparell reproductor en els vertebrats (XTEC).

escrotal, que és un conjunt d'embolcalls que cobreix i allotja els testicles a l'home.

- Penis: És l'òrgan copulador masculí, que també intervé en l'excreció urinària. Està format pel cos esponjós i els cossos cavernosos. A l'interior del penis transcorre la uretra, una de les

funcions de la qual és dipositar l'esperma durant el coit, i amb això aconseguir la fecundació de l'òvul.

- L’ escrot: és un sac de pell gruixuda que envolta i protegeix els testicles. A més, actua com un sistema de control de la temperatura per als testicles, perquè necessiten estar a una

temperatura lleugerament inferior a la corporal per afavorir el desenvolupament normal dels espermatozoides. El múscul cremàster de la paret de l'escrot es relaxa per permetre que els

testicles s'allunyin del cos per refredar-se, o es contreu per estirar-los i que s'hi acostin més a la recerca de calor i protecció.

- L’epidídim: consta d'un sol conducte microscòpic en espiral que fa gairebé 6 m de llarg. L'epidídim recull els espermatozoides del testicle i proporciona l'entorn adequat perquè els

espermatozoides madurin i adquireixin la capacitat de moure's pel sistema reproductor femení i fertilitzar un òvul. Cada testicle té un epidídim.

- El conducte deferent: és un canal ferm, de la mida d'un espagueti, que transporta els espermatozoides des de l'epidídim. Aquest conducte viatja des de cada epidídim

de la pròstata i s'uneix a una de les dues vesícules seminals. A l'escrot, altres estructures, com

formen una estructura entrellaçada, el cordó espermàtic.

- La uretra: compleix una doble funció a l'home. És la part de les vies urinàries que transporta l'orina des de la bufeta i la part de l'aparell reproductor per la qual s'ejacula el semen.

- La pròstata: es localitza just a sota de la bufeta i envolta la uretra. Té la mida duna nou en els homes joves i creix amb ledat. Quan la pròstata augmenta massa de mida, obstrueix el

per la uretra i causa símptomes urinaris molestos.

- Les vesícules seminals: situades a sobre de la pròstata, s'uneixen als conductes deferents per formar els conductes ejaculadors, que creuen la pròstata. La pròstata i les vesícules seminals

produeixen un líquid que nodreix els espermatozoides. Aquest líquid subministra la major part del volum del semen, i s'hi expulsen els espermatozoides durant l'ejaculació. La resta del líquid

que forma el semen prové dels conductes deferents i de les glàndules de Cowper a la uretra.

https://www.msdmanuals.com/es/hogar/salud-masculina/biología-del-aparato-reproductor-masculino/estructura-del-aparato-reproductor-masculino?ruleredirectid=756

https://image.jimcdn.com/app/cms/image/transf/dimension=origxorig:format=jpg/path/saae7a0229d955d60/image/i56b66c871d9f44a0/version/1322458201/image.jpg

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4b/GrassHopperOviPositor.jpg

Un exemple d’insecte en què la femella pot fecundar-se una sola vegada i emmagatzemar esperma és l’abella mel·lífera (Apis mellifera). La reina s’aparella durant el vol nupcial amb diversos mascles i guarda els espermatozoides a l’espermateca, que utilitza durant tota la seva vida per fecundar els ous que anirà posant.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtzI2OUHT5qS7ouSpYHcQyzYJmS1glE_4E5TsBSuukSDzJqTynyYdRWB2OFQt7lRtxn8syznAElB3yEPU-bFI7XoVAemG8c4FMhEdYHFjmHs1JQXwIch1hjjPuU8Fyas-Ai7K-jqUmwK9t/s1600/13-09-2017+18-25+Office+Lens.jpg

• Ovaris: produeixen els òvuls i secreten hormones sexuals (estrògens i progesterona).

• Trompes de Fal·lopi (oviductes): recullen l’òvul alliberat per l’ovari i és on normalment es produeix la fecundació.

• Úter: lloc on s’implanta l’embrió i es desenvolupa durant la gestació.

• Endometri: capa interna de l’úter que es prepara per a la implantació i es desprèn en la menstruació si no hi ha embaràs.

• Cèrvix (coll de l’úter): comunica l’úter amb la vagina i regula el pas d’espermatozoides i del nadó durant el part.

• Vagina: canal de recepció del penis durant la còpula i via de sortida del part i de la menstruació.

• Vulva: conjunt d’estructures externes que protegeixen l’entrada del sistema reproductor.

• Testicles: produeixen espermatozoides i secreten hormones sexuals (principalment testosterona).

• Epidídim: lloc on els espermatozoides maduren i s’emmagatzemen temporalment.

• Conductes deferents: transporten els espermatozoides des de l’epidídim fins als conductes ejaculadors.

• Vesícules seminals: produeixen un líquid ric en nutrients (fructosa) que nodreix els espermatozoides i forma part del semen.

• Pròstata: secreta un líquid que activa i protegeix els espermatozoides, contribuint a la mobilitat del semen.

• Glàndules bulbouretrals (de Cowper): produeixen un líquid lubricador i neutralitzador de l’acidesa de la uretra.

• Uretra: conducte que expulsa el semen cap a l’exterior durant l’ejaculació.

• Penis: òrgan copulador que introdueix el semen en l’aparell reproductor femení.

https://cdn0.ecologiaverde.com/es/posts/5/9/5/tipos_de_dimorfismo_sexual_3595_1_600.jpg

Telitòquia: els òvuls no fecundats originen només femelles, habitual en alguns insectes i rèptils.

Deuterotòquia: dels òvuls no fecundats poden néixer tant mascles com femelles.

Partenogènesi artificial: la reproducció sense fecundació és provocada pels humans en laboratoris mitjançant tècniques científiques.

font: https://educaciodigital.cat/escolamartamatabcn/moodle/mod/book/view.php?id=1332&chapterid=274

En el cas dels mascles, són els testicles, que produeixen espermatozoides i andrògens (com la testosterona)i en el cas de les femelles, són els ovaris, que produeixen òvuls i hormones com els estrògens i la progesterona.

En els invertebrats, les gònades només produeixen els gàmetes, i unes glàndules

independents secreten les hormones sexuals.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Òrgan_sexual

Font: La informació i la imatge han estat extretes del portal de recursos educatius de la Generalitat de Catalunya: L'aparell reproductor en els vertebrats (XTEC).

http://www.xtec.cat/~rvillanu/reproductor/reproductor.htm

https://es.wikipedia.org/wiki/Dimorfismo_sexual

https://brainly.lat/tarea/18847246

cromosòmics i morfològics en preparació per la fecundació. Durant aquest procés, a

través de la meiosi es redueix la quantitat de cromosomes, del número diploide (46 o 2n)

al nombre haploide (23 o 1n).

https://accessmedicina.mhmedical.com/content.aspx?bookid=1476&sectionid=95222997

Partenogénesis - Qué es, concepto, causas, tipos y ejemplos

La primera o espermatocitogènesi, aquesta relacionada amb la multiplicació mitòtica i la maduració de les espermatogònies, la segona es refereix a la meiosi i la tercera anomenada

espermiogènesi o espermatiósi, abasta la transformació de les espermàtides en espermatòdides .

En la ovogènesi trobem:

- Proliferació. Aquesta és la primera fase, que rep el nom de ploriferació o multiplicació. A l'inici, les cèl·lules germinals primordials es reprodueixen mitjançant successives mitosis i viatgen

als ovaris, on segueixen multiplicant-se donant lloc a milers d'ovogonies, que és el nom que reben les cèl·lules mares de l'ovari diploides, és a dir, que contenen la totalitat de la dotació genètica

corresponent a un individu de l?espècie.

- Creixement. La segona fase de les fases de l'ovogènesi és la de creixement. La divisió per meiosi de les ovogonies té com a resultat el naixement d'ovòcits primaris, que encara continuen sent

diploides. Aquests es veuen envoltats per cèl·lules epitelials planes i fol·liculars, donant així naixement al fol·licle primordial.

- Maduració. En aquesta fase de l'ovogènesi es completa la transició de diploide a haploide. La primera divisió per meiosi d'aquests oòcits primaris no passarà aproximadament

de gestació, quan es dóna la primera meiosi, o meiosi I. La divisió meiòtica segueix avançant aquí

entra en una mena d'estat d'hibernació, donant lloc a la coneguda com a dictiotena, que no és res més que un lapse d'inactivitat.

https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0188-88972003000200007#:~:text=La%20espermatogénesis%20se%20puede%20dividir,transformación%20de%20las%20espermátidas%20en

Font:https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/gametogenesis

-Té lloc en els testicles

-Inicia a la pubertat

-Es fa a través de la meiosis

-Té diferents etapes

https://accessmedicina.mhmedical.com/content.aspx?bookid=1476&sectionid=95222997

l'espermatozoide. Conté enzims proteolítics que ajuden a desfer la zona pel·lúcida de

l'òvul per poder penetrar-hi sense problemes.

Nucli: és on romanen condensats els 23 cromosomes, és a dir, la meitat de la informació

genètica del futur embrió. Aquesta part és l'única que entra dins de l'òvul i, per això, és la

més important de l'espermatozoide. La seva funció és fusionar-se amb el nucli de l'òvul

per completar la dotació genètica del nou ésser.

Membrana plasmàtica: envolta l'acromosoma i el nucli per separar-los de la resta de cos

de l'espermatozoide. Al seu interior hi ha una petita quantitat de citoplasma amb alts

nivells d'àcids grassos polinsaturats.

https://www.reproduccionasistida.org/espermatozoide/

1.Proliferació: durant aquesta etapa, les cèl·lules germinals primordials, conegudes com espermatogonies en un Home i ovogonies en dones, experimenten mitosis per incrementar el nombre. Aquest pas és crucial per garantizar una reserva suficient de cèl·lules germinals.

2.Creixement:En aquesta etapa, les cèl·lules germinals experimenten un augment en la seva grandària deguda a l'acumulació de materials necessaris per a la divisió meiòtica i la diferenciació posterior. Aquesta fase és més prolongada en la ovogénesis, ja que l'òvul acumula reserves nutritives.

3.Meiosi:La meiosi és el procés clau en la gametogènesi, ja que permet reduir a la meitat el nombre de cromosomes, generant cèl·lules haploides. Consta de dues divisions successives.

4.Diferenciació:En aquesta etapa, les cèl·lules haploides (espermátidas o ovòcits) s'especialitzen per a formar gàmetes madurs funcionals. Aquest procés es coneix com a espermiogènesi en homes i maduració ovocitaria en dones.

Font:https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/gametogenesis

Font: La informació i la imatge han estat extretes del portal de continguts científics i educatius de la Generalitat de Catalunya: L'aparell reproductor en els vertebrats (XTEC).

• Partenogènesi ameiótica o diploide: l’òvul es divideix per mitosi (sense meiosi) i crea un individu pràcticament idèntic a la mare, és a dir, un clon.

• Partenogènesi meiòtica o haploide: l’òvul es divideix per meiosi sense ser fecundat. L’individu resultant pot ser haploide o tornar-se diploide duplicant la informació genètica de la mare.

Aquest tipus de reproducció es dona en alguns insectes, peixos, amfibis i rèptils.

Partenogénesis - Qué es, concepto, causas, tipos y ejemplos

ESSERS VIUS: Animals vertebrats i animals invertebrats | ceip-martamata-bcn

En els vertebrats, són sobretot els conductes reproductors i algunes glàndules.

En els invertebrats, aquests òrgans són més variats segons l’animal, però també tenen la funció de guardar o transportar l’esperma.

Aparato genital - Wikipedia, la enciclopedia libre

És típica d’organismes unicel·lulars com els bacteris. La cèl·lula mare duplica el seu ADN i es divideix en dues cèl·lules filles iguals.

2. Gemmació

Es forma una petita protuberància o “gemma” en el cos del progenitor. Aquesta creix fins a convertir-se en un nou individu i després es desprèn o queda unida formant colònies. És freqüent en hidres, llevats i coralls.

3. Fragmentació

L’organisme es divideix en fragments i cada tros és capaç de regenerar les parts que falten fins a formar un nou individu complet. Passa en estrelles de mar i planàries.

4. Esporulació

L’organisme produeix espores que, quan les condicions són adequades, originen nous individus. És habitual en fongs, algues i algunes plantes.

5. Partenogènesi

Un òvul es desenvolupa sense ser fecundat. És un tipus de reproducció asexual que es dona en alguns insectes, rèptils i crustacis.

