A continuació, faré una comparació amb el mercat elèctric alemany. Mentre Espanya està dominada per grans empreses, Alemanya té un sistema més obert i fomenta que la gent produeixi la seva pròpia electricitat. Moltes comunitats energètiques i petites empreses poden vendre l'energia que produeixen, creant, així, un mercat molt més competitiu. Alemanya també ha fet més coses per promoure les energies renovables per exemple, donar incentius fiscals als qui produeixen energia neta. Això ha propiciat que l'energia solar i l’eòlica representin una part important de la seva producció energètica, i, tenint en compte que aquestes dues fonts d’energia són sostenibles i més netes, utilitzar-les té un menor impacte sobre el medi ambient.

Per contra, Espanya encara fa servir molt els combustibles fòssils i l'energia nuclear, tot i els esforços per usar més energies renovables. Això vol dir que encara es pot millorar molt perquè el sistema energètic espanyol sigui més net i diversificat. En resum, la comparació entre els dos països ens mostra que les decisions sobre l'energia poden canviar la manera com funcionen els mercats elèctrics i com, aquests, poden tenir un major o menor efecte sobre el medi ambient.

Aquesta història també va implicar a un empresari, inversor i programador nord-americà, anomenat Sam Altman, i la junta d'OpenAI. Així és com va començar una nova etapa per a OpenAI, passant a ser una empresa privada amb el 50% de les accions destinades a una ONG i l'altre 50% a Microsoft.

Els esdeveniments posteriors a aquest fet, però, van ser molt interessants. La junta va votar a favor de la destitució de Sam Altman, acusant-lo de manca de sinceritat. Tot i això, després d'una enquesta interna, la majoria dels treballadors van demanar que tornés i, finalment, va ser reincorporat a la plantilla. Això va generar especulacions sobre els motius d'aquesta decisió.

Una de les teories sobre el perquè se’l volia destituir és que Altman hauria descobert una IA superior i perillosa anomenada Q Star. Una altra és que hi hauria hagut una lluita de poder entre ell i un rus anomenat Ilya Sutskever. Finalment, hi ha la qüestió dels seus interessos personals en relació amb les accions que posseeix en una empresa de microxips anomenada Rain AI, que podrien haver influït en les seves decisions.

En resum, aquesta història ens mostra com la IA és un camp molt complex i com les relacions entre empreses i individus poden tenir un gran impacte en el desenvolupament d'aquesta tecnologia.

Un altre aspecte interessant és el tema de les concessions de les centrals hidroelèctriques. Abans, aquestes concessions eren il·limitades, però ara s'han limitat a setanta-cinc anys. Tot i això, hi ha casos com el de la central de Can Trinxet a Sant Quirze del Besora, en la que la concessió acaba el 2024, i l'ajuntament està lluitant per municipalitzar-la amb l’objectiu que la comunitat en pugui treure un benefici.

Paral·lelament a això, he trobat informació sobre els processos que ha iniciat la Generalitat per recuperar la gestió pública de tres centrals hidroelèctriques catalanes, inclosa la de Sant Quirze de Besora. Això demostra un interès per tenir una major participació pública en la gestió d'aquestes centrals, en lloc de deixar-ho tot en mans de les empreses privades. Malgrat això, no he aconseguit contrastar si realment la concessió ha acabat o acabarà aquest 2024, tal com s’indica en el vídeo.

En conclusió, aquest documental m’ha fet reflexionar sobre la importància que té la participació dels ciutadans en les decisions que afecten els recursos naturals i energètics.

El 2 d’abril del 2020 el preu de la llum va entrar en terreny negatiu, una situació poc comuna a Espanya. Aquesta situació es va produir, principalment, pel fort increment de les energies renovables, especialment l'energia eòlica i la hidràulica, que van cobrir gran part de la demanda elèctrica. Això va ser possible pel temporal de vent i pluja ocorregut l’abril del 2020. Aquest augment de la producció procedent de fonts d’energia renovables va reduir la necessitat de recórrer a tecnologies més costoses com les centrals de gas, que solen ser les responsables de l’alça dels preus. A més, la baixa demanda d'electricitat durant un dia festiu va contribuir a aquesta situació. Tot i això, els consumidors amb tarifes fixades no van veure cap rebaixa en la seva factura, ja que paguen un preu fix independentment dels moviments del mercat majorista. Per contra, els consumidors que no tenen tarifes fixades sí que van observar una baixada en el preu de la llum, tot i que les seves factures no va ser mai negatives a causa d'altres càrrecs relacionats amb la distribució i el subministrament elèctric.

