-Arqueà

-Eucariota

Adaptació a l'entorn.

Simplicitat en els processos

Menor eficiència

Menys informació genètica (1 molècula d'ADN)

Coordinació i regulació interna simples

Divisió cel·lular més senzilla

Mida cel·lular més petita

Especialització (cada orgànul assumeix una tasca concreta)

Major sofisticació de les tasques

Major eficiència en les tasques

Més informació genètica ( 2 o més molècules d'ADN)

Comunicació i regulació interna més complexa

Divisió cel·lular més complexa

Mida cel·lular més gran

Mida de l'organisme més gran

Oportunitat per a la creativitat de formes i adaptacions (ocupació de nínxols buits)

CLADES: segons les semblances de parentiu dels éssers vius.

• criteris de semblança (taxonomia tradicional)

• criteri de parentiu (taxonomia filogenètica o cladística)

ANAERÒBICA: no involucra oxigen

Els sediments anòxics dels fons marins ofereixen un nínxol que ha estat ocupat per alguns animals del fílum (clade) nemàtodes

La microfàgia sovint comporta la ingesta d'una proporció considerable de matèria de poc valor nutritiu.

En la macrofàgia la captura de l'aliment tendeix a ser bastant exigent (proactiva) i la mida de l'aliment ingerit gran en comparació a la mida de l'animal

La macrofàgia comporta la ingesta d'una proporció considerable de matèria d'alt valor nutritiu

TRIBLÀSCICS: tres capes germinatives

Teixits diferents poden formar òrgans (agrupació de teixits diferents que col·laboren per realitzar una funció)

Els animals triblàstics poden desenvolupar una major varietat de teixits que els diblàstics i, per tant, constituir òrgans i estructures internes més complexes.

Transport a través de la membrana cel·lular de petits nutrients dissolts en el medi.

Només paràsits i micròfags consumidors d'aliment líquid

El tub digestiu de peixos, mamífers, etc ofereix un nínxol que és ocupat per espècies paràsites del fílum (clade) dels platelmints

Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidases...) trenquen els grans nutrients (proteïnes, greixos, hidrats de carboni complexes...) en petits nutrients (aminoàcids, àcids grassos, monosacàrids...)

Només possible en animals amb mesoderm del qual deriva la musculatura

Augmenta l'eficiència digestiva en els macròfags

Precedeix a la digestió química

És la única possible en animals sense capes germinals durant el desenvolupament embrionari

Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidades...) de l'interior dels lisosomes actuen quan aquests es fusionen amb els endosomes que contenen els grans nutrients o petits microorganismes capturats mitjançant pinocitosi o fagocitosi

Els enzims hidrolítics (lipases, proteases, glucosidases...) són abocats per exocitosi al tub on trenquen els grans nutrients en petits nutrients que són transportats a travès de la membrana a l'interior de les cèl·lules

Digestió intracel·lular

Micròfags filtradors

Difusió a través de la membrana cel·lular de petites molècules orgàniques dissoltes en l'aigua

Captura de macromolècules orgàniques u organismes microscòpics mitjançant pinocitosi o fagocitosi

El recurs alimentari en forma de detritus de la neu marina i de microorganismes planctònics ofereix un nínxol a espècies del fílum (clade) de les esponges.

Digestió extracel·lular o mixta (extracel·lular + intracel·lular)

Micròfags filtradors, sedimentívors, de superfície, consumidors d'aliments líquids o macròfags depenent de l'espècie

Regions especialitzades en la cavitat = alta eficiència digestiva

Digestió extracel·lular o mixta (extracel·lular + intracel·lular)

Micròfags filtradors, sedimentívors, de superfície, consumidors d'aliments líquids o macròfags depenent de l'espècie

No hi ha regions especialitzades en la cavitat = baixa eficiència digestiva

El recurs alimentari dels microorganismes planctònics ofereix un nínxol a espècies del fílum (clade) dels cnidaris

Són exemples de variables homeostàtiques típiques la T, el pH, la concentració de sals, el volum d'aigua, la concentració d'oxigen, la concentració de glucosa, la pressió sanguínia, la concentració d'urea, etc

Al no regular-la s'estalvien aquesta despesa energètica

El medi aquàtic marí amb abundància d'aigua i una osmolaritat força constant ofereix un nínxol per a espècies del fílum (clade) dels mol·luscs

Important despesa energètica en aquesta regulació

El medi aquàtic d'aigua dolça ofereix un nínxol per a espècies de la classe dels amfibis

Eliminació de residus per difusió per les superfícies corporals

Dependència d'un flux de líquid extern constant per eliminar residus

El medi aquàtic marí amb abundància d'aigua i una osmolaritat força constant ofereix un nínxol per a espècies del fílum (clade) de les esponges

Eliminació proactiva de residus (independència d'un flux de líquid extern constant)

Filtració del líquid circulatori als túbuls i conducció mitjançant pressió hidrostàtica del líquid circulatori cap al tub digestiu on tindrà lloc una reabsorció selectiva abans de la sortida per l'anus.

