Quan jo era jove, a la meva classe hi havia una noia. Era rossa, i sempre portava els cabells en una cua. Jo la mirava, i ella em mirava.

Ens va tocar fer un treball junts, era de català: fer una presentació dels animals marins. A ella, li agradaven molt els calamars, així que vam decidir fer una presentació dels calamars.

Vaig decidir que aquell dia em declararia. Ella, amb aquells ulls blaus, em va mirar i va somriure.

Em va dir que jo també li agradava, però tenia parella, i no podíem estar junts. Jo no em vaig rendir, i un dia, vam quedar.

-Saps que m'agrades molt.

-Però... Tinc parella... Això no pot ser...

-Escolta'm, si us plau!

-Ho sento... Adéu, perdó.

Ja no vaig tornar a veure a la noia quan va arribar l'estiu, però, al meu cor, sempre estarà aquella noia de cabells rossos.

Com qualsevol alumne a una nova classe es va introduir, i va explicar que li encantaven els videojocs, igual que a mi. Des del primer instant en el qual va obrir la boca sabia que es convertiria en el meu millor amic. Una vegada va acabar d’introduir-se va haver-hi la ronda de preguntes, i ningú va preguntar res, jo tampoc. No m’atrevia a donar una mala primera imatge. Després, ell buscava lloc on a seure i, casualment, n'hi havia un al meu costat, li vaig dir:

• Vine! Posat al meu costat.

Li ho vaig dir amb un somriure d’orella a orella i mantenint contacte visual. Ell, en canvi, semblava espantat, nerviós…

• Vine home, que no mossego! (rient)

• Ja, ja, ja! - Va riure tenia una rialla preciosa.

Es va posar al lloc i em va preguntar:

• Com et dius?

• Aram, i tu Ali, veritat?

• Sí - Va dir entusiasmat.

Des d'aquella classe en la qual el vaig conèixer ens vam fer inseparables.

La nostra amistat va perdurar per un any escolar sencer, un any en el qual vaig començar a sentir coses per ell, però em feia por que ell no sentís el mateix.

A quart de l’ESO, continuava posant-me al seu costat. Però cada vegada eren més propers i fèiem bromes amb el to pujat.

                   (Estem tots callats a classe i li agafo la mà de broma. Ell no l’aparta).

• Per què em deixes agafar-te la mà? (Rient)

• No ho sé, pensava que t’agradava fer-ho…

• Però si estem de broma, no? (Intentant esbrinar informació).

• Sí, sí… (Nerviós)

Ho vaig deixar córrer. Aquest moment era com qualsevol altre, però dies després el vaig invitar a casa meva per jugar videojoc, sempre jugaven junts, però aquesta vegada seria diferent. A casa meva les coses es van escalfar encara més. Estaven jugant al Fortnite, no obstant això, ens avorríem, llavors se’m va ocórrer una nova idea.

La idea consistia en pla per aconseguir veure si ell sentia el mateix que jo. No recordo exactament com va ser, però si recordo que va accedir. En un instant, ell estava a sobre meu i els nostres llavis estaven molt a prop. Li vaig dir:

• Vols?...

I ell sense pensar-ho dues vegades em va fer un petó. Va ser la millor experiència de ma vida, però va durar poc. Va dir:

• No puc fer això.

• Per què?

• Va en contra dels més valors i religió.

Se’n va anar de casa meva i mai més el vaig tornar a veure. No va tornar a classe i no em responia a cap missatge. Havia desaparegut de la meva vida, i jo continuava enamorat.

Que la vaig trobar a la fira, estava amb una samarreta vermella i uns pantalons texans. Es va apropar a parlar amb mi: 

• Hola, bona tarda - Va dir ella 

• Jo li vaig dir: Hola, com estàs?

• Jo molt bé- Va dir ella 

• Anem a passar la tarda juntes? - Vaig dir jo 

• D'acord, Anem - Va dir ella 

Vam anar juntes a l’atracció del cangur i ens va agradar molt, volíem tronar a pujar, però es va fer massa tard, llavors vam anar a menjar un núvol de sucre que estava molt bo. Li va trucar la mare a la meva amiga i li va dir:

• Que tornis a casa ja!

• D’acord, mare - Li va dir ella.

Li vaig dir a la meva amiga que l’acompanyava a casa i ja ens veurem un altre dia. Vam arribar a casa seva i jo me'n vaig anar la meva. Vam quedar un altre dia.

