El quadre va ser pintat entre els anys 1606 i 1608, durant l’etapa en què Rubens vivia a Itàlia completant la seva formació artística. Rubens va néixer l’any 1577 a Siegen, Alemanya, però va desenvolupar gran part de la seva carrera a Anvers, a l’actual Bèlgica. Actualment, l’obra es conserva al Museu del Prado de Madrid.

Per relacionar el quadre amb la música, he creat diferents leitmotive inspirats en els seus elements principals. El de Sant Jordi és una melodia èpica i heroica; el de la princesa és més dolç i tranquil; el del cavall està inspirat en el ritme del galop; el de la tensió utilitza harmonies més inquietants; i el del drac és greu i fosc per transmetre perill i poder. Tot i ser diferents, aquests leitmotive mantenen una coherència entre ells i ajuden a explicar musicalment la història que representa el quadre.

Per representar aquestes emocions, he fet una composició lenta i en mode menor. El tempo lent ajuda a crear una sensació de calma i silenci, mentre que la tonalitat menor transmet la tristesa i la melancolia que veig en l’obra. Amb aquesta música he volgut expressar l’ambient seriós i una mica misteriós que em transmet La Leocadia.

He triat El tres de maig de 1808 (també conegut com Els afusellaments del 3 de maig) i és una de les obres més importants de la pintura espanyola, pintada per Francisco de Goya.

Representa la repressió de les tropes franceses de Napoleó Bonaparte després de l'aixecament popular de Madrid del 2 de maig de 1808, durant la Guerra del Francès. Els madrilenys es van revoltar contra l'ocupació francesa, i l'endemà molts van ser executats.

He representat això amb un leitmotive menor sobre la mort instantània que viuen els afusellats, crec que aquest quadre representa un dels grans horrors de les guerres. La meva melodia és de notes llargues mostrant la tristesa de les famílies i una melodia interpretada pel cello que transmet pena, tristesa i horror. A la part del mig hi ha una part més Major amb dinàmiques més fortes que marquen l'esperança dels acusats i finalment torna a la melodia principal que representa la por i tristesa per la mort dels afusellats.

He triat l'obra Las Meninas de Diego Velázquez. Per representar els diferents personatges del quadre amb música, he creat quatre leitmotivs.

El leitmotiv de la infanta Margarida és més suau i tranquil, perquè la veig com una nena petita i delicada. Les menines, en canvi, tenen una música més juganera i divertida, ja que sembla que estan entretenint la Margarida. Per això he utilitzat notes més ràpides i semicorxeres.

El rei està representat amb trompetes i una música més reial i important, per mostrar la seva autoritat. Finalment el leitmotiv de Diego Velázquez és més misteriós perquè és un personatge que observa l'escena mentre també en forma part.

Amb aquests quatre leitmotivs he intentat representar la personalitat i el paper de cada personatge del quadre a través de la música.

La meva composició l'he fet a partir del quadre de Winslow Homer, Beach scene. Obra pintada el 1869 amb una tècnica d'oli sobre tela adherida a cartó i està actualment exposada al " Museo Nacional Thyssen-Bornemisza".

El quadre mostra un grup de nens a la platja que s'ho passen bé jugant amb les ones.

Per fer els meus leitmotivs he escollit les onades, el reflex dels infants a l'aigua i la felicitat dels nens. Per fer les onades he fet servir una piano i he fet una melodia lleugera i amb ritmes irregulars. Respecte al reflex, he fet servir acords i, just en el següent temps, els hi he canviat una o dues notes, per representar que encara que sigui quasi igual, és diferent. I per acabar, he fet una melodia major i feliç per representar l'eufòria dels nens.

Em vaig animar a compondre una simfonia, però només tinc acabat l’inici, així que és el que veurem i, a la vegada, és la part que he fet basant-me en aquest quadre: The Departure de Symphony of a Salior: https://musescore.com/user/60667534/scores/30025814/s/45o_L0?share=copy_link

Per al començament vaig triar un leitmotive que va caient i torna a ascendre per tornar a caure a un to menor per representar al mariner desesperat.

Aquest tema ve acompanyat de la seva segona part que és la idea del mar i el vaixell que li responen; alçant-lo fins a un punt de tensió.