El medi terrestre ofereix un nínxol per a espècies de la classe (clade) dels insectes

Eliminació proactiva de residus (independència d'un flux de líquid extern constant)

Filtració del líquid circulatori als túbuls i conducció mitjançant pressió hidrostàtica del líquid circulatori i contraccions musculars cap a la uretra.

El medi terrestre ofereix un nínxol a espècies de la classe (clade) dels mamífers

Eliminació proactiva dels residus (indpendènci d'un flux de líquid extern constant)

Filtració del líquid intersticial i reabsorció selectiva durant la conducció mitjançant moviments ciliars cap al porus excretor.

El medi aquàtic d'aigua dolça ofereix un nínxol per a espècies del fílum (clade) dels platihelmints.

Eliminació proactiva de residus (independència d'un flux de líquid extern constant)

Filtració del líquid circulatori i reabsorció selectiva durant la conducció mitjançant pressió hidrostàtica del líquid circulatori, moviments ciliars i contraccions musculars cap al porus excretor.

El medi terrestre ofereix un nínxol per espècies del fílum (clade) dels anèl·lids

L'epiteli d'intercanvi amb el medi exterior ha d'estar humit

Ha d'haver una renovació constant del medi exterior en contacte amb l'epiteli d'intercanvi

A major superfície dedicada a l'epiteli d'intercanvi major capacitat d'intercanvi

Si l'epiteli d'intercanvi estar acoblat amb la circulació major eficàcia en el transport dels gasos a tots els teixits.

Variacions amb la pressió atmosfèrica, i la temperatura i salinitat de l'aigua.

Depèn principalment de la mida de l'animal (a més petit més consum per unitat de massa), de la seva mobilitat i de l'estratègia d'homeòstasi de la temperatura

Segueixen estratègies conductuals per a l'homeòstasi de la temperatura corporal

Recorregut intern dels gasos intercanviats curt

Flux bidireccional dins en la superfície d'intercanvi (menys eficaç)

Distribució directa desacoblada de la circulació (menys eficaç)

Ventilació mecànica absent o si és present utilitza moviments musculars poc especialitzats (menys eficaç)

Animals de mida petita que poden sostenir una mobilitat intensa. Poiquiloterms.

Els prats amb oxigen i recursos alimentaris abundants ofereix un nínxol per a espècies de la classe (clade) dels artròpodes

Recorregut intern dels gasos intercanviats que pot ser llarg

Flux bidireccional en la superfície d'intercanvi (menys eficaç)

Distribució indirecta acoblada a la circulació (més eficaç)

Ventilació mecànica amb moviments muscular especialitzats (més eficaç)

Animals de mida variable que poden sostenir mobilitat intensa. Homeoterms o poiquiloterms

Les riberes de rius amb abundants recursos alimentaris aquàtics i abundant oxigen terrestre ofereix un nínxol a espècies del fílum dels rèptils

Recorregut intern dels gasos intercanviats que pot ser llarg

Flux unidireccional en la superfície d'intercanvi (més eficaç)

Sang i aire circulen paral·lels en el mateix sentit (menys eficaç)

Distribució indirecta acoblada a la circulació (més eficaç)

Ventilació mecànica amb musculatura especialitzada

Animals de mida variable que poden sostenir una mobilitat intensa. Homeoterms

Les grans alçades amb poc oxigen ofereixen un nínxol a espècies del fílum (clade) de les aus

Recorregut intern dels vasos intercanviats que pot ser llarg

Flux unidireccional en la superfície d'intercanvi (més eficaç)

Sang i aire circulen paral·lels en sentits contraris (més eficaç)

Distribució indirecta acoblada a la circulació (més eficaç)

Ventilació mecànica absent o amb moviments musculars especialitzats

Animals de mida variable que poden sostenir mobilitat intensa. Poiquiloterms.