6. Reproducció vegetativa (en plantes)

Les plantes formen nous individus a partir de tiges, arrels o fulles. Pot ser mitjançant bulbs, tubercles, rizomes o estolons.

https://www.google.com/url?sa=t&source=web&rct=j&opi=89978449&url=https://ecologiaverde.elperiodico.com/reproduccion-asexual-que-es-tipos-y-ejemplos-2680.html&ved=2ahUKEwjNwPyeq7iUAxX4VqQEHTNaMaUQFnoECC0QAQ&usg=AOvVaw1H0sjsCS6N8z0WqjqVJIs-

INVERTEBRATS: FOTOS

FONT:https://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/750/971/html/2_anatomia_del_aparato_reproductor_en_vertebrados_e_invertebrados.html

l'espermatozoide en la reproducció sexual dels organismes. És la primera etapa del

desenvolupament embrionari. El zigot conté la combinació completa de material genètic

de tots dos progenitors i marca el començament de la vida d'un nou organisme. A mesura que el zigot es divideix i es desenvolupa, donarà lloc a un embrió multicel·lular que eventualment es convertirà en un organisme complet. En els éssers humans, per exemple, el zigot s'implanta en l'úter matern i es desenvolupa fins a formar un fetus.

https://madreshoy.com/ca/diferències-entre-zigot-embrió-i-fetus/

font: https://es.wikipedia.org/wiki/Ovipositor

https://asknature.org/es/strategy/el-recubrimiento-de-óvulos-bloquea-el-esperma-extra/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pòlip

Definición de Receptáculo Seminal | Diccionario Natural

https://es.wikipedia.org/wiki/Saco_vitelino

Institut d'Estudis Catalans - Diec2

A l'exterior, la vulva protegeix el sistema. Està formada pels llavis majors i menors, que eviten infeccions a l'orifici vaginal. Finalment, el clítoris és un òrgan petit i altament sensible destinat exclusivament al plaer sexual.

ambient, ja que els espermatozoides requereixen d'un mitjà líquid per a moure's i

aconseguir l'òvul.

https://www.acercaciencia.com/2013/05/06/reproduccion-en-los-animales/#:~:text=Los%20animales%20terrestres%20no%20pueden,moverse%20y%20alcanzar%20el%20óvulo

• Aparell Reproductor (Masculí/Femení):

  • Mascles: Pene o òrgans copuladors, espermiductes (conductes), i glàndules accessoris que produeixen el líquid seminal.

  • Femelles: Vagina, úter, oviductes, i glàndules vitel·logèniques.

• Aparell Locomotor: Músculs, tendons i lligaments que actuen sobre l'endoesquelet (ossos) per permetre el moviment.

• Tegument (Pell): Estructures com pèls, plomes, escates, urpes o banyes.

• Sistema Digestiu: Glàndules annexes com el fetge i el pàncrees.

  
  

  INVERTEBRATS=

  Aparell Circulatori:

  • Òrgans pulsàtils accessoris: Cors accessoris o estructures musculars que asseguren l'arribada d'hemolimfa a les extremitats (antenes, potes) en molts artròpodes.

• Aparell Reproductor: Gònades acompanyades de conductes complexos, espermateques (per emmagatzemar esperma) i glàndules productores de la coberta dels ous.

• Aparell Locomotor:

  • Quetes: Pèls o púes en anèl·lids (llombrius) que serveixen d'ancoratge per al moviment.

  • Exoesquelet: La cutícula dura en insectes i crustacis serveix de suport muscular.

• Sistema Respiratori/Cavitat Pal·lial:

  • Sifons: Tub en gasteròpodes per a l'entrada d'aigua.

  • Brànquies secundàries: Estructures respiratòries auxiliars.

Llibre, https://ca.wikipedia.org/wiki/Vertebrats , https://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/750/971/html/2_anatomia_del_aparato_reproductor_en_vertebrados_e_invertebrados.html i https://www.enciclopedia.cat .

https://es.wikipedia.org/wiki/Apoptosis

Animals o organismes que tenen aquetsa estructura que els permet ser inseminats una sola vegada son himenòpters, com formigues, abelles o cucaratxes.

font : https://es.wikipedia.org/wiki/Aparato_reproductivo_(insectos)

Tot i això, els cicles vitals són força diferents. Els grumers són animals aquàtics i el seu cicle alterna entre la forma de pòlip i la de medusa. La major part de l’organisme és diploide, i la fase haploide queda reduïda només als gàmetes. El pòlip es reprodueix asexualment i dóna lloc a noves meduses, mentre que les meduses es reprodueixen sexualment.

En canvi, els pteridòfits, com les falgueres, tenen una alternança de generacions molt marcada. Hi ha una fase diploide anomenada esporòfit, que és la planta visible, i una fase haploide anomenada gametòfit, que és independent. Els pteridòfits produeixen espores, cosa que no passa en els cnidaris. A més, són plantes terrestres que viuen sobretot en ambients humits.

Per tant, la diferència principal és que els pteridòfits presenten una alternança clara entre una generació haploide i una de diploide, mentre que en els grumers gairebé tot el cicle és diploide i només els gàmetes són haploides.

https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/els-pteridofits-falgueres?

https://www.google.com/url?sa=t&source=web&rct=j&url=https%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fyumintkuri%2Fposts%2F%25F0%259D%2597%2598%25F0%259D%2598%2580%25F0%259D%2597%25BD%25F0%259D%2597%25B2%25F0%259D%2597%25BF%25F0%259D%2597%25BA%25F0%259D%2597%25AE%25F0%259D%2598%2581%25F0%259D%2597%25B2%25F0%259D%2597%25B0%25F0%259D%2597%25AEla-espermateca-de-la-abeja-reina-es-un-%25C3%25B3rgano-de-almacenamiento-de-es%2F1178529937403809%2F&ved=0CBYQjRxqFwoTCIDS2pmtuJQDFQAAAAAdAAAAABBu&opi=89978449

La seva funció principal és permetre que la femella col·loqui els ous en llocs adequats per al desenvolupament de les cries, com ara dins la terra, dins plantes o fins i tot dins altres animals en algunes espècies paràsites. Això ajuda a protegir els ous i augmentar les possibilitats que sobrevisquin.

Definición de Ovipositor | Diccionario Natural

internes. La mòrula és l'estadi anterior a la BLÀSTULA en els embrions d'animals no mamífers i al BLASTOCIST en els mamífers. [1]

Blàstula: fase del desenvolupament embrionari animal que segueix a la mòrula i és anterior a la gàstrula; consisteix en una única capa de cèl·lules, els blastòmers, que tanquen una cavitat o

blastocele. [2]

Blastocit: embrió de 5/6 dies de desenvolupament que presenta una estructura cel·lular complexa formada per aproximadament 200 cèl·lules. La fase de blastocist és l'estadi de

desenvolupament previ a la implantació de l'embrió en l'úter matern. [3]

Trofoblasts: capa cel·lular que envolta als blastòmers i que té com a funció la nutrició. [4]

[1]=https://decs.bvsalud.org/es/ths/resource/?id=9219

[2]=https://languages.oup.com/google-dictionary-es/

[3]=https://www.institutobernabeu.com/es/foro/embrion-blastocisto-tipos-y-clasificacion-conforme-su-calidad/

[4]=https://languages.oup.com/google-dictionary-es/

Font: Aquesta hipòtesi i la imatge es basen en els principis d'ecologia i evolució recollits en els materials de l'àmbit de les ciències naturals: La reproducció i l'adaptació (Projecte Biosfera - Ministeri d'Educació).

https://www.ikonet.com/es/diccionariovisual/images/esp/anatomia-de-una-araa-hembra-285480.jpg

https://www.studocu.com/es/document/universidad-de-cordoba-espana/zoologia/word-entregar-segmentacion/5752819

Font: La definició i la informació s'han extret dels continguts pedagògics sobre reproducció cel·lular i humana del portal de suport al currículum de secundària: La gametogènesi (XTEC).

suposi passar per un estadi d'inactivitat (pupa) i sense deixar mai d'alimentar-se.

Res més néixer, la cria rep el nom de nimfa, la qual guarda certa semblança amb l'adult

però sense presentar encara ales ni òrgans sexuals. Normalment, les fases ninfales i

l'adult no comparteixen aliment ni hàbitat, és a dir, ocupen nínxols ecològics totalment

diferents; de fet, en moltes ocasions les nimfes són aquàtiques i, després d'aconseguir la maduresa, passen a viure en terra ferma (p.e. efímeres).

En aquesta mena de metamorfosi, les nimfes passen per diverses mudes de creixements successives gràcies a les quals van formant-se les a les progressivament. Finalment, la

nimfa realitza l'última muda, després de la qual sorgirà l'organisme adult capaç de

reproduir-se i amb les ales totalment desenvolupades. És el cas més radical de metamorfosi en els insectes i, probablement, el més conegut per

tots. Un dels exemples més típics és el dels lepidòpters (papallones i arnes), però també són holometàbols els coleòpters (escarabats), els himenòpters (abelles, vespes i formigues) i els dípters (mosques i mosquits). En la metamorfosi complexa, completa o holometàbola, els insectes fan eclosió en forma de larva, una fase molt prematura de l'organisme en desenvolupament que dista molt morfològicament de la fase adulta i que, com en el cas anterior, no comparteix hàbitat ni aliment amb els adults. Aquestes larves creixen, com les nimfes en la metamorfosi hemimetàbola, mitjançant mudes successives duen a terme la seva última muda. Després de l'última fase larvària, la larva entra normalment en un estadi d'inactivitat, en el qual deixa d'alimentar-se i roman immòbil; aquesta fase rep el nom d'estadi pupal (formant la pupa, o crisálida en el cas de les papallones). A vegades, els organismes ja comencen a semblar-se bastant a l'adult degut a les reorganitzacions estructurals que tenen lloc a nivell anatòmic i a l'aparició de nous òrgans i teixits.

Una vegada analitzat el procés de transformació, l'organisme es reactiva i adquireix de nitivament la seva forma adulta sexualment madura i unes ales plenament formades.

https://allyouneedisbiology.wordpress.com/2015/08/03/metamorfosis-insectos/

El éxito de las medusas - El Mar a Fons

Cèrvix/ coll uterí: Té dos orificis (intern i extern) i un canal cervical que produeix moc que canvia segons la fase del cicle menstrual. I uneix l'úter amb la vagina. Per la cèrvix surt la menstruació a l'exterior.

Endometri:És una membrana que recobreix l'interior de l'úter i en la qual s'implanta l'òvul fecundat. Si no es produeix fecundació, aquesta membrana s'expulsa juntament amb una petita quantitat de sang i es renova cada mes. Llavors és quan tens la regla.

Úter/ matriu: Conté el fetus al moment de l'embaràs. Té parets molt elàstiques (endometri)

Trompes de Fal·lopi: Uneixen ovaris amb úter. Hi baixa l'òvul a la matriu els dies posteriors a l'ovulació, i s'hi produeix la fecundació quan s'ajunten l'òvul i els espermatozous.

Ovaris:En ells maduren els òvuls i es generen hormones sexuals, els estrògens i la progesterona En néixer hi ha 1–2 milions d'ovòcits, que en la pubertat comencen a madurar.

fonthttps://www.evaxtampax.es/es-es/consejos-para-tu-regla/primera-regla-y-pubertad/el-aparato-reproductor-femenino/

Font:https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/els-celenterats-cnidaris-i-ctenofors?utm_source=chatgpt.com

Font:https://cn-tec.blogspot.com/2014/03/la-funcio-de-reproduccio-en-els-animals.html

Tant de la foto com de la informació.

-Partenogénesis meiòtica o haploide. L'òvul es divideix per meiosi, sense ser fecundat. Per tant, l'individu resultant pot ser haploide o pot recuperar la seva condició diploide, duplicant la informació genètica heretada de la mare. És comú en anèl·lids, rotífers, platihelmints, peixos, amfibis, rèptils i insectes.

Font:https://concepto.de/partenogenesis/

-Diploide:dragó de Kamodo

Font:https://dicciomed.usal.es/palabra/ovipositor

Font:https://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/grandes-reportajes/vida-secreta-insectos_12544?utm_source=chatgpt.com

La FSH actua sobre les cèl·lules de Sertoli, situades en els túbuls seminífers i implicades en la formació de nous espermatozoides perquè nodreixen i protegeixen a les cèl·lules progenitores d'aquests.

L'acció de la LH té lloc sobre les cèl·lules de Leydig i fa que aquestes produeixin testosterona, la qual també serà important en la regulació de l'espermatogènesi.

Font:https://invitra.cat/valors-hormonals-en-lhome/espermatogenesi_regulacio-hormonal/

Aquest mecanisme és molt comú en insectes socials com les abelles i formigues. Per exemple, la reina de les abelles s'aparella una sola vegada durant el vol nupcial i guarda prou esperma per pondre ous durant diversos anys. El mateix passa amb les reines de les formigues, que poden viure molt de temps i continuar reproduint-se gràcies a l'esperma emmagatzemat.

Aquesta adaptació és beneficiosa perquè permet estalviar energia, reduir els riscos de trobar depredadors i assegurar la reproducció encara que hi hagi pocs mascles disponibles.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Espermateca?

https://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/animales/insectos?