Pel que fa al petroli, el preu negatiu durant els mesos de maig i juny del 2020 va ser una conseqüència de diversos factors d’àmbit global. Per una banda, cal tenir en compte la crisi econòmica derivada de les mesures per frenar l'expansió de la COVID-19, la qual va provocar una parada pràcticament total de l'activitat econòmica, reduint dràsticament la demanda mundial de petroli. Per l’altra, l'abundància d'oferta i la saturació dels mercats d'emmagatzematge va provocar una pressió a la baixa dels preus del petroli. Aquesta situació va comportar un excés d'oferta, provocant que els preus arribessin a valors negatius. Això va afectar directament els països importadors com Espanya, ja que els mercats energètics internacionals estan estretament vinculats i les fluctuacions en els preus globals tenen un impacte directe en el consum i les finances dels països importadors. Així, mentre que el preu negatiu del petroli va significar una reducció significativa del cost dels combustibles (ex. gasolina i gasoil), també va reflectir una crisi econòmica global que es va traduir en una menor activitat comercial i una reducció de l'ocupació i la renda disponible.

Per acabar, cal destacar que tant el preu negatiu de la llum com el del petroli van ser fets excepcionals que van tenir un impacte significatiu en els consumidors i l'economia. Mentre que en el cas de la llum, alguns consumidors van experimentar una reducció en el cost energètic, en el del petroli l'impacte va ser més profund i, a part de beneficiar econòmicament els consumidors per l’abaratiment dels combustibles, també va abastar sectors clau de l'economia global com el transport, la indústria o el comerç internacional. Així doncs, mentre que el preu negatiu de la llum va tenir un impacte més localitzat, el del petroli va tenir conseqüències més àmplies.

Notícies consultades:

Situació mai vista al mercat del petroli: el barril entra en preus negatius:

https://www.ara.cat/economia/patacada-historica-petroli-america-dolars-coronavirus-covid-19_1_1162905.html

El preu de la llum entra en negatiu per primer cop a la història:

https://www.ara.cat/economia/energia/preu-llum-entra-negatiu-cop-historia_1_4984746.html

La tècnica principal utilitzada per dur-ho a terme va ser la bombolla especulativa. Aquesta tècnica consisteix a comprar en massa les accions d'una empresa, impulsant així el seu preu a uns nivells molt elevats, fins i tot, sobrevalorats. En el cas de GameStop, això va ser impulsat per la creença, entre els petits inversors, que les grans firmes d'inversió estaven fent vendes a curt termini massives contra l'empresa, una tàctica que, estava destinada a forçar-la a la fallida.

Amb la compra, per part dels petits inversors, de més accions de GameStop, el preu de les accions va pujar vertiginosament, passant de pocs dòlars a centenars de dòlars en qüestió de dies. Això va crear una situació inusual en la qual molts petits inversors es van trobar amb guanys massius, mentre que els grans fons d'inversió que havien fet vendes en curt van patir pèrdues significatives.

No obstant això, aquesta situació no va durar. El preu de les accions de GameStop, que durant un determinat període havia estat molt elevat, va experimentar una caiguda, igualment, espectacular quan la bombolla especulativa va esclatar. Aquesta caiguda va provocar pèrdues massives per als petits inversors que havien comprat a preus elevats, i molts es van veure obligats a vendre les seves accions amb pèrdues importants.

Amb relació a l'estat actual de l'empresa, es pot dir que GameStop segueix en una situació financera delicada. Tot i que les seves accions van experimentar un augment espectacular durant el fenomen de la bombolla especulativa, l'empresa continua enfrontant-se a reptes estructurals a llarg termini, com són la competència del comerç electrònic i la disminució de la demanda de botigues de videojocs físiques. Aquest fet ha mantingut la pressió sobre el preu de les seves accions i ha generat incertesa sobre el seu futur a llarg termini.

La prima de risc és un concepte clau per entendre com funciona l'economia europea. Bàsicament, és una mena de penalització que el Banc Central Europeu (BCE) aplica als països amb alts nivells d'endeutament. La prima de risc s’utilitza per incentivar-los a gestionar les seves finances de manera més responsable. Quan el BCE compra deute nacional és com si oferís una garantia, i això redueix la prima de risc, la qual cosa suggereix que els països estan fent un millor treball en el maneig dels seus deutes.