El medi aquàtic marí amb molt poc oxigen , temperatures sense canvis bruscos i preses disponibles ofereix un nínxol a espècies de la classe (clade) dels peixos

Recorregut intern dels gasos intercanviat curt.

Animals de mida variable, sèssils o que no han de sostenir una mobilitat intensa. Poiquiloterms

L'ambient aquàtic marí, amb una temperatura sense canvis bruscos i abundància de recursos alimentaris en suspensió ofereix un nínxol a espècies del fílum (clade) dels cnidaris.

Seria el cas de pseudocelomats i celomats.

Els acelomats serien triblàstics sense cavitat corporal interna.

Aquesta cavitat corporal té funcions esquelètiques, distribució de nutrients i residus i espai per a acollir i protegir òrgans

El líquid pot ser poc especialitzat (el mateix líquid intersticial) o molt especialitzat (la sang)

El moviment dels nutrients i residus es simplement per difusió o s'hi pot afegir una pressió circulant al líquid.

La força impulsora que genera la pressió circulant és realitzada per músculs poc especialitzats (els mateixos músculs corporals) o bombes musculars especialitzades (cor o similar)

El líquid pot ser fora o dins d'un circuit

Recorregut intern dels nutrients curt

Líquid especialitzat (hemolimfa) (més eficaç)

Combinació de vasos i cavitat corporal (hemocele)

Impuls amb moviments musculars corporals (menys eficaç) tot i que també n'hi ha que tenen cor.

Animals de mida petita que poden sostenir una mobilitat intensa

El medi aquàtic d'aigua dolça ric en recursos alimentaris (algues i plantes aquàtiques) ofereix un nínxol per a espècies de la classe (clade) dels gasteròpodes.

Líquid especialitzat (sang) (més eficaç)

Circulació exclusivament per vasos (més eficaç)

Impuls amb bomba (cor o similar) i en alguns casos moviments musculars corporals (més eficaç)

La sang passa una sola vegada pel cor (simple), això fa que si la sang ha de circular per l'aparell respiratori perdi pressió que afectarà al repartiment posterior a la resta del cos (menys eficaç)

La sang oxigenada y no oxigenada no es barregen en el cor (completa)

El medi aquàtic marí que permet la poiquilotèrmia ofereix un nínxol a espècies de la classe (clade) dels peixos

Animals de mida variable que poden sostenir una mobilitat intensa

Líquid especialitzat (sang) (més eficaç)

Circulació exclusivament per vasos (més eficaç)

Impuls amb bomba (cor o similar) i en alguns casos moviments musculars corporals (més eficaç)

La sang passa dues vegades pel cor (doble), això fa que la pèrdua de pressió al circula per l'aparell respiratori perdi no afecti al repartiment posterior a la resta del cos (més eficaç)

La sang oxigenada i no oxigenada es barregen en el cor (incompleta) fent que al repartir-se a la resta del cos estigui menys oxigenada (menys eficaç)

La temperatura càlida de les zones desèrtiques que permet la poiquilotèrmia ofereix un nínxol a espècies de la classe dels rèptils

Animals de mida variable que poden sostenir una mobilitat intensa

Líquid especialitzat (sang) (més eficaç)

Circulació exclusivament per vasos (més eficaç)

Impuls amb bomba (cor o similar) i en alguns casos moviments musculars corporals (més eficaç)

La sang passa dues vegades pel cor (doble), això fa que la pèrdua de pressió al circula per l'aparell respiratori perdi no afecti al repartiment posterior a la resta del cos (més eficaç)

La sang oxigenada i no oxigenada no es barregen en el cor (completa) fent que al repartir-se a la resta del cos estigui més oxigenada (més eficaç)

Les baixes temperatures de l'àrtic que exigeixen la homeotèrmia ofereix un nínxol a espècies de la classe (clade) dels peixos

Animals de mida variable que poden sostenir una mobilitat intensa

Recorregut intern dels nutrients curt

Liquid poc especialitzat

Animals de mida variable, sèssils o que no han de sostenir una mobilitat intensa

El tub digestiu dels vertebrats ric en nutrients ja digerits ofereix un nínxol a espècies del regne (clade) dels platelmints

En espècies de la classe dels peixos feromones en l'orina del mascle estimulen l'ovulació en la femella per sincronitzar l'alliberament d'ambdues cèl·lules sexuals

Ventall de respostes d'un animal davant informació interna

En espècies de la classe (clade) dels mamífers, quan els mecanoreceptors detecten una disminució de la pressió arterial es contraresta accelerant el batec cardíac.