Té lloc en alguns animals, sobretot:

Abelles

Formigues

Vespes

Alguns rèptils

Alguns peixos

Alguns insectes i crustacis

En primer lloc, hi ha la fase de multiplicació, en què les cèl·lules germinals es divideixen diverses vegades per augmentar el nombre de cèl·lules disponibles.

A continuació es produeix la fase de creixement, durant la qual aquestes cèl·lules augmenten de mida i acumulen substàncies necessàries per continuar el procés.

Finalment, té lloc la fase de maduració, en què les cèl·lules passen per meiosi i es transformen en gàmetes haploides, és a dir, amb la meitat del nombre de cromosomes.

Cita:
Concepto.de. (s.d.). Gametogénesis. https://concepto.de/gametogenesis/

Creixement: Els oogonios es transformen en ovòcits de primer ordre .

Maduració i diferenciació: Cada ovòcit de primer ordre origina un ovòcit de segon ordre i el primer corpuscle polar per mitjà de la primera divisió meiòtica (meiosi I). La segona divisió meiòtica (meiosi II) l'ovòcit de segon ordre genera la ovótida i el segon corpuscle polar.

El primer corpuscle polar dona lloc a dos corpuscles polars i la ovótida dona origen a l'òvul. El resultat és l'òvul i tres corpuscles polars que degeneren.

Font:https://ambientech.org/ovogenesis

https://livethephotography.wordpress.com/2015/11/06/peix-pulmonat/

https://www.google.es/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fwww.expertoanimal.com%2Ftipos-de-abejas-24510.html&psig=AOvVaw2mK7_ctyeW7QzlrwFRlPAR&ust=1685869661714000&sourc

https://espanol.libretexts.org/Bookshelves/Salud/Anatomia_y_Fisiologia/Libro%3A_Anatomía_y_Fisiología_1e_(OpenStax)/Unit_5%3A_Energía%2C_Mantenimiento_e_Intercambio_Ambiental/22%3A_El_Sistema_Respiratorio/22.07%3A_Desarrollo_Embrionario_del_Sistema_Respiratorio

Font:https://dle.rae.es/cigoto

penis:És l'òrgan sexual masculí encarregat de dipositar el semen a l'interior de l'aparell reproductor femení. Conté teixits esponjosos que s'omplen de sang durant l'erecció, la qual cosa permet la penetració. També compleix una funció urinària, en servir com a conducte de sortida per a l'orina.

Escrot: És una bossa de pell que protegeix els testicles. Té la capacitat de contreure's o relaxar-se per a regular la temperatura dels testicles, la qual cosa és crucial per a la producció d'espermatozoides.

INTERN:

Testicles: Són dues glàndules de manera ovalada situades dins de l'escrot. Produeixen espermatozoides i testosterona. En el seu interior es troben els túbuls seminífers, on s'inicia la formació dels espermatozoides.
Epidídim: És un conducte allargat i enrotllat situat sobre els testicles. Allí els espermatozoides maduren i s'emmagatzemen fins al moment de l'ejaculació.
Conductes deferents: Són dos tubs que transporten els espermatozoides des de l'epidídim fins a la uretra. Durant aquest trajecte, els espermatozoides es barregen amb líquids produïts per altres glàndules.
Vesícules seminals: Són glàndules que produeixen un líquid ric en fructosa, el qual nodreix i dona mobilitat als espermatozoides. Aquest líquid constitueix una part important del semen.
Pròstata: Situada just sota la bufeta, aquesta glàndula produeix una secreció que facilita el desplaçament dels espermatozoides. També ajuda a protegir-los durant el seu trajecte.
Uretra: És un canal que recorre l'interior del penis. Per ella s'expulsa el semen durant l'ejaculació i l'orina durant la micció. Un sistema de vàlvules impedeix que tots dos líquids surtin al mateix temps.

font: https://www.discapnet.es/salud/sistemas-del-cuerpo-humano/sistema-reproductor/masculino

font: https://es.wikipedia.org/wiki/Dimorfismo_sexual

També té forma d'anguila, encara que les seves aletes són molt allargades i

Habita països occidentals i centrals d'Àfrica, encara que també una certa regió oriental.

- El peix de fang americà (Lepidosiren paradoxa) es distribueix per les zones

l'Amazones i altres parts de Sud-amèrica. El seu aspecte recorda al d'una anguila i pot superar el metre de longitud.

- Peix pulmonat de Queensland

El peix pulmonat de Queensland o australià (Neoceratodus forsteri), viu al sud-oest de

Queensland, a Austràlia, en els rius Burnett i Mary. No ha estat avaluat per la UICN, per la qual cosa es desconeix el seu estat de conservació, però sí que està protegit pel conveni de CITES.

https://expertoanimal.elperiodico.com/peces-pulmonados-caracteristicas-y-ejemplos-23975.html#anchor_3

Font:https://www.ck12.org/flexi/es/ciencias-de-la-vida/fertilizacion/como-previene-el-bloqueo-a-la-polispermia-la-fertilizacion-multiple/

(Vulva)Protegeixen els òrgans interns d'infeccions i permeten el plaer sexual.

Muntanya de Venus: Coixinet de greix sobre l'os púbic que esmorteeix el contacte.

Llavis majors: plecs de pell externs que protegeixen la resta dels òrgans vulvars.

Llavis menors: Plecs interns prims que protegeixen l'entrada de la vagina i la uretra.

Clítoris: Òrgan erèctil altament sensible l'única funció coneguda del qual és proveir plaer sexual.

Meat urinari: Orifici per on s'expulsa l'orina, independent del sistema reproductor.

Orifici vaginal: Entrada a la vagina, protegida parcialment en persones verges per l'himen.

Òrgans interns

Encarregats de la producció hormonal, la fecundació i la gestació del fetus.

Ovaris: Glàndules que produeixen òvuls i hormones sexuals (estrògens i progesterona).

Trompes de Fal·lopi: Conductes que transporten l'òvul des de l'ovari fins a l'úter i on passa la fecundació.

Úter (matriu): Òrgan musculós buit on s'implanta l'òvul fecundat i es desenvolupa el fetus.

Endometri: Capa interna de l'úter que s'engruixa cada mes i es descama a la menstruació si no hi ha embaràs.

Coll uterí (cèrvix): part inferior de l'úter que connecta amb la vagina i canalitza l'esperma o el flux menstrual.

Vagina: Canal musculós que connecta l'exterior amb l'úter, rep el penis al coit i funciona com a canal de part

https://www.clinicasabortos.com/aparato-reproductor-femenino

https://www.alwayslatam.com/primer-periodo-menstrual/consejos-para-padres-y-cuidadores/sistema-reproductivo-femenino-partes-y-funciones

https://www.actuamed.com.mx/informacion-pacientes/aparato-reproductor-femenino

https://www.clinicasabortos.com/aparato-reproductor-femenino

En primer lloc, les cèl·lules es multipliquen ràpidament per multiplicar el seu nombre. Després creixen i acumulen reserves d’energia i nutrients. A continuació es produeix la meiosi, un tipus de divisió que redueix a la meitat el nombre de cromosomes. Finalment, les cèl·lules es transformen i maduren fins a convertir-se en gàmetes complets i funcionals vom son els espermatozoides en els homes i òvuls en les dones. Tot aquest procés serveix per crear cèl·lules sexuals preparades per a la fecundació.

Viu en aigües poc profundes i preferiblement estancades. Quan arriba l'estiu i les seves sequeres, es construeix un cau en el fang per a mantenir la humitat, deixant ori mantenir la respiració pulmonar.

2. Peix pulmonat africà

Habita països occidentals i centrals d'Àfrica, encara que també una certa regió oriental. Té hàbits nocturns i durant les hores de llum, roman ocult entre la vegetació aquàtica. Durant les sequeres caven un forat on es col·loquen de forma vertical perquè la seva boca romangui en contacte amb l'atmosfera.

3. Peix pulmonat de Queensland

Viu al sud-oest de Queensland, a Austràlia, en els rius Burnett i Mary. Només té un pulmó, per la qual cosa no pot dependre exclusivament de la respiració aèria. Viuen en zones la nit. Quan baixa el nivell de l'aigua per la sequera, aquests peixos romanen en el fons, ja que en tenir un sol pulmó necessiten també la respiració aquàtica a través de les brànquies.

https://expertoanimal.elperiodico.com/peces-pulmonados-caracteristicas-y-ejemplos-23975.html

Partenogénesis - Qué es, concepto, causas, tipos y ejemplos

Font:https://www.rae.es/diccionario-estudiante/vitelo

• Evitar competències entre espècies per recursos,

• diferenciar entre indivius mascles i femelles

• augmenta l'eficiència de la reproducció

Cita:
Concepto.de. (s.d.). Espermatogénesis. https://concepto.de/espermatogenesis/

https://ecologiaverde.elperiodico.com/dimorfismo-sexual-que-es-y-ejemplos-3595.html

https://www.europapress.es/ciencia/ruinas-y-fosiles/noticia-peces-pulmonados-revelan-evolucionaron-extremidades-20200820114314.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Aparato_reproductivo_(insectos)

Per exemple, en moltes espècies els mascles desenvolupen característiques més vistoses o força física per competir per les femelles, mentre que les femelles poden estar més adaptades a la gestació o a la cura de les cries. Aquesta diferenciació redueix la competència entre sexes i millora la supervivència i la reproducció.

El drac de Komodo neix d’un ou. Primer surt una cria petita (hatchling) i, a mesura que creix, es converteix en un jove i després en un adult. En alguns casos, les femelles poden tenir cries sense necessitat d’un mascle gràcies a la partenogènesi. Aquest tipus de reproducció permet que els ous es desenvolupin sense fecundació.

font: https://www.institutobernabeu.com/es/foro/que-es-la-espermatogenesis/

aquest procés comença a la pubertat i l'home els fabrica sempre.

• L'esparmatogènesi passa i es creen dins dels testicles als tubs seminífers.

• Temps de fabricació: Es tarda uns 3 mesos per fer un espermatozoide.

• Les cèl·lules perden la mitat de la seva informació genètica perquè després es pugui juntar amb la de l'òvul.

• D'una sola cèl·lula mare en surten quatre espermatozoides.

• Tenen un canvi de forma al final del procés, la cèl·lula perd el greix i li creix una coa per poder nedar.

• Alimentació: Hi ha unes cèl·lules protectores que els donen menjar mentre creixen.

• Ordres internes: El cos fa servir hormones amb senyals electroquímiques per dir-li al testicle que treballi.

Un cop formats, passen a l’epidídim, un conducte llarg i enrotllat situat sobre els testicles. Allí maduren i adquireixen la capacitat de desplaçar-se. Quan es produeix l’ejaculació, els espermatozoides recorren els conductes deferents i es barregen amb líquids produïts per les vesícules seminals, la pròstata i les glàndules bulbouretrals, formant el semen.

Després, surten a través de la uretra i entren al cos femení. A partir d’aquí comença un trajecte molt difícil: han de travessar la vagina, superar el coll de l’úter i avançar per l’úter fins arribar a les trompes de Fal·lopi. Només uns pocs centenars aconsegueixen arribar-hi, dels milions que havien iniciat el viatge.

Si un espermatozoide troba un òvul, intenta penetrar la seva membrana. Només un ho aconsegueix normalment, i aleshores es produeix la fecundació, origen d’un nou ésser viu. Així, el viatge de l’espermatozoide és llarg i complex, però essencial per a la reproducció humana.

L’aparició dels peixos pulmonats  reals, es produeix durant el mesozoic, quan hi va haver una forta  disminució de la concentració d’oxigen de l’aigua. Aquests peixos tenen una estructura amb alvèols que permeten l’intercanvi gasos, presenten poca respiració branquial i posseeixen  un cor més desenvolupat per enviar sang a les brànquies i als pulmons. Són depredadors nocturns i mengen crustacis, mol·luscs i petits peixos. Viuen en aigües dolces estancades amb poc corrent. Sobreviuen amb nivells baixos d’oxigen  i suporten pH extrems.

Font:https://livethephotography.wordpress.com/2015/11/06/peix-pulmonat/

Partenogènesi ameiòtica o diploide

El gàmeta femení pateix una divisió similar a una mitosi. Després, comença el desenvolupament d’un embrió fins a originar un individu nou, genèticament idèntic al progenitor. Aquest tipus de partenogènesi és comú en platihelmints, rotífers, crustacis, insectes i amfibis.