Per altra banda, conèixer la relació entre la inflació i les polítiques del BCE és fonamental per entendre com s'estableixen les taxes d'interès i com això pot afectar els nivells d'endeutament dels països com Espanya. Si el BCE decideix comprar menys deute, això pot conduir a un major endeutament per als països membres, cosa que, a llarg termini, pot tenir un impacte econòmic directe en els consumidors i en les economies nacionals.

La relació entre economia i humanisme, que Xavier Sala i Martín exposa, també m’ha semblat molt interessant. He comprès que l'economia tracta sobre les relacions entre persones i les seves necessitats i desitjos, i com s'organitzen per satisfer-les. També m’ha impactat la idea que els valors morals poden influir en l'economia, com que els més rics paguin més impostos com a forma de justícia social.

A més, he après sobre figures importants com John Stuart Mill i Adam Smith, i com els seus principis han configurat les bases de l'economia moderna. He entès les diferències entre el liberalisme, el socialisme i el comunisme, i com aquests s'han manifestat en la història política i econòmica. Per exemple, la crisi del 1929 va posar de manifest els errors d'una economia sense regulació estatal.

Tota la informació relativa a l'aparició de les lletres de canvi, la crisi financera referida a l'article, el primer banc del món i la creació de diner pel BCE i l'Eurosistema, m’ha ajudat a comprendre com funciona el sistema financer. El concepte d’exuberància financera també ha estat rellevant, ja que he entès com les bombolles financeres poden tenir repercussions econòmiques greus.

En definitiva, després de veure aquest reportatge anomenat Afers Exteriors, he après que l'economia no és només sobre nombres i diners, sinó també sobre les persones i les seves interaccions.

Una altra cosa que m’ha sorprès és com el Banc Central Europeu pot influir en l'economia. Ho fa canviant els tipus d'interès, una mena de preu que els bancs paguen quan agafen prestats els diners dels seus clients. Si aquests tipus d'interès pugen, és més car agafar diners prestats, cosa que pot frenar les despeses i controlar la inflació.

A més, en els vídeos que hem visualitzat es parla de la història de l'euro, dels seus efectes a Europa, i del canvi cap als pagaments electrònics. Es creu que aquest canvi cap als pagaments electrònics afectarà la nostra privacitat financera. Abans, pagar en efectiu era més anònim, però ara, amb les targetes i els mòbils, els bancs poden saber quan, on i en què gastem els nostres diners. Això planteja preguntes sobre la privacitat i la comoditat dels mitjans de pagament actuals.

Pel que fa al concepte canviadors, es pot entendre com aquelles persones o entitats que es dediquen al canvi de moneda, sigui per motius comercials o financers. Són actors clau en el mercat de divises i tenen un paper rellevant en l'economia global.

En els vídeos es fa referència al mercat financer, que és l'espai on es negocien actius financers com accions, bons, divises, entre altres. Aquest mercat és crucial per al funcionament de l'economia i influeix en diversos aspectes de la vida financera dels individus i les empreses.

Així doncs, en resum, he pogut entendre el funcionament dels bancs, com controla l’economia el Banc Central Europeu, com els pagaments electrònics poden afectar la nostra privacitat i com l’euro encara afronta reptes importants.

El Banc Central Europeu (BCE) té la responsabilitat de mantenir els preus estables i evitar que la inflació sigui massa alta o massa baixa. Això és important perquè, quan hi ha inflació descontrolada, els estalvis i els salaris poden perdre valor, cosa que afectaria especialment les persones amb menys recursos.

Per controlar la inflació, el BCE pot influir en els tipus d'interès, que és el preu dels préstecs bancaris. Quan els tipus d'interès són alts, les persones i les empreses tendeixen a demanar menys préstecs i a gastar menys, cosa que pot ajudar a reduir la inflació.

D'altra banda, la deflació també és un problema per a l'economia, ja que pot conduir a una baixada en les despeses de consum i inversió, cosa que pot frenar el creixement econòmic i fins i tot provocar una recessió econòmica.

Per tant, el BCE ha de trobar un equilibri per mantenir els preus estables i evitar tant la inflació com la deflació excessives, perquè això pot tenir conseqüències negatives per a l'economia i per a les persones.