Vaig entrar a classe amb 0 ganes de treballar, però notava algú rar, alguna cosa estranya, algo nou, però que era? Un nou mestre, nou professor de català? Per fi han canviat al capdesuro del Blai? No!, era un noi nou. Qui va dir que l’amor a primera vista no existeix? Perquè això és mentida, el vaig veure i em vaig enamorar dels seus ulls tan bonics, però no arribava als ulls d’en Blai.

Per sort estava assegut sol i vaig utilitzar aquesta oportunitat i vaig seure al costat seu, com que ningú parlava el vaig dirigir la paraula i em recordo perfectament aquell primer diàleg:

• Ei, com et dius?

• Doncs… Em dic Aram i tu?

• Em dic Alí, encantat de conèixer-te!

Erm… Sent sincer no em recordo molt de la nostra conversa, però em vaig enamorar moltíssim de com parlava.

Després em vaig animar i li vaig preguntar:

• Ei, si vols podem anar a casa meva per jugar i fer deures?

• És clar m’agradaria molt.

Com?! M’havia dit que sí! I volia anar a casa meva, després d'aquell dia tot que hem fet és història i estic molt orgullós i content que aquell dia vaig seure al costat seu.

• Hola, des de que t'he vist no puc deixar la mirada.

• Jo tampoc, va dir.

Des d'aquell moment hi va haver una connexió entre nosaltres i ella va respondre:

• Vols que anem a prendre alguna cosa junts?

• Si vols, anem!, vaig respondre

Vaig saber que jo li agradava i ella m’agradava i sempre anàvem junts, però agafats de la mà.

Anàvem tota la família a Tenerife de vacances d'estiu. Quan estàvem a l'aeroport vaig passar tots els controls de seguretat i ràpidament la meva cosina i jo vam anar a prendre alguna cosa i al lavabo. De camí a prendre alguna cosa, vaig veure al noi més guapo que havia vist mai.

Era amb els cabells marrons, els ulls grans i un bonic somriure. Quan el vaig veure va ser com si en cupido em clavés una platja. Vaig estar tot el vol intentant saber si el veia.

• El veus? -li vaig dir a la meva cosina.

• Que nooo -em va dir.

• Però segur?

• Ángel que no! -em va dir enfadada.

A l'arribar a l'hotel vaig pensar que era l'última vegada que el tornava a veure. Però no va ser així. Al matí següent vam baixar tota la família a berenar, quan de cop, el vaig veure.

Com estaría en Tenerife i a sobre en el meu hotel? Vam passar tot el brenar intercanviant mirades i somriures. Es va quedar sol a la taula, ja que els seus pares estaven agafant menjar. Vaig tenir el valor parlar-li.

• Hola, et vaig veure ahir a l'aeroport.

• Ah, si jo crec que també -em va dir amb un somriure.

Vam estar tota una setmana parlant a la piscina i jo anava a la seva habitació. Vam passar-la nit miran't les estrelles en les amages.

Em va dir:

• Crec que m'agrades una mica -li vaig dir.

• Jo crec que també <3

A partir d'aquella tarda vam començar a passar més temps junts. Primer vam compartir notes, després el cafè.

Des d'aquell dia,  hem après a estimar-nos.

-Hola Desirée!

-Hola Ebou com estàs?

-Estic bé i tu?

-Estic bé.

-Vols venir amb mi a Mataró parc a passejar?

-Fantastic, estic pensant en el mateix que tu,

-Doncs anem demà?

-Si, ens veiem demà, fins aviat.

-Adéu

Després de la nostre fantastic passeig en Mataro parc, la vaig presentar a la meva família el pare i la mare i també els meus germans.

-Ho sento moltíssim de veritat! ha sigut un accident, jo no volia.

-No et preocupis.

-Em sento malament de veritat, disculpa’m.

-No passa res en serio, és normal, hi ha molta gent i jo també anava una mica despistada, tranquil.

-Bueno, sé que no arreglará  la taca del teu vestit però deixa’m convidar-te a una beguda.

-Bé, no em negaré a això, gràcies!

Després d’això ja vam agafar més confiança i va convidar-me a ballar unes sevillanes, llavors en aquell moment vaig agrair que ens xoquéssim. Ens vam donar els números i vam estar xatejant durant setmanes. Un dia, vam quedar a prendre un gelat i va ser ahí, quan em va demanar de sortir.

I aquesta és la història de com vaig conèixer al vostre pare.

—Eoo, perdona, les teves claus, noia!

Jo em vaig apropar i li vaig dir:

—Ostres, gràcies! No me n'havia adonat.

I quan el vaig mirar, em va agradar a primera vista.