Aquest potencial contribueix a mantenir l'osmoloritat en animals osmoreguladorsi i també és clau en el transport d'altres ions i molècules a travès de la membrana.

El potencial d'acció és generat per canals iònics sensibles a estímuls (elèctric, químic, mecànci,...) i és puntual.

Aquest potencial és un senyal elèctric que s'utilitza en la comunicació cel·lular.

Només les cèl·lules excitables (cèl·lules del sistema nerviós, cèl·lules musculats i receptors) tenen potencials d'acció.

En espècies de la classe (clade) dels insectes els mascles són atrets cap a les femelles en detectar les feromones alliberades per elles.

El recorregut acostuma a tenir una direcció preferent, de la neurona presinàptica a la neurona postsinàptica, o de la neurona motora a la fibra muscular.

Abast curt

Poca especificitat.

La majoria de cèl·lules poden realitzar-la.

La secreció de neurotransmissors per part de les neurones en seria un cas particular.

Abast llarg.

Alta especificitat.

Només algunes cèl·lules especialitzades poden realitzar-la.

La secreció de neurohormones per part de les neurones en seria un cas particular.

Pot comportar o no locomoció

L'estímul de la beguda desencadena una resposta motora per beure en espècies del la classe (clade) dels mamífers.

L'estímul de succió en el mugró desencadena una resposta secretora per produir llet en les glàndules mamàries en espècies de la classe (clade) dels mamífers

En la simetria radial els múltiples plans de simetria que passen per l'eix longitudinal són equivalents en quant a interacció amb el medi (manca de cefalització = absència de SNC i SNP = menor sofisticació en la funció de relació)

En la simetria bilateral l'únic pla de simetria que passa per l'eix longitudinal és preferencial pel que fa a interacció amb el medi (cefalització = presència de SNC i SNP = major sofisticació en la funció de relació)

Manca de cèl·lules excitables

Manca d'estructures sensorials que transmetin senyals elèctrics

Major capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment

Comunicació química paracrina

La vida sèssil i de microfàgia filtradora en un entorn marí força estable ofereix un nínxol a espècies del fílum (clade) dels porífers

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

No hi ha especialització neuronal, tampoc cefalització o subdivisió entre SNC i SNP= respostes no elaborades

Major capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment

Comunicació química paracrina

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

Especialització neuronal (sensores ,motores, interneurones) però sense cefalització és a dir subdivisió entre SNC i SNP = respostes poc elaborades

Major capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment

Comunicació química endocrina

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

Especialització neuronal (sensores, motores i interneurones) i cefalització, és a dir, subdivisió en un SNC i un SNP = respostes més elaborades

Menor capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment (només algunes espècies)

SNC desprotegit = menor mida i complexitat

Comunicació química paracrina

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

Especialització neuronal (sensores, motores, interneurones) i cefalització amb subdivisió en SNC i SNP = respostes més elaborades

Menor capacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment (només algunes espècies)

SNC desprotegit = menor mida i complexitat

Comunicació química endocrina

Interacció sistemes nerviós i endocrí poc desenvolupada

Presència d'estructures sensorials que transmeten senyals elèctrics

Especialització neuronal (sensores, motores, interneurones) i cefalització amb subdivisió en SNC i SNP = respostes més elaborades

Incapacitat de regenerar un individu sencer a partir d'un fragment

SNC protegit= major mida i complexitat

Comunicació química endocrina

Interacció sistemes nerviós i endocrí molt desenvolupada (eix hipotàlem-hipòfisi)

Molta especialització (regions concretes governen tasques concretes = respostes molt elaborades)

Major nombre de neurones en una regió = major complexitat

Major plasticitat neuronal = major capacitat d'aprenentatge

El cervell mig s'especialitza sobretot en percepció i processament sensorial ràpid i respostes motores automàtiques

El cervell posterior s'especialitza sobretot en control de l'equilibri i motricitat fina, control de constants vitals (freqüència cardíaca i respiratòria, pressió arterial...)

Quan més amunt queda una espècie en la vertical que tallaria la línia blava més "intel·ligent" es considera, i quan més avall menys "intel·ligent" es considera

Separació més marcada = major sofisticació i eficiència

El simpàtic coordina la resposta de "lluita o fugida"

El parasimpàtic coordina la resposta de "descans i digestió"