Tot seguit, les cordes ho repeteixen lleugerament variat per representar la resta de mariners que responen.

Després d’aquesta secció, tenim un motiu que fan els vents i que es va desplaçant en els temps creant una sensació de la pluja i el moviment de les onades.

I a aquest moviment desquadrat responen els metalls amb acords brillants que representen els trons i la tempesta amainant per deixar pas a la llum.

Després, la tempesta es veu interrompuda per un raig de llum i entra la trompeta representant l’esperança i el destí amb l’anacrusa ritmica i el salt de 5a J.

Aquest tema el repeteixen les trompes més endevant amb una variació harmònica més èpica i greu.

En resposta a això tenim la llum en moviment pel quadre representat amb el tema dels vents.

Ademés d’això també hi ha un pedal en La que marca la perseverança i la força de voluntat.

Finalment, tenim un tema rítmic de la percussió (Snare i Bass Drum) que es va repetint i responent a la resta de temes, i que representa l’horitzó del cuadre (el futur incert però ferm). El fragment acaba amb aquest tema repetint-se cada cop més fort.

Per representar aquestes emocions, he creat una composició amb contrastos i una atmosfera de por. He utilitzat una tonalitat menor per reflectir la inquietud i el dubte que suggereix l’escena, mentre que els canvis d’intensitat representen la decisió entre els dos destins possibles. Amb aquesta música he volgut expressar l’ambient enigmàtic i transcendental que em transmet El pas de la llacuna Estígia.

https://view.genially.com/6a2274e784a8fa605ded67c7

Per escoltar la composició cliqueu aquí (fet amb MuseScore):

https://musescore.com/user/76981774/scores/34777379/s/E5iKWE?share=copy_link

Quadre:

https://app.genially.com/editor/6a255d2c8407d0269dbd4b39

La fitxa tècnica de l’obra és la següent: el títol del quadre és El incendio de Troya, va ser pintat a la primera meitat del segle XVII per Juan de la Corte, un autor espanyol d’origen flamenc. Actualment, el quadre es troba al Museu del Prado de Madrid, a Espanya, i fa aproximadament 140 × 238 cm. La tècnica pictòrica utilitzada és l’oli sobre llenç.

A la pintura es pot observar la ciutat de Troia en flames, amb edificis incendiats, soldats en combat i habitants que fugen desesperats. L’artista utilitza una composició molt dinàmica, amb colors intensos i contrastos de llum i ombra, per transmetre la sensació de caos i destrucció. L’obra pertany a l’estil barroc, que es caracteritza pel moviment, l’emoció i el dramatisme de les escenes.

He triat el quadre Puerto de Rouen de Carlos de Haes, pintat cap al 1882. En aquesta obra es veu el port de Rouen envoltat d’una atmosfera boirosa que li dona un aspecte tranquil i misteriós.

Per a la meva composició, he representat el mar amb l’acompanyament constant de les cordes, ja que em recorden el moviment continu de l’aigua. La boira l’he representada amb una melodia de clarinet. També he utilitzat alguns leitmotivs per reforçar les diferents idees i elements que apareixen al quadre.

En la composició general he intentat unir els 4 elements per mostrar que hi ha una mica de tot a aquest quadre. A la pintura veiem que tots els elements creant una història que mostra un embarcament tranquil, però que dona a pensar que el viatge es pot complicar i pot ser dur arribar al destí final.

Abril Borgarello

Aquest quadre va ser pintat entre els anys 1880-1887. La tècnia de pintura utilitzada és l'oli sobre llenç. Les proporcions del quadre són 96,8 x 153,7 cm. Forma part de la col·lecció Carmen Thyssen.

Per fer el Leitmotive del bosc he representat el so de la natura amb les corxeres de la flauta. La composició està en do major, cosa que fa que soni tranquil i harmoniós.

Al Leitmotive de la cascada, he fet una composició amb semicorxeres que representen la rapidessa de l'aigua al caure de la cascada juntament amb la tranquilitat del so de l'aigua, ja que està en fa major.

Pel Leitmotive de l'home solitari he fet una compo curta en sol dòric, això fa que soni misteriós, màgic i representa la solitut de l'home.

