Un dels invents més grans que es va descobrir al paleolític va ser el sílex. El sílex el feien servir per fer eines com la punta de la llança, el ganivet, el bifaç (dues cares). Amb les eines de cacera que es fabricaven anaven a caçar. Després quan tornaven amb la presa que havien caçat, la portaven a la zona d'esquarterament. Allà l'esquarteraven i en feien de tot: agulles de cosir, arpons per pescar, instruments de música .

El bifaç era una eina feta de pedra de sílex. A la part de dalt estava acabada amb una punxa afilada, que servia per foradar. A la part de baix, tenia una part arrodonida que es feia servir com a martell per trencar els ossos, per tal de treure el moll de l'os. Als costats hi havia una part afilada que la feien servir per tallar i netejar les pells d'animals.

El foc va ser un dels millors invents que van tenir al paleolític. L'encenien amb pedres, una de sílex i una pirita. Rascaven les pedres sobre una herba seca o cotó.

El foc es feia servir per escalfar, per il·luminar, com a protecció dels animals i per cuinar el menjar.

Vivien en cases, que tenien forma ovalada. Primer plantaven dos troncs molt llargs que estaven un terç enterrats a sota terra i un tronc a sobre, 20 troncs petits al voltant i uns troncs que reposaven en el tronc de dalt. Ho tapaven amb un arbust que es diu bruc, palla, joncs i d'altres vegetals de poc pes. Entre els troncs petits que envoltaven la cabana van ficar pals d'avellaner lligats i van ficar fang perquè no entrés el vent.

El terra de la cabana no estava a la mateixa altura del terra de l'exterior, d'aquesta manera aconseguien que quan era hivern no fes tant fred i a l'estiu feia més fresca.

Eren SEDENTARIS perquè no es desplaçaven com feien els paleolítics, ja que tenien els aliments al campament perquè els conreaven o criaven.

Anaven vestits amb una túnica feta de fibres naturals, també anaven amb un bolso de fibres naturals i portaven sabates de pell.

Els agradava anar nets, es pentinaven, es netejaven...

perquè van veure que si anaven bruts podien tenir més malalties que si anaven nets.

Al neolític, va ser quan van començar a teixir, també van inventar l'agulla, agafaven un os i li feien la forma d'agulla i ja tenien l'agulla per cosir. Els fils que feien servir eren de fibres naturals.

Les joies eren amb un fil de fibres naturals i portaven petxines, closca de cargol de mar, dents i ullals.

Una cosa que tenia molt valor al neolític eren les petxines perquè es trobaven molt lluny d'on vivien, quan els venia a visitar algú que portava petxines per ells era com nosaltres els diamants o l'or.

En el Neolític caçaven molts animals com per exemple cavalls salvatges, tortugues, cabres salvatges, peixos, llops, dents de sabre, cérvols, mamuts, entre altres més. Els animals més difícils de caçar eren els mamuts, perquè eren molt grans, així que només en caçaven un a l'any.

Amb ossos, closques de tortugues, dents, banyes, petxines, pells, feien joies, bols, instruments, roba i altres objectes que necessitaven en el seu dia a dia.

Caçaven a diferents llocs depenent d' on vivien, com per exemple, a boscos, selves, rius i al voltant dels llacs.

Quasi totes les eines que necessitaven estaven fetes de sílex, ossos, pedres de riu, dents, banyes i intestí prim d'animals (que l'utilitzaven com a fil o corda). Les eines més conegudes eren el ganivet, la falç, el martell, la destral, l 'arc i les fletxes, la llança i el propulsor...

Fa 10 milions d'anys van començar a haver-hi PLIOPITECS.

Tenien el crani molt petit i mesurava 60 cm.

Fa 6 milions d'anys hi va haver l'AUSTROLOPITEC, mesurava 120 cm i tenia el crani més gran. Vivia a la sabana era omnívor i carronyaire. No sabia caçar, no tenia armes i era bípede.

Fa 2 milions d'anys va aparèixer el primer humà que es deia HOMO HABILIS: feia eines, vivia a l'Àfrica i tenia el crani més gran.

