Normalment, són : cuidar el propi cos, cuidar el cos dels companys i cuidar el material. 

El que ens va dir ella, és que per exemple, les sessions que es conformen d’espais i materials més “perillosos” hem de ser molt clars amb recordar allò que “sí que puc fer” i allò que “no puc fer”. 

També ens va dir que en aquests casos hi ha moltes normes, les quals podem explicar de manera superficial en un principi i anar-les recordant al llarg del desenvolupament de la sessió. Si les expliquem de manera detallada al principi, és possible que se’ls oblidin i es cansin d’escoltar-les. Per això, encara que en teoria l’adult a la sessió de psicomotricitat no ha de fer massa intervencions, sí que han de ser ajustades als espais i materials proposats.   

Així mateix, un altre fet que he observat a l'EBM Pota Roges, i que he dut a la pràctica jo mateixa a la meva feina "Projecte Enxaneta" de l'Ajuntament d'Esparreguera i la Universitat de Vic, és el fet de fer un bon ús del llenguatge per a generar seguretat en els infants.

Quan he observat que hi ha infants que tenen por a alguna cosa que requereixi l'ús de les seves possibilitats motrius per a fer-la, he observat que els infants necessiten unes paraules d'ànim o un acompanyament físic (una mà, una mirada...). Per altra banda, també els genera seguretat en alguns infants, el simple fet de tenir un adult a prop.

Amb relació a l'autonomia i l'espai, miro de disposar el material, també de manera que els afavoreixi l'autonomia, per tal que es pugui confirmar i construir la seva autoestima en tant que són capaços de buscar les eines que necessiten per a resoldre un repte. Moltes vegades em pregunten "i com retallem això?" i jo contesto "penseu què necessiteu i aneu-ho a buscar". A poc a poc, saben que poden agafar el que necessitin.

A l’escola bressol Pota Roges de Cervelló, el centre on he estat fent les pràctiques aquest curs, he observat la importància que se li dóna a l’espai. En el seu cas, és l’espai exterior ja que el centre no compta amb cap aula de psicomotricitat.

Tot el dia a dia dels infants, es fa a fora, a l’espai del pati. Un espai obert on els infants exploren i juguen a partir de materials naturals. Durant els jocs del pati, he observat com les dues mestres de l’aula 2-3 es situen en diversos espais del pati que els permeten observar tot el grup d’infants, però també com participen dels seus jocs. 

Un altre fet que és molt interessant, és que al pati s’ofereixen tipologies de joc per a tots els gustos ( competència 1 b) ) però, totes són de lliure participació. Són propostes obertes i mai guiades. 

I els materials se situen a l’abast dels infants amb una voluntat de generar autonomia en el seu dia a dia. 

En aquest cas, penso que situar.-te en un bon lloc a qualsevol espai, et permet detectar qualsevol necessitat i observar els infants de manera més acurada.