Partenogènesi meiòtica o haploide

L’òvul es divideix per meiosi, sense ser fecundat. Per tant, l’individu resultant pot ser haploide o recuperar la seva condició diploide duplicant la informació genètica heretada de la mare. És comú en anèl·lids, rotífers, platihelmints, peixos, amfibis, rèptils i insectes.

https://concepto.de/partenogenesis/

Ovaris: situats a la part inferior de la pelvis (aproximadament 10 a 12 cm per sota de la cintura), cada ovari allibera regularment un òvul (un mes ho fa un, i el següent l'altre), que és captat per les trompes de Fal·lopi en un procés anomenat ovulació. Així mateix, produeixen les hormones sexuals femenines estrògens i progesterona, importants per al desenvolupament

manteniment de les característiques físiques de la dona.

Úter o matriu: òrgan en forma de pera invertida, de 6 cm de longitud aproximadament en una dona no embarassada; les seves parets són gruixudes i estan formades principalment per forts músculs. Quan un òvul fertilitzat arriba a la matriu, s'implanta dins la paret uterina i es comença a desenvolupar fins a convertir-se en un fetus o producte. Si l'òvul no és fertilitzat, degenera i el revestiment uterí se'n desprèn, cosa que produeix la menstruació.

Coll de l'úter o cèrvix: posseeix parets gruixudes; compta amb un petit orifici perquè els fluids menstruals passin de l'úter a l'exterior, o els espermatozoides a l'interior, però no prou gran perquè, per exemple, hi pogués accidentalment introduir-hi un tampó. Durant el treball de part, el cèrvix s'expandeix per permetre el pas del nadó.

Vagina: tub muscular buit que s'estén des de l'obertura vaginal fins a l'úter. La vagina d'una dona madura fa aproximadament 8-12 cm; pel fet que posseeix parets musculars, pot expandir-se i contreure's, capacitat que li permet albergar una cosa tan prima com un tampó o tan gran com un nadó. Les cèl·lules de les parets secreten lubricant

per mantenir-la humida a protegida.

Llavis genitals: consisteixen en dos grups d'òrgans, els llavis més grans són dos plecs de pell i teixit adipós que protegeixen la part externa de l'aparell genital femení (vulva);

els llavis menors són plecs més petits dins dels que cobreixen la uretra (orifici de sortida de l'aparell urinari).

Clítoris: petit òrgan erèctil dels genitals femenins externs, dedicat exclusivament a brindar plaer i assolir orgasmes; està constituït per 8.000 fibres nervioses que li aporten alta sensibilitat.

Orifici vaginal: porta d'entrada de la vagina per on s'introdueix el penis durant el coit, per on surt la sang quan es té la menstruació i serveix com a canal per al part. A

cada costat de l'orifici vaginal estan situades les glàndules de Bartholin que lubriquen la vagina i la preparen per a la penetració. https://www.actuamed.com.mx/informacion-pacientes/aparato-reproductor-femenino

Peça intermèdia
Es correspon amb el coll de l'espermatozoide i, per tant, se situa entre el cap i la cua.
En el seu interior existeixen milers de mitocondris que s'encarreguen d'obtenir l'energia necessària per a produir el moviment flagel·lar que permet l'avanç de l'espermatozoide.

Cua
La cua de l'espermatozoide, també dita flagel, permet la mobilitat espermàtica mitjançant el seu moviment serpentejant.
La longitud de la cua de l'espermatozoide és de 50 µm aproximadament, la qual cosa permet una velocitat de ned d'aproximadament 3 mil·límetres per minut. Qualsevol alteració en la cua espermàtica que impedeixi el moviment progressiu dels espermatozoides serà motiu d'infertilitat masculina.

1, Cap

És la part anterior de la cèl·lula, dissenyada per emmagatzemar la informació genètica i perforar l'òvul. formada per:

• Nucli: Guarda els 23 cromosomes amb el material genètic del pare.

• Acrosoma: Una vesícula a la punta que conté enzims per desfer la capa protectora de l'òvul.

2. Coll

És la zona d'unió entre el cap i la coa. Conté els centríols per al moviment del flagel i per a la posterior divisió cel·lular de l'embrió.

3. Cua

És l'estructura encarregada de la mobilitat de l'espermatozoide. Es divideix en:

• Peça intermèdia: Conté els mitocondris, les bateries que generen l'energia necessària per al moviment.

• Peça principal: La secció més llarga que actua com a propulsor.

• Peça terminal: L'extrem final i més prim de la cua.

2. Partenogènesi telitòquica (només femelles) Aquí els ous no fecundats donen femelles genèticament molt semblants a la mare.

3. Partenogènesi facultativa L’organisme pot reproduir-se sexualment o sense mascles segons les condicions.

Estructura:

Els testicles =són dues glàndules de forma arrodonida. Produeixen els espermatozoides.

Els conductes deferents =són dos tubs que comuniquen els testicles amb l'uretra.

El penis =és un òrgan musculós situat a l'exterior del cos. Està travessat per l'uretra. Té dues funcions: expulsar el semen i l'orina. El semen només es por expulsar quan està en erecció.

Les vesícules seminals =són dues glàndules que produeixen el líquid seminal, un líqued viscós i blanquinós que permet als espermatozoides nedar.

La pròstata =és una glàndula que produeix el líquid prostàtic. El líquid prostàtic és abocat als conductes deferents. La barreja formada pels espermatozoides, el líquid seminal i el líquid prostàtic constitueix el semen. http://www.xtec.cat/~rvillanu/reproductor/reproductor.htm

http://www.xtec.cat/~malos/caracteristiques/reproduccio/dimorfisme.htm https://ca.wikipedia.org/wiki/Dimorfisme_sexual

Bureta natatòria:aquest òrgan es forma durant el període embrionari i sengons els peixos de què és tracta deriva una posició dorsal de la paret de l'esòfag, amb el qual es pot comunicar mitjançant un estret conducte pneumàtic.

Font:https://espanol.libretexts.org/Bookshelves/Salud/Anatomia_y_Fisiologia/Libro%3A_Anatomía_y_Fisiología_1e_(OpenStax)/Unit_5%3A_Energía%2C_Mantenimiento_e_Intercambio_Ambiental/22%3A_El_Sistema_Respiratorio/22.07%3A_Desarrollo_Embrionario_del_Sistema_Respiratorio

Escrot: Regula la temperatura testicular.

Epidídim: Emmagatzema i madura espermatozoides.

Conductes deferents: Transporten els espermatozoides.

Vesícules seminals: Aporten energia al semen.

Pròstata: Protegeix i nodreix espermatozoides. Glàndules de Cowper: Lubriquen i netegen.

Uretra: Expulsa semen i orina.

Penis: Diposita el semen fora.

https://www.msdmanuals.com/es/hogar/salud-masculina/biolog%C3%ADa-del-aparato-reproductor-masculino/estructura-del-aparato-reproductor-masculino

https://jralonso.es/2025/02/05/dimorfismo-sexual-y-cerebral/

https://www.institutoroche.es/recursos/glosario/gametogenesis

Primer hi ha la fase de multiplicació, en què les cèl·lules mare es divideixen moltes vegades per mitosi per produir més cèl·lules.

Després ve la fase de creixement. En aquesta etapa, les cèl·lules augmenten de mida i acumulen substàncies necessàries per continuar el procés.

A continuació hi ha la fase de maduració, que és la més important. Aquí les cèl·lules fan la meiosi, un tipus de divisió que redueix a la meitat el nombre de cromosomes. Així es formen els gàmetes haploides.

Finalment, en el cas dels espermatozoides, hi ha una fase de diferenciació en què adquireixen la seva forma definitiva amb cap, cua i mobilitat.

Origen cel·lular: S'origina a partir de les cèl·lules germinals primordials (CGP).

Variabilitat genètica: Durant la meiosi, ocorren processos de recombinació genètica que fan que cada gàmeta sigui únic.

https://www.observatoriobioetica.org/2025/10/gametogenesis-artificial-avances-cientificos-y-desafios-bioeticos-en-la-creacion-de-ovulos-y-espermatozoides-humanos/10005115

Durant l'ejaculació, els espermatozous viatgen pels conductes deferents i es barregen amb líquids produïts per les vesícules seminals i la pròstata, formant el semen. Quan entrin al cos de la dona, comencen un llarg recorregut: passar per la vagina, travessar el coll de l'úter i arribar a l'úter. Finalment, alguns aconsegueixen arribar fins a les trompes de Fal·lopi, on es pot trobar l'òvul.

Només un espermatozoide aconsegueix penetrar l'òvul gràcies a l'acrosoma, que allibera enzims per travessar la capa externa. Quan això passa, es produeix la fecundació i es forma el zigot, que donarà origen a un nou ésser viu.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Espermatozoide?

https://ca.wikipedia.org/wiki/Espermatogènesi?

https://ca.khanacademy.org/science/biology/human-biology/reproductive-system/a/fertilization?

El Ciclo de vida de las Abejas | Bona Mel - Miel Ecológica

https://www.reproduccionasistida.org/cigoto/

També existeixen organismes hermafrodites o monoics, que poden produir els dos tipus de gàmetes. Alguns animals, com els cargols, tenen una sola gònada anomenada ovotestis, capaç de fabricar tant òvuls com espermatozoides. Tot i això, normalment les gònades masculines i femenines maduren en moments diferents per evitar l’autofecundació.

L’aparell reproductor dels animals està format per dos grans tipus d’òrgans: les gònades i els òrgans accessoris. Les gònades són els òrgans sexuals primaris. Els testicles produeixen els espermatozoides i els ovaris produeixen els òvuls. Els òrgans accessoris ajuden en la formació, el transport i l’alliberament dels gàmetes, així com en la protecció dels embrions. En els mascles destaquen el penis, els espermiductes i les glàndules accessòries. En les femelles hi trobem la vagina, els oviductes i l’úter.

En els invertebrats hi ha una gran varietat d’aparells reproductors. Alguns grups només tenen gònades i realitzen fecundació externa, és a dir, alliberen els gàmetes al medi aquàtic perquè la fecundació es produeixi fora del cos. Això passa en esponges, cnidaris i equinoderms, com els eriçons de mar.

Els invertebrats terrestres, com els mol·luscs i els insectes, han desenvolupat fecundació interna perquè la reproducció no depengui de l’aigua. En aquests animals apareixen aparells reproductors més complexos amb glàndules accessòries. En el mascle dels insectes, els testicles produeixen espermatozoides que passen pels espermiductes fins a les vesícules seminals, on s’emmagatzemen. Després es barregen amb el líquid seminal i surten pel conducte ejaculador fins al penis o òrgan copulador.

En les femelles d’insectes, els ovaris produeixen òvuls que es desplacen pels oviductes fins a una cavitat semblant a una vagina. També disposen d’un receptacle seminal on es guarden els espermatozoides després de la còpula. Els òvuls són fecundats dins del cos i els ous són expulsats mitjançant l’ovopositor.

En els vertebrats, l’aparell reproductor és bastant semblant entre els diferents grups. El sistema reproductor masculí està format pels testicles, el conducte espermàtic i el penis o òrgan copulador. Els testicles produeixen els espermatozoides, mentre que el conducte espermàtic els transporta cap a l’exterior.

L’aparell reproductor femení dels vertebrats presenta ovaris, oviductes i, en alguns grups, vagina i úter. Els ovaris desenvolupen els òvuls i els oviductes els transporten. En mamífers, una part de l’oviducte s’ha especialitzat formant l’úter, on es desenvolupa l’embrió després de la fecundació.

https://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/750/971/html/2_anatomia_del_aparato_reproductor_en_vertebrados_e_invertebrados.html

La peça intermèdia conté nombrosos mitocondris, encarregats de produir l’energia necessària perquè l’espermatozoide es pugui moure.

La cua o flagel permet el desplaçament de l’espermatozoide mitjançant moviments ondulatoris.

Cita:
Encyclopaedia Britannica. (s.d.). Sperm. https://www.britannica.com/science/sperm

Durant l’ejaculació, els espermatozous recorren els conductes deferents i es barregen amb líquids produïts per diferents glàndules, formant el semen. Un cop dins de l’aparell reproductor femení, han de travessar la vagina, l’úter i arribar fins a les trompes de Fal·lopi. Aquest recorregut és molt difícil i la majoria d’espermatozous moren durant el camí.

Només uns quants aconsegueixen arribar prop de l’òvul. Finalment, un sol espermatozou pot penetrar-lo i produir la fecundació. En aquell moment es forma el zigot, la primera cèl·lula d’un nou ésser humà.

2. Dues trompes de Fal·lopi o oviductes que tenen un 15 cm de longitud i tenen un extrem lliure dilatat i capaç de recollir els òvuls que produeixen els ovaris.

3. L’úter o matriu, un òrgan de parets musculoses i molt dilatable, en forma de pera, d’uns 6-9cm de llar per 3-4cm d’ample. En ell es pot diferenciar una entrada o coll i la resta del cos uterí. Aquest presenta unes parets amb una capa mucosa molt vascularitzada, l’endometri, que cada mes es desprèn en part (menstruació o regla) i que després es torna a regenerar.