Ell em va dir:

—De res, maca.

Aquell dia em vaig adonar del que és l’amor a primera vista.

Un cop vam entrar a la discoteca, vam començar a explorar l’ambient i a observar la gent al nostre voltant, vam començar a buscar noies per parlar i divertir-nos. Al cap d'una estona, el meu amic es va trobar amb una noia que ja coneixia, i ella anava amb una amiga. Ens vam presentar i vam estar parlant tots quatre durant força estona. Jo vaig començar a parlar més amb una d'elles, i vam connectar ràpidament. La nit va ser molt divertida, vam ballar i ens ho vam passar genial.

Abans d’això, també vam coincidir amb altres grups de noies que semblaven interessades en nosaltres, però al final vam decidir quedar-nos amb aquestes dues.

Després d’aquella gran nit, vam seguir quedant els quatre. Cada vegada ens coneixíem millor i teníem més confiança. Al final, la noia amb qui parlava em va convidar a casa seva i ens ho vam passar molt bé junts.

Va ser una experiència increïble.

—Sembla que no et decideixes —va comentar algú al seu costat.

Va girar el cap i es va trobar amb un home alt, de pell canyella i un somriure fàcil. No el coneixia, però alguna cosa en la seva veu li va resultar acollidora.

—És que tot sembla deliciós —va respondre amb un somriure lleuger—. Alguna recomanació?

—L’avellana. És el meu favorit. Encara que el de gerds tampoc està gens malament.

—M’has convençut, avellana serà —va dir ella amb un somriure.

Mentre esperaven, ell li va estendre la mà.

—Sóc Hamza.

—Nihad —va respondre ella, encaixant-la.

Hamza va sostenir la seva mirada un segon més del normal i després li va somriure de nou.

—Bonic nom. Sona... especial.

Ella va notar un lleu caliu a les galtes i va desviar la mirada just quan els lliuraven els gelats. Sense planejar-ho, van caminar junts fins a un banc amb vista al riu.

—Ets d’aquí? —va preguntar ella després d’un parell de mossegades.

—No, sóc de Martinica, però porto anys vivint a París. I tu?

—Vaig néixer aquí, però a vegades sento que encara em falta conèixer molt de la meva pròpia ciutat.

—Bé, París és infinita —va comentar ell—, però crec que el que la fa realment especial és la companyia.

Ella va aixecar la vista i es va trobar amb la seva. Va ser un instant, un segon només, però va sentir que el món s’aturava..

—Potser podríem descobrir-la junts —va dir sense pensar-ho massa.

Hamza va somriure, com si hagués estat esperant aquelles paraules.

—M’encantaria. Et ve de gust caminar una estona pel riu?

Nihad va assentir i es van posar dempeus. La ciutat seguia el seu ritme al voltant, però per a ells, el temps s’havia tornat més lent, més dolç, com el gelat que començava a desfer-se a les seves mans. La nit cauria aviat sobre París, però la seva història tot just començava.

Fa dues setmanes vaig conèixer a un noi molt simpàtic en un parc. Era un dia molt bonic, ja que després de molts dies de pluja va sortir el sol. Jo anava caminat tranquil·lament pel parc, disfrutant del bonic dia que feia. Com ja portava un temps passejant i ja estava cansada vaig decidir buscar un banc per seure i descansar una mica. Aleshores vaig trobar un banc buit sota d’un arbre i vaig decidir seure. Però al mateix temps un noi també volia seure al mateix banc. 

Els dos ens vam mirar i em va somriure. 

• Tu primer has arribat, seu tu -  (Em va dir ell)

• No, si vols podem compartir el banc i seure tots dos - (Vaig respondre jo)

Al final els dos vam seure en el mateix banc. Al principi era una mica incòmode, però vam començar a parlar sobre les coses que ens agrada fer.

Després de portar un bon temps parlant, com si fóssim amics de tota la vida em va preguntar:

• T’agraden els gelats?

• Si m’encanten - (Li vaig respondre jo)

De sobte es va aixecar i es va marxar. La veritat que no sabia on anava o si anava a tornar a veure'l un altre cop. 

Però de cop i volta el vaig veure tornar cap al banc amb dos gelats a les mans. Em va donar un i ens els vam menjar asseguts al banc, rient sobre les nostres anècdotes més divertides.

Va ser una casualitat molt divertida. Aquell dia em va alegrar el dia moltíssim. Ara cada vegada que passo pel parc i miro el banc i me'n recordo del moment molt divertit que vaig passar.