Finalment, he fet una composició juntant tots els Litmotives, per crear una espècie de banda sonora pel quadre.

https://view.genially.com/6a2581d3ce6559859c19a54f

El títol del quadre es diu "El paso de la laguna Estigia", un quadre el qual es va fer entre els anys 1520 i 1524. L'autor és Joachim Patinir, un pintor nascut a Bèlgica però de nacionalitat flamenca. Actualment, el quadre es localitza al Museu Nacional del Prado, concretament, a la sala O55A. Les mides del quadre són de 64 x 103 cm i la tècnica pictòrica que s'utilitza és d'oli sobre taula.

Per fer la composició, he decidit fer tres leitmotivs i un final que els agrupa. En primer lloc, he fet una melodia major calmada per representar la part verda del quadre, el riu i les muntanyes. Seguidament, he fet un altre leitmotiv per representar Caronte. El segon leitmotiv està enfocat en la mateixa tonalitat major, però he decidit inplementar ritmes diferents per donar-li aquest toc picaresc. Després, he volgut fer una transició per arribar al tercer leitmotiv, utilitzant glissandos, harmonies fortes i contratemps. Aquest tercer, està en el relatiu de la tonalitat, és a dir, una tonalitat menor. Per fer això, he utilitzat diversos ritmes diferents per cada veu. Finalment, he fet un quart leitmotiv on utilitzo una modulació cromàtica per arribar a una altra tonalitat major. En aquest últim, ajunto tots els elements rítmics i melòdics sortits en els anteriors per fer una representació general del quadre.

Composició: https://flat.io/score/6a2541fccbd0958ac2a14e73-el-paso-de-la-laguna-estigia?authuser=0

En aquesta obra destaca com a protagonista la verge de la Immaculada Concepció. Al voltant seu hi ha querubins, que són petits angelets que l’acompanyen per reforçar el concepte de la puresa, la reialesa i la divinitat, són considerats guardians de la glòria de Déu. Als peus de la verge hi ha una mitja lluna que representa els atributs donats a l’Apocalipsi 12,1.

Per representar el quadre he fet quatre leitmotivs dels elements que m’han cridat més l’atenció:

Element 1 ⇾ L’halo

He representat l’halo amb una melodia pausada i tranquil·la, on les flautes van per un registre mitjà i fan melodies ascendents, per transmetre la brillantor de l’halo. L’arpa fa l’acompanyament amb un ritma constant de corxeres per donar més moviment a la melodia de les flautes.

Element 2 ⇾ Querubins

He representat els querubins amb una melodia en sol major. Les flautes fan melodies ascendents i descendents, però en el compàs número 3 he volgut representar com els querubins estan tan a prop de la verge, amb la música arribant a un punt agut, però després tornant a baixar, per deixar clar que ells no estan en el mateix plànol que ella.

Element 3 ⇾ L’atmosfera

He representat l’atmosfera del quadre amb l’arpa, fa escales ascendents i descendents per fer la sensació d’un ambient inconsistent que no perdura. Aquesta melodia està acompanyada per les flautes que fan notes llargues per donar suport a la melodia i fer que soni més ple el conjunt.

Element 4  ⇾ La lluna

He volgut representar la lluna amb una melodia bastant senzilla per la flauta. Aquesta melodia primer puja i després baixa per simular la forma de mig cercle que té la lluna. Aquesta imatge es veu més clara a la veu que fa la segona flauta. I l’arpa fa un sopar a la melodia principal de la flauta, perquè no segui tan plana i tingui una mica més de moviment.

Composició sencera: https://flat.io/score/67b58ac3f7211d8017778b25-la-immaculada-concepcion

Número de catàleg

P001210

Autor

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Títol

Vista del jardín de la Villa Medici en Roma

Data

Cap al 1630

Tècnica

Oli

Suport

Llenç

Dimensió

Altura: 48,5 cm; Amplada: 43 cm

He escollit aquest quadre Vistas del jardín de la Villa Médicis en Roma de Diego Velázquez perquè el vaig veure exposat al Prado i em va agradar molt com estava pintat, en directe. A més, ell va pintar aquest i un altre quadre durant un viatge a Roma, quan va visitar aquests jardins al centre de la ciutat, al palau de la Villa Medici. Jo mai he anat a Roma i crec que m'encantaria, com li va passar a Velázquez.