4. La vagina és un conducte musculós i elàstic d’uns 8-12 cm que té com a funció allotjar el penis durant el coit.

5. Vulva o genitals externs. S’hi poden diferenciar dos llavis majors(replecs cutanis gruixits), dos llavis menors (fins replecs cutanis interns), el clítoris (petit òrgan erèctil molt sensible) i l’orifici uretral o meat urinari (l’orifici de sortida de l’orina) i l’orifici vaginal (tancat parcialment per una membrana anomenada himen que s’esquinça en realitzar el primer coit).

Font:https://ciencies.escorialvic.org/?p=177

Bloqueig ràpid: Succeeix de forma immediata en fusionar-se el primer espermatozoide. La membrana de l'òvul canvia la seva càrrega elèctrica (despolarització), creant un camp que repel·leix els altres espermatozoides.

Bloqueig lent: S'activa poc després i modifica la capa externa de l'òvul (zona pel·lúcida). L'òvul allibera enzims que endureixen aquesta coberta i destrueixen els receptors per a altres espermatozoides, formant una barrera física permanent.

https://es.wikipedia.org/wiki/Polispermia

https://www.ck12.org/flexi/es/ciencias-de-la-vida/fertilizacion/como-previene-el-bloqueo-a-la-polispermia-multiples-fertilizaciones/

Cita:
Encyclopaedia Britannica. (s.d.). Zygote. https://www.britannica.com/science/zygote

Després de crear-se, l’espermatozoide queda guardat en una zona del cos on acaba de madurar. Quan es produeix l’ejaculació, surt juntament amb altres líquids que l’ajuden a protegir-se i a mourer-se millor.

Quan entra dins el cos de la dona, comença un recorregut llarg i difícil. Ha de superar diferents obstacles i avançar fins arribar a l’òvul. Molts d’esperatozoides no ho aconsegueixen, perquè el camí és complicat i requereix molta energia.

Si finalment un espermatozoide arriba a l’òvul i s’hi uneix, es produeix la fecundació. A partir d’aquell moment, comença el desenvolupament d’una nova vida.

En els invertebrats, els òrgans accessoris poden variar molt segons el grup animal. En molts insectes, els mascles tenen espermiductes, vesícules seminals, glàndules seminals i un conducte ejaculador que transporta els espermatozoides fins a l’exterior. També poden tenir un penis o òrgan copulador. Les femelles presenten oviductes, una cavitat vaginal i un receptacle seminal on s’emmagatzemen els espermatozoides després de la còpula. En alguns casos també hi ha un ovopositor, que serveix per expulsar els ous.

En els vertebrats, els òrgans accessoris masculins són els conductes espermàtics, les vesícules seminals, la pròstata i el penis o òrgan copulador. Aquests òrgans ajuden a transportar i protegir els espermatozoides. En les femelles, els principals òrgans accessoris són els oviductes, l’úter i la vagina. Els oviductes transporten els òvuls, l’úter és el lloc on es desenvolupa l’embrió en els mamífers i la vagina comunica l’úter amb l’exterior.

Aquests òrgans complementen la funció de les gònades i fan possible la fecundació i el desenvolupament dels nous individus.

https://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/750/971/html/2_anatomia_del_aparato_reproductor_en_vertebrados_e_invertebrados.html

CITOPLASMA: conté nombroses estructures, com el NUCLI , els mitocondris i els ribosomes. Aquestes estructures de l'òvul exerceixen un paper fonamental en el funcionament i la supervivència de l'òvul.

La substància de la qual es forma el citoplasma es diu vitel·le o gemma. És una substància nutritiva que proporcionarà nutrients essencials a l'embrió en les primeres etapes del seu desenvolupament. En el moment en què el vitel·le s'esgota, l'embrió comença a dependre de fonts externes d'aliment i és llavors quan té importància la placenta.

MEMBRANA PLASMÀTICA: Embolica l'òvul i exerceix un paper clau en el suport al desenvolupament i creixement de l'embrió contingut en l'òvul.

ZONA PELÚCIDA: Aquesta capa té múltiples funcions, incloent-hi la protecció de l'òvul i la regulació de la interacció amb els espermatozoides durant la fertilització. Per a poder fecundar l'òvul, l'espermatozoide ha de travessar la zona pel·lúcida.

FONT https://www.eudona.com/blog/partes-del-ovulo/

Cita:
Encyclopaedia Britannica. (s.d.). Polyspermy. https://www.britannica.com/science/polyspermy

font: https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/celula-folicular-foliculos-ovaricos

L'escrot és un sac de pell gruixuda que envolta i protegeix els testicles. A més, actua com un sistema de control de la temperatura per als testicles, perquè aquests necessiten estar a una temperatura lleugerament inferior a la corporal per a afavorir el desenvolupament normal dels espermatozoides. El múscul cremáster de la paret de l'escrot es relaxa per a permetre que els testicles s'allunyin del cos per a refredar-se, o es contreu per a tirar d'ells i que s'acostin més a aquest a la recerca de calor i protecció.

Els testicles són cossos ovoides amb una grandària mitjana de 4 a 7 centímetres de llarg i de 20 a 25 mil·lilitres de volum en adults. En general, el testicle esquerre penja una mica més que el dret. Els testicles tenen dues funcions principals:Produir espermatozoides (que transporten la càrrega genètica de l'home)
Produir testosterona (la principal hormona sexual masculina)
L'epidídim consta d'un sol conducte microscòpic en espiral que mesura gairebé 6 m de llarg. L'epidídim recull els espermatozoides del testicle i proporciona l'entorn adequat perquè els espermatozoides madurin i adquireixin la capacitat de moure's pel sistema reproductor femení i fertilitzar un òvul. Cada testicle té un epidídim.

Òrgans reproductors masculins

Òrgans reproductors masculins
El conducte deferent és un canal ferm, de la grandària d'un espagueti, que transporta els espermatozoides des de l'epidídim. Aquest conducte viatja des de cada epidídim fins a la part posterior de la pròstata i s'uneix a una de les dues vesícules seminals. En l'escrot, altres estructures, com a fibres musculars, vasos sanguinis i nervis, també acompanyen a cada conducte deferent i junts formen una estructura entrellaçada, el cordó espermàtic.

La uretra compleix una doble funció en l'home. És la part de les vies urinàries que transporta l'orina des de la bufeta i la part de l'aparell reproductor per la qual s'ejacula el semen.

La pròstata es localitza just sota la bufeta i envolta la uretra. De la grandària d'una nou (aproximadament 2 × 3 × 4 cm) en homes joves, la pròstata s'engrandeix amb l'edat. Quan la pròstata augmenta massa de grandària, obstrueix el flux d'orina per la uretra i causa símptomes urinaris molestos.

Les vesícules seminals, situades damunt de la pròstata, s'uneixen als conductes deferents per a formar els conductes eyaculadores, que creuen la pròstata. La pròstata i les vesícules seminals produeixen un líquid que nodreix als espermatozoides. Aquest líquid subministra la major part del volum del semen, i amb ell s'expulsen els espermatozoides durant l'ejaculació. La resta del líquid que forma el semen prové dels conductes deferents i de les glàndules de Cowper en la uretra.

Font:https://www.msdmanuals.com/es/hogar/salud-masculina/biología-del-aparato-reproductor-masculino/estructura-del-aparato-reproductor-masculino

2. Telitòquia: els ous no fecundats originen femelles. Es dona en alguns insectes i rèptils.

3. Deuterotòquia o amfitòquia: els ous no fecundats poden produir tant mascles com femelles.

4. Partenogènesi facultativa: l’organisme es pot reproduir tant sexualment com per partenogènesi, segons les condicions.

5. Partenogènesi obligada: l’espècie només es reprodueix per partenogènesi.

6. Partenogènesi cíclica: alterna fases de reproducció sexual amb fases de partenogènesi, com passa amb els pugons.

Partenogénesis - Qué es, concepto, causas, tipos y ejemplos

https://www.rae.es/diccionario-estudiante/vitelo

https://es.wikipedia.org/wiki/Vitelo

Cita:
Encyclopaedia Britannica. (s.d.). Yolk. https://www.britannica.com/science/yolk-biology

Així, el dimorfisme sexual seria el resultat de la combinació entre la selecció natural i la selecció sexual. Els individus amb característiques més adequades per reproduir-se i sobreviure deixaven més descendència, i aquests trets es transmetien a les generacions següents. Per tant, el valor adaptatiu del dimorfisme sexual és que augmenta les possibilitats de supervivència i reproducció de l’espècie.

https://es.wikipedia.org/wiki/Ovipositor

font: wikipedia. https://es.wikipedia.org/wiki/Apoptosis

Per poder sortir del testicle i ser alliberats a l'exterior a l'esperma, els espermatozoides passen dels túbuls seminífers del testicle a l'epidídim. Posteriorment, circulen pels conductes deferents i la uretra del penis, per on sortiran.

Durant aquest recorregut per l'aparell reproductor masculí previ a la sortida, els espermatozoides s'han de recobrir dels líquids de la vesícula seminal i la pròstata, que els serviran d'aliment i protecció un cop es trobin a l'aparell reproductor femení. https://www.reproduccionasistida.org/camino-de-los-espermatozoides-hasta-el-ovulo/desde-la-formacion-hasta-la-expulsion/

Cita:
Encyclopaedia Britannica. (s.d.). Internal fertilization. https://www.britannica.com/science/internal-fertilization

En els vertebrats, com els peixos, els amfibis, els rèptils, les aus i els mamífers, les gònades estan més desenvolupades i formen part d’un aparell reproductor complex. Els testicles produeixen els espermatozoides i les hormones sexuals masculines, mentre que els ovaris produeixen els òvuls i les hormones femenines. Aquests òrgans estan connectats amb conductes reproductors i altres estructures que faciliten la fecundació, que pot ser interna o externa segons l’espècie.

En els invertebrats, els òrgans sexuals primaris també són els ovaris i els testicles, però la seva estructura és molt més variada. Alguns invertebrats tenen sexes separats, mentre que altres són hermafrodites, és a dir, un mateix individu té òrgans reproductors masculins i femenins. En determinats grups, les gònades poden ser simples o desenvolupar-se només en certes etapes de la vida.

En conclusió, els òrgans sexuals primaris tant en vertebrats com en invertebrats són les gònades —ovaris i testicles—, ja que són els responsables de produir les cèl·lules reproductores necessàries per a la reproducció.

2. Anatomia del aparato reproductor en vertebrados e invertebrados

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/fecundacio?

La FSH actua sobre les cèl·lules de Sertoli, situades als túbuls seminífers i implicades en la formació de nous espermatozoides perquè nodreixen i en protegeixen les cèl·lules progenitores.

L'acció de la LH té lloc sobre les cèl·lules de Leydig i fa que aquestes produeixin testosterona, la qual també serà important en la regulació de l'espermatogènesi. https://www.reproduccionasistida.org/valores-hormonales-en-el-hombre/regulacion-hormonal-de-la-espermatogenesis/

Nutrició de l'oòcit: transfereixen metabòlits, aminoàcids i factors tròfics.

Regulació de la maduració ovocitària: mitjançant senyals bioquímics com l'AMPc i el GMPc.

Producció d'hormones sexuals: estrògens, progesterona i altres.

Formació del cos luti: després de l'ovulació, aquestes cèl·lules es luteinitzen i produeixen progesterona.

https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/celula-folicular-foliculos-ovaricos

2.Fase de creixement
Algunes ovogònies continuen dividint-se, mentre que altres augmenten de mida acumulant citoplasma i es transformen en ovòcits primaris dins del fol·licle primordial.

3.Fase de maduració
Els ovòcits primaris entren en meiosi. Molts degeneren abans del naixement i, a partir de la pubertat, alguns reprenen la meiosi en cada cicle ovulatori fins a formar l’ovòcit secundari, que només completa la maduració si és fecundat. https://invitrored.com/ovogenesis/

Font:https://www.ucm.es/data/cont/docs/465-2013-08-22-A7%20EMBRIOLOGIA.pdf

Aparato reproductivo (insectos) - Wikipedia, la enciclopedia libre

L’ectoderma és la capa externa i origina el sistema nerviós, la pell i els òrgans dels sentits. El mesoderma és la capa intermèdia i forma els músculs, els ossos, el sistema circulatori, els ronyons i els òrgans reproductors. Finalment, l’endoderma és la capa interna i dona lloc al revestiment de l’aparell digestiu i respiratori, així com a òrgans com el fetge i el pàncrees.

Hi ha dos tipus principals de metamorfosi. La metamorfosi incompleta consisteix en tres fases: ou, nimfa i adult. La nimfa és semblant a l’adult però més petita i sense maduresa sexual; aquest tipus és propi d’insectes com els saltamartins. La metamorfosi completa consta de quatre fases: ou, larva, pupa i adult. En aquest cas, la larva és molt diferent de l’adult i la transformació més gran es produeix durant la fase de pupa, com passa en les papallones.