Fa 800.000 anys, va aparèixer l'HOMO ERECTUS. Va descobrir el sílex, el foc picant la pedra de sílex i còdols amb pirita. La població va augmentar i es expandir per Europa.

Entre 400 mil i 35 mil anys va viure l'HOMO SAPIENS NEANDERTHALENSIS, l' home Neandertal.

Fa 100.000 anys va estar a la Terra l' HOMO SÀPIENS SAPIENS que som nosaltres. Inventen l'arc i la fletxa, van anar creixent i els neandertals van anar desapareixent.

Darwin va ser un científic naturalista. Ell sabia que els humans havíem evolucionat, però ningú el creia. Li van oferir fer la volta al món en vaixell per demostrar la seva teoria. El viatge va durar 5 anys.

Quan va arribar a Austràlia va veure unes tortugues. Unes que tenien el coll curt i unes altres que tenien el coll llarg.

Les del coll llarg tenien a la seva illa unes les plantes, d'on obtenien el menjar, que estaven molt amunt i necessitaven el coll més llarg per arribar a les herbes. Les del coll curt, vivien en una illa on el seu menjar era al terra i no els calia el coll llarg per tant el tenien curt. Amb aquest descobriment va arribar a la teoria de l'evolució. Aquelles espècies que sobreviuen en un lloc a un problema són les més adaptades al medi o problema.

També va inventar la cadira de rodes.

• Què caçaven? On?

• Quines eines utilitzaven per caçar?

  
  

Els humans del paleolític caçaven dents de sabre, porcs senglars, vaques, cérvols, llops, conills, Mamuts (1 cop a l'any), entre altres i també pescaven. Caçaven al bosc, la muntanya, al camp i també pescaven al riu i al llac.

Per caçar feien servir llances. Amb el ganivet i el bifaç esquarteraven els animals. Totes les eines les feien amb sílex i fusta. Els homes i les dones més bons caçant eren els que anaven a caçar. Els nens, les nenes, els avis i les àvies no caçaven.

Dels animals ho aprofitaven tot, la pell per vestir-se, la carn per menjar i els ossos per menjar i fer eines.

Sense caçar no haguessin pogut seguir evolucionant, perquè s'haurien mort i això els va fer ser NÒMADES. Marxaven quan acabava el menjar i no havia animals al voltant.

Quins invents o descobriments van fer els humans?

En el NEOLÍTIC van descobrir la CÈRAMICA llavors van saber com fer la SOPA i van evitar que morissin els nens/es petits/es i persones grans que ja no tenien dents. Van fer SITGES que són forats profunds per conservar els aliments que sobraven per si es quedaven sense menjar .

La PIRITA és un mineral que quan el fregues amb el SILEX feien espurnes que feien foc. És més pràctic que fer-ho amb pals i pedres fregant molta estona .

El PROPULSOR de la llança va ser un invent molt important per arribar fer arribar més lluny i amb més potència la llança i no arriscar-se a que l'animal els matés.

Feien MÚSICA amb ossos, pals, canyes, banyes, petxines, cargols de mar, mandíbula de cérvol, carabassa seca i també tenien tambors de pell.

Van inventar l' AIXADA amb una mandíbula de cérvol i trossets de sílex per segar el blat i fer després el PA.

La DESTRAL , feta amb un pal de fusta i una pedra, va servir per tallar arbres pels camps, per fer el foc i per les construccions.

Van inventar els CORDILLS que podien estar fets de budells o tendons.

La llana d'ovella i fibres naturals van servir per cosir o teixir amb el TELER, que va ser un descobriment molt important.

Quan van començar a DOMESTICAR ANIMALS, van aconseguir amb la llet poder fer iogurt, formatge etc.

Els humans al paleolític menjaven peixos, cérvols, cabirols, mamuts, porcs senglars, cavalls salvatges...

Abans de menjar-se els animals treien la pell i els cuinaven. Els cuinaven amb foc. El foc també servia per fer llum, per escalfar-se i per espantar els animals.