En aquest quadre, Diego Velázquez, no vol expressar cap sentiment, ni emocions, ni cap història; ell pinta això perquè és allà i troba molt bonic el jardí que ha anat a veure. Això és el que intento expressar jo en aquesta petita composició. Al principi es veu un primer leitmotiv lent i piano; la melodia la porta la flauta i el piano l'acompanya, però al final d'aquest fragment hi ha un gran crescendo. Amb això he volgut representar la natura i els arbres que s'aprecien al quadre, imponents i grans, però també la brisa suau que sol tenir un jardí.

A continuació, la música farà un gran canvi de tempo i agafarà un ritme de marxa, representant els guàrdies. La flauta i el piano s'aniran passant la melodia, inspirats en la possible conversa que podrien estar mantenint els dos guàrdies de la pintura.

Per últim, he volgut representar l'arquitectura i l'estàtua que es veuen al jardí. La flauta i el piano continuaran portant la melodia mentre la mà dreta té unes semicorxeres més ràpides. Amb això he volgut representar la senzillesa de l'arquitectura romana que s'hi veu, però també l'estàtua. Al final, la melodia l'acaba tenint la mà dreta i la flauta té les últimes semicorxeres per concloure.

He basat la meva composició en el quadre "Camino de Versalles, Louveciennes, sol de invierno y nieve". És una obra de l'autor franc-danès Camille Pissarro pintada l'any 1870. L'obra, de 46 x 55,3 cm, feta amb una tècnica d'oli sobre llenç, es pot trobar al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Per fer la composició, he fet 3 leitmotivs: el primer es basa en la neu, he utilitzat campanes i un ritme que recorda el Nadal i l'hivern. Està feta en una tonalitat major; El segon leitmotiv es basa en el cavall, he utilitzat el ritme del galop del cavall com a base d'una melodia encoratjadora en tonalitat menor; I per últim, el tercer leitmotiv es basa en el carruatge que s'allunya. He utilitzat un ritme constant simulant el carruatge, i una melodia en menor una altre vegada on sembla que el carruatge està marxant.

En aquest quadre es veu un paisatge amb una casa, un riu i moltes plantes i flors. Van Gogh el va pintar a Auvers, un poble de França on va viure els últims mesos de la seva vida.

Per musicar el quadre he creat tres leitmotivs:

• Un per al riu: Amb molts cromatismes en baixada com si el riu baixés molt ràpid i fort, fins que al final la música es suavitza simbolitzant que al riu ha arribat a un llac.

• Un per a la casa: Aquí m'he imaginat una casa amb nens, pels nens he fet servir instruments més aguts com el clarinet i l'oboè, en canvi, per simbolitzar l'adult he fet servir un fagot.

• Un per al vent i les flors: he utilitzat principalment instruments de vent, fent molts salts i lligats per simbolitzar el vent movent les flors.

ANY: c. 1595

AUTOR: Annibale Carracci

NACIONALITAT DE L’AUTOR: Italiana

LOCALITZACIÓ DEL QUADRE: Museo

Nacional del Prado

MIDES DEL QUADRE: 212 cm × 266 cm

TÈCNICA PICTÒRICA: Oli sobre llenç

TEXT EXPLICATIU

L'obra Venus, Adonis y Cupido va ser pintada per Annibale Carracci cap a l'any 1595. És una de les obres més representatives de l'artista i mostra la influència de l'art clàssic i del Renaixement italià. Carracci va destacar per la seva capacitat per combinar el naturalisme amb la bellesa idealitzada de les figures.

El quadre representa una escena mitològica protagonitzada per Venus, deessa de l'amor, Adonis, un jove caçador de gran bellesa, i Cupido, el déu de l'amor. Segons la llegenda, Venus estava profundament enamorada d'Adonis i intentava evitar que anés a caçar perquè temia que li passés alguna desgràcia. L'escena transmet tendresa i emoció, anticipant el tràgic destí del jove.

L'obra destaca per l'harmonia de la composició, la delicadesa de les figures i l'ús de colors suaus i lluminosos. Carracci aconsegueix crear una atmosfera serena i elegant que reforça el caràcter amorós de l'escena. Les expressions dels personatges i els seus gestos contribueixen a transmetre els sentiments i les relacions entre ells.