Font:

La informació sobre la biologia i les diferències de dependència respiratòria d'aquests gèneres s'ha extret del recurs de zoologia de l'enciclopèdia: Lungfish - Encyclopædia Britannica.

Font: La informació sobre l'origen embrionari i l'homologia d'aquests òrgans s'ha extret de l'apartat d'anatomia comparada i desenvolupament dels vertebrats: Lungfish and Swim bladder - Encyclopædia Britannica.

b) Perquè tengui lloc una muda és necessari un augment del nivell d’ecdisona, ja que aquesta hormona activa el procés de canvi de cutícula.

c) La larva necessita que el nivell d’hormona juvenil disminueixi molt mentre es produeix una muda estimulada per l’ecdisona; així es transforma en pupa en lloc de continuar com a larva.

d) Una possible hipòtesi és que, si les condicions ambientals són molt favorables (temperatures elevades, abundància d’aliment i absència de depredadors), augmenta la supervivència de les larves i es reprodueixen més papallones adultes. Això pot provocar un creixement molt ràpid de la població i originar plagues.

Font: La informació sobre les competències, definició i procediments d'aquesta especialitat prové del portal de formació mèdica i ciències de la salut: Clinical Embryology - Encyclopædia Britannica.

Font: Els detalls explicatius sobre el funcionament biològic d'aquest procés es basen en l'article acadèmic de referència: Polyembryony - Encyclopædia Britannica.

Font: L'explicació sobre la constància del sexe i la genètica en els naixements múltiples per poliembrionia prové del monogràfic sobre el desenvolupament en mamífers de l'enciclopèdia: Polyembryony in Armadillos - Encyclopædia Britannica.

Font: La informació sobre la incidència de la poliembrionia en diferents tàxons animals i en els éssers humans s'ha extret de l'apartat de biologia del desenvolupament de l'enciclopèdia: Polyembryony in species - Encyclopædia Britannica.

La corona radiada és la capa més externa que envolta l’òvul. Està formada per diverses cèl·lules fol·liculars que protegeixen l’òvul i li proporcionen nutrients. També ajuda els espermatozoides a arribar fins a l’òvul durant la fecundació.

Zona pel·lúcida

La zona pel·lúcida és una capa transparent i protectora situada sota la corona radiada. La seva funció principal és protegir l’òvul i permetre que només un espermatozoide pugui entrar-hi. Això evita que es produeixi una fecundació incorrecta amb més d’un espermatozoide.

Membrana plasmàtica

La membrana plasmàtica és la capa que envolta directament l’òvul. Controla l’entrada i la sortida de substàncies i participa en el procés de fecundació quan l’espermatozoide entra a l’òvul.

Citoplasma

El citoplasma és la substància gelatinosa que ocupa gran part de l’interior de l’òvul. Conté nutrients, proteïnes i diferents orgànuls que són necessaris perquè la cèl·lula pugui funcionar correctament i començar el desenvolupament embrionari.

Vitel o rovell

El vitel, també anomenat rovell, és una reserva de nutrients que serveix d’aliment per a les primeres fases del desenvolupament de l’embrió. Encara que en els humans és molt petit, continua sent important.

Grànuls corticals

Els grànuls corticals són petites estructures situades a prop de la membrana plasmàtica. Quan un espermatozoide entra a l’òvul, aquests grànuls alliberen substàncies que impedeixen l’entrada d’altres espermatozoides.

-Nucli

El nucli és una de les parts més importants de l’òvul perquè conté la informació genètica de la mare, és a dir, els cromosomes. Aquesta informació es combinarà amb la de l’espermatozoide per formar el futur embrió.

-Mitocondris

Els mitocondris són orgànuls encarregats de produir energia per a la cèl·lula. L’òvul necessita molta energia per poder dur a terme la fecundació i les primeres divisions cel·lulars.

Pronucli ovular

El pronucli ovular és la part del nucli femení que es formarà després de l’entrada de l’espermatozoide. Posteriorment, s’unirà amb el pronucli masculí per crear el nucli del nou ésser viu. https://www.eudona.com/blog/partes-del-ovulo/ https://www.reproduccionasistida.org/ovocito/

https://x.com/cronicasdefauna/status/1023928796855107584

Estructura del aparato reproductor masculino - Salud masculina - Manual MSD versión para público general

https://psicologiaymente.com/salud/poliembrionia

https://biotech-spain.com/es/articles/apoptosis-o-muerte-celular-programada/

https://www.cancer.gov/espanol/publicaciones/diccionarios/diccionario-cancer/def/apoptosis

Dimorfismo sexual: Definición y ejemplos - El Gen Curioso

No totes les espècies depenen dels pulmons de la mateixa manera. Algunes encara utilitzen bastant les brànquies, mentre que altres necessiten respirar aire gairebé sempre per poder viure. Fins i tot hi ha espècies que poden enterrar-se al fang durant èpoques de sequera i respirar gràcies als pulmons fins que torna l’aigua.

https://www.britannica.com/animal/lungfish?

El terme larva designa els estats juvenils dels insectes holometàbols, és a dir, quan hi ha fase de pupa. La larva passa per un estat de repòs del qual naixerà l'insecte adult amb què no comparteix cap semblança. https://taxusdivulgacion.wordpress.com/2017/10/21/tipos-de-metamorfosis-larvas-y-ninfas/ https://taxusdivulgacion.wordpress.com/2017/10/21/tipos-de-metamorfosis-larvas-y-ninfas/

En els invertebrats, els òrgans accessoris són molt diversos. Els invertebrats aquàtics més simples, com les esponges, cnidaris o equinoderms, sovint només tenen gònades i alliberen els gàmetes directament a l’aigua, on es produeix la fecundació externa. En canvi, els invertebrats terrestres, com insectes i mol·luscs, tenen aparells reproductors més complexos amb espermiductes (conductes dels espermatozoides), vesícules seminals, glàndules accessòries que formen el líquid seminal, òrgans copuladors i, en les femelles, oviductes, receptacles seminals, vagina i ovopositor, que serveix per dipositar els ous.

En els vertebrats, els òrgans accessoris estan més especialitzats. En els mascles hi ha el conducte espermàtic o espermiducte, que transporta els espermatozoides, les glàndules seminals i l’òrgan copulador o penis, que transfereix els espermatozoides a la femella en espècies amb fecundació interna. En les femelles trobem els oviductes, que transporten els òvuls i poden produir cobertes protectores, la vagina, i en els mamífers l’úter, on es desenvolupa l’embrió després de la fecundació.

En resum, els òrgans accessoris complementen la funció de les gònades i fan possible la reproducció, el transport dels gàmetes i, en moltes espècies, la protecció i el desenvolupament dels embrions.

2. Anatomia del aparato reproductor en vertebrados e invertebrados

• Corba de l’hormona juvenil: al principi de la vida de l’eruga els nivells són alts. A mesura que l’insecte creix, aquesta hormona disminueix progressivament. Quan arriba a nivells molt baixos, es produeix la transformació en pupa. Després, en l’adult, els nivells poden tornar a augmentar.

• Corba de l’ecdisona: presenta pujades i baixades periòdiques. Cada pic d’ecdisona provoca una muda. Aquesta hormona és la responsable directa del procés de canvi de cutícula i de les transformacions corporals.

b) Condicions perquè tengui lloc una muda

Perquè es produeixi una muda és necessari un augment de l’ecdisona. Aquesta hormona desencadena el procés de desprendre’s de la cutícula antiga i formar-ne una de nova.

c) Condicions perquè la larva es transformi en pupa

La transformació en pupa ocorre quan:

• hi ha un pic d’ecdisona, i

• els nivells de l’hormona juvenil són molt baixos o inexistents.

Si l’hormona juvenil encara és alta, la muda només dona lloc a una nova fase larvària.

d) Hipòtesi sobre la velocitat de reproducció de les papallones i les plagues

Les papallones poden originar plagues perquè tenen un cicle vital molt ràpid i posen una gran quantitat d’ous. A més, si les condicions ambientals són favorables (temperatura adequada, molt aliment i pocs depredadors), les hormones regulen ràpidament les mudes i la metamorfosi, fet que permet que moltes larves arribin a adultes en poc temps. Això provoca un augment molt ràpid de la població.

Blàstula: es forma quan el blastocele apareix i les cèl·lules s'organitzen en una estructura buida.

[1]

El blastocisto és una estructura embrionària que es forma aproximadament entre els dies 5 i 6 després de la fertilització en mamífers,

Trofoblast: capa externa de cèl·lules que participa en la formació de la placenta i permet la interacció amb l'endometri durant la implantació.

[2]

font

[1] https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/blastula

[2]https://www.cun.es/diccionario-medico/terminos/blastocisto

https://maldita.es/malditaciencia/20220316/armadillos-reproducen-camadas-geneticamente-iguales/

font: http://www.xtec.cat/~malos/caracteristiques/desenvolupament/segmentacio.htm

En els humans, els pulmons tenen aquest mateix origen embrionari: es formen a partir d’una prolongació de l’intestí primitiu.

La bufeta natatòria dels peixos també té un origen molt semblant, ja que deriva d’una evaginació del tub digestiu. Per això es considera que pulmons i bufeta natatòria són òrgans homòlegs, és a dir, estructures amb un origen evolutiu comú, tot i que després hagin adquirit funcions diferents. La bufeta natatòria serveix principalment per controlar la flotabilitat, mentre que els pulmons serveixen per respirar aire.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bufeta_natat%C3%B2ria?

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bufeta_natat%C3%B2ria?

https://www.britannica.com/science/lung?

https://www.britannica.com/science/swim-bladder?

Tot i que tots tenen pulmons, no són exactament iguals ni funcionen de la mateixa manera. Neoceratodus només té un pulmó i encara depèn molt de les brànquies per respirar dins l’aigua. En canvi, Protopterus i Lepidosiren tenen dos pulmons i depenen molt més de la respiració aèria, de manera que han de pujar sovint a la superfície per agafar aire.

Per tant, el tipus de respiració no és igual en tots els gèneres: alguns utilitzen principalment les brànquies, mentre que altres depenen gairebé completament dels pulmons.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dipnous?

https://www.britannica.com/animal/lungfish?

https://australian.museum/learn/animals/fishes/australian-lungfish/?

• Corba de l’hormona juvenil:
  Aquesta corba mostra la quantitat d’hormona juvenil al llarg del desenvolupament de l’insecte. Al principi, quan l’insecte és una larva petita (oruga 1), el nivell és molt alt. A mesura que l’oruga creix, la quantitat d’aquesta hormona disminueix. Quan arriba a nivells molt baixos, l’insecte es transforma en pupa i després en adult.

• Corba de l’ecdisona:
  Aquesta corba representa els nivells de l’hormona ecdisona. L’ecdisona augmenta en forma de pics i és la responsable de provocar les mudes. Cada vegada que hi ha un augment d’aquesta hormona, l’oruga canvia de pell per poder créixer.

b) Quines són les condicions perquè tingui lloc una muda?

Perquè es produeixi una muda és necessari que augmenti el nivell d’ecdisona. Aquesta hormona activa el procés de canvi de pell. Si encara hi ha molta hormona juvenil, la muda donarà lloc a una nova fase larvària (una oruga més gran).

c) Quines condicions necessita la larva perquè es transformi en pupa?

La larva es transforma en pupa quan:

• el nivell d’hormona juvenil baixa molt o gairebé desapareix

• es produeix un augment d’ecdisona.

Aquesta combinació hormonal fa que l’insecte deixi de ser larva i iniciï la metamorfosi.

d) Realitza una hipòtesi que expliqui la voracitat de les papallones, que en ocasions poden donar lloc a plagues.

Una possible hipòtesi és que les larves de papallona (orugues) necessiten menjar molt per acumular energia i nutrients abans de la metamorfosi. Com que han de créixer ràpidament i preparar-se per convertir-se en pupes i després en adults, consumeixen grans quantitats de plantes. Quan hi ha moltes orugues al mateix temps i les condicions ambientals són favorables, poden acabar destruint grans extensions de vegetació i originar plagues.

https://es.wikipedia.org/wiki/Embriología

Serveix per dipositar els ous en un lloc adequat i segur perquè es desenvolupin. Sovint té forma de tub o estructura allargada i, en algunes espècies, també pot servir per perforar el sòl, fusta o teixits vegetals abans de posar els ous.

Ovipositor - Dicciomed: Diccionario médico-biológico, histórico y etimológico

El seu treball consisteix a observar, analitzar i cuidar òvuls, espermatozoides i embrions per ajudar persones amb problemes de fertilitat. També investiguen possibles alteracions genètiques o malalties relacionades amb el desenvolupament embrionari.