Els prehistòrics menjaven un nutrient que hi havia a dins dels ossos que es deia moll de l'os.

Els petits menjaven menjar mastegat pels adults. Però quan els adults mastegaven el menjar s'emportaven tots els nutrients del menjar, per això els petits podien morir.

Anaven vestits amb diferents pells d'animals que els abrigaven perquè a la prehistòria feia molt més fred que ara. Quan caçaven un animal li treien la pell, la posaven amb aigua calenta, li treien la carn amb la pedra de sílex, la deixaven assecar i quan ja estava seca l'estiraven amb les dents perquè no quedés dura. Quan bullien la pell i l'assecaven quedava dura, l'estiraven amb les dents o la picaven perquè quedés més flexible i còmoda. Quan ja tenien tot el procés fet, ho cosien amb una agulla feta d'os . El fil estava fet d'intestins secs de diferents animals.

També portaven sabates fetes de diferents pells d'animals.

Pels prehistòrics tenien valor coses que fossin útils, que no haguessin vist mai o que estiguessin lluny d'on viven. Quan caçaven un animal ho aprofitaven tot: els ossos, la pell, el moll de l'os, les dents, els intestins, etc.

Quan algú els portava alguna cosa del mar o d'algun lloc llunyà tenia molt valor perquè no eren coses que es veien sovint com: petxines, closca dels cargols de mar, etc.

En cada tribu hi havia una persona que era el xaman i anava vestit d' una manera diferents que significava que era la persona més sàvia de tot el grup.

Els neolítics encara caçaven però tenien eines més avançades.

Al final del neolític van començar a cultivar els seus propis horts i a domesticar animals. Això va fer que els seus assentaments fossin més estables. Es van convertir en sedentaris.

Tenien uns animals que quan feia temps que ja els tenien i eren grans els mataven per menjar-los com vaques, cabres, ovelles i gallines i d'aquells animals obtenien més aliments com llet, ous, formatge...

Els neolítics vivien uns quaranta anys. Molts nens i nenes morien quan eren petits. Això era perquè el menjar que menjaven primer el mastegaven els adults perquè els nens petits no tenien dents.

Els nens petits morien perquè els grans al mastegar el menjar s'emportaven les proteïnes i llavors era més probable que es morissin per falta de proteïnes.

Un gran avenç va ser el de l'olla de ceràmica ja que els va permetre fer sopa i així els adults no els havien de mastegar els aliments i els nens petits es podien emportar les proteïnes i així van poder viure més anys.

La ceràmica i les sitges els va permetre guardar menjar per èpoques que no en trobaven.

La prehistòria és el període de la història de la humanitat que comprèn l'aparició dels primers homínids fins a l'aparició de l'escriptura. És a dir, des de fa 5 milions d'anys fins a l'any 3.500 abans de Crist.

ETAPES:

La prehistòria (des de fa 5.000.000-3.500 aC)

L' edat antiga (3.500 aC-476 dC)

L'edat mitjana (476 dC-1492 dC)

L'edat moderna (1492 dC-1789 dC)

L'edat contemporània (1789 dC-actualitat)

Podem saber coses de la prehistòria, trobant objectes antics i investigant els objectes que troben sota terra, uns experts.

Els arqueòlegs investiguen, fan descobriments dels avantpassats, troben restes dels avantpassats com eines de sílex o armes de cacera, arcs, fletxes, llances, joies, instruments, carbó de les fogueres, ossos d'animals que havien menjat, petxines, ossos humans, etc...

La paleoantropologia és una ciència que significa: paleo vol dir antic, antropo vol dir humans i logia vol dir saber.

Vivien en coves i en campaments paleolítics d'Àfrica.

Els paleolítics es movien de lloc quan no quedava menjar on estaven vivint. Eren NÒMADES.

A cada tribu hi havia aproximadament 15-20 persones.

El foc tenia vàries funcions: espantar els animals, per fer foc, per tindre escalfor i per cuinar el menjar que caçaven.

Eren tribus i a cada tribu hi havia un xaman que era el més savi o més sàvia del grup.