Aquesta pintura reflecteix l'interès dels artistes del Barroc per la mitologia clàssica i per la representació de les emocions humanes. També mostra la influència de la cultura grecoromana en l'art europeu de l'època.

La composició del quadre l’he fet intentant explicar la trama del mite: primer entra Adonis i es produeix el contacte amb Venus. Tot seguit, Venus s’enamora d’ell, fet que s’hi representa amb la presència de Cupido. Tanmateix, aquest amor no és correspost per Adonis.

Resultat sonor: https://drive.google.com/file/d/1aeR1iqaTXBY3xsG8JHjYdqqCIz4Zrwey/view?usp=sharing

Àudio: https://drive.google.com/file/d/14Qoz-D2fO2UnKTrazxc8I1EcuoJPXzbS/view?usp=sharing

He escollit el quadre La Torre de las Damas de Martín Rico y Ortega perquè representa un dels espais més emblemàtics de l’Alhambra de Granada. L’obra mostra la Torre de las Damas envoltada de vegetació i banyada per una llum intensa, creant una escena tranquil·la i harmoniosa. El quadre transmet la bellesa del patrimoni andalusí i la relació entre l’arquitectura i la natura.

El quadre va ser pintat durant la segona meitat del segle XIX. Martín Rico y Ortega va néixer l’any 1833 a Madrid i és considerat un dels paisatgistes espanyols més destacats de la seva època. Va viatjar per diversos països europeus i va destacar especialment per les seves representacions de paisatges urbans i monuments històrics, sempre amb una gran atenció a la llum i als detalls. Les seves obres es conserven actualment en museus i col·leccions d’arreu del món.

Per relacionar el quadre amb la música, he creat diferents leitmotivs inspirats en els seus elements principals. El de la torre és noble i serè, amb una melodia pausada que transmet estabilitat i grandesa; el de la natura utilitza notes suaus i fluides que evoquen els arbres i els jardins; el de la llum és brillant i delicat, amb sons aguts que reflecteixen la claror del paisatge; i el de les figures humanes és més senzill i proper. Tot i ser diferents, aquests leitmotivs comparteixen una mateixa atmosfera de calma i equilibri, ajudant a explicar musicalment la bellesa i la serenitat que transmet l’obra. Tot aixó mantenint una atmòsfera bastant aràbica i espanyola.

Jo he construït la meva composició al voltant de l’obra El judici de Paris. Aquest quadre és una de les obres més conegudes de Peter Paul Rubens, un pintor flamenc del segle XVII. Va ser pintat entre els anys 1638 i 1639 amb la tècnica d’oli sobre tela. Actualment es troba al Museu del Prado, a Madrid, i les seves dimensions són de 199 × 379 cm.

Per entendre millor la meva obra, cal conèixer el mite grec que hi ha darrere d’aquest quadre. Segons la mitologia grega, els déus van celebrar un gran banquet, però no van convidar Eris, la deessa de la discòrdia. Ella, enfadada, va llançar una poma d’or amb la inscripció «Per a la més bella». Això va provocar una discussió entre tres deesses: Hera, Atenea i Afrodita, ja que totes tres creien que mereixien la poma. Per evitar problemes, Zeus va decidir que fos Paris, un príncep troià, qui escollís la guanyadora.

Cada deessa va intentar convèncer Paris oferint-li alguna cosa a canvi. Hera li va prometre poder i riquesa; Atenea, saviesa i èxit en la guerra; i Afrodita li va oferir l’amor de la dona més bella del món, Helena. Finalment, Paris va escollir Afrodita. Aquesta decisió va acabar provocant la Guerra de Troia, ja que Helena estava casada i el seu rapte va desencadenar el conflicte.

Per representar aquest mite he creat diferents leitmotivs. El primer és el de Paris, que vol transmetre una sensació de senzillesa i lleugeresa. Per això he utilitzat pizzicatos i ritmes dansants a la melodia. El segon és el d’Afrodita, que és molt més líric i expressiu perquè representa la deessa de l’amor. En aquest cas he fet servir instruments com la flauta travessera i l’arpa, que tenen un so més dolç i delicat. El tercer leitmotiv és el d’Hera, que és més solemne i potent, reflectint el seu poder. Per això hi he incorporat l’orgue i el violoncel fent notes llargues i contundents. El quart tema correspon a Atenea, deessa de la saviesa i de la guerra. El seu leitmotiv és més ordenat i ferm, amb ritmes constants que transmeten seguretat i intel·ligència. Finalment, hi ha el tema de la poma, que simbolitza la discòrdia entre les deesses. Aquest apareix en forma d’un mordent agut interpretat pel traverso.