Entre les tasques més importants d'un embriòleg clínic destaquen:

Preparar i conservar mostres biològiques en condicions estèrils.

Realitzar tècniques de fecundació in vitro (FIV).

Controlar el desenvolupament dels embrions al laboratori.

https://ivi.es/?

https://www.sefertilidad.net/?

A més, comparteix amb el caviar el seu estatus de manjar exclusiu i de gran valor gastronòmic, així com la seva disponibilitat extremadament limitada, ja que només es pot recol·lectar durant un breu i massiu fenomen natural que passa una o dues vegades a l'any.

Aquests gèneres no tenen el mateix nombre de pulmons. Neoceratodus presenta un únic pulmó funcional, mentre que Protopterus i Lepidosiren tenen dos pulmons funcionals, fet que els permet una respiració aèria més desenvolupada.

Tampoc no tenen exactament el mateix tipus de respiració. Neoceratodus respira principalment mitjançant brànquies i utilitza el pulmó només com a complement. En canvi, Protopterus i Lepidosiren depenen molt més de la respiració pulmonar, ja que les seves brànquies estan més reduïdes i necessiten sortir a la superfície per captar aire.

El gènere Neoceratodus és conegut com el peix pulmonat australià. Viu exclusivament a Austràlia, especialment en rius d’aigua dolça amb corrent lent i abundància de vegetació. Té un cos allargat i escates grans, i pot arribar a superar el metre de longitud.

Pel que fa als hàbits de vida, és un animal principalment bentònic, és a dir, viu prop del fons dels rius. S’alimenta de petits invertebrats, plantes aquàtiques i altres organismes del medi. Té activitat sobretot tranquil·la i no acostuma a sortir de l’aigua.

La seva respiració és mixta: utilitza principalment les brànquies, però també disposa d’un únic pulmó funcional que li permet captar oxigen atmosfèric quan l’aigua és pobra en oxigen. No acostuma a practicar estivació (estat de repòs durant sequeres).

Protopterus

El gènere Protopterus correspon als peixos pulmonats africans. Es distribueix per diverses regions de l’Àfrica subsahariana, en rius, llacs, aiguamolls i zones inundables.

Presenta hàbits de vida adaptats a medis amb fortes variacions estacionals. Durant les èpoques seques pot enterrar-se en el fang i entrar en estivació durant mesos, reduint molt la seva activitat metabòlica fins que torna l’aigua.

La respiració és principalment pulmonar. Té dos pulmons funcionals molt desenvolupats i les brànquies són reduïdes, de manera que necessita sortir regularment a la superfície per respirar aire. Aquesta adaptació li permet sobreviure en aigües molt pobres en oxigen.

Lepidosiren

El gènere Lepidosiren inclou el peix pulmonat sud-americà. Habita a Amèrica del Sud, especialment a la conca amazònica i altres zones pantanoses i rius de corrent lent.

És un animal adaptat a aigües càlides i amb poc oxigen. Té costums similars als de Protopterus: viu prop del fons, s’alimenta de petits animals aquàtics i pot entrar en estivació durant períodes de sequera.

La seva respiració també és principalment pulmonar. Disposa de dos pulmons funcionals i depèn molt de la captació d’aire atmosfèric. Les brànquies tenen un paper menys important que en Neoceratodus.

Aquests peixos presenten característiques pròpies dels vertebrats terrestres, com la presència de pulmons funcionals i aletes amb una estructura òssia interna semblant, de manera primitiva, a les extremitats. Això indica que comparteixen un avantpassat comú proper amb els animals terrestres.

Les persones que treballen en aquest camp investiguen aspectes com:

• la divisió i diferenciació de les cèl·lules,

• la formació dels òrgans,

• l’acció de les hormones i proteïnes durant el desenvolupament,

• les causes químiques o genètiques de malformacions embrionàries.

Per fer aquestes investigacions utilitzen tècniques de laboratori com el cultiu cel·lular, l’anàlisi genètica, la microscòpia i experiments amb embrions o models animals. Aquesta disciplina és important en medicina, genètica i biotecnologia.

Això vol dir que primer hi ha reproducció sexual, perquè es produeix la fecundació entre gàmetes, però després l’embrió inicial es divideix en diversos embrions genèticament iguals. Un exemple d’això són els bessons idèntics en humans.

Així, en una mateixa ventrada poden néixer diversos individus, però tots seran mascles o tots seran femelles.

Es troba sobretot en alguns animals invertebrats (com certs himenòpters parasítics, per exemple vespes), en alguns vertebrats com els armadillos i també en algunes plantes. En aquests casos, un únic zigot o estructura embrionària pot originar diversos individus genèticament idèntics.

En l’espècie humana, la poliembrionia també pot produir-se, però només en forma de bessons monozigòtics (bessons idèntics). En aquest cas, un únic òvul fecundat es divideix en dos (o més rarament més) embrions separats. No és un procés habitual ni programat com en els armadillos, sinó un esdeveniment ocasional durant el desenvolupament inicial.

L’embriologia clínica és la branca de la medicina i de la biologia que estudia el desenvolupament de l’ésser humà des de la fecundació fins al naixement. També estudia la placenta i els annexos embrionaris. Aquesta ciència analitza “tots els canvis que ocorren en la formació d’un nou ésser, des de la fecundació fins al naixement”.

A més, l’embriologia divideix el desenvolupament prenatal en tres períodes:

• període preembrionari

• període embrionari

• període fetal

Quines tasques fan?

Els especialistes en embriologia clínica, anomenats embriòlegs, treballen principalment amb la reproducció humana i l’estudi del desenvolupament embrionari. Entre les seves funcions destaquen:

-Estudiar la fecundació

-Analitzen com es produeix la unió entre l’espermatozoide i l’ovòcit secundari per formar el zigot. La fecundació té lloc a la trompa uterina i dona origen al zigot, iniciant així una nova vida.

-Observar el desenvolupament de l’embrió

-Controlen les diferents fases del desenvolupament embrionari, com:

• la segmentació

• la formació de la mòrula

• el blastocist

• la implantació a l’endometri

-Estudiar les capes germinals

Durant la gastrulació, els embriòlegs estudien la formació de:

• l’ectoderma

• el mesoderma

• l’endoderma
  que són les capes que originaran tots els teixits i òrgans del cos humà.

-Detectar anomalies i malformacions

Durant el període embrionari l’embrió és molt sensible als agents teratògens, com alguns medicaments o virus, que poden provocar alteracions congènites.
Per això, els embriòlegs també estudien possibles malformacions i alteracions del desenvolupament fetal.

Com ho fan?

Els embriòlegs clínics treballen en laboratoris especialitzats i utilitzen microscopis i tècniques molt precises per observar les cèl·lules reproductores i els embrions.

El procés que segueixen inclou:

1. observar la fecundación

2. controlar les divisions cel·lulars del zigot

3. estudiar la implantació del blastocist

4. analitzar el desenvolupament de les capes embrionàries

5. supervisar el desenvolupament del fetus fins al naixement

També utilitzen ecografies i altres tècniques diagnòstiques per identificar possibles anomalies congènites durant el període fetal. https://aulaginecologia.com/wp-content/uploads/2023/02/Aula-Ginecologia-2.pdf

Per això, una sola fecundació pot ser suficient per a tota la seva vida reproductora.

Exemples clars

Reina de les formigues: s’aparella una vegada durant el “vol nupcial” i després pot pondre ous durant molts anys gràcies als espermatozoides emmagatzemats.

Reina de les abelles: s’aparella amb diversos mascles en un únic període i guarda els espermatozoides per produir ous tota la vida.

http://www.xtec.cat/~malos/projecte/classificacio/hexapodes/insectes5.htm

• Fase de multiplicació: Les cèl·lules germinals de l'embrió es divideixen per mitosi i formen milions d'ogonis.

• Fase de creixement: Els ogonis creixen, es transformen en oòcits primaris i inicien la meiosi I, però el procés es deté (bloqueig) fins a la pubertat.

• Fase de maduració: Cada mes, un oòcit primari completa la meiosi I i es divideix en un oòcit secundari (gran) i un corpuscle polar (petit). L'oòcit secundari inicia la meiosi II, es bloqueja de nou i s'allibera en l'ovulació; aquesta divisió només acabarà si és fecundat per un espermatozoide.

• Nucli: Allotja els 23 cromosomes de la mare, llestos per unir-se als del pare.

• Citoplasma: Massa rica en nutrients i mitocondris que alimenta l'embrió durant els seus primers diesde vida.

• Membrana plasmàtica: Capa interna que delimita la cèl·lula i es fusiona amb l'espermatozoide.

• Zona pel·lúcida: Coberta de proteïnes que protegeix l'oòcit i bloqueja l'entrada de més d'un espermatozoide.

• Corona radiada: Capa externa de cèl·lules protectores que subministren nutrients i energia a l'oòcit.

• Corpuscle polar: Petita cèl·lula de rebuig de la meiosi que no intervé en la fecundació i s'acaba desintegrant.

L’aparell reproductor femení és el conjunt d’òrgans encarregats de la reproducció, la producció d’òvuls, les hormones sexuals i el desenvolupament de l’embaràs. Està format per òrgans interns i externs que treballen conjuntament.

Ovaris

Els ovaris són dues glàndules petites situades a banda i banda de l’úter. Tenen forma ovalada i són els òrgans principals del sistema reproductor femení.

Funcions dels ovaris

• Producció d’òvuls: dins dels ovaris es formen i maduren els òvuls. Normalment, cada mes un dels ovaris allibera un òvul durant l’ovulació.

• Producció d’hormones: fabriquen hormones sexuals femenines com els estrògens i la progesterona. Aquestes hormones regulen:

  • el cicle menstrual,

  • els canvis del cos durant la pubertat,

  • el desenvolupament dels pits,

  • la preparació de l’úter per a l’embaràs.

Quan una dona arriba a la menopausa, els ovaris deixen de produir òvuls de manera regular.

Trompes de Fal·lopi

Les trompes de Fal·lopi són dos conductes llargs que connecten els ovaris amb l’úter.

Funcions de les trompes de Fal·lopi

• Captar l’òvul: quan l’ovari allibera un òvul, les trompes el recullen.

• Transportar l’òvul: l’òvul es mou lentament cap a l’úter gràcies als moviments interns de la trompa.

• Lloc de la fecundació: normalment és a les trompes on un espermatozoide s’uneix amb l’òvul i es forma el zigot.

Si es produeix la fecundació, el futur embrió viatja fins a l’úter per implantar-se.

Úter

L’úter és un òrgan musculós amb forma de pera invertida situat a la pelvis.

Funcions de l’úter

• Allotjar l’embrió: quan hi ha fecundació, l’embrió s’implanta a l’úter.

• Permetre el desenvolupament del fetus: durant l’embaràs el fetus creix i es desenvolupa dins l’úter.

• Participar en el part: els músculs uterins es contrauen per ajudar a expulsar el nadó.

• Intervenir en la menstruació: si no hi ha embaràs, l’úter elimina part del seu revestiment en forma de menstruació.

Les parets de l’úter són molt flexibles i poden augmentar molt de mida durant l’embaràs.

Endometri

L’endometri és la capa interna que recobreix l’úter.

Funcions de l’endometri

• Preparar-se per a l’embaràs: cada mes es torna més gruixut i ric en vasos sanguinis.

• Permetre la implantació de l’embrió: si hi ha fecundació, l’embrió s’adhereix a l’endometri.

• Produir la menstruació: si no hi ha embaràs, aquesta capa es desprèn i surt a l’exterior amb sang.

Els canvis de l’endometri estan controlats per les hormones produïdes pels ovaris.

Coll de l’úter (cèrvix)

El coll de l’úter és la part inferior de l’úter que comunica amb la vagina.

Funcions del coll de l’úter

• Permetre el pas dels espermatozoides cap a l’úter.

• Deixar sortir la menstruació.

• Protegir l’úter de bacteris i infeccions mitjançant el moc cervical.

• Dilatar-se durant el part perquè el nadó pugui sortir.

El moc cervical canvia segons el moment del cicle menstrual.

Vagina

La vagina és un conducte muscular i elàstic que connecta l’úter amb l’exterior.

Funcions de la vagina

• Rebre el penis i els espermatozoides durant les relacions sexuals.

• Permetre la sortida de la menstruació.

• Servir de canal de naixement durant el part.

• Protegir contra infeccions gràcies al seu ambient lleugerament àcid.

La vagina és molt elàstica i pot adaptar-se a diferents situacions.

Vulva

La vulva és el conjunt dels òrgans externs de l’aparell reproductor femení.

Parts de la vulva

• llavis majors,

• llavis menors,

• clítoris,

• entrada de la vagina.

Funcions de la vulva

• Protegir les parts internes de l’aparell reproductor.

• Participar en la resposta sexual.

• Facilitar l’entrada a la vagina.

