SA5. Imperis, guerra i revolució (1870-1923) by Ada Gutierrez Martinez

Unificacions d'Itàlia i Alemanya (1870-1871)

agutierrezmartinez — 2024-02-06 11:27:12 UTC

Eren dues nacions dividides en diversos estats que aspiraran a convertir-se en un sol Estat. En el cas italià, el Piemont, amb llur rei Víctor Manuel II i el primer ministre Cavour, van ser els artífexs de la unitat nacional. En el cas alemany ho van ser Prússia, el seu monarca Guillem I i el canceller Bismarck. Per a Itàlia, el principal obstacle era la dominació d'una part del territori per part d'Àustria. Per a Alemanya, la rivalitat entre les dues grans potències germàniques.

Fi de la Guerra Civil Russa i establiment definitiu de la Unió Soviètica (1917-1923)

agutierrezmartinez — 2024-02-06 11:30:48 UTC

Va ser un conflicte armat múltiple, en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig. i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc.

El passeig (1875)

agutierrezmartinez — 2024-02-07 09:36:02 UTC

És una pintura a l'oli i que actualment s'exposa al National Gallery of Art de Washington. Monet va pintar diverses versions de la dona amb para-sol o paraigua, tot idealitzant visions d'un temps passat.

Two Sisters or On the Terrace (1887)

agutierrezmartinez — 2024-02-07 09:39:35 UTC

És una pintura a l'oli sobre tela.
La imatge és una composició de colors vius i contrastos vibrants on destaca el color vermell pur, especialment del barret de la jove, aquest recurs s'empra per a centrar l'atenció de l'espectador en l'estructura piramidal que formen les dues figures.

La nit estelada (1889)

agutierrezmartinez — 2024-02-07 09:45:52 UTC

La nit estelada és una pintura a l'oli, actualment exposada al Museu d'Art Modern de Nova York.

El quadre mostra la vista exterior, de nit, des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provença, on s'havia reclòs després d'un dels seus freqüents atacs, tot i que fou pintada de memòria durant el dia.

El crit (1893)

agutierrezmartinez — 2024-02-07 09:49:20 UTC

El crit és l'obra més coneguda d'Edvard Munch.

El tema de l'obra gira entorn una persona en primer que llança un crit d'angoixa. El crit sembla que s'encomana a tot el que rodeja el protagonista: fa de la natura la caixa de ressonància de les pròpies sensacions.

Sol naixament (1872)

agutierrezmartinez — 2024-02-07 09:56:46 UTC

És una pintura a l'oli.

Monet va pintar el sol gairebé amb la mateixa luminància del cel, una condició que suggereix humitat alta i atenuació atmosfèrica de la llum. Aquest detall descansa en el tractament del color.

Vacuna contra la ràbia (1885)

agutierrezmartinez — 2024-02-07 10:06:17 UTC

Louis Pasteur va desenvolupar la primera vacuna reeixida contra la ràbia, marcant una fita important en la medicina i la prevenció de malalties.

Dinamo (1867):

agutierrezmartinez — 2024-02-07 10:07:54 UTC

Inventat per Werner von Siemens, el dinamo va permetre la generació eficient d'electricitat i va ser fonamental per al desenvolupament de la il·luminació elèctrica i l'electrificació en general.

Elevador de seguretat (1852):

agutierrezmartinez — 2024-02-07 10:09:52 UTC

Elisha Otis va inventar el primer elevador amb un mecanisme de seguretat, la qual cosa va permetre la construcció d'edificis alts i va canviar la forma en què es dissenyaven i utilitzaven els espais urbans.

Vacuna contra la verola (1796, però utilitzada en el segle XIX)

agutierrezmartinez — 2024-02-07 10:12:14 UTC

Encara que la vacuna contra la verola va ser desenvolupada a fins del segle XVIII per Edward Jenner, el seu ús generalitzat i l'erradicació reeixida de la malaltia van ocórrer principalment en el segle XIX.

Telèfon (1876)

agutierrezmartinez — 2024-02-07 10:14:03 UTC

Alexander Graham Bell va patentar el telèfon, permetent la comunicació de veu a llarga distància i transformant la forma en què la gent es comunicava.

Belle Époque i Imperialisme (1871-1914)

agutierrezmartinez — 2024-02-07 21:25:05 UTC

Va el període que va comprendre des de el

final de la guerra Franco-Prussiana (1871) fins a la Primer Guerra Mundial (1914). Un període de pau tensa a Europa que va permetre els avanços socials i tecnològics que marcaran el mon fins al nostres dies. Una període que va veure néixer noves potencies que marcarien el futur del mon com els E.U.A., el Japó o Alemanya.

Formació de l'Imperi Alemany (1871)

agutierrezmartinez — 2024-02-13 08:51:18 UTC

La formació de l'Imperi Alemany va tenir importants implicacions polítiques i militars a Europa. Alemanya es va convertir en una potència unificada, i el nou imperi va exercir un paper significatiu en els assumptes internacionals durant les dècades següents. No obstant això, també va contribuir a les tensions polítiques i militars que eventualment van portar a la Primera Guerra Mundial.

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

agutierrezmartinez — 2024-02-14 09:30:36 UTC

Va ser un conflicte militar a gran escala que va involucrar a moltes de les principals potències mundials.

La guerra va resultar en la pèrdua de milions de vides i va deixar a molts més ferits i traumatitzats.

Revolucions i canvis a Rússia (1917-1923)

agutierrezmartinez — 2024-02-14 09:33:40 UTC

Va ser la segona fase de la Revolució russa de 1917, que va acabar amb el tsarisme i que va portar als bolxevics al poder. També va propiciar la guerra civil entre comunistes i contrarevolucionaris, que va acabar amb el naixement de l'URSS.

Tractat de Versalles i postguerra (1919-1923)

agutierrezmartinez — 2024-02-14 09:40:07 UTC

Va ser un dels acords de pau que va posar fi a la Primera Guerra Mundial en 1919. Aquest tractat es va negociar i va signar en el Palau de Versalles, prop de París, i estava destinat a establir les condicions de pau entre les potències aliades i Alemanya.