La meva composició segueix el desenvolupament de la història. Comença amb una petita introducció que representa el moment en què Zeus dona a Paris la responsabilitat de prendre la decisió. Tot seguit apareix el tema de Paris i, després, els de les tres deesses. A mesura que avança l’obra, aquests temes es van alternant i superposant, mentre que el tema de la poma reapareix per representar la rivalitat entre elles. Finalment, l’obra acaba amb una reexposició del tema d’Afrodita, ja que és ella qui aconsegueix la poma d’or i guanya el judici.

La Matança dels Innocents de Lucas van Valckenborch, un pintor flamenc, es va pintar l’any 1586. Actualment està exposada al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. L’obra està realitzada amb la tècnica de l’oli sobre fusta i les seves dimensions són de 76,6 × 108,1 cm.

Representa l’episodi bíblic de la Matança dels Innocents, en què el rei Herodes ordena matar els nens petits de Betlem per eliminar Jesús. Al quadre es mostren soldats atacant les famílies mentre les mares intenten protegir els seus fills. El paisatge d’hivern va ser el que més em va cridar l’atenció, ja que m’agrada molt la neu i, en un principi, el quadre em va semblar molt bonic. Però quan m’hi vaig apropar, vaig descobrir com de macabra era realment l’escena.

La meva composició està dividida en tres leitmotivs. El primer representa els soldats anant a matar els nens i es caracteritza per un ritme constant de marxa. El segon i el tercer estan relacionats entre si. El segon representa una mare donant un últim missatge al seu fill abans que mori; la mare està representada pel violí, que interpreta la veu superior. El tercer leitmotiv representa la resposta del fill abans de la seva mort.

Aquest tercer leitmotiv es divideix en dues parts. A la primera, mentre el violí continua portant la melodia, el nen és a punt de morir i, al fons, s’escolten les cordes fent una segona veu que representa la mort cridant-lo. A la segona part, el nen va pujant lentament cap al cel i la mare escolta una melodia molt semblant a la que ell li cantava. Tot i això, no és exactament la mateixa, ja que les veus es barregen i la melodia varia lleugerament. Aquests sons representen els ecos de l’esperit del nen, que es van allunyant progressivament fins a fondre’s entre ells. El sintetitzador que va sonant per sota representa la neu.

ANY: 1975

AUTOR: Lowell Nesbitt

NACIONALITAT DE L’AUTOR: EEUU

LOCALITZACIÓ DEL QUADRE: Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid

MIDES DEL QUADRE: 114,3 x 127 cm

TÈCNICA PICTÒRICA: Oli sobre llenç

LEITMOTIV AIGUA:

L’he escrit per a secció de violins perquè soni més “caòtic” com l’aigua.

He utilitzat notes consecutives que pugen i baixen per crear l’efecte de les ones.

He posat una nota llarga al principi per representar el reflex que és una línia negra prop del centre del quadre.

Les notes primer baixen i després pugen per simular aquest efecte de V del reflex dels edificis invertits.

El primer novet és més agut, perquè el primer reflex que trobem contant des de l’esquerra està més marcat, el segon més greu perquè està menys marcat, etc.

M’he mantingut en un registre estret perquè les ones són petites i tot i que hi ha moviment l’aigua està tranquil·la.

LEITMOTIV CEL:

L’he escrit per a flauta travessera perquè aquest instrument em sona més a aire, que és del que està fet el cel.

He utilitzat un moviment semblant a l’aigua però invertit perquè s’hi reflexa.

Però he utilitzat aquest ritme, en coptes dels novets, perquè és el que utilitza Wagner a la cavalcada de les Valquíries, que venen del cel.

LEITMOTIV CABLES:

He utilitzat l’arpa perquè en ser de corda pinçada, sona més a cable.