En resum, és important comprendre la funció del BCE i com treballa per mantenir l'estabilitat econòmica i protegir el poder adquisitiu dels ciutadans. Això ens afecta a tots, ja que influeix en el cost de vida i en la nostra capacitat de comprar i estalviar.

Amb el temps, el projecte europeu va evolucionar amb la signatura del Tractat de Roma el 1957, que establia la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el Tractat de l’Euratom, buscant fomentar la cooperació econòmica i la integració entre els països membres.

No obstant això, la idea d'una moneda única no es va materialitzar fins moltes dècades més tard. Tot i que va ser plantejada per primer cop per Pierre Bernad el 1968, diversos obstacles, com la crisi del petroli, per exemple, van retardar aquest procés. No va ser fins a finals dels anys vuitanta que el projecte de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) va tornar a agafar força.

Amb l'entrada als anys noranta, es van establir les bases per a la creació de la UEM amb el Tractat de Maastricht el 1992, definint criteris estrictes com l’estabilitat de preus i les finances públiques per aconseguir la unió monetària. Això va culminar amb la introducció de l'euro com a moneda virtual el 1999 i la creació del Banc Central Europeu (BCE) com a institució responsable de la política monetària.

Actualment, la política monetària utilitza diversos instruments per controlar la quantitat de diners en circulació i el valor de la moneda. Un dels principals instruments són les operacions del mercat obert, on el BCE injecta liquiditat als bancs comercials a través de subhastes, influint en els tipus d'interès i la quantitat de diners disponibles. Seguidament, trobem les facilitats permanents, com la facilitat marginal de crèdit i la facilitat de dipòsits, les quals permeten als bancs comercials accedir a finançament del BCE en cas de necessitat.

Finalment, les reserves mínimes o coeficient de caixa estableixen la quantitat de diners que els bancs han de mantenir com a reserves mínimes, contribuint a estabilitzar el mercat monetari i controlar la quantitat de diners en circulació. Aquest conjunt d'instruments permet al BCE influir en els tipus d'interès, la inflació i la política monetària global de la zona euro.

Amb relació a això, a classe vam parlar sobre la negociació dels pressupostos entre el Govern de la Generalitat i el partit del PSC a Catalunya mitjançant una notícia del diari Ara. La notícia remarcava l’obstacle que suposava per l’aprovació dels pressupostos el projecte del Hard Rock, un clar exemple de com les decisions polítiques poden ser influenciades per factors aparentment externs, els quals poden generar debats i divisions durant les negociacions pressupostàries. Aquest projecte en concret ha estat un punt crític en les negociacions, ja que les diferents posicions respecte a aquest projecte han generat tensions entre els diferents partits polítics. Tot i això, el suport públic del president Pere Aragonès al projecte ha accelerat les negociacions i ha permès avançar en els acords pressupostaris.

També m'ha interessat conèixer l’opinió de Xavier Sala i Martín sobre l'economia i els bancs. Ell és un gran defensor del capitalisme i explica la importància de permetre que els bancs assumeixin les conseqüències dels seus errors. Això ens pot portar a reflexionar sobre la relació entre els poders financers i polítics, i com aquests poden influir en les polítiques econòmiques d'un país. La seva explicació sobre com el Banc Central Europeu (BCE) pot controlar la inflació mitjançant el tipus d'interès és un clar exemple de com les decisions dels bancs centrals poden tenir un impacte directe en l'economia global i en la vida de les persones.

Resumidament, es pot dir que els pressupostos governamentals i les negociacions polítiques per aprovar-los mostren com els sistemes financers influeixen en la vida quotidiana. Per altra banda, la negociació dels pressupostos a Catalunya, en la que ha tingut un gran pes el debat sobre el projecte del Hard Rock, mostra com les decisions polítiques poden ser influenciades pels interessos empresarials. Finalment, amb l’explicació de Xavier Sala i Martín he pogut entendre la importància dels bancs en les polítiques econòmiques i com aquestes poden tenir un impacte en la vida de les persones. En altres paraules, comprendre aquests processos ens ajuda a entendre millor com funciona el món en el qual vivim.

Notícia del diari Ara:

El Govern i el PSC tanquen l'acord per als pressupostos:

https://www.ara.cat/politica/acord-imminent-psc-erc-pels-pressupostos_1_4950235.html