Llavis majors i llavis menors

Són plecs de pell situats a la part externa dels genitals femenins.

Funcions

• Protegir l’entrada de la vagina i la uretra.

• Evitar infeccions i irritacions.

• Mantenir la humitat de la zona genital.

Els llavis majors tenen més pell i pèl, mentre que els llavis menors són més interns i sensibles.

Clítoris

El clítoris és un petit òrgan molt sensible situat a la part superior de la vulva.

Funcions del clítoris

• Està relacionat principalment amb el plaer sexual.

• Té milers de terminacions nervioses, fet que el converteix en una de les zones més sensibles del cos.

Tot i que externament és petit, internament és més extens del que sembla.

Glàndules de Bartolino

Són dues petites glàndules situades als costats de l’entrada de la vagina.

Funcions

• Produir líquid lubricant durant l’excitació sexual.

• Facilitar les relacions sexuals.

• Protegir la vagina de la sequedat i les irritacions.

https://www.kenhub.com/es/library/anatomia-es/organos-del-aparato-reproductor-femenino

Font:https://maldita.es/malditaciencia/20220316/armadillos-reproducen-camadas-geneticamente-iguales/

L’aparell reproductor masculí és el conjunt d’òrgans encarregats de produir els espermatozoides, fabricar hormones sexuals masculines i transportar el semen fins a l’exterior durant la reproducció.

Està format per òrgans externs i interns que treballen conjuntament.

Testicles

Els testicles són dos òrgans ovalats situats dins l’escrot. Són les glàndules sexuals masculines principals.

Funcions dels testicles

• Produir espermatozoides: als túbuls seminífers dels testicles es formen milions d’espermatozoides.

• Produir testosterona: aquesta hormona és responsable:

  • del creixement del pèl corporal,

  • del canvi de veu durant la pubertat,

  • del desenvolupament muscular,

  • i del funcionament sexual masculí.

Els testicles necessiten una temperatura una mica inferior a la del cos perquè els espermatozoides es desenvolupin correctament.

Escrot

L’escrot és una bossa de pell situada sota el penis que conté i protegeix els testicles.

Funcions de l’escrot

• Protegir els testicles dels cops i lesions.

• Regular la temperatura dels testicles.

• Apropar o allunyar els testicles del cos segons la temperatura ambiental.

Aquesta regulació és important perquè els espermatozoides només es formen correctament a una temperatura lleugerament més baixa que la corporal.

Epidídim

L’epidídim és un conducte molt llarg i enrotllat situat a la part posterior de cada testicle.

Funcions de l’epidídim

• Recollir els espermatozoides produïts pels testicles.

• Permetre la maduració dels espermatozoides.

• Emmagatzemar-los temporalment fins a l’ejaculació.

Quan surten dels testicles, els espermatozoides encara no es poden moure bé ni fecundar un òvul. És a l’epidídim on acaben de madurar.

Conductes deferents

Els conductes deferents són dos tubs musculars que connecten l’epidídim amb la uretra.

Funcions dels conductes deferents

• Transportar els espermatozoides durant l’ejaculació.

• Impulsar-los gràcies a contraccions musculars.

Durant una vasectomia, aquests conductes es tallen per impedir el pas dels espermatozoides.

Vesícules seminals

Les vesícules seminals són dues glàndules situades darrere de la bufeta urinària.

Funcions de les vesícules seminals

• Produir un líquid ric en nutrients que:

  • alimenta els espermatozoides,

  • els ajuda a moure’s,

  • i forma gran part del semen.

Aquest líquid conté fructosa, que proporciona energia als espermatozoides.

Pròstata

La pròstata és una glàndula situada sota la bufeta i al voltant de la uretra.

Funcions de la pròstata

• Produir un líquid que forma part del semen.

• Protegir i activar els espermatozoides.

• Ajudar a expulsar el semen durant l’ejaculació.

El líquid prostàtic ajuda els espermatozoides a sobreviure millor dins l’aparell reproductor femení.

Glàndules de Cowper

Són dues petites glàndules situades sota la pròstata.

Funcions de les glàndules de Cowper

• Produir un líquid transparent abans de l’ejaculació.

• Lubricar la uretra.

• Neutralitzar possibles restes d’acidesa de l’orina.

Aquest líquid facilita el pas dels espermatozoides.

Uretra

La uretra és el conducte que travessa el penis.

Funcions de la uretra

• Transportar l’orina des de la bufeta fins a l’exterior.

• Transportar el semen durant l’ejaculació.

La uretra forma part tant de l’aparell urinari com del reproductor.

Penis

El penis és l’òrgan sexual extern masculí.

Funcions del penis

• Introduir el semen dins l’aparell reproductor femení durant les relacions sexuals.

• Permetre la sortida de l’orina.

• Participar en la reproducció i el plaer sexual.

El penis conté teixit erèctil que s’omple de sang durant l’excitació sexual i produeix l’erecció.

Gland

El gland és la punta del penis i és una de les parts més sensibles.

Funcions del gland

• Facilitar l’estimulació sexual gràcies a les nombroses terminacions nervioses.

• Contenir l’orifici de la uretra per on surten l’orina i el semen.

En alguns homes està cobert pel prepuci.

Prepuci

El prepuci és la pell que cobreix el gland en els homes no circumcidats.

Funcions del prepuci

• Protegir el gland.

• Mantenir-ne la humitat i la sensibilitat.

• Reduir el fregament.

https://www.msdmanuals.com/es/hogar/salud-masculina/biología-del-aparato-reproductor-masculino/estructura-del-aparato-reproductor-masculino

Font:https://psicologiaymente.com/salud/poliembrionia

Els embriòlegs actuen com a protectors d'aquesta nova vida durant els seus primers cinc o sis dies. Durant aquest temps, recreen de manera artificial les condicions exactes de temperatura, nutrients i gasos que l'embrió trobaria de forma natural dins del cos matern.

https://www.sefertilidad.net/?seccion=grupos&subSeccion=detalleGrupo&nombre=Embriología+Clínica&idS=BXFm4nAyNUNayuhhvsxGEL7p6zM_sSlMcoXAOG7BoEw&idSS=03RZHrz7YcvXU-zKy-HHz9LXufk8ftwZggfYbLGT9X0

-Insectes parasitoides

Algunes vespes parasitoides de les famílies Encyrtidae, Braconidae i Platygastridae presenten poliembrionia extrema. Un sol ou pot originar desenes o fins i tot milers de larves genèticament idèntiques dins un hoste.

-Briozous marins

A diversos briozous ciclòstoms també s'ha descrit poliembrionia. Aquests petits animals aquàtics produeixen clons embrionaris durant el desenvolupament reproductiu.

-Plantes

En algunes plantes, especialment cítrics com Taronja i Limón, una llavor pot contenir diversos embrions.

En l'espècie humana:

A l'espècie humana, la poliembrionia ocorre quan un embrió es divideix i origina bessons monozigòtics (bessons idèntics). Depenent del moment en què succeeix la divisió, els bessons poden compartir placenta, borsa amniòtica o fins i tot quedar units (siamesos). https://psicologiaymente.com/salud/poliembrionia

Això fa que no sigui necessari tornar-se a aparellar cada vegada que es vol reproduir, cosa que és molt eficient i augmenta les possibilitats de supervivència de l’espècie.

Exemples clars són l’abella reina, que només s’aparella durant el vol nupcial i després pot pondre ous durant anys utilitzant l’esperma emmagatzemat, i les formigues reines, que després de l’aparellament inicial poden generar tota una colònia sense tornar-se a fecundar.

També passa en alguns mosquits, on una sola còpula pot permetre diverses postes d’ous.

Insectes. Reproducció

https://es.wikipedia.org/wiki/Poliembrion%C3%ADa

El dimorfisme sexual serveix principalment perquè els individus puguin:

• identificar els membres del sexe oposat,

• atreure una parella,

• competir per reproduir-se,

• o protegir les cries i el territori

https://ecologiaverde.elperiodico.com/dimorfismo-sexual-que-es-y-ejemplos-3595.html

- Dipnoos (Peixos pulmonados): Posseeixen brànquies funcionals, però també pulmons veritables homòlegs als dels tetrápodos. Aquesta adaptació els permet sobreviure a sequeres extremes respirant aire atmosfèric.

- Vertebrats terrestres: Van substituir gairebé per complet la respiració branquial per la respiració pulmonar, heretant el disseny bàsic dels dipnoos.

L'armadillo de nou bandes sol tenir quatre cries idèntiques, anomenades “quatrilliços idèntics”.https://www.britannica.com/one-good-fact/what-animal-always-has-quadruplets?

https://www.google.com/url?sa=i&source=web&rct=j&url=https://www.fmvz.unam.mx/fmvz/cienciavet/revistas/CVvol3/CVv3c07.pdf&ved=2ahUKEwiSweTgycyUAxUdgP0HHTSIF-oQy_kOegYIAAgOEAM&opi=89978449&cd&psig=AOvVaw1mD0OBd3Rbx1Hn8LKG5d4d&ust=1779528329394000

En l'espècie humana també pot passar una cosa semblant quan un embrió es divideix i es formen bessons, trigèmins o fins i tot quadrillissos idèntics. En aquests casos, tots els bebès tenen el mateix material genètic i normalment el mateix sexe. Això no obstant, en humans això és molt menys freqüent que en els armadillos i no passa de manera regular.

https://www.genome.gov/genetics-glossary/Identical-Twins?

Per una banda, en moltes espècies els mascles presenten colors més vius, banyes, cues grans o una mida corporal superior. Aquestes característiques els ajuden a competir amb altres mascles i a atraure les femelles durant la reproducció. Les femelles solen escollir els mascles més forts, sans o vistosos, perquè aquestes qualitats poden indicar una bona genètica i més possibilitats de supervivència per a les cries. Això és un exemple de selecció sexual.

Per altra banda, les femelles sovint tenen característiques més relacionades amb la protecció i la cura de les cries. En moltes espècies presenten colors més discrets que les ajuden a camuflar-se mentre incuben ous o protegeixen les cries dels depredadors. També poden tenir una estructura corporal adaptada a la gestació o a l’alimentació de les cries.

Així, el dimorfisme sexual permet una especialització de funcions entre mascles i femelles, fet que millora l’èxit reproductiu, la supervivència dels descendents i la continuïtat de l’espècie.

FUNCIONS: [2]

• Fecundació in-vitro:Es duu a terme la unió d'òvuls i espermatozoides en el laboratori. Pot fer-ho mitjançant la fertilització convencional o mitjançant la tècnica de ICSI quan hi ha un factor masculí sever.

• Cultiu embrionari: Després de la fecundació, l'embrioleg observa el desenvolupament de l'embrió dia a dia, avaluant el seu creixement, forma, nombre de cèl·lules i característiques que indiquen la seva viabilitat.

• Selecció embrionària: Amb base en els criteris de qualitat, el embriólogoselecciona l'embrió o embrions més prometedors per a transferir a l'úter de la pacient, la qual cosa incrementa les probabilitats d'implantació i embaràs.

• Vitrificació d'embrions: Els embrions que no es transfereixen poden ser criopreservados per a futurs intents o embarassos. l'embriòleg s'encarrega d'aquest procés amb tècniques especialitzades que permeten preservar la viabilitat embrionària.

• Suport en diagnostic genètic:Alguns embriolegs treballen en conjunt amb genetistes per a realitzar anàlisis genètiques als embrions abans de la seva transferència, a fi de detectar anomalies cromosòmiques o malalties hereditàries.

fonts

[1]: https://www.sefertilidad.net/?seccion=grupos&subSeccion=detalleGrupo&nombre=Embriología+Clínica&idS=BXFm4nAyNUNayuhhvsxGEL7p6zM_sSlMcoXAOG7BoEw&idSS=03RZHrz7YcvXU-zKy-HHz9LXufk8ftwZggfYbLGT9X0

[2]: https://fertilitycentermexico.com/es/blog/cual-es-la-labor-de-un-embriologo/

Per tant, és reproducció SEXUAL, ja que es necessita un gàmeta masculí i femení

font: https://psicologiaymente.com/salud/poliembrionia

Entre les seves funcions i característiques principals destaca que actua com a reserva energètica, ja que està compost per lípids i proteines que aporten les calories necessàries per a la divisió cel·lular. També és fonamental per a la formació de teixits, ja que conté fòsfor, ferro i minerals essencials per a la creació de les primeres estructures de l'embrió. A més, determina el tipus de desenvolupamen segons la quantitat de vitel que té un ou, l'embrió es desenvoluparà de manera interna o externa-

En humans, aquestes diferències poden incloure:

• la mida i la forma del cos

• la distribució del greix i la musculatura

• la veu (més greu en molts homes)

• el pèl corporal

• i altres caràcters sexuals secundaris que apareixen durant la pubertat.

  Dimorfismo sexual ¿somos realmente distintos? | IM GENDER