Primer la melodia baixa, com els cables de l’esquerra, i cada cop baixa menys dràsticament i més lentament per crear la sensació de la forma de la catenària. I després al revers perquè els cables cauen cap a l’altra banda.

LEITMOTIV EDIFICIS:

He utilitzat el piano perquè soni més clàssic i quadrat.

He interpretat la forma de l’edifici amb les frases: per dibuixar-lo seria com dues línies llargues unides per una de curta que fa de sostre. Doncs les dues línies llargues, els costats de l’edifici, serien la primera i última semifrases que a més són harmònica i melòdicament simètriques, que estan unides pel punt culminat en quant a registre i harmonia que representa el sostre de l’edifici.

La simetria d’aquest fragment també pot ser interpretada com el reflexe dels edificis en l’aigua.

COMPOSICIÓ FINAL:

https://musescore.com/user/110938607/scores/34807916

El quadre que he triat és Landscape with a Storm (Paisatge amb tempesta), una obra pintada l’any 1701 per l’artista italià Marco Ricci. Actualment es conserva al Museo Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid, i té unes dimensions de 89 × 146 cm. La tècnica utilitzada és oli sobre tela.

El quadre mostra un paisatge dominat per una gran tempesta, amb un ambient fosc i misteriós. Per representar aquesta escena, he imaginat una història amb quatre leitmotivs.El primer leitmotiv, interpretat per l’oboè, presenta una melodia trista i melancòlica. Representa una noia que camina sola cap a casa seva. Va tota tapada i avança lentament pel camí, amb el cap baix, com si estigués preocupada o afectada per algun fet que li ha passat. La música, inspirada en Across the Stars de Star Wars, transmet la seva solitud i el seu estat d’ànim.

De sobte apareix el segon leitmotiv, dedicat als lladres a cavall. El fagot interpreta una melodia simple mentre el tambor manté un ritme constant que recorda el galop dels cavalls. A mesura que s’hi afegeixen més instruments, entenem que no es tracta d’un únic bandit, sinó d’uns quants que persegueixen la noia amb la intenció de segrestar-la. La tensió augmenta i el perill es fa cada vegada més evident.

Quan la situació sembla més complicada, irromp el tercer leitmotiv, interpretat per la flauta i en una tonalitat major. Aquest tema representa el Salvador, un personatge valent que apareix inesperadament per ajudar la noia. La seva melodia és alegre però una mica extravagant, inspirada en les Visions Fugitives de Prokófiev.

Finalment arriba el quart i últim leitmotiv: la Tempesta. Els instruments de vent metall i els cops forts de l’orquestra evoquen els llamps, el vent i la força descontrolada de la natura. Inspirada en el quart moviment de la Simfonia núm. 5 de Xostakóvitx. El cel esclata amb tota la seva energia, creant un final espectacular que encaixa perfectament amb l’ambient dels llampecs del quadre de Marco Ricci.

El primer leitmotiv representa la ballarina protagonista que apareix al quadre, he fet una melodia senzilla i elegant, que és el que em transmet. He utilitzat un registre més agut i frases musicals fluides per representar la lleugeresa i la delicadesa de la ballarina. El segon leitmotiv representa les ballarines acompanyants que van amb un vestit de color taronja, he creat un acompanyament amb més varietat de notes que l'anterior leitmotiv i he escollit la celesta perquè el seu so és lleuger, brillant i m'ha semblat que li donava molt de joc a l'acompanyament que volia crear.

L’últim leitmotiv representa les piruetes i el moviment dels peus de les ballarines, les he fet retorçades, juganeres i més ràpides per donar una sensació més de gir.

I finalment en la composició general he unit els tres leitmotivs perquè el resultat final representi el quadre complet. He mantingut en els tres leitmotives diferents la mateixa estètica musical perquè totes concordessin a l'hora d'ajuntar-se.

Per a representar el quadre he fet 3 Leitmotivs el primer una melodia menor i trista per la tristor del soldats al saber que seran afusellats per part del soldats francesos.

Al segon Leitmotiv he volgut crear el soroll i rebombori dels soldats i per aixó he utilitzar un baix per representar els passos de l'exercit i una melodia més potent.

I per a l'ultim he volgut representar la mort de tots els civils utilitzant una melodia trista per mostrar l'